Torno absolutament entusiasmada de l’Etoforum organitzat per Bocalán Madrid aquest dissabte. No m’importen les hores de transport fetes per arribar a Aranjuez (avió, metro, tren de rodalies i taxi), ni la inscripció (110 euros) ni tan sols el fet d’haver pogut dormir només 5 hores perquè realment vaig disfrutar del ponent, Daniel Mills, veterinari i etòleg reconegut a nivell mundial. Ens va parlar d’agressió, comunicació, atenció i percepció canina i ens va donar un munt de consells que penso aplicar a tots i cada un dels meus clients.

 Per exemple, des d’un punt de vista exclusivament teòric es van plantejar què feien els propietaris que aconseguien uns millors resultats a nivell d’ensinistrament. Els que, al seu parer, aconseguien una obediència més satisfactòria, eren els que:

• Mantenien els gossos focalitzats.
• Donaven més premis.
• Feien servir la mà que no subjecta la corretja per comunicar-se millor.
• Parlaven més però durant menys estona.
• Caminaven més ràpid.
• Corregien una equivocació parant, refocalitzant al gos i tornant a començar.

S’agraeix una conferència com aquesta, magníficament estructurada, amb una exposició clara i eloqüent i un “savoir faire” i humor que em va renovar encara més les energies. Si a això hi unim el fet que durant el dinar vaig poder intercanviar experiències i anècdotes amb altres educadors canins i que la companyia des de Girona va ser immillorable diria que va ser un dels cursos de formació que he gaudit més.

(Ah! També haig de reconèixer que em va encantar tornar a la capital, on vaig estudiar els tres primers anys de veterinària, tornar a aquella ciutat que, com diu Sabina és “invivible però insustituible”: els seus metros nous i nets, les seves aglomeracions, les llargues cues de cotxes histèrics, els suïssos de San Ginés i l’eterna plaça de Sol, amb el seu vaivé de gent, els crits de les venedores de loteria i els policies de paisà que aguanten les manilles amb la mà esquerra i la porra amb la dreta (per si de cas?).