Seminari Mia Skosgter

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La meva admiració per la Mia Skogster ve de lluny, concretament des de que fa uns anys vaig veure un dels seus fantàstics vídeos al YouTube. Em fascinava que una noia finlandesa, jove i amb uns gossassos d’infart pogués obtenir uns resultats tan extraordinaris en una disciplina, l’I.P.O, per desgràcia considerada per alguns exclusivament “de mascles”.

Així doncs quan vaig saber que el 25 i 26 de Maig s’organitzava un seminari a una hora i mitja de casa no vaig dubtar a apuntar-m’hi i la veritat és que en vaig sortir encantada: la Mia Skogster té una sensibilitat fora de sèrie amb els gossos i, amb precisió nòrdica, aplica tan sols la pressió necessària a cada animal jugant, d’una manera gairebé màgica, amb la seva veu, els seus gestos i la seva actitud per obtenir el millor de cada animal i cada guia. Si una cosa detesto dels ensinistradors amb resultats és que, en la majoria de casos, l’ego els sobrepassa i es converteixen en uns dogmàtics pedants però la Mia és tot el contrari: entrenant amb ella et fa l’efecte que tens una coach que abans d’assessorar-te t’ha fet mil preguntes sobre tu, el teu gos i la disciplina que vols treballar. Llàstima que la Muga sigui una futura gossa detectora i no esportiva que sinó encara hagués gaudit més! 🙂

En definitiva, un 10 de formadora, l’única llàstima és que la traducció va fer que alguns dels assistents que no sabien anglès es perdessin tecnicismes importantíssims per una disciplina de precisió com és l’I.P.O. i semblava que tot plegat fos deslluit. Tant costa posar “gosseros” com a intèrprets?

Seminari Nina Bondarenko

Felicitant el nou any a la Nina Bondarenko m’he adonat que encara no us havia parlat d’ella. Vaig conèixer a la Nina al seminari de detecció de gossos de cadàvers submergits que vaig fer a Escòcia a l’Abril (despistats, mireu aquí) i vaig quedar fascinada de la seva manera de concebre l’ensinistrament, la seva proximitat tot i el seu admirable currículum i la seva capacitat d’anàlisis. Una de les qualitats que ha de tenir un bon ensinistrador és que ha de ser un observador i posterior analitzador de tot allò que succeix i la Nina sembla fer-ho amb l’espontanietat natural d’aquell que acumula una gran experiència però que, per humiltat, no gosa reconèixer-ho.

El cas és que, quan em va dir que al Juliol impartiria un seminari a Barcelona no vaig dubtar ni un moment que HAVIA (així, amb majúscules) d’assistir-hi. Era una de les temporades més fortes de Lladruc, estava impartint dos cursos a l’Associació Canae i dormia una mitjana de sis hores diàries per poder arribar a tot però no vaig dubtar ni un moment a apuntar-me. En el seminari, anomenat “La motivació per a gossos de treball com a clau per una resposta fiable i precisa“, la Nina va classificar els diferents tipus de reforços que podem oferir a un gos, va parlar de motivació, excitació i capacitat de treball i ens va fer passar una bona estona amb els seus acudits i fins i tot dibuixos canins.

Seminari Nina Bondarenko

Seminari Nina Bondarenko

Justament aquell Diumenge, però, un fort incendi va destuir l’Empordà i al cap d’unes poques hores d’haver tornat de Barcelona em vaig trobar apagant foc durant tota la nit a Masarac. L’endemà, Dilluns, vaig canviar els Lladrucs i dinar amb la Nina i un passeig de turista pel centre de Barcelona em van ajudar a recuperar-me de l’ensurt i de la terrible indignació que sentia.

Foto Nina i Roser Barcelona

Foto Nina i Roser Barcelona

Thank you so much, Nina and… Happy 2013!

%d bloggers like this: