El cop de calor: quan la vida del teu gos penja d’un fil per un descuit!

36259859_10155293325211402_2486420373688549376_nEn Bond, pastor alemany de Lladruc, gaudint de la piscina. Tot sigui per evitar un cop de calor! 😉

Nosaltres, els humans, som capaços de reduir la nostra temperatura corporal mitjançant la suor. Els gossos, en canvi, només transpiren molt deficientment per les glàndules sudorípares dels coixinets de les potes. El seu sistema de refrigeració, verdaderament pèssim, es redueix a:

  1. El panteix (en castellà “jadeo”). És a dir, el gos excreta aire calent i n’intenta aconseguir de més fresc.
  2. La conducció amb una superfície més fresca. El gos s’estira amb la panxa a terra per tenir una àmplia superfície de contacte que li permeti excretar la màxima quantitat de calor.

Quines són les races més predisposades a patir un cop de calor?

Qualsevol gos, especialment si és un cadell, és vell o està malalt, pot patir un cop de calor però les races anomenades braquicèfales (el que es coneixen vulgarment com a “races xates”), com els bulldogs, bòxers, carlinos… tenen més dificultats per respirar i això comporta que siguin més propensos a patir-los.

Quines són les situacions més habituals en les quals es pot produir un cop de calor?

  • El gos s’ha quedat sol dins el cotxe.
  • El gos viatja en un sistema de transport sense control constant (bodega dels avions o transport en camions no isotèrmics).
  • El gos viu en una terrassa o un balcó sense protecció (teulat, tendal, malla d’ombreig), especialment si a la vora hi ha el sistema d’evacuació de l’aire calent d’un aparell d’aire condicionat (típic de moltes ciutats).
  • El gos fa un exercici físic intens en condicions ambientals de calor i humitat.
  • El gos està oblidat en un espai petit i mal ventilat, com una cabina d’assecatge d’una perruqueria canina.

Com podem prevenir el cop de calor?

  • Fent que el nostre gos mantingui un bon nivell d’hidratació constant. L’animal sempre ha de poder disposar d’aigua fresca i neta i, si està treballant, convé parar-nos i obligar-lo a hidratar-se sovint.
  • Oferint-li ombres i llocs arrecerats, on realment pugui estar fresc.
  • Evitant fer exercici físic en hores de molta calor.

Quins són els símptomes del cop de calor?

  • Temperatura corporal per sobre els 42ªC.
  • Panteix.
  • Astènia (falta de força).
  • Dificultats respiratòries.
  • Tremolors.
  • Vòmits.
  • Convulsions.
  • Desorientació.
  • Dificultats per a mantenir l’equilibri.
  • Cianosi (falta d’oxigenació de la sang que provoca un color blavós de les mucoses).
  • Augment del ritme cardíac.
  • Etc.!

Què cal fer si creiem que el nostre gos pateix un cop de calor?

Convé anar volant al veterinari per tal que l’intenti estabilitzar i comprovi l’abast dels danys. Mentrestant, podem procurar rebaixar la temperatura corporal movent el gos a un indret més fresc fins que vingui el veterinari refrescant-lo amb l’aplicació de compreses humides (no fredes ni congelades) però convé deixar-ho de fer-ho quan la seva temperatura arribi als 39,5ªC perquè, si baixa més, es pot produir una hipotèrmia i posar en risc la seva vida. Si som nosaltres els que ens hem de desplaçar a la clínica veterinària d’urgències ho hem de fer amb rapidesa i procurant que la temperatura en el cotxe sigui l’adequada.

Per últim, és molt important no submergir el gos en una banyera amb gel o tirar-lo en un pou fred o similar perquè el contrast tèrmic li podria causar un xoc i, fins i tot, la mort al cap de pocs minuts o provocar-li lesions internes greus.

Realment, tan greu és un cop de calor?

Lamentablement, cada any moren, arreu del món, milers de gossos per culpa dels cops de calor. Entre ells, trobem no només les races braquicèfales sinó també gossos de treball (gossos detectors, de rescat, de vigilància…) tan entusiastes que els seus guies no saben parar-los quan la seva temperatura corporal augmenta perillosament però qualsevol gos pot ser susceptible de patir un cop de calor.

Si encara no he aconseguit mentalitzar-te de la gravetat del problema pots mirar AQUEST VÍDEO. Aviso que et posarà els pèls de punta perquè aquest bòxer deixat en el maleter d’un cotxe aparcat a l’Ikea de Barakaldo en ple mes de febrer (sí, sí, en el país basc a l’hivern!), va morir davant l’estupefacció dels seus propietaris que, lamentablement, quan van anar al veterinari ja va ser massa tard.

NOTA IMPORTANT!

Tingues en compte que aquest és només un “post recomanació” i és el teu veterinari qui coneix millor el teu gos i a qui has de demanar sempre consell sobre la salut del teu animal. Si en aquest moment sospites que el teu gos pugui estar patint un cop de calor deixa de llegir immediatament aquest post i truca ARA MATEIX al mòbil d’urgències del teu veterinari!

Anuncis

Setmana santa: compte amb les espigues!

La Burka, gossa detectora d'explosius de Lladruc, sempre es posa on no s'ha de posar! :)

La Burka, gossa detectora d’explosius de Lladruc, sempre es posa on no s’ha de posar! 🙂

M’acaba de trucar una clienta ben nerviosa. El seu gos, en Nick, ahir es va clavar una espiga al nas i el veterinari d’urgències del poble de la costa on havien decidit passar la Setmana Santa li va cobrar 80euros “per posar-li un pal al nas i treure-li!”. La pobra dona no sabia “que aquestes coses poguessin fer tant de mal, fins i tot a la butxaca!” així que després de l’exitós precedent del “Vigileu amb la processionària!”, que fins i tot “La Vanguardia” va promocionar, em tocava fer un altre post didàctic i senzill d’interès general per a tots els propietaris de gossos.

Per què cal anar més en compte ara amb les espigues?

Amb l’arribada del bon temps les hores de llum s’allarguen i les altes temperatures conviden a fer moltes més activitats a l’aire lliure, entre elles passejar amb el nostre gos. Aquest exercici ens ajuda a augmentar el vincle amb ell, fer que es relacioni amb altres gossos i practicar l’obediència bàsica i nosaltres podem gaudir d’una estona de desconnexió a l’aire lliure allunyats de l’estrès i les cabòries. A la primavera floreixen moltíssimes plantes i moltes d’elles germinen alliberant les terribles espigues que poden ser perjudicials pels nostres gossos.

Per què són perilloses les espigues pels nostres gossos?

Si observem una espiga de ben aprop ens sorprendrà comprovar que tenen una forma punxeguda semblant a una llança. Això és vital des del punt de vista biològic perquè ajuda a que es fixi millor en el seu objectiu però també pot ser la causa del nostre malson. Si a nosaltres s’ens enganxa una espiga al jersei ens la podem treure fàcilment del damunt però segurament el nostre gos es rascarà i, sense voler-ho estarà provocant que l’espiga passi d’estar al pèl a enganxar-se a la pell, des d’on pot anar recorrent una llarga distància fins a causar una molèstia important. Les espigues, però, també poden colar-se per algun orifici com el nas, les orelles, els ulls o la regió anal o vulvar i provocar lesions més serioses.

Què ens pot alertar que el nostre gos pugui tenir una espiga clavada?

Podem sospitar que el nostre gos ha estat l’objectiu d’una espiga si després d’un passeig al camp fa una acció d’aquestes:

– No para de moure’s nerviosament, es sacseja violentament i intenta rascar-se amb les potes del darrere o refregant-se contra les parets o les cames del propietari alguna zona concreta del cos.

– Té un ull mig tancat, plorós i inflamat.

– Estornuda molt fort, arruga el morro i intenta rascar-se amb tot el que pot: les potes del davant, el terra o fins i tot soques d’arbre!

– Comença a sacsejar les orelles, no deixa de rascar-se-les amb les potes del darrere i manté el cap inclinat cap a un costat.

Què hem de fer en aquests casos?

Primer de tot hauríem d’intentar que el nostre gos es deixi manipular per observar millor la zona on aparentment sent més molèsties i si sospitem que hi pugui tenir una espiga clavada anar ràpidament al veterinari. Com he dit al principi, el problema de les espigues és que es desplacen i en poc temps poden causar una lesió molt més important que la que es presentava inicialment.

I què puc fer per prevenir-ho?

Val la pena evitar les zones on hi pugui haver espigues i passejar per platges, arbredes o camps erms. Si tot i això no tenim més remei que passejar per camps amb espigues convé que després del passeig fem una revisió exhaustiva al nostre gos des de l’interior de les orelles fins a la punta de la cua. Al principi podem practicar pujant el nostre gos a una superfície elevada, com una taula de planxar, i anar-li donant premis a mesura que es deixi manipular una zona en concret i, de mica en mica, anar explorant diferents zones fins que el gos es senti còmode amb una exploració completa. També és útil ensenyar-li a tolerar cert material que el veterinari pugui fer servir: la màquina de tallar pèl, l’otoscopi, les pinces, etc.

ÚLTIM APUNT!

Com ja us he dit en altres ocasions, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us ha de resoldre tots els dubtes que us plantegi la seva cura i la seva salut!

Busquem VETERINARI pel nostre equip!

Ja em coneixeu, sóc la Roser Feliu, directora de Lladruc. Aviat farà sis anys vaig tenir una idea que molts creien visionària, en plena crisi vaig decidir crear una empresa d’educació canina a domicili a la província de Girona i les coses han anat tan bé que ara… necessitem ampliar l’equip!

Així doncs, busquem un LLICENCIAT/DA en VETERINÀRIA o estudiant que acabi aquest mes de Juny per a tasques de docència i màrketing del nostre curs més famós, el “Tinc un gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” a la PROVÍNCIA DE BARCELONA. 

Valorarem:

– Experiència clínica i/o docent.

– Capacitat comunicativa.

– Capacitat d’autogestió i organitzativa.

– Motivació per la feina.

Oferim:

– Incorporació en una empresa jove, dinàmica i en expansió formada per veterinaris i educadors canins.

– Bona retribució econòmica.

– Horaris compaginables amb pràctiques clíniques o amb una altra feina.

Si compleixes aquests requisits envia’ns el teu C.V a lladruc@hotmail.com i si ens interessa coneixe’t ens posarem en contacte amb tu per una entrevista. Moltes gràcies!

Una nova esperança per als gossos diabètics

Avui mateix ha sortit publicada una notícia que m’ha semblat molt interessant. Podeu veure-la clicant aquí 

La farmaciola canina

Com a propietaris moltes vegades tendim a pensar que certs accidents “a nosaltres no ens passaran mai” i si per desgràcia atropellen al nostre gos, pateix una cremada o es fa una ferida important no deixem de preguntar-nos perquè no dúiem una simple farmaciola al damunt que ens ajudi a arribar en les millors condicions al nostre veterinari.

Sense anar més lluny, aquesta és una foto d’aquest estiu de la meva gossa Cendra que, després d’un passeig la mar de divertit, gairebé es mor d’un xoc. Per sort, gràcies a una ràpida actuació i a tenir a mà una bona farmaciola tot va acabar en un desagradable ensurt.

Reacció al·lèrgica Cendra

Reacció al·lèrgica Cendra

En el post d’avui, doncs, he volgut mostrar-vos la farmaciola que ens acompanya a tots i cada un dels ensinistraments i cursos que fem a Lladruc. És una farmaciola fàcil de transportar, ben tancada, completa i ben estudiada però m’agradaria que l’agaféssiu com una recomanació ja que heu de tenir en compte que ningú com el vostre veterinari coneix a fons la salut del vostre animal. 

La farmaciola de Lladruc conté:

Farmaciola completa veterinària Lladruc

Farmaciola completa veterinària Lladruc

Material:

  • Morrió.
  • Guants de làtex estèrils.
  • Guants de làtex.
  • Tisores.
  • Pinces.
  • Xeringues i agulles de diferents mil·límetres.
  • Goma elàstica per torniquets.
  • Fèrules.
  • Termòmetre digital pediàtric.
  • Venes.
  • Venes elàstiques adhesives.
  • Bossa per la brossa.
  • Gases estèrils.
  • Tovalloletes estèrils per netejar els ulls.
  • Esparadrap hipoalergènic.
  • Cinta americana.
  • Manta de primers auxilis.
  • Màquina d’afaitar elèctrica i inalhàmbrica, fàcil de manejar i petita o bé fulles d’afaitar d’un sol ús.
  • Grapadora cutània.
  • Aigua oxigenada.
  • Alcohol.
  • Sutures.
  • Sèrum fisiològic.
  • Ampolla d’un litre i mig d’aigua.
  • Sèrum per rehidratació oral.
  • Desinfectant per les mans.
  • Coliri.

Medicaments:

  • Polividona iodada o diacetat de clorhexidina: antisèptic.  
  • Clorhidrat de doxapram: estimulant respiratori.
  • Adrenalina: catecolamina cardioprotectora i anafilàctic.
  • Atropina: anticolinèrgic.
  • Dexametasona: glucocorticoide antiinflamatori.
  • Metoclopramida: antiemètic.
  • Ketoprofeno: Antiinflamatori no esteroideo (AINE), analgèsic i antipirètic.
  • Benzimidazol: antiparasitari intern o Metronidazol per infeccions parasitàries.
  • Avermectina: antiparasitari extern.
  • Betalactàmics (penicil·lina o cefalosporina): antibiòtics.
  • Solució de clorat d’alumini: hemostàtic en pols.
  • Nitrofurazona: cicatritzant.
  • Diazepam: ansiolític.
  • Loperamida: antidiarreic.
  • Metenamina: tractament dels coixinets de les potes.

Com a últim apunt, recomanar-vos que periòdicament reviseu la data de caducitat dels medicaments i reorganitzeu i ordeneu la farmaciola per tal que sempre estigui apunt per ser utilitzada. Tal com us deia al principi, mai podem saber quan ens farà falta i val la pena ser previsors.

Una servidora durant el "màking off" de la farmaciola

Una servidora durant el “màking off” de la farmaciola

P.D- Ja sabeu que a Lladruc no tenim secrets però, si us plau, si voleu fer servir aquest article o les fotos envieu-nos un e-mail a info@lladruc.com per tal d’autoritzar-vos-ho. Moltes gràcies!

Entrevista Deontologia veterinària

Quan era estudiant de veterinària sempre intentava disfrutar al màxim dels treballs i projectes que ens proposaven. Així que equipada amb la meva lluent carpeta i una gravadora digital (què us penseu, no fa pas tant d’això!) sempre procurava anar a demanar ajut a professionals, investigadors i catedràtics. Ara m’ha tocat a mi respondre una entrevista per un treball de Deontologia d’uns alumnes de cinquè de la UAB. Amb el seu permís us la passo per si us fa gràcia llegir-la.

Entrevista treball deontologia i veterinària legal 

Per a complementar el treball hem volgut donar un altre punt de vista al marge del  jurídic, veterinari i les enquestes poblacionals. Per això ens hem entrevistat amb una professional,  Roser Feliu Latorre,  ensinistradora canina que està acabant el màster  “Instructor d’Unitats Canines de Treball” a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora de “Lladruc” (www.lladruc.com) servei d’educació canina a domicili a la província de Girona.

Quants anys fa que et dediques a l’ensinistrament caní?

Em dedico professionalment a l’ensinistrament des del Juliol del 2008.

Tens alguna titulació que acrediti la teva preparació com a ensinistradora professional?

Fins el 31 d’Agost del 2011, quan va sortir la primera normativa que regularitzava el nostre sector, no hi havia cap titulació específica que habilités l’exercici de la nostra professió.

Ara estic cursant la primera titulació oficial universitària en aquest àmbit a nivell mundial, el “Màster en instructor d’unitats canines de treball”. Abans d’això, però, vaig fer diversos cursos organitzats per empreses privades d’ensinistrament i vaig dedicar molts esforços personals i econòmics en formar-me amb els millors professionals de cada àmbit (mushing, ensinistrament esportiu, handling, detecció, etc.).

Hi ha alguna titulació necessària a l’hora d’ensinistrar gossos per a fer l’ensinistrament bàsic? I per a ensinistrar gossos que tinguin la funció de guarda o defensa?

Tal com he comentat en el paràgraf anterior, actualment s’està regularitzant el sector. En principi hi haurà tres ofertes formatives: ensinistrament de base, ensinistrament de gossos de seguretat i detecció i ensinistrament de gossos d’assistència. L’ensinistrament dels mal anomenats “gossos de guarda i defensa” (entesos com a “gossos d’intervenció)” s’inclouria en l’apartat general de “gossos de seguretat”.

Quina és la teva experiència en el marc de l’ensinistrament  de gossos amb aquesta finalitat?

Actualment, com a civil, m’és prohibit l’ensinistrament de gossos d’intervenció i/o defensa personal ja que aquesta especialitat hauria de ser destinada únicament a cossos i forces de seguretat de l’Estat i empreses de seguretat convenientment acreditades.

Creus que hi ha intrusisme en la vostra professió? En cas afirmatiu, creus que pot estar relacionada amb programes mediàtics com “El encantador de perros”?

L’intrusisme és un dels problemes més greus de la nostra professió ja que durant anys la manca d’una formació reglada ha fet que qualsevol pugui autoanomenar-se “ensinistrador” sense tenir un nivell de coneixements teòrics ni pràctics mínimament acceptables i tot evadint les obligacions fiscals. Això provoca greus prejudicis als propietaris i, inevitablement, un desprestigi generalitzat.  Programes com “El encantador de perros” o “Malas pulgas” han posat de moda un ensinistrador purament mediàtic que aparentment soluciona els casos en un temps rècord i sense cap intervenció per part del propietari. Aquesta visió és molt allunyada de la nostra manera de treballar on els educadors canins moderns intentem implicar el màxim a l’amo en el procés ja que, en un elevat nombre de casos, és el comportament d’aquest el que genera conflictes en l’animal.

Segons la teva experiència com a ensinistradora: la gent que es creu capacitada per a tenir o manipular un gos de guarda i defensa, creus que realment pot fer-ho?

Crec que un gos d’intervenció, per més acurat i fiable que sigui el seu ensinistrament, no deixa de ser una arma que pot ser molt perillosa en mans inexpertes per la qual cosa desaconsello totalment a qualsevol que no sigui membre d’un cos o una força de seguretat de l’estat amb una formació específica a emprar-lo.

En aquest punt, crec que també s’hauria de tenir molt clara la raó per la qual alguns particulars desitgen tenir un gos d’aquestes característiques ja que, si per exemple es tracta de dissuadir a un potencial lladre d’entrar en una propietat privada, hi ha sistemes que s’han demostrat molt més eficaços que un gos (alarmes, tanques de seguretat, etc.).

Creus que la gent és realment conscient del risc que pot suposar no educar adequadament un gos d’aquestes característiques?

Tal com comentava anteriorment, la falta de regularització del sector fa que qualsevol eixelebrat amb ínfules de professional es salti la normativa vigent i es cregui capaç d’ensinistrar un gos d’aquestes característiques per a usos indeguts. Molts d’ells obliden que un gos ensinistrat així pot causar accidents mortals, sobretot en famílies amb nens o persones d’avançada edat. El que personalment em treu més de polleguera és tenir la certesa que aquests “ensinistradors de gossos d’atac” s’estan aprofitant d’una necessitat o inseguretat d’un propietari novell o desorientat per omplir-se vilment les butxaques.

La crisis actual està impulsant una demanda de la població per a que els ensinistris el seu gos amb aptituds de guarda o defensa?

Sí, en els últims mesos l’augment de la delinqüència propiciat per la crisi econòmica actual, ha causat molta inseguretat en alguns ciutadans que volen protegir la seva llar, empresa o nau industrial amb l’ús de gossos específicament ensinistrats. A Lladruc, la nostra empresa, per exemple, rebíem trucades esporàdiques demanant gossos d’aquestes característiques però en els últims mesos la tendència ha augmentat alarmantment. Comencem a preocupar-nos de debò!

Una nova esperança contra la leishmaniasis

Segur que tots heu sentit a parlar de la leishmaniasis, coneguda vulgarment com “la malaltia del mosquit”. Per una vegada ens arriba una notícia positiva i és que una investigació de l’hospital Severo Ochoa i del CSIC podria aconseguir, d’aquí uns dos anys, una vacuna per combatre-la.

Us passo un enllaç amb la informació més recent: 
http://argos.portalveterinaria.com/noticia/4492/ACTUALIDAD-ESPAÑA/investigadores-severo-ochoa-lanzarán-vacuna-contra-leishmaniasis-dos-años.html

 

¿Frenem la leishmaniosis?

Després de l’èxit d’edicions anteriors, enguany es torna a posar en marxa el projecte “cómo puede un ratón ayudar a un perro abandonado” que, gràcies a la col·laboració entre l’empresa Scalibor i acogelos.org es donen collars antiparasitaris d’aquesta marca a gossos de refugis i protectores.

La quantitat de collars donats depèn del nombre de persones que participen en el projecte i és que, per cada click, es financia un 25% d’un collar. L’internauta només ha de donar la seva adreça de correu electrònic (us puc assegurar que no l’utilitzen per res més) i li serà enviada una direcció on haurà de clicar.  Un cop fet això només ha de triar la protectora a la qual es vol regalar el collar. De manera totalment gratuïta es pot ajudar, amb un simple click, a frenar la leishmaniosis i… això ens beneficia a tots!

http://www.acogelos.org/2009/InicioDonacion.htm

P.D- Aprofito la ocasió per presentar-vos en N’hug, propietat d’en Julio i l’Andrea, mostrant-nos una de les habilitats adquirides a Lladruc. Moltes felicitats pels progressos! 🙂

%d bloggers like this: