Comiat Muga

Avui fa un mes escrivia el post més difícil de tota la història del blog. Fa 31 dies que la Muga no és amb nosaltres i encara em poso trista al recordar-la així que hem volgut fer-li un vídeo de comiat. Hem triat fotos en les quals se la veiés ben feliç i activa: jugant amb un pal, intentant olorar coses del congelador o fent obediència bàsica però també fotos dels llocs que tenien un especial sentit per nosaltres perquè és on hagués hagut de treballar d’adulta: empreses privades, centres comercials, estacions de trens i aeroports.

Muga: gràcies per tot el que vam poder compartir, sempre seràs la nostra “Petiua”!

Et trobem tant a faltar…

Adéu Buli…

 

Buli Golden

En Buli gaudint de la corda

Abans-d’ahir ens va deixar en Buli. Durant els seus tretze anys de vida va ser una alegria per la seva família, un gos expecionalment sociable, carinyós i obedient que ens deixa un bon grapat d’anècdotes gracioses.

Tots els teus amics de Lladruc (Cendra inclosa!), volem agrair-te tot el que hem pogut compartir amb tu i esperem que, allà on vagis, puguis continuar corrent i essent la il·lusió dels qui t’envolten.

També enviem una abraçada ben forta a aquesta família que tant t’ha estimat. Molts ànims Miquel, Núria i Rosa!

Buli i Cendra nevada

En Buli i la Cendra jugant a la nevada gironina del 2010…

 

 

Lat

Recentment ens ha deixat en Lat, un creuat de Labrador que va ser la joia dels seus propietaris durant una bona colla d’anys. Va ser un dels meus primers clients, tan sols unes setmanes després que pengés la primera web de Lladruc, a principis d’estiu del 2008.

En Lat era un gos extremadament dolç, divertit i carinyós però tenia un petit incovenient que el feia únic: una obsessió gairebé patològica pel menjar. Quan intuïa (dubto fins i tot que ho arribés a olorar) que hi havia un minúscul bocí de pa aprop mostrava una tècnica acurada i polida al llarg dels anys: es posava en tensió, girava el cap a un altre costat, intentava passar aprop de l’engruna en qüestió i quan el que duia la corretja ja estava confiat en que tenia controlada la situació, en una velocitat vertiginosa i sense donar cap mena de marge de maniobra, engollia el tros i et mirava movent la cua, divertit i orgullós de la seva proesa.

Siguis on siguis, que t’acompanyi una bona baguette, Lat! Gràcies per tot el que em vas ensenyar!  

%d bloggers like this: