El meu gos em salta al damunt!

Un dels pitjors mals hàbits canins és el de saltar sobre les persones. Paradoxalment, per a la majoria de propietaris es tracta d’un comportament no problemàtic i fins i tot encoratgen al seu gos a fer-ho, sobretot si és cadell, animant-lo amb crits, picades de mans i fent que el pobre animal es revolucioni tant que acabi donant voltes com un esperitat. Cal reconèixer que inicialment és un comportament prou divertit però… què passa quan aquest cadell ha crescut i es converteix en un enorme gos de trenta-cinc kilos?

Passa això:

Septoplastia RoserSeptoplastia Roser

Sí, pixelada perquè feia ulls de peix passat però sóc jo. I sí, aquesta va ser la meva bonica nàpia el mes de Maig, després d’haver hagut de passar pel quiròfan per una reconstrucció nasal gràcies a un client pelut que estava massa content de veure’m.

Si us sembla exagerat penseu que jo estic en relativa bona forma física i manejo diàriament gossos amb tota mena de problemes de comportament. Què hagués passat si aquest gos hagués saltat sobre un nen, una persona gran o en cadira de rodes? M’agradaria que hi reflexiónessiu perquè, com deia en el post anterior, mai pensem què pot passar fins que ens lamentem.

Ara bé, com podem evitar aquest comportament?

Els ensinistradors tradicionals us dirien que:

  1. Se li ha de donar un bon cop al morro.
  2. S’ha d’aixecar el genoll ben amunt i donar-li una bona plantofada amb totes les vostres forces a les costelles.
  3. Se l’ha de subjectar a dues potes fins que s’en cansi i vegi que saltar al damunt no és tan divertit com sembla.
  4. Heu de portar una llauna plena de pedres i quan s’aproximi li tireu.

Jo, que per sort o per desgràcia no sóc cinturó negre de kàrate, ni m’agrada aguantar gossos a dues potes i que normalment no vaig amb llaunes plenes de pedres al bolso us explicaré què ensenyo als clients de Lladruc.

Sovint, les solucions més simples són les més efectives i en aquest cas ensenyo als gossos a asseure’s davant les persones fins que el propietari els dóna l’ordre d’alliberació, és a dir, els autoritza a anar-s’en. Utilitzant aquest sistema s’aconsegueixen tres beneficis: d’una banda es controla l’excitació excessiva que acompanya a aquests casos, es reforça l’obediència del gos i, per últim, l’animal veu que li compensa molt més esperar pacientment el seu premi que saltar.

En Titó saludant amablement les seves dues propietàries

En Titó saludant amablement les seves dues propietàries. I fins i tot dóna la pota!

I, per últim, els tabics nasals de les ensinistradores es matenen intactes que, què voleu que us digui, la vida dels autònoms ja és prou difícil com per anar perdent nassos en combat… 😉

Anuncis
Entrada prèvia
Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: