Lladruc a la portada de l’Empordà!

 

34,34,179,203.629456
En Popeye, gos detector de drogues de Lladruc, no s’acaba de creure que hagi passat d’estar abandonat en una gossera a sortir a la portada del diari! 😉 

Hola, Lladrucs!

Com ja sabeu, a Lladruc disposem de gossos detectors de drogues i d’explosius. Dos d’ells, en Popeye (Labrador retriever) i en Nemo (Pastor belga malinois) col·laboren amb la guàrdia urbana de Figueres i fa poc han estat els protagonistes d’un reportatge en el setmanari Empordà.

Podeu llegir l’article en format digital fent clic aquí.  

Espero que us agradi!
Roser.

Anuncis

Quins són els deu errors més freqüents quan juguem amb el nostre gos?

 

DSCN0212Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

  1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
  2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
  3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
  4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
  5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
  6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
  7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
  8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
  9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
  10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉

Quina diferència hi ha entre un Pastor Alemany “de treball” i un “de bellesa”?

Dimecres en Pep, propietari d’en Bram i la Boira, dos magnífics Pastors Alemanys, em va preguntar quina diferència hi ha entre els Pastors Alemanys “de bellesa” i els “de treball”. És una pregunta que em fan sovint i per això he pensat que podria fer-ne un post apte per a tots els públics. (I també perquè començo a estar una mica tipa que em diguin que la Mina “no sembla un Pastor Alemany però com a gossa de gossera és molt mona!” :). 

Als seus orígens els Pastors Alemanys eren més petits, més atlètics i més lleugers dels que coneixem actualment, amb una morfologia més semblant a la que ara consideraríem pròpia del Pastor Belga Malinois.

Vét aquí un rerererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el  1898!

Vét aquí un rererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el 1898! He extret la foto del Pedigreedatabase i sí, em podeu dir freaky per conèixer millor els orígens dels meus gossos que els de la meva pròpia família! 🙂

Explicar tota l’evolució que ha seguit la raça durant més de dos-cents donaria per un llibre sencer però, resumint, podríem dir que, des de llavors, els criadors han seguit dues línies de selecció ben diferenciades: la “de bellesa” i la “de treball”. Molts futurs clients de Lladruc interessats en adquirir un Pastor Alemany busquen “un cadell de pura raça” però, paradoxalment, donen una importància gairebé nul·la als criteris de selecció que es segueixen i per desgràcia escullen aquells adorables cadellets de vuit setmanes que els diuen que són “fills de campions” (tot i que de vegades no se sap ni en què!).

Quins són aquests criteris de selecció? 

En la línia de bellesa es dóna més importància a l’aspecte físic del gos, és a dir, que presenti certes angulacions, una bona pigmentació i qualitat del pèl i que els seus colors segueixin l’estàndard de la raça.

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

Un gos típic de bellesa "Jagger" de l'afix Herr Kan

Un Pastor Alemany típic de bellesa: “Jagger” de l’afix Herr Kan

En la línia de treball, en canvi, es prioritza la selecció en base al caràcter del gos i que tingui les màximes aptituds (bona motivació, focalització, predisposició, agressió, etc.) per a seguir un programa esportiu  (com l’IPO, el Ring o el Mondioring) o per a desenvolupar una funció específica com a gos de treball (rescat, detector, d’intervenció, etc). El gos ha de ser gairebé incansable en la tasca que se li demana i per aquesta raó es selecciona un físic més semblant a la tipologia primitiva, que augmenta la resistència de l’animal. El color és secundari i per això podem trobar Pastors Alemanys de treball grisos (com la Mina!), negres calçats (com la Muga!), negres sòlids o una extensa gamma de marrons, com els que presenta la Burka. Precisament perquè el gos ha de ser una eina de treball, en principi aquesta línia té més controlats els problemes de salut propis de la raça com la displàsia de maluc, la de colze o la cauda equina tot i que l’eutanàsia de la Muga als cinc mesos i mig em va demostrar que no sempre és així.   

La Mina i la Burka són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka "sí que sembla de raça" però la Mina "t'han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc"! :)

La Mina de Villavereda i la Burka del Valle de Alcalans són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka “sí que sembla de raça” però la Mina “t’han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc”! Després d’aquest post tothom tindrà molt clar que no és cert, oi?:)

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

Per últim dir que la discussió més divertida que he sentit últimament ha estat entre un criador de Pastor Alemany de bellesa i una criadora de gossos de treball. Ella acusava al de bellesa de criar “gossos tontos i displàsics que no serveixen per res més que fer poses en una exposició canina” mentre que el de bellesa acusava al de treball de “criar gossos histèrics i agressius que són completament impossibles per viure com a gossos de família”. Tot d’una, una adolescent visiblement contrariada per no poder escoltar el seu I-Pod va saltar i va preguntar “I no podeu posar-vos d’acord? Tant costa criar gossos macos, sans i que puguin treballar?”. 

A veure com serà la raça quan em jubili! 🙂

P.D- Criadors, ensinistradors i “German Shepherd lovers”: perdoneu la simplicitat d’aquest post però l’he volgut fer comprensible per a tots els públics!

Lladruc a l’informatiu de la 2 (TVE)

Tal com us vam anunciar aquí , el passat mes de Febrer vam gravar un reportatge en català i castellà per la Televisió Espanyola (TVE) sobre “gossos de vigilància” per a particulars que es va emetre el passat Dijous 16 de Maig a l’Informatiu vespre de la 2.

L’augment de furts i robatoris al Gironès i a l’Alt i el Baix Empordà ha provocat  que a Lladruc rebéssim una allau de peticions de propietaris que volen ensinistrar els seus gossos com un element de seguretat més per a les seves llars. La nostra empresa prepara gossos que resulten dissuasoris per un possible delinqüent i perfectament aptes per la convivència en família però tal com expliquem en aquest reportatge a nivell particular no està permès sota cap concepte l’ensinistrament de gossos d’intervenció (vulgarment mal anomenats “d’atac i defensa”) ja que aquesta funció només la poden desenvolupar els cossos i forces de seguretat de l’estat i les empreses de seguretat privades, amb les quals també col·laborem però que no són l’objectiu del present reportatge.

Esperem que us agradi!

Visita d’una veterinària i osteòpata canina

 

Aquests dies hem rebut la visita de l’Anna Fuster. L’Anna és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i, després de recórrer les millors universitats franceses, actualment està cursant una formació de cinc anys en osteopatia a la European School of Animal Osteopathy, a Brighton (UK): http://www.the-esao.eu/uk-index.php

Per requeriments del programa de formació que està seguint, necessitava un emplaçament on poder fer pràctiques amb gossos de treball operatius i estem molt orgullosos de poder dir que Lladruc ha estat l’empresa triada. Tan sols esperem que no s’hagi cansat amb tota l’informació que li hem donat (quan ens posem a parlar dels nostres gossos no hi ha qui ens pari!) i que torni a venir aviat. Ha estat un plaer tenir-la entre nosaltres i aprendre dels seus nombrosos coneixements!

Bona tornada i feliç futur treball qualificat amb una “A”, Anna!

%d bloggers like this: