Finalitza la 17a edició del curs d’educació canina i coneixements bàsics veterinaris a BARCELONA!

Foto final de la dissetena edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Foto final de la dissetena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Fa uns tres anys l’Emili Barba, llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB, em va proposar fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris de gossos. Des del primer moment la idea em va semblar molt bona i vam fer un gran esforç per elaborar un bon temari, buscar excel·lents patrocinadors (Royal Canin i Laboratoris Virbac) i aconseguir un aval del Col·legi de Veterinaris de Girona.
El que mai m’hagués imaginat és que faríem disset edicions en menys de dos anys i que, segons les enquestes que passem als alumnes l’últim dia, tots en sortirien tan contents que el recomanarien als seus amics, companys de feina, familiars, contactes del Facebook i amics del pipican. El que en un principi havia de ser un curs d’àmbit local (Girona) per a amics de Lladruc s’ha acabat convertint en un curs per a Ajuntaments (Riudellots de la Selva i Figueres) i que s’ha expandit també a Barcelona.

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari i fent diverses habilitats!

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari, en Martí, i fent diverses habilitats!

I així hem arribat a la dissetena edició! A Barcelona necessitàvem un altre bon docent i per això vam publicar una oferta de feina per la qual vam rebre, ni més ni menys, que 42 currículums. De tots ells vam decidir que la Laura era la millor. La Laura Pol és llicenciada en veterinària i màster en etologia clínica per la UAB i una apassionada per tot allò que està relacionat amb els gossos. En aquesta dissetena edició la Laura ha explicat als alumnes com distingir una urgència veterinària de la que no ho és, tècniques bàsiques de primers auxilis, la importància d’una bona alimentació i com mantenir una bona higiene i un perfecte control de salut dels gossos.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves del curs, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar quiet i assegut.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar assegut i quiet.

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria.

Una servidora els ha ensenyat l’obediència bàsica (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida), com aprenen els gossos i quins són els problemes de comportament més freqüents. Tot ha plegat en un entorn privilegiat: un local al bell mig de Barcelona (carrer Mallorca), espaiós, amb projector, dogproof i amb aparcaments gratuïts i abundants a la porta.

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible i gràcies per confiar, una vegada més, en Lladruc!

I per si algú s’ha quedat amb les ganes… No us preocupeu, us penjo un cartell amb les properes edicions!

Propera edició del curs d'educació canina  coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d’educació canina coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Anuncis

Workshop Aneta Migas

L'Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l'Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

L’Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l’Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

Sembla que hi ha una moda per part de molts ensinistradors d’organitzar cursos: des de Reiki caní fins a ensinistrament de gallines amb clicker. La majoria són cursos seriosos però cada vegada més, sobretot considerant el context econòmic actual, organitzar formacions s’ha convertit en una manera fàcil d’aconseguir diners ràpidament i moltes vegades ni els propis alumnes es refien de fer una paga i senyal. Per això quan l’Ángel Fontecha em va proposar organitzar un workshop amb l’ensinistradora polonesa Aneta Migas vaig dubtar una mica, a Lladruc mai havíem organitzat una formació amb una ponent internacional i la idea ens imposava però no ens faltaven ni ganes ni il·lusió i el passat cap de setmana del 5 i 6 d’Abril vam organitzar el PRIMER WORKSHOP DE L’ANETA MIGAS A L’ESTAT ESPANYOL.

La pista d'ensinistrament de Can Lladruc!

La pista d’ensinistrament de Can Lladruc!

Primer de tot necessitàvem una pista àmplia de gespa, convenientment vallada, amb un fàcil accés i un bon aparcament i per això vam decidir crear-la a Masarac (Alt Empordà), un poblet de poquíssims habitants rodejat de vinyes i oliveres a tan sols nou kilòmetres de Figueres i ben aprop de Peralada. Però també calia un espai ampli a aixopluc per si el temps no acompanyava i per dinar els dos dies. La nostra idea era aprofitar molt bé el temps i sabíem per experiència que fer anar vint persones a un restaurant significava allargar la pausa del migdia més de dues hores per la qual cosa vam decidir oferir nosaltres mateixos els àpats a base de cuina tradicional, al local social del propi Ajuntament. I així és com mares, germanes i fins i tot l’alcalde del poble es van posar “mans a la obra” per oferir una activitat novedosa en un poble on la majoria de gossos són tan rústics que no saben ni asseure’s a la ordre.

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social?

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social? A la foto la Mar, en Santi, en Josep , la Susanna i la Cristina gaudeixen del menú vegetarià…

La idea era oferir molt poques places, tan sols vuit amb gos i deu sense, per tal que tothom pogués aprofitar al màxim una ponent de gran qualitat. Vam difondre el cartell a través de les xarxes socials i les inscripcions no van tardar en formalitzar-se, fins i tot hi vam haver d’apuntar set persones a la llista de reserva perquè es van quedar sense plaça!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

El Dissabte alguns alumnes estaven tan motivats (i això que venien de punts tan llunyans com Cantàbria, Huesca o Lleida!) que a les vuit del matí n’hi havia que ja rondaven pel poble i ens van ajudar a col·locar les cadires i penjar les últimes pancartes. Quan vam començar el workshop vam tenir la seguretat que l’esforç de tots aquests mesos havia valgut molt la pena!

Que atents que estaven tots! :)

Que atents que estaven tots!

Mai havia pogut veure treballar a l’Aneta Migas en directe i em va encantar el seu “savoir faire”. Repassant el seu currículum m’imaginava que seria una “diva” com altres ponents internacionals que havia conegut i em va sorprendre descobrir una persona molt humil i càlida, capaç de fer fotos emocionada a un plat de sèpia o agrair fervorosament la qualitat de l’hotel que li vam facilitar. Algú em va dir fa temps que un ensinistrador, abans que tècnic, ha de ser bona persona i en aquest sentit l’Aneta em va meravellar ja que no només és molt precisa i té les idees claríssimes sinó que és molt pròxima als alumnes i amb la seva empatia és capaç d’extreure el millor de cada gos i cada guia, independentment de la seva tipologia o nivell. D’aquesta manera va ser capaç de millorar el comportament de gossos des del nivell d’en Xoco, un Labrador xocolata de companyia, fins a l’Hugo, un Malinois que, si tot va bé, d’aquí poc estarà participant als mundials d’I.P.O. Crec que parlo en nom de tots quan dic que realment va ser un workshop on, qui més qui menys, tothom va poder aprendre coses que li serviran per millorar el seu nivell d’ensinistrament.

La "Mini-Mali" de la Roser practicant l'ordre d'asseure's :)

La “Mini-Mali” de la Roser practicant l’ordre d’asseure’s…

I el "Maxi-Mali" de la Isabel esperant indicacions :)

… el “Maxi-Mali” de la Isabel esperant indicacions…

I el "crazy-Mali" de l'Ángel!

… i el “crazy-Mali” de l’Ángel a punt d’atacar el mossegador! 🙂

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador...

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador…

La Cendra fent salts d'alegria

… i l’hipermotivada de la Cendra fent salts d’alegria només d’entrar a la pista!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

La Mel va fer un costat propi de gossa "IPOnera"...

La Mel va fer un costat propi de gossa “IPOnera”!

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l'univers va fer un paper força digne pel mal entrenament que portàvem!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l’univers va fer un repàs de les ordres bàsiques 🙂

Va ser un cap de setmana intens i productiu i a la nit tots vam dormir com socs però em sabia greu que l’Aneta després de fer tants kilòmetres no visités res i el Dilluns ens vam aixecar ben d’hora per fer un tomb pel museu Dalí i les Vinyes d’Olivardots de Capmany abans d’anar a l’aeroport on, per cert, vaig aprofitar per entrenar la Mina i la Burka.

Ja per acabar vull donar les gràcies als nostres patrocinadors Royal canin (per donar-nos bosses, clauers, cantimplores, mostres i un llarg etcètera de regalets pels alumnes), Julius K9 (per regalar-nos cinc samarretes, mossegadorets-claures i bosses porta-documents i deixar-nos exposar el seu material d’altíssima qualitat), als Laboratoris Virbac per comptar un cop més amb nosaltres i a Sakatia, la nostra botiga de referència a Girona.

Finalment només ens queda agrair a tots els alumnes les seves ganes d’aprendre, la seva predisposició i la seva confiança en nosaltres, aquest serà el primer de molts workshops d’alta qualitat que us volem oferir!

Com trio l’ensinistrador del meu gos?

La Raquel i en Mac, clients i amics de Lladruc

La Raquel i en Mac, clients i amics de Lladruc

No és gaire freqüent però de vegades alguns dels nostres clients vénen desenganyats d’algun altre ensinistrador. Val la pena dir-ho però, lamentablement, en aquest país qualsevol pot ser ensinistrador. Tan és possible que sigui “ensinistrador” una persona que simplement “li agraden els gossos” com aquell que durant molts anys ha invertit grans esforços per aconseguir un bon nivell formatiu. Òbviament, el fet que encara no existeixi una homologació només fa que perjudicar als que estaríem disposats a passar-la.

Tornem al tema: les estafes són, sortosament, poc habituals però possibles. De cara a evitar-les us donaré uns quants consells perquè pugueu escollir un bon ensinistrador.

– Tal com deia, pregunta-li quina formació té. Si t’explica que va aprendre “amb un gran mestre” però curiosament no li posa nom o bé que va formar-se a Estats Units però no sap dir-t’en ni la ciutat, malfia-t’en. Un bon ensinistrador t’explicarà quin currículum té amb el cap ben alt. No acceptis explicacions del tipus “a casa sempre hi havia hagut gossos i m’hi entenia bé”, ja ens agradaria, però l’ensinistrament no és cap ciència infusa. Tampoc posis el teu gos en mans d’algú que ha fet un únic curs d’ensinistrament i s’atreveix a “resoldre-ho tot”.

– Alguns ensinistradors tenen fama de saber portar molt bé els gossos i de tenir menys mà amb els propietaris però, tot i això, el tracte personal és molt important. Una persona pacient i amable sempre obtindrà més resultats que aquella persona nerviosa, irascible i amb poc autocontrol.

– Un ensinistrador ha de ser, abans que res, un bon comunicador. Fa servir un llenguatge massa tècnic per donar-se importància? O bé explica les coses d’una manera tan planera que te les podria dir la teva veïna? Un bon ensinistrador ha de donar la informació d’una manera clara i entenedora però sempre ha de ser rigorosa. Recorda: un amateur diu allò que sap, un professional sap què diu. 

– Fixa’t quin gos té. Tot i que com sol passar sempre “el més mal calçat és el sabater” veure el comportament del seu gos ens marcarà unes pautes. Si veiem que està esporuguit, duu permanentment la cua entre cames o mira temerós al seu propietari, malfiem-nos-en. També cal fixar-nos en l’altre extrem: si l’ensinistrador l’ha de cridar deu vegades perquè deixi de mossegar una fulla… alguna cosa passa. Pregunta-li, també, perquè va escollir aquesta raça o creuament i si practica alguna disciplina concreta.  Si un ensinistrador no té cap gos podem ser ben-pensats i creure que és perquè té uns horaris laborals molt intensos o ser una mica més dolents i pensar que es dedica a aquesta feina per obligació.

– En aquest sentit pregunta-li perquè va escollir-la. Li agrada? Sempre l’havia volgut fer o després de realitzar mil oficis diferents va creure que era una “sortida ràpida” de l’atur? Intenta esbrinar si en el seu temps lliure es dedica d’alguna manera al món del gos. Fa competicions? Assisteix a seminaris? Va a esdeveniments canins? Si diu que el cap de setmana vol “desconnectar de gossos” perquè n’està cansat, malfia-te’n.

– Demana referències. Els ensinistradors tenim fama d’egòlatres però estareu d’acord amb mi que qui està orgullós de la seva feina l’ensenya. Si no és capaç de donar-te (amb el consentiment del client) cap referència desconfia.

– Fuig tant d’aquells que et donen una garantia per escrit que el gos farà cas al 100% com d’aquells que diuen que el teu gos és un cas perdut sense haver-lo observat. Cap gos és una màquina.

– Pregunta quines tarifes té.  Si als deu minuts de parlar l’ha abaixat 10 euros una de dos: o bé li manca feina (mal senyal) o no valora prou el seu treball. A l’extrem contrari: no paguis mai un preu desorbitat, es tracta d’educar-lo, no de recobrir-lo amb pedres precioses. Intenta ser objectiu, paga allò que pagaries per una classe particular pel teu fill.

– Desconfia dels ensinistradors que et fan pagar un “pack tancat” i per avançat de sessions. Si no hi ha dos gossos iguals, per què se’ls ha d’oferir el mateix?

– Un ensinistrador ha d’estar donat d’alta d’autònoms o ser treballador per una empresa d’ensinistrament (S.L) per la qual cosa t’ha de donar sempre la corresponent factura. No fer-ho és un FRAU. També hauria de tenir contractada una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els incidents que es poguessin produir. Si l’ensinistrador ofereix les classes en un centre caní aquest hauria de disposar, com a mínim, de nucli zoològic i permís d’activitat. I recorda, un camp mal vallat NO és un centre caní. (Estic apunt d’esborrar aquest apartat per obvi, fixem-nos en un altre àmbit: aniries a un restaurant que no té ni permís d’obertura?).

Finalment pensa que amb l’ensinistrador és possible que s’estableixi un vincle molt més proper del que a primera vista puguem imaginar. Durant algunes sessions treballarà amb tu, frec a frec, per ajudar-te a aconseguir que el teu gos (aquest animal que tant t’estimes) tingui un bon comportament i sigui més feliç. Un bon educador caní t’escoltarà, mirarà què és el millor per a tu i pel teu entorn i serà honest. Tria algú que es mereixi la teva confiança.

P.D- I l’última recomanació és que trieu a Lladruc. Perquè? Doncs perquè més enllà de ser l’única empresa de les comarques gironines amb formació universitària en educació canina que funciona des de fa cinc anys, estem tan apassionats per la nostra feina que, enlloc de descansar després d’una llarga jornada laboral, ens dediquem a actualitzar el blog per ajudar-vos. I gratis! 🙂 🙂 🙂

Seminari Nina Bondarenko

Felicitant el nou any a la Nina Bondarenko m’he adonat que encara no us havia parlat d’ella. Vaig conèixer a la Nina al seminari de detecció de gossos de cadàvers submergits que vaig fer a Escòcia a l’Abril (despistats, mireu aquí) i vaig quedar fascinada de la seva manera de concebre l’ensinistrament, la seva proximitat tot i el seu admirable currículum i la seva capacitat d’anàlisis. Una de les qualitats que ha de tenir un bon ensinistrador és que ha de ser un observador i posterior analitzador de tot allò que succeix i la Nina sembla fer-ho amb l’espontanietat natural d’aquell que acumula una gran experiència però que, per humiltat, no gosa reconèixer-ho.

El cas és que, quan em va dir que al Juliol impartiria un seminari a Barcelona no vaig dubtar ni un moment que HAVIA (així, amb majúscules) d’assistir-hi. Era una de les temporades més fortes de Lladruc, estava impartint dos cursos a l’Associació Canae i dormia una mitjana de sis hores diàries per poder arribar a tot però no vaig dubtar ni un moment a apuntar-me. En el seminari, anomenat “La motivació per a gossos de treball com a clau per una resposta fiable i precisa“, la Nina va classificar els diferents tipus de reforços que podem oferir a un gos, va parlar de motivació, excitació i capacitat de treball i ens va fer passar una bona estona amb els seus acudits i fins i tot dibuixos canins.

Seminari Nina Bondarenko

Seminari Nina Bondarenko

Justament aquell Diumenge, però, un fort incendi va destuir l’Empordà i al cap d’unes poques hores d’haver tornat de Barcelona em vaig trobar apagant foc durant tota la nit a Masarac. L’endemà, Dilluns, vaig canviar els Lladrucs i dinar amb la Nina i un passeig de turista pel centre de Barcelona em van ajudar a recuperar-me de l’ensurt i de la terrible indignació que sentia.

Foto Nina i Roser Barcelona

Foto Nina i Roser Barcelona

Thank you so much, Nina and… Happy 2013!

Últimes places

Us informem que queden les últimes places per la tercera edició del “Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que començarà el proper Dissabte 5 Maig i que, per disposar de més espai, es durà a terme a les instal·lacions del Club d’Agility Girona. No t’el deixis perdre!

Per més info podeu contactar amb nosaltres a: info@lladruc.com o bé als telèfons 636385174 (Roser) o 609656940 (Emili).

Us hi esperem!

%d bloggers like this: