Seminari Nina Bondarenko

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

Vaig conèixer la Nina Bondarenko al curs que vaig fer a Escòcia de gossos detectors de cadàvers submergits i la vaig tornar a veure al seminari que va oferir a Barcelona fa dos estius. El cap de setmana del 26, 27 i 28 de Setembre, vaig assistir al seu seminari “Smarter: see, mark and reward training”.

Aquesta ensinistradora australiana d’origen rus i afincada a UK va començar en el món de l’ensinistrament gràcies al seu Rottweiler al qual va apuntar a una classe d’ensinistrament en grup. El mètode utilitzat era, segons ella, més propi del paleolític inferior que del segle XX i no va tardar en deixar-ho córrer però també va fer germinar el seu desig de fer les coses d’una altra manera. El resultat d’això és una metodologia pròpia que prové d’una assimilació de tècniques que van des del conductisme pur i dur de Skinner o el principi de Premack als últims estudis d’etologia i cognició canina avançada de les millors universitats europees que li han permès, juntament amb una empatia gairebé il·limitada amb l’animal i una paciència gairebé infinita amb el propietari, ensinistrar gossos d’alerta mèdica, d’assistència o fins i tot competidors d’I.P.O.

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Resumint: un seminari per gaudir-lo al 100%.

I hope to see you soon, Nina! I promise you a lot of “Gaspatxo”! 🙂

Roser Feliu.

Seminari Nina Bondarenko

Felicitant el nou any a la Nina Bondarenko m’he adonat que encara no us havia parlat d’ella. Vaig conèixer a la Nina al seminari de detecció de gossos de cadàvers submergits que vaig fer a Escòcia a l’Abril (despistats, mireu aquí) i vaig quedar fascinada de la seva manera de concebre l’ensinistrament, la seva proximitat tot i el seu admirable currículum i la seva capacitat d’anàlisis. Una de les qualitats que ha de tenir un bon ensinistrador és que ha de ser un observador i posterior analitzador de tot allò que succeix i la Nina sembla fer-ho amb l’espontanietat natural d’aquell que acumula una gran experiència però que, per humiltat, no gosa reconèixer-ho.

El cas és que, quan em va dir que al Juliol impartiria un seminari a Barcelona no vaig dubtar ni un moment que HAVIA (així, amb majúscules) d’assistir-hi. Era una de les temporades més fortes de Lladruc, estava impartint dos cursos a l’Associació Canae i dormia una mitjana de sis hores diàries per poder arribar a tot però no vaig dubtar ni un moment a apuntar-me. En el seminari, anomenat “La motivació per a gossos de treball com a clau per una resposta fiable i precisa“, la Nina va classificar els diferents tipus de reforços que podem oferir a un gos, va parlar de motivació, excitació i capacitat de treball i ens va fer passar una bona estona amb els seus acudits i fins i tot dibuixos canins.

Seminari Nina Bondarenko

Seminari Nina Bondarenko

Justament aquell Diumenge, però, un fort incendi va destuir l’Empordà i al cap d’unes poques hores d’haver tornat de Barcelona em vaig trobar apagant foc durant tota la nit a Masarac. L’endemà, Dilluns, vaig canviar els Lladrucs i dinar amb la Nina i un passeig de turista pel centre de Barcelona em van ajudar a recuperar-me de l’ensurt i de la terrible indignació que sentia.

Foto Nina i Roser Barcelona

Foto Nina i Roser Barcelona

Thank you so much, Nina and… Happy 2013!

Curs de gossos detectors de cadàvers submergits a Escòcia

Tal com he escrit en multitud de posts anteriors, l’univers del gos detector és gairebé infinit. Una de les últimes disciplines en les quals s’ha dedicidit utilizar-lo és en la detecció de cadàvers i, més concretament, en aquells que han quedat submergits en aigua o fang profund.

Pot semblar quelcom inusual però lamentablement tot coneixem casos com l’assassinat de Marta del Castillo o persones que decideixen treure’s la vida llançant-se daltabaix d’un pont. En indrets com Escòcia és molt habitual que paralel·lament als suïcidis es produeixin accidents per l’ingesta desmesurada d’alcohol i, considerant l’orografia de la zona, molts d’ells acabin als llacs.

Així doncs, del 26 al 29 d’Abril vaig anar a Dumbarton (Escòcia) a una formació pionera organitzada per “International Rescue Training Center Wales” (IRTCW: http://www.irtcw.co.uk/) on en Mick Swindells, un dels ensinistradors més reputats a nivell mundial, i en Dave Jones, instructor d’unitats canines arreu del món, ens van introduir en aquesta fascinant especialitat. I és que entre els alumnes hi havia figures reconegudes com la Nina Bondarenko o el director de les unitats canines de la defensa de Suècia el que va enriquir, encara més, les ja intensives hores de curs.

Van ser només quatre dies però suficients per conèixer d’aprop la inestimable tasca que efectuen els guardacostes, el material necessari i el sempre difícil ensinistrament d’un gos detector. Penseu que, si ja de per si aquest tipus d’ensinistrament és complicat, en aquesta disciplina s’hi afegeix, a més, l’acció de les corrents d’aigua i eòliques que fan encara més complexa la localització de la substància, en aquest cas del cadàver que pot trobar-se en diferents estats de descomposició. Per embolicar encara més la troca, s’ha de treballar en equip (com a mínim es necessita un conductor de la llanxa, un director d’operacions i un bus a més del binomi guia-gos), que hi ha la tranquil·litat d’una família destrossada en joc i que, en molts casos, la premsa sensacionalista fa de les seves i afegeix encara més pressió a un equip que, en el millor dels casos, haurà de treballar en condicions atmosfèriques molt adverses i durant un munt d’hores.  Tot plegat crea una especialitat molt exigent física i psicològicament tant pel guia com pel gos que espero que aviat es desenvolupi de manera professional en el nostre país.

Només em queda donar les gràcies a tot l’equip de IRTCW i de guardacostes,  a tots els alumnes, especialment a la meva “ídol ensinistradoril” Nina, a en Martin (a qui he promès fer moltes sessions per poder anar a visitar a Suècia) i a en Mick Swindells per les bromes 200% galeses, la bona estona compartida, descobrir-me  el salmó amb salsa de verdures i per respondre amb un somriure a les mil i una preguntes que no podia deixar de fer. Thank you so much, guys! 

%d bloggers like this: