Nou curs d’educació canina per a cadells del mes de febrer

Després de l’èxit de les set edicions anteriors, a Lladruc us tornem a oferir un curs d’educació canina i sociabilització per a cadells. Ja sabeu que el fem a l’aire lliure, en un espai magnífic i únic a l’Empordà, totalment vallat, rodejat de gespa, oliveres i suredes. Tota la família podrà gaudir d’ensinistrar millor el seu gos!

El curs està impartit per dos ensinistradors i el grup és reduït per tal que tots aprenguem d’allò més. Aquest és, precisament, l’únic inconvenient del curs, com que les places són limitades, hauràs de reservar aviat la teva per no quedar-te’n sense! 😉 Ho pots fer per e-mail a info@lladruc.com o per telèfon en el 636385174.

Fins aviat!
Roser

Nou curs per a cadells by Lladruc els diumenges de juliol!

Durant el confinament ha arribat un cadell a casa? Sents que no has pogut sociabilitzar-lo prou amb altres cadells o persones? T’agradaria resoldre dubtes sobre la seva educació i el seu benestar? Només tens disponibles els diumenges i vols aprendre passant-ho d’allò més bé en un entorn únic amb gespa a l’Empordà, completament vallat i amb una piscina segura?

Doncs… A Lladruc tenim el curs perfecte per a tu! Voilà! 

104102813_292767091919541_1619477904621133711_n

Ara mateix queden només dues places disponibles. No t’ho perdis!

Més info a info@lladruc.com o en el 636385174

Gràcies per seguir-nos!
Roser Feliu

 

 

Inscripcions obertes per l’últim curs Lladruc abans de l’estiu!

42 edició

Hola!

Avui toca penjar el cartell de la 42 edició del “Tinc un gos… i ara què? Curs d’educació canina i coneixements veterinaris” by Lladruc, l’últim de la temporada fins al setembre. No te’l pots perdre!

Si necessites més informació, ens pots escriure a lladruc@hotmail.com o trucar-nos al 636385174.

Moltes gràcies per seguir-nos!
Roser.

 

 

Acabem la 29 edició del curs més famós de Lladruc!

Ho sento, reconec que n’hi ha per aplicar-me un càstig positiu al més pur estil d’ensinistrament tradicional: us he deixat “abandonats” durant més d’un mes! La veritat és que a Lladruc no hem parat i una de les coses que més ens ha agradat ha estat dur a terme la vint-i-novena edició del nostre curs més famós, el “Tinc un gos… i ara què?: curs d’educació canina i coneixements veterinaris”!

Durant tres matins de diumenge i en un emplaçament de somni de més de 25.000 metres quadrats, el futur centre caní Lladruc a Peralada, els alumnes van poder aprendre tot allò que els calia per a millorar la relació amb els seus gossos; tant pel que fa a l’educació canina com per tenir coneixements veterinaris bàsics. El curs, impartit per l’Emili Barba, doctorant en nutrició veterinària, i una servidora, Roser Feliu, va ser teòric i pràctic i molt amè de manera que tots els participants, ja fossin binomis àvia-net, parelles o companys de pis acompanyats del seu gos, poguessin aprendre de manera relaxada i divertida però rigorosa. Mireu com s’ho van passar de bé!

dsc_3663

Moltes gràcies a tots els alumnes per confiar en Lladruc, al Col·legi de Veterinaris de Girona i COVECA per recomanar-nos i als nostres patrocinadors, Royal Canin i Summum, per la seva col·laboració!

Per últim recordar-vos que, si us heu quedat amb les ganes de participar-hi, ja sou a temps d’apuntar-vos al següent curs que se celebrarà al mes de Gener i que, val a dir-ho, és el regal de Nadal perfecte per aquella persona que “té de tot” i vol gaudir més del seu gos! 😉

Roser Feliu.

ed-30-gener-2017nadal

 

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

L’últim curs de Lladruc del 2014!

Abans que res: FELIÇ 2015!

Fa un temps l’Emili Barba, veterinari i doctorant en nutrició per la UAB, i una servidora, Roser Feliu, vam creure que hi havia la necessitat de fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris. Vam començar amb més il·lusió que mitjans i, de mica en mica, la proposta va anar tenint cada cop més èxit tant en el nombre d’alumnes com en la qualitat dels nostres patrocinadors: Laboratoris Virbac, Royal Canin i la col·laboració del Col·legi de Veterinaris. I així, com qui no vol la cosa, hem arribat a la majoria d’edat i ja hem fet, entre Girona i Barcelona, 18 edicions!

La Trufa practicant l'ordre d'asseguda quedant-se quieta

La Trufa practicant l’ordre d’asseguda quedant-se quieta

En aquesta formació intensiva però rigorosa els propietaris aprenen tot allò que els pot ajudar a millorar el comportament i les nocions veterinàries bàsiques per mantenir en perfecte estat de salut els seus gossos. Molts, sobretot els propietaris novells, també l’aprofiten per resoldre tots els dubtes que se’ls plantegen ja sigui sobre alimentació, materials que han de comprar o situacions que viuen amb els seus gossos.

En Drac ben assegut esperant indicacions del seu propietari

En Drac ben assegut esperant indicacions del seu propietari

Aquesta 18a edició ha estat formada per un magnífic grup d’alumnes, majoritàriament cadells i gossos joves que segur que faran molt feliços als seus propietaris durant molts anys. Han estat tan participatius que l’últim dia els vam fer venir una hora abans per poder acabar el temari i, tot i així, vam acabar una hora més tard!

La Gin ben quieta sota l'atenta mirada d'en Lio...

La Gin ben quieta sota l’atenta mirada d’en Lio…

Una tendra imatge de la Lídia i en Sam amb la Gin aprenent a caminar al costat de la seva mestressa sense estirar la corretja

Una tendra imatge de la Lídia i en Sam amb la Gin de fons aprenent a caminar al costat de la seva mestressa sense estirar la corretja

Hora del pati! En Sam, en Drac, la Gin i la Fura fent un merescut descans després de la classe pràctica

Hora del pati pels més jovenets del curs! En Sam, en Drac, la Gin i la Fura fent un merescut descans després de la classe pràctica. Oi que són preciosos? 🙂

Gràcies a tots per confiar, una vegada més, en Lladruc!

P.D- Per tots aquells que us heu quedat amb les ganes de fer aquest curs no patiu, els dies 15 i 22 de Febrer i 1 de Març fem la pròxima edició a GIRONA i aviat també us direm les noves dates pel curs de BARCELONA! Apunteu-vos-hi a lladruc@hotmail.com o trucant-nos al 636385174.

Finalitza la 17a edició del curs d’educació canina i coneixements bàsics veterinaris a BARCELONA!

Foto final de la dissetena edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Foto final de la dissetena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Fa uns tres anys l’Emili Barba, llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB, em va proposar fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris de gossos. Des del primer moment la idea em va semblar molt bona i vam fer un gran esforç per elaborar un bon temari, buscar excel·lents patrocinadors (Royal Canin i Laboratoris Virbac) i aconseguir un aval del Col·legi de Veterinaris de Girona.
El que mai m’hagués imaginat és que faríem disset edicions en menys de dos anys i que, segons les enquestes que passem als alumnes l’últim dia, tots en sortirien tan contents que el recomanarien als seus amics, companys de feina, familiars, contactes del Facebook i amics del pipican. El que en un principi havia de ser un curs d’àmbit local (Girona) per a amics de Lladruc s’ha acabat convertint en un curs per a Ajuntaments (Riudellots de la Selva i Figueres) i que s’ha expandit també a Barcelona.

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari i fent diverses habilitats!

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari, en Martí, i fent diverses habilitats!

I així hem arribat a la dissetena edició! A Barcelona necessitàvem un altre bon docent i per això vam publicar una oferta de feina per la qual vam rebre, ni més ni menys, que 42 currículums. De tots ells vam decidir que la Laura era la millor. La Laura Pol és llicenciada en veterinària i màster en etologia clínica per la UAB i una apassionada per tot allò que està relacionat amb els gossos. En aquesta dissetena edició la Laura ha explicat als alumnes com distingir una urgència veterinària de la que no ho és, tècniques bàsiques de primers auxilis, la importància d’una bona alimentació i com mantenir una bona higiene i un perfecte control de salut dels gossos.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves del curs, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar quiet i assegut.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar assegut i quiet.

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria.

Una servidora els ha ensenyat l’obediència bàsica (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida), com aprenen els gossos i quins són els problemes de comportament més freqüents. Tot ha plegat en un entorn privilegiat: un local al bell mig de Barcelona (carrer Mallorca), espaiós, amb projector, dogproof i amb aparcaments gratuïts i abundants a la porta.

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible i gràcies per confiar, una vegada més, en Lladruc!

I per si algú s’ha quedat amb les ganes… No us preocupeu, us penjo un cartell amb les properes edicions!

Propera edició del curs d'educació canina  coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d’educació canina coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

A %d bloguers els agrada això: