Quan era estudiant de veterinària sempre intentava disfrutar al màxim dels treballs i projectes que ens proposaven. Així que equipada amb la meva lluent carpeta i una gravadora digital (què us penseu, no fa pas tant d’això!) sempre procurava anar a demanar ajut a professionals, investigadors i catedràtics. Ara m’ha tocat a mi respondre una entrevista per un treball de Deontologia d’uns alumnes de cinquè de la UAB. Amb el seu permís us la passo per si us fa gràcia llegir-la.
Entrevista treball deontologia i veterinària legal
Per a complementar el treball hem volgut donar un altre punt de vista al marge del jurídic, veterinari i les enquestes poblacionals. Per això ens hem entrevistat amb una professional, Roser Feliu Latorre, ensinistradora canina que està acabant el màster “Instructor d’Unitats Canines de Treball” a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora de “Lladruc” (www.lladruc.com) servei d’educació canina a domicili a la província de Girona.
Quants anys fa que et dediques a l’ensinistrament caní?
Em dedico professionalment a l’ensinistrament des del Juliol del 2008.
Tens alguna titulació que acrediti la teva preparació com a ensinistradora professional?
Fins el 31 d’Agost del 2011, quan va sortir la primera normativa que regularitzava el nostre sector, no hi havia cap titulació específica que habilités l’exercici de la nostra professió.
Ara estic cursant la primera titulació oficial universitària en aquest àmbit a nivell mundial, el “Màster en instructor d’unitats canines de treball”. Abans d’això, però, vaig fer diversos cursos organitzats per empreses privades d’ensinistrament i vaig dedicar molts esforços personals i econòmics en formar-me amb els millors professionals de cada àmbit (mushing, ensinistrament esportiu, handling, detecció, etc.).
Hi ha alguna titulació necessària a l’hora d’ensinistrar gossos per a fer l’ensinistrament bàsic? I per a ensinistrar gossos que tinguin la funció de guarda o defensa?
Tal com he comentat en el paràgraf anterior, actualment s’està regularitzant el sector. En principi hi haurà tres ofertes formatives: ensinistrament de base, ensinistrament de gossos de seguretat i detecció i ensinistrament de gossos d’assistència. L’ensinistrament dels mal anomenats “gossos de guarda i defensa” (entesos com a “gossos d’intervenció)” s’inclouria en l’apartat general de “gossos de seguretat”.
Quina és la teva experiència en el marc de l’ensinistrament de gossos amb aquesta finalitat?
Actualment, com a civil, m’és prohibit l’ensinistrament de gossos d’intervenció i/o defensa personal ja que aquesta especialitat hauria de ser destinada únicament a cossos i forces de seguretat de l’Estat i empreses de seguretat convenientment acreditades.
Creus que hi ha intrusisme en la vostra professió? En cas afirmatiu, creus que pot estar relacionada amb programes mediàtics com “El encantador de perros”?
L’intrusisme és un dels problemes més greus de la nostra professió ja que durant anys la manca d’una formació reglada ha fet que qualsevol pugui autoanomenar-se “ensinistrador” sense tenir un nivell de coneixements teòrics ni pràctics mínimament acceptables i tot evadint les obligacions fiscals. Això provoca greus prejudicis als propietaris i, inevitablement, un desprestigi generalitzat. Programes com “El encantador de perros” o “Malas pulgas” han posat de moda un ensinistrador purament mediàtic que aparentment soluciona els casos en un temps rècord i sense cap intervenció per part del propietari. Aquesta visió és molt allunyada de la nostra manera de treballar on els educadors canins moderns intentem implicar el màxim a l’amo en el procés ja que, en un elevat nombre de casos, és el comportament d’aquest el que genera conflictes en l’animal.
Segons la teva experiència com a ensinistradora: la gent que es creu capacitada per a tenir o manipular un gos de guarda i defensa, creus que realment pot fer-ho?
Crec que un gos d’intervenció, per més acurat i fiable que sigui el seu ensinistrament, no deixa de ser una arma que pot ser molt perillosa en mans inexpertes per la qual cosa desaconsello totalment a qualsevol que no sigui membre d’un cos o una força de seguretat de l’estat amb una formació específica a emprar-lo.
En aquest punt, crec que també s’hauria de tenir molt clara la raó per la qual alguns particulars desitgen tenir un gos d’aquestes característiques ja que, si per exemple es tracta de dissuadir a un potencial lladre d’entrar en una propietat privada, hi ha sistemes que s’han demostrat molt més eficaços que un gos (alarmes, tanques de seguretat, etc.).
Creus que la gent és realment conscient del risc que pot suposar no educar adequadament un gos d’aquestes característiques?
Tal com comentava anteriorment, la falta de regularització del sector fa que qualsevol eixelebrat amb ínfules de professional es salti la normativa vigent i es cregui capaç d’ensinistrar un gos d’aquestes característiques per a usos indeguts. Molts d’ells obliden que un gos ensinistrat així pot causar accidents mortals, sobretot en famílies amb nens o persones d’avançada edat. El que personalment em treu més de polleguera és tenir la certesa que aquests “ensinistradors de gossos d’atac” s’estan aprofitant d’una necessitat o inseguretat d’un propietari novell o desorientat per omplir-se vilment les butxaques.
La crisis actual està impulsant una demanda de la població per a que els ensinistris el seu gos amb aptituds de guarda o defensa?
Sí, en els últims mesos l’augment de la delinqüència propiciat per la crisi econòmica actual, ha causat molta inseguretat en alguns ciutadans que volen protegir la seva llar, empresa o nau industrial amb l’ús de gossos específicament ensinistrats. A Lladruc, la nostra empresa, per exemple, rebíem trucades esporàdiques demanant gossos d’aquestes característiques però en els últims mesos la tendència ha augmentat alarmantment. Comencem a preocupar-nos de debò!
ELISABETH
/ febrer 8, 2012GRACIES per la MAGNIFICA INFORMACIO ¡¡¡¡
fbusquets
/ febrer 17, 2012Interessant!