Quina diferència hi ha entre un Pastor Alemany “de treball” i un “de bellesa”?

Dimecres en Pep, propietari d’en Bram i la Boira, dos magnífics Pastors Alemanys, em va preguntar quina diferència hi ha entre els Pastors Alemanys “de bellesa” i els “de treball”. És una pregunta que em fan sovint i per això he pensat que podria fer-ne un post apte per a tots els públics. (I també perquè començo a estar una mica tipa que em diguin que la Mina “no sembla un Pastor Alemany però com a gossa de gossera és molt mona!” :). 

Als seus orígens els Pastors Alemanys eren més petits, més atlètics i més lleugers dels que coneixem actualment, amb una morfologia més semblant a la que ara consideraríem pròpia del Pastor Belga Malinois.

Vét aquí un rerererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el  1898!

Vét aquí un rererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el 1898! He extret la foto del Pedigreedatabase i sí, em podeu dir freaky per conèixer millor els orígens dels meus gossos que els de la meva pròpia família! 🙂

Explicar tota l’evolució que ha seguit la raça durant més de dos-cents donaria per un llibre sencer però, resumint, podríem dir que, des de llavors, els criadors han seguit dues línies de selecció ben diferenciades: la “de bellesa” i la “de treball”. Molts futurs clients de Lladruc interessats en adquirir un Pastor Alemany busquen “un cadell de pura raça” però, paradoxalment, donen una importància gairebé nul·la als criteris de selecció que es segueixen i per desgràcia escullen aquells adorables cadellets de vuit setmanes que els diuen que són “fills de campions” (tot i que de vegades no se sap ni en què!).

Quins són aquests criteris de selecció? 

En la línia de bellesa es dóna més importància a l’aspecte físic del gos, és a dir, que presenti certes angulacions, una bona pigmentació i qualitat del pèl i que els seus colors segueixin l’estàndard de la raça.

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

Un gos típic de bellesa "Jagger" de l'afix Herr Kan

Un Pastor Alemany típic de bellesa: “Jagger” de l’afix Herr Kan

En la línia de treball, en canvi, es prioritza la selecció en base al caràcter del gos i que tingui les màximes aptituds (bona motivació, focalització, predisposició, agressió, etc.) per a seguir un programa esportiu  (com l’IPO, el Ring o el Mondioring) o per a desenvolupar una funció específica com a gos de treball (rescat, detector, d’intervenció, etc). El gos ha de ser gairebé incansable en la tasca que se li demana i per aquesta raó es selecciona un físic més semblant a la tipologia primitiva, que augmenta la resistència de l’animal. El color és secundari i per això podem trobar Pastors Alemanys de treball grisos (com la Mina!), negres calçats (com la Muga!), negres sòlids o una extensa gamma de marrons, com els que presenta la Burka. Precisament perquè el gos ha de ser una eina de treball, en principi aquesta línia té més controlats els problemes de salut propis de la raça com la displàsia de maluc, la de colze o la cauda equina tot i que l’eutanàsia de la Muga als cinc mesos i mig em va demostrar que no sempre és així.   

La Mina i la Burka són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka "sí que sembla de raça" però la Mina "t'han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc"! :)

La Mina de Villavereda i la Burka del Valle de Alcalans són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka “sí que sembla de raça” però la Mina “t’han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc”! Després d’aquest post tothom tindrà molt clar que no és cert, oi?:)

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

Per últim dir que la discussió més divertida que he sentit últimament ha estat entre un criador de Pastor Alemany de bellesa i una criadora de gossos de treball. Ella acusava al de bellesa de criar “gossos tontos i displàsics que no serveixen per res més que fer poses en una exposició canina” mentre que el de bellesa acusava al de treball de “criar gossos histèrics i agressius que són completament impossibles per viure com a gossos de família”. Tot d’una, una adolescent visiblement contrariada per no poder escoltar el seu I-Pod va saltar i va preguntar “I no podeu posar-vos d’acord? Tant costa criar gossos macos, sans i que puguin treballar?”. 

A veure com serà la raça quan em jubili! 🙂

P.D- Criadors, ensinistradors i “German Shepherd lovers”: perdoneu la simplicitat d’aquest post però l’he volgut fer comprensible per a tots els públics!

Anuncis

Lladruc a l’informatiu de la 2 (TVE)

Tal com us vam anunciar aquí , el passat mes de Febrer vam gravar un reportatge en català i castellà per la Televisió Espanyola (TVE) sobre “gossos de vigilància” per a particulars que es va emetre el passat Dijous 16 de Maig a l’Informatiu vespre de la 2.

L’augment de furts i robatoris al Gironès i a l’Alt i el Baix Empordà ha provocat  que a Lladruc rebéssim una allau de peticions de propietaris que volen ensinistrar els seus gossos com un element de seguretat més per a les seves llars. La nostra empresa prepara gossos que resulten dissuasoris per un possible delinqüent i perfectament aptes per la convivència en família però tal com expliquem en aquest reportatge a nivell particular no està permès sota cap concepte l’ensinistrament de gossos d’intervenció (vulgarment mal anomenats “d’atac i defensa”) ja que aquesta funció només la poden desenvolupar els cossos i forces de seguretat de l’estat i les empreses de seguretat privades, amb les quals també col·laborem però que no són l’objectiu del present reportatge.

Esperem que us agradi!

Visita d’una veterinària i osteòpata canina

 

Aquests dies hem rebut la visita de l’Anna Fuster. L’Anna és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i, després de recórrer les millors universitats franceses, actualment està cursant una formació de cinc anys en osteopatia a la European School of Animal Osteopathy, a Brighton (UK): http://www.the-esao.eu/uk-index.php

Per requeriments del programa de formació que està seguint, necessitava un emplaçament on poder fer pràctiques amb gossos de treball operatius i estem molt orgullosos de poder dir que Lladruc ha estat l’empresa triada. Tan sols esperem que no s’hagi cansat amb tota l’informació que li hem donat (quan ens posem a parlar dels nostres gossos no hi ha qui ens pari!) i que torni a venir aviat. Ha estat un plaer tenir-la entre nosaltres i aprendre dels seus nombrosos coneixements!

Bona tornada i feliç futur treball qualificat amb una “A”, Anna!

%d bloggers like this: