S.O.S, EL MEU CADELL EM MOSSEGA!

La Burka, gossa detectora de Lladruc, quan era una cadelleta adorable. Tant de bo li hagués fet una foto quan intentava mossegar! 🙂

Si tens un cadell, segur que una de les teves principals preocupacions (juntament amb la conducta higiènica) és saber com actuar perquè deixi de mossegar. Vet aquí algunes pautes:

·  Fes servir joguines adequades. Pot semblar una obvietat, però si el teu gos té poques joguines o bé són de mala qualitat, és probable que intenti distreure’s amb tot allò que troba o, directament, amb parts del teu cos, com les mans o els cabells. Compra unes tres o quatre joguines Kong i veuràs quants diners, discussions i maldecaps t’estalvies! Si et fa gràcia saber d’on prové el Kong, pots llegir la seva història aquí https://lladruc.blog/2015/02/01/historia-del-kong-la-joguina-canina-mes-venuda-del-mon/ i, si t’has quedat sense idees per omplir-lo, aquí tens dos vídeos-recepta https://lladruc.blog/2010/06/07/2-idees-mes-per-omplir-un-kong/ (Aix, que jovenetes que érem la Cendra i jo! 😉 ).

·  No “lluitis” ni “juguis” amb el teu cadell “cos a cos”. Per desgràcia, molta gent, especialment els adolescents, troba divertidíssim rebolcar-se amb el gos, estirar-li les orelles, fer-li empaitar la cua o bé anar-li donant copets amb els dits fins que l’animal s’enfada i gruny o mossega. Confiaries en algú que abusa de tu i ho considera un joc? Tal com deia en el punt anterior, deixa de fer-ho immediatament i compra-li joguets específics per la seva edat i mida. Aquest tipus d’interaccions confonen l’animal, que pot arribar a entendre que fer servir la boca és quelcom legítim.

·  Procura oferir-li prou estimulació física i mental. Molts gossos mosseguen, simplement, per avorriment. Malgrat que el teu cadell encara no pugui sortir al carrer, el pots cansar mentalment i físicament amb jocs d’olfacte, d’obediència, jocs d’intel·ligència, etc. Tens milers d’opcions al teu abast! Com més estimulant sigui el seu entorn, menys ganes tindrà de mossegar-te!

·  Hi ha casos en els quals és especialment important ensenyar-li a un cadell a controlar la seva mossegada:
– Cadells que, d’adults, tindran una mandíbula potent i una mida considerable, com alguns gossos de presa.
– Cadells de races especialment seleccionades per a certes disciplines esportives, com alguns Pastors belgues malinois, pastors alemanys de treball i pastors holandesos.
– Cadells que, desgraciadament, no han fet un bon aprenentatge amb la seva mare. És freqüent en gossos que han estat trobats abandonats, però també en aquells en els quals el criador o l’importador han actuat negligentment i l’han separat abans d’hora de la cadellada.
– Cadells que viuen en famílies amb nadons, persones amb discapacitat, d’avançada edat o que prenen medicaments anticoagulants.
En aquests supòsits, encara esdevé més important actuar correctament des d’un bon inici per evitar, en un futur, molèsties, i fins i tot agressions greus.

·  Cada vegada que el teu gos et mossegui digues un “NO!” ferm i tranquil. Com més explicacions facis del tipus “No-maco-això-no-la-mama-t’estima-molt-i-li-fas-mal!” més confusió provocaràs en el teu pobre gos. El cadell ha d’entendre que de cap de les maneres pot mossegar-te i que, si ho fa, l’ignoraràs. Deixar-te mossegar “perquè aprengui” no és cap opció i, contràriament al que penses, pots estar afavorint que el teu adorable cadellet et clavi, amb més força, les dents.

Si has llegit aquests quatre consells, però segueixes pensant que necessites ajuda, no esperis més! Els educadors canins professionals existim per ajudar-te i, en només una sessió, aprendràs a ensenyar-li a modificar aquest comportament tan perillós i molest d’una manera efectiva i amena. No dubtis en posar-te en contacte amb Lladruc!

Finalitza la 24 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”

Foto final de curs de la 24 edició

Foto final de curs de la 24 edició

Dissabte passat, dia 5 de Desembre, vam acabar la vint-i-quatrena edició del curs “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Com ja sabeu, el curs està impartit per l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició animal i una servidora, Roser Feliu, i ofereix una formació teòrica sobre primers auxilis, malalties més freqüents, higiene, nutrició, teoria de l’aprenentatge caní però també una formació pràctica encarada a ensenyar els propietaris per tal que ells puguin educar, d’una manera efectiva i divertida, els seus gossos.

En la vint-i-quatrena edició no podíem haver tingut gossos més diferents: des d’en Blacky, un chihuahua de menys d’un kilo fins la Tuca, una Pastor Belga de trenta. A més, tots els propietaris han estat, senzillament, encantadors, tant, que l’últim dia fins i tot ens feia pena acomiadar-nos!

En Blacky, el més petit (de mida i d'edat) aprenent a asseure's.

En Blacky, el més petit (de mida i d’edat) aprenent a asseure’s.

 

La secció germànico-belga del curs: l'Iggy, la Leela i la Tuca

La secció germànico-belga del curs: l’Iggy, la Leela i la Tuca posant-s’hi bé per la foto 

En Vicenç ensenyant a la Perla a estar-se ben quieta

En Vicenç ensenyant a la Perla a estar-se ben quieta

 

La Cuba i la Dolors també ho van fer molt bé!

La Cuba i la Dolors també ho van fer molt bé!

I en Trufo, futur gos detector de trufes de l'Alfons!

I en Trufo, futur gos detector de trufes de l’Alfons!

 

La Linda aprenent a estirar-se quan li diu la mestressa. Amb premis, òbviament! :)

La Linda aprenent a estirar-se quan li diu la mestressa. Amb premis, òbviament! 🙂

 

I, finalment, crec que la cara de felicitat de la Neus quan descobreix que en Nano pot caminar educadament al seu costat ho diu tot! :) :)

I, finalment, crec que la cara de felicitat de la Neus quan descobreix que en Nano pot caminar educadament al seu costat ho diu tot! 🙂 🙂

Sabem que, com que oferim grups petits, sou molts els que volíeu venir i us heu quedat amb les ganes així que no patiu perquè farem LA VINT-I-CINQUENA EDICIÓ (qui ens ho havia de dir!) els propers diumenges 10, 17 i 24 de Gener del 2016. Se t’acut un regal de Nadal millor que aquest? Truca’ns al 636385174 o escriu-nos a lladruc@hotmail.com i t’explicarem com ho podem fer per enviar-li a la persona escollida (i afortunada!) un mail o carta certificada amb un val personalitzat!

Ed. 25. Gener 2016nadal

Fins ben aviat!
Roser Feliu.

Lladruc al Festival de Guia Animal

El diumenge 25 d’Octubre vam assistir a la segona edició del “Festival Guia Animal” que es va celebrar a La Copa, al bell mig de les conegudes “Barraques” de les Fires de Sant Narcís.

Des de les deu del matí fins a les dues vam posar un estand amb productes d’educació canina de qualitat a bon preu i a les 12h vam fer una exhibició dels nostres gossos detectors.

El nostre client Bug ens va venir a veure a l'estand de Lladruc!

El nostre client Bug ens va venir a veure a l’estand de Lladruc!

En primer lloc vam treure la Fura, la més jove de l’equip, que va mostrar al públic com són les bases del treball de detecció: sempre procurant que els gossos gaudeixen del treball i estableixin un fort vincle amb el seu guia.

La Fura volant agafant el seu mossegador

La Fura volant agafant el seu mossegador

Tot seguit la Mina, de dos anys, va ensenyar com ha de ser una marcació passiva (asseure’s) davant de la caixa on hi havia substància amagada. Si mireu la nostra pàgina de Facebook podreu veure un vídeo on es veu un nombrós públic on diferents veus diuen “ho ha trobat!” o “que bé que ho fa!”.

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

La Mina fent una marcació passiva de la substància amagada en una de les caixes

Després vam sortir a la pista amb la Cendra, la més veterana de l’equip. La Cendra va buscar la substància amagada dins de les caixes i en un vehicle i també va mostrar les seves habilitats: caminar entre les cames, xocar les dues potes, saludar al públic, etc.

La Cendra segons abans de començar la recerca de la substància amagada en el cotxe

La Cendra segons abans de començar la recerca de la substància amagada en el cotxe

Finalment vam treure la Syra. La Syra és la gossa que sempre ens fa més il·lusió exhibir perquè va ser adoptada i permet ensenyar a tothom que una gossa indesitjada pot ser perfectament apte per a ajudar a construir un món més segur si se la sap treballar de manera adequada.

La Syra fent una recerca de la substància amagada en el mitjó d'un dels nens

La Syra fent una recerca de la substància amagada en el mitjó d’un dels nens

Per acabar només ens queda donar les gràcies als organitzadors, en Josep Carbó i en Josep Duran, per haver comptat amb nosaltres un altre cop, a la Lídia Linares per haver-nos deixat el seu cotxe per amagar-hi substàncies estranyes i, com no podia ser d’una altra manera, a tot el públic perquè sense ells res d’això tindria sentit, sobretot a la llaga concurrència de clients (ara ja amics) que van venir a ensenyar-nos com n’estaven de ben educats els seus gossos. MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Roser Feliu.

Lladruc a la II Fira Animalista de Salt

En Narcís, responsable de la Unitat Canina de la Policia Local de Salt, em va demanar si podia suplir-lo en una exhibició de gossos detectors a la II Fira Animalista de Salt. Cal reconèixer que invertir el meu únic dia de descans setmanal en una altra activitat canina inicialment em feia una mica de mandra però tinc un equip tan fantàstic que em va transmetre tota la seva energia perquè hi anés ben motivada.

La família Lladruc a la II Fira Animalista de Salt!

Part de la “família Lladruc” a la II Fira Animalista de Salt!

I allà teniu a bona part de la “família Lladruc”: més de cinc persones i més de vuit gossos preparats per a l’ocasió. Volíem que aquesta exhibició fos apta per a tots els públics i sobretot molt amena així que, de manera molt planera i comprensible, vam explicar què són els pseudos, perquè els gossos detectors de drogues treballen exclusivament a base del joc i perquè no ens agrada pressionar-los quan són cadells. Primer va sortir la Mina, Pastor Alemany de treball, que va obeir a la perfecció les ordres bàsiques que li anava donant una nena del públic. Després la Syra, Border Collie, va buscar i marcar passivament la substància amagada en caixes holandeses i fins i tot en el mitjó d’un dels nens que vam fer posar en fila a la pista. I com que al capdavall el que tots volem és passar-nos-ho bé, la Mar va ensenyar la perfecta obediència que té en Kai, Pastor Belga Malinois, d’escassos nou mesos, i les habilitats de la Shyla. Aquesta Pastor de Shetland de nou anys és una de les gosses més increïbles que he conegut mai: té una motivació fora de sèrie i un desig gairebé innat de complaure el guia i això es reflecteix en cada una de les habilitats que fa, ja sigui pujar a l’esquena de qualsevol voluntari, saltar a dues potes o passar enmig de les cames d’un “cuc” format per deu nens. Finalment en Zen i l’Anjana, Border Collies, ens van ensenyar que, tot i que la pista era molt petita, la megafonia alta i la sofocant munió de gent, quan tens un bon vincle amb els teus gossos (i en això a Can Lladruc som especialistes!) i els has socializat correctament, els bons gossos poden treballar a la perfecció en qualsevol ambient.

Arribats a aquest punt només ens queda felicitar a l’organització de l’esdeveniment per la feina feta i agrair-los que hagin comptat amb Lladruc pel desenvolupament de l’activitat. Gràcies també a tots els clients que es van acostar a saludar i disculpar-nos a aquells que ens van voler saludar quan estàvem dins de la pista i que vam haver d’ignorar. Ja ho diuen que els ensinistradors de gossos som força estranys: quan ens centrem en els nostres amics de quatre potes no ens atura res ni ningú! 🙂

P.D – Si us plau, si algú ens va fer fotografies que ens les enviï a lladruc@hotmail.com Moltes gràcies!

Regala la nostra 12a edició!

Curs ensinistrament i coneixements veterinaris, ja és la 12a edició!

Curs ensinistrament i coneixements veterinaris, ja és la 12a edició!

Falta poc per Nadal i sempre et passa el mateix: has de fer un regal a aquella persona i no en tens ni idea de què li pot agradar. “Té de tot”, “no saps la talla” o “no creus que li agradi” però llavors s’encèn una bombeta i “oooh”! recordes que té gos. Un gos endimoniat que necessita fermament una bona educació, un gos adorable que fa les delícies de tota la família o un cadellet entremaliat que no deixa de mossegar-ho tot i fer-se pipí arreu.

Sigui com sigui, a Lladruc volem donar-te un cop de mà i proposar-te un regal diferent: la nostra dotzena edició del “Tinc gos i ara què: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”. Un curs teòric i pràctic pensat per què gaudeixin tant els propietaris com els gossos, recomanat pel col·legi de veterinaris de Girona i que s’ha realitzat prèviament a Ajuntaments com el de Figueres i el de Riudellots de la Selva. Un curs impartit per l’Emili Barba, llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, directora de Lladruc i màster en instructor d’unitats canines de treball per la UAB.

De cop t’adones que fer un regal mai havia estat tan fàcil així que escrius a info@lladruc.com o truques al 636385174 i somrius pensant en la cara que posarà aquella persona quan li enviem un val regal personalitzat. O potser vols regalar el curs al teu gos…? 🙂

Finalitza la sisena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris

Alguns dels alumnes de la sisena edició del "Tinc un gos i ara què?": curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Alguns dels alumnes de la sisena edició del “Tinc un gos i ara què?”: curs d’educació canina i coneixements veterinaris

Aquest Dissabte va finalitzar la sisena edició del “Tinc un gos i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris” que va comptar amb el patrocini de Royal Canin i Laboratoris Virbac i la col·laboració del Col·legi de Veterinaris i el Club d’Agility Girona, que ens va cedir les seves magnífiques instal·lacions.

Durant el curs els alumnes van poder aprendre tot allò necessari per millorar la salut i la relació amb els seus gossos. L’Emili, veterinari especialitzat en nutrició, els va explicar què s’ha de tenir en compte a l’hora d’alimentar els nostres gossos, què podem fer en cas d’urgència, com mantenir la seva higiene o què ha de contenir una farmaciola. Jo vaig ensenyar els alumnes les nocions bàsiques d’ensinistrament, com saber reconèixer els problemes de comportament més freqüents i vam iniciar els gossos en les ordres d’obediència bàsiques.

El grup d’aquesta sisena edició va ser un dels més participatius, atents i motivats que hem tingut. Tant, que vam decidir fer una classe extra per tal que no es quedessin amb cap dubte.  Si sempre és un plaer treballar d’allò que t’agrada encara ho és més si coincideixes amb un bon grup així que voldríem donar les gràcies a tots els nostres patrocinadors i col·laboradors per haver-ho fet possible però sobretot als nostres alumnes de dos i quatre potes per haver confiat en Lladruc per la seva formació!

Alumnes del curs examinant-nos!  A cada edició fem valorar als alumnes aspectes com contingut del curs, qualitat dels ponents, distribució de les classes, instal·lacions. Vam rebre bones notes així que tant malament no ho devíem fer!

Alumnes del curs examinant-nos! A cada edició fem valorar als alumnes aspectes com contingut del curs, qualitat dels docents, distribució de les classes, instal·lacions, etc. Ens van puntuar molt bé així que tan malament no ho devíem fer! 😉

%d bloggers like this: