Nova raça canina: el Mastí de l’Albera!

La Serra de l’Albera o el Massís de l’Albera s’extèn des del coll del Pertús fins a la costa mediterrània en una orografia particular i marcada constantment pel fort vent del nord de la zona, la Tramuntana, el que fa que les condicions de vida dels seus habitants siguin complicades. El seu relatiu difícil accés ha ajudat a crear races autòctones com la tortuga de l’Albera o la vaca de l’Albera, ambdues poc conegudes fora de les terres gironines.

Doncs bé, a aquestes races pròpies caldrà afegir-hi, ben aviat, el Mastí de l’Albera, un incansable gos de treball sempre predisposat a protegir el ramat de vaques de l’Albera dels possibles atacants i a rebre ordres del seu propietari. Segons alguns estudis aquest gos hauria arribat a la zona amb els romans amb el nom de Mastinus Alberiensis i la seva selecció s’hauria mantingut gràcies a l’esforç posterior dels monjos del Castell De Requesens i els habitants de la zona. Es tracta d’un gos que recorda al Mastí dels Pirineus, amb una altura a la creu superior als sentanta-cinc centímetres, pit ample i bons aploms. El Mastí de l’Albera, però, es distingueix del Mastí dels Pirineus perquè gaudeix d’un pelatge molt més espès que li permet resistir millor a la Tramuntana. També resulta diferent del seu cosí germà Muntanya dels Pirineus perquè té diferents patrons cromàtics, com són el marró empordanès o el negre, que li permeten mimetitzar-se amb l’entorn.

Jove exemplar de Mastí de l'Albera de color negre Requesens

Jove exemplar de Mastí de l’Albera de color negre Requesens

I vét aquí la bona notícía: des de Lladruc estem contents d’anunciar que hem contribuït a la creació de la raça localitzant el reduït nombre d’exemplars presents a Cantallops, Sant Climent Sescebes, Espolla i Masarac i, gràcies a la col·laboració de la Universitat de Figueres,  s’ha dut a terme la redacció d’un estàndard i l’establiment d’un programa de cria que ha derivat en el recent naixement de dues nombroses cadellades que suposaran l’inici d’aquest ambiciós projecte.

Cadell lleonat carbonat de Mastí de l'Albera

Cadell lleonat carbonat flingejat de Mastí de l’Albera

Val a dir que la feina més costosa ha estat guanyar-nos la confiança dels pagesos de la zona que ens han deixat anar perles com  “Aquests gossos porten tota la vida esquitllant per aquí i per allà i ningú els hi ha cardat mai ni cas, són gossos per pasturejar vaques i no tonteries de ciutat” i del tipus “Ja havien de venir els de la capital a atramuntar-nos amb xorrades pijes. A què treu cap això de crear una raça?”. Després d’anunciar-los, però, que l’Institut Català de Cinologia (I.C.C) faria els tràmits pertinents per incloure la raça en el grup 3 (Molosoides) de la F.C.I (Féderation Canine International) i olorar-se les potser futures subvencions de La Generalitat de Catalunya sembla que l’idea no els desagrada tant.

En resum, que podem estar orgullosos d’anunciar que el nostre patrimoni caní gaudirà aviat d’una nova raça que esperem que sigui tan popular com el Gos d’Atura Català.  Visca el Mastí de l’Albera!

CRUFTS 2010

Celebrada per primera vegada l’any 1886, la Crufts és, segons el “llibre Guinness dels rècords” l’exposició canina més gran del món amb més de 150.000 visitants i 25.000 gossos inscrits a cada edició.

Lladruc no hi podia faltar així que vam agafar-nos les primeres vacances del 2010 i hi vam anar carregats d’energia per conèixer les últimes novetats del mercat, fer nous contactes i, perquè no, delectar-nos amb la nostra incombustible passió: els gossos.  M’atreviria a dir que totes les races estan presents al Crufts: ja sigui dins el ring o bé al “pavelló de les races del món”. Ja em perdonareu la vena patriòtica, però no vaig poder evitar fer una fotografia a l’stand del Gos d’Atura:

Acostumada a les exposicions espanyoles em va sobtar molt el fet que els gossos, abans d’entrar al ring i per preparar-los, tenien una mena de “box” on el públic general es podia acostar per acariciar-los. A l’espai a sobre de cada “calaix” molts competidors posaven el seu dorsal però alguns havien convertit aquells petits centímetres de fusta en un autèntic santuari: targetes d’ànims, peluixos, fotocòpies dels títols guanyats i pedigrees en fulls de paper continu s’amuntegaven sobre els caps dels gossos que, pacients, esperaven el seu torn per mostrar-se a la pista.

I, parlant de pistes, no puc oblidar el meravellós espectacle d’agility que ens van oferir els nens. Corro el risc que m’anomeneu bleda (de fet en teniu tot el dret) però no vaig poder evitar emocionar-me quan vaig veure la il·lusió, l’entrega, la motivació, les ànsies de donar-ho tot d’aquells petits – grans participants. Mentre els veia a la pista, concentrats i somrients, gairebé sentia el pessigolleig de la nit abans de fer la meva competició.

See you next year, Crufts!

Quants gossos calen per canviar una bombeta?

Aprofitant que l’extracció del queixal del seny m’ha concedit un dia de festa he traduït de l’anglès una simpàtica descripció en clau d’humor sobre les característiques racials canines. Tot i que inevitablement acaben reduint-se gairebé a l’absurd no deixen de ser gracioses. Espero que us agradin!

Quants gossos calen per canviar una bombeta?

Golden retriever: el sol brilla, el dia és jove, tenim tota la vida per endavant i us “pre-ocupeu” per una insignificant bombeta?

Border collie: només em necessiteu a mi. Quan acabi revisaré tota la instal·lació elèctrica!

Teckel: sabeu que no puc arribar allà dalt!

Rottweiler: jo PUC.

Boxer: què importa? Amb el llum apagat puc continuar jugant! 

Labrador retriever: puc? puc? puc? Ohhh, si us plau, deixa’m canviar la bombeta! Si us plau!!

Pastor Alemany/ Malinois (depèn de la font): la canviaré tan aviat com m’hagi encarregat de no deixar a ningú a les fosques, hagi fet una segona ronda i hagi ampliat el perímetre per estar segur que ningú s’hagi pogut aprofitar de la situació.

Jack Rusell Terrier: si em penjo de la bombeta podré fer malbé els mobles des de més amunt! La canvio jo!

Bobtail: bombeta? I on són les ovelles? 

Galgo/Podenc: no es mou. Perquè cal canviar-la?

Pastor australià: primer faré que totes les noves bombetes s’agrupin en cercle, després les faré passar per la porta i finalment les reuniré sota la làmpara. Un cop allà, en deixaré pujar una.

Dobermann: o ho diu l’amo o no ho faig.

Canitx: estic segur que si li dic a cau d’orella al border collie ho farà. Quan hagi acabat em podré pintar les ungles.

Husky Siberià / Alaska Malamut: el Border Collie ho farà molt bé. Mentre estigui ocupat podeu donar-me el seu menjar. 

Pointer: és allà. La veig. La veig. Mireu-la, mireu-la!

Mastí: els mastins NO tenim por de la foscor!

Bloodhound: jo us BUSCARÉ la nova bombeta!

Pit bull: mentre jo estigui aquí, ningú tocarà ni canviarà res. Entesos?

Bichón Frisé/ Maltès: els gossos refinats NO hem de treballar, deixarem que ho faci el border, nosaltres ens fem malbé el pentinat.

Basset Hound: ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ!!!

Estrelles convidades: Buli (Golden), Dana (Bòxer), Gozo (Labrador), Cendra (Malinois), Sula (Podenc), Von (Dobbi), Baldufa (Canitx), Denali (Malamut), Droll (Pitbull) i Truc (Maltès).

A %d bloguers els agrada això: