Seminari Nina Bondarenko

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

Vaig conèixer la Nina Bondarenko al curs que vaig fer a Escòcia de gossos detectors de cadàvers submergits i la vaig tornar a veure al seminari que va oferir a Barcelona fa dos estius. El cap de setmana del 26, 27 i 28 de Setembre, vaig assistir al seu seminari “Smarter: see, mark and reward training”.

Aquesta ensinistradora australiana d’origen rus i afincada a UK va començar en el món de l’ensinistrament gràcies al seu Rottweiler al qual va apuntar a una classe d’ensinistrament en grup. El mètode utilitzat era, segons ella, més propi del paleolític inferior que del segle XX i no va tardar en deixar-ho córrer però també va fer germinar el seu desig de fer les coses d’una altra manera. El resultat d’això és una metodologia pròpia que prové d’una assimilació de tècniques que van des del conductisme pur i dur de Skinner o el principi de Premack als últims estudis d’etologia i cognició canina avançada de les millors universitats europees que li han permès, juntament amb una empatia gairebé il·limitada amb l’animal i una paciència gairebé infinita amb el propietari, ensinistrar gossos d’alerta mèdica, d’assistència o fins i tot competidors d’I.P.O.

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Resumint: un seminari per gaudir-lo al 100%.

I hope to see you soon, Nina! I promise you a lot of “Gaspatxo”! 🙂

Roser Feliu.

Una nova esperança per als gossos diabètics

Avui mateix ha sortit publicada una notícia que m’ha semblat molt interessant. Podeu veure-la clicant aquí 

Seminari Nina Bondarenko

Felicitant el nou any a la Nina Bondarenko m’he adonat que encara no us havia parlat d’ella. Vaig conèixer a la Nina al seminari de detecció de gossos de cadàvers submergits que vaig fer a Escòcia a l’Abril (despistats, mireu aquí) i vaig quedar fascinada de la seva manera de concebre l’ensinistrament, la seva proximitat tot i el seu admirable currículum i la seva capacitat d’anàlisis. Una de les qualitats que ha de tenir un bon ensinistrador és que ha de ser un observador i posterior analitzador de tot allò que succeix i la Nina sembla fer-ho amb l’espontanietat natural d’aquell que acumula una gran experiència però que, per humiltat, no gosa reconèixer-ho.

El cas és que, quan em va dir que al Juliol impartiria un seminari a Barcelona no vaig dubtar ni un moment que HAVIA (així, amb majúscules) d’assistir-hi. Era una de les temporades més fortes de Lladruc, estava impartint dos cursos a l’Associació Canae i dormia una mitjana de sis hores diàries per poder arribar a tot però no vaig dubtar ni un moment a apuntar-me. En el seminari, anomenat “La motivació per a gossos de treball com a clau per una resposta fiable i precisa“, la Nina va classificar els diferents tipus de reforços que podem oferir a un gos, va parlar de motivació, excitació i capacitat de treball i ens va fer passar una bona estona amb els seus acudits i fins i tot dibuixos canins.

Seminari Nina Bondarenko

Seminari Nina Bondarenko

Justament aquell Diumenge, però, un fort incendi va destuir l’Empordà i al cap d’unes poques hores d’haver tornat de Barcelona em vaig trobar apagant foc durant tota la nit a Masarac. L’endemà, Dilluns, vaig canviar els Lladrucs i dinar amb la Nina i un passeig de turista pel centre de Barcelona em van ajudar a recuperar-me de l’ensurt i de la terrible indignació que sentia.

Foto Nina i Roser Barcelona

Foto Nina i Roser Barcelona

Thank you so much, Nina and… Happy 2013!

Gossos detectors de larva de la fruita

L’univers del gos detector és gairebé infinit. Si fa un temps us parlava dels gossos detectors de cèl·lules cancerígenes, avui us explicaré una especialitat desconeguda per la majoria de professionals, els gossos detectors de larva de la fruita. Jo vaig tenir ocasió de conèixer-la gràcies a una formació especialitzada organitzada pel màster de la UAB que estic acabant.

La ceratitis capitata s’introdueix dins de determinades fruites, sobretot els cítrics, i les fa malbé completament per la qual cosa suposa unes pèrdues milionàries per la indústria alimentària. La dificultat resideix en que, en els primers estadis, l’aparença exterior de la fruita és completament normal. Ara bé, des de fa uns anys, un equip liderat per l’argentí Mario Rosillo, veterinari i gran ensinistrador, ha aconseguit un mètode fiable, ràpid i econòmic per descartar aquelles fruites contaminades, ha ensinistrat un  equip de gossos perquè les detectin. Així doncs a les fronteres del sud d’Argentina existeix un equip de “caninos”, sobretot Beagles, que diàriament descarta centeners de fruites contaminades que podrien suposar no només una pèrdua econòmica sinó també un risc de contaminació pels arbres fruiters autòctons. El sistema és tan efectiu que ja s’està implantant a altres països. Sorprenent, oi?

Entrevista Deontologia veterinària

Quan era estudiant de veterinària sempre intentava disfrutar al màxim dels treballs i projectes que ens proposaven. Així que equipada amb la meva lluent carpeta i una gravadora digital (què us penseu, no fa pas tant d’això!) sempre procurava anar a demanar ajut a professionals, investigadors i catedràtics. Ara m’ha tocat a mi respondre una entrevista per un treball de Deontologia d’uns alumnes de cinquè de la UAB. Amb el seu permís us la passo per si us fa gràcia llegir-la.

Entrevista treball deontologia i veterinària legal 

Per a complementar el treball hem volgut donar un altre punt de vista al marge del  jurídic, veterinari i les enquestes poblacionals. Per això ens hem entrevistat amb una professional,  Roser Feliu Latorre,  ensinistradora canina que està acabant el màster  “Instructor d’Unitats Canines de Treball” a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora de “Lladruc” (www.lladruc.com) servei d’educació canina a domicili a la província de Girona.

Quants anys fa que et dediques a l’ensinistrament caní?

Em dedico professionalment a l’ensinistrament des del Juliol del 2008.

Tens alguna titulació que acrediti la teva preparació com a ensinistradora professional?

Fins el 31 d’Agost del 2011, quan va sortir la primera normativa que regularitzava el nostre sector, no hi havia cap titulació específica que habilités l’exercici de la nostra professió.

Ara estic cursant la primera titulació oficial universitària en aquest àmbit a nivell mundial, el “Màster en instructor d’unitats canines de treball”. Abans d’això, però, vaig fer diversos cursos organitzats per empreses privades d’ensinistrament i vaig dedicar molts esforços personals i econòmics en formar-me amb els millors professionals de cada àmbit (mushing, ensinistrament esportiu, handling, detecció, etc.).

Hi ha alguna titulació necessària a l’hora d’ensinistrar gossos per a fer l’ensinistrament bàsic? I per a ensinistrar gossos que tinguin la funció de guarda o defensa?

Tal com he comentat en el paràgraf anterior, actualment s’està regularitzant el sector. En principi hi haurà tres ofertes formatives: ensinistrament de base, ensinistrament de gossos de seguretat i detecció i ensinistrament de gossos d’assistència. L’ensinistrament dels mal anomenats “gossos de guarda i defensa” (entesos com a “gossos d’intervenció)” s’inclouria en l’apartat general de “gossos de seguretat”.

Quina és la teva experiència en el marc de l’ensinistrament  de gossos amb aquesta finalitat?

Actualment, com a civil, m’és prohibit l’ensinistrament de gossos d’intervenció i/o defensa personal ja que aquesta especialitat hauria de ser destinada únicament a cossos i forces de seguretat de l’Estat i empreses de seguretat convenientment acreditades.

Creus que hi ha intrusisme en la vostra professió? En cas afirmatiu, creus que pot estar relacionada amb programes mediàtics com “El encantador de perros”?

L’intrusisme és un dels problemes més greus de la nostra professió ja que durant anys la manca d’una formació reglada ha fet que qualsevol pugui autoanomenar-se “ensinistrador” sense tenir un nivell de coneixements teòrics ni pràctics mínimament acceptables i tot evadint les obligacions fiscals. Això provoca greus prejudicis als propietaris i, inevitablement, un desprestigi generalitzat.  Programes com “El encantador de perros” o “Malas pulgas” han posat de moda un ensinistrador purament mediàtic que aparentment soluciona els casos en un temps rècord i sense cap intervenció per part del propietari. Aquesta visió és molt allunyada de la nostra manera de treballar on els educadors canins moderns intentem implicar el màxim a l’amo en el procés ja que, en un elevat nombre de casos, és el comportament d’aquest el que genera conflictes en l’animal.

Segons la teva experiència com a ensinistradora: la gent que es creu capacitada per a tenir o manipular un gos de guarda i defensa, creus que realment pot fer-ho?

Crec que un gos d’intervenció, per més acurat i fiable que sigui el seu ensinistrament, no deixa de ser una arma que pot ser molt perillosa en mans inexpertes per la qual cosa desaconsello totalment a qualsevol que no sigui membre d’un cos o una força de seguretat de l’estat amb una formació específica a emprar-lo.

En aquest punt, crec que també s’hauria de tenir molt clara la raó per la qual alguns particulars desitgen tenir un gos d’aquestes característiques ja que, si per exemple es tracta de dissuadir a un potencial lladre d’entrar en una propietat privada, hi ha sistemes que s’han demostrat molt més eficaços que un gos (alarmes, tanques de seguretat, etc.).

Creus que la gent és realment conscient del risc que pot suposar no educar adequadament un gos d’aquestes característiques?

Tal com comentava anteriorment, la falta de regularització del sector fa que qualsevol eixelebrat amb ínfules de professional es salti la normativa vigent i es cregui capaç d’ensinistrar un gos d’aquestes característiques per a usos indeguts. Molts d’ells obliden que un gos ensinistrat així pot causar accidents mortals, sobretot en famílies amb nens o persones d’avançada edat. El que personalment em treu més de polleguera és tenir la certesa que aquests “ensinistradors de gossos d’atac” s’estan aprofitant d’una necessitat o inseguretat d’un propietari novell o desorientat per omplir-se vilment les butxaques.

La crisis actual està impulsant una demanda de la població per a que els ensinistris el seu gos amb aptituds de guarda o defensa?

Sí, en els últims mesos l’augment de la delinqüència propiciat per la crisi econòmica actual, ha causat molta inseguretat en alguns ciutadans que volen protegir la seva llar, empresa o nau industrial amb l’ús de gossos específicament ensinistrats. A Lladruc, la nostra empresa, per exemple, rebíem trucades esporàdiques demanant gossos d’aquestes característiques però en els últims mesos la tendència ha augmentat alarmantment. Comencem a preocupar-nos de debò!

Gossos d’identificació judicial

En el món policial els gossos tenen moltes utilitats, ja no només serveixen de detectors d’explosius, drogues, de control de masses o de membres de les forces especials ara també poden servir d’ajuda en la identificació odorològica dels criminals. Imaginem-nos, per exemple, que una persona assassina a una altra amb una navalla, els equips especialitzats intentaran captar les empremtes dactilars però, si això no és possible o es vol tenir una prova més, es captarà l’olor d’aquella navalla mitjançant gases i posteriorment es guardarà en un indret amb unes condicions ambientals particulars.  Un cop s’hagin capturat els sospitos de l’assassinat es prendran les seves mostres d’olor i es farà que els gossos detectin si l’olor d’algun d’ells és la mateixa que la que s’ha trobat a l’arma homicida. Si l’identificació és positiva per un mínim de dos gossos, en alguns països com Argentina ja serveix de prova judicial.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer aquesta sorprenent disciplina a una formació impartida pel veterinari i policia Mario Rosillo el passat mes de Novembre a Barcelona. Com que una servidora és de les que creu que la teòrica és important però és en la pràctica on s’aprèn de veritat, no vaig dubtar en “vestir-me d’astronauta” per fer d’assistent a l’hora de col·locar les mostres d’olor dels “diferents sospitosos”.

Podeu veure tot el treball en el següent vídeo que ha realitzat i m’ha autoritzat a penjar un company de classe: 

%d bloggers like this: