Finalitza la 17a edició del curs d’educació canina i coneixements bàsics veterinaris a BARCELONA!

Foto final de la dissetena edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Foto final de la dissetena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Fa uns tres anys l’Emili Barba, llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB, em va proposar fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris de gossos. Des del primer moment la idea em va semblar molt bona i vam fer un gran esforç per elaborar un bon temari, buscar excel·lents patrocinadors (Royal Canin i Laboratoris Virbac) i aconseguir un aval del Col·legi de Veterinaris de Girona.
El que mai m’hagués imaginat és que faríem disset edicions en menys de dos anys i que, segons les enquestes que passem als alumnes l’últim dia, tots en sortirien tan contents que el recomanarien als seus amics, companys de feina, familiars, contactes del Facebook i amics del pipican. El que en un principi havia de ser un curs d’àmbit local (Girona) per a amics de Lladruc s’ha acabat convertint en un curs per a Ajuntaments (Riudellots de la Selva i Figueres) i que s’ha expandit també a Barcelona.

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari i fent diverses habilitats!

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari, en Martí, i fent diverses habilitats!

I així hem arribat a la dissetena edició! A Barcelona necessitàvem un altre bon docent i per això vam publicar una oferta de feina per la qual vam rebre, ni més ni menys, que 42 currículums. De tots ells vam decidir que la Laura era la millor. La Laura Pol és llicenciada en veterinària i màster en etologia clínica per la UAB i una apassionada per tot allò que està relacionat amb els gossos. En aquesta dissetena edició la Laura ha explicat als alumnes com distingir una urgència veterinària de la que no ho és, tècniques bàsiques de primers auxilis, la importància d’una bona alimentació i com mantenir una bona higiene i un perfecte control de salut dels gossos.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves del curs, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar quiet i assegut.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar assegut i quiet.

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria.

Una servidora els ha ensenyat l’obediència bàsica (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida), com aprenen els gossos i quins són els problemes de comportament més freqüents. Tot ha plegat en un entorn privilegiat: un local al bell mig de Barcelona (carrer Mallorca), espaiós, amb projector, dogproof i amb aparcaments gratuïts i abundants a la porta.

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible i gràcies per confiar, una vegada més, en Lladruc!

I per si algú s’ha quedat amb les ganes… No us preocupeu, us penjo un cartell amb les properes edicions!

Propera edició del curs d'educació canina  coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d’educació canina coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Atenció amb la processionària!

La setmana passada estava fent classe amb la Cati i el seu Pastor Alemany, en Brut, quan vam veure una filera de processionària i vam poder evitar pels pèls que el gos s’hi acostés. En aquell moment em vaig adonar que molts propietaris no saben els perills que comporta i per tant valia la pena fer un post que, com tots els que intento fer, fos senzill i explicatiu però rigorós així que vaig demanar més informació a un dels responsables de sanitat vegetal de les comarques gironines, a qui agraeixo la cessió d’algunes de les fotografies.  Espero que us sigui útil!

Què és la processionària del pi?

Processionaria desfilant

Processionària desfilant

La processonària del pi, també anomenada Thaumetopoea pityocampa Schiff, és un lepidòpter que afecta a tots els pins, cedres i alguns avets. Depenent del clima, les papallones neixen entre els mesos de Juny i Juliol i al cap d’uns tres dies fan la posta. Després de la posta les orugues tarden unes cinc setmanes a néixer.  Al principi vaguen pels arbres però quan comença l’hivern les orugues fan uns nius de pèls sedosos i blancs (semblants a núvols de sucre) a la part més assoleiada dels pins, els cedres i alguns avets. Cap al mes de Març baixen formant les característiques processons per trobar un lloc on enterrar-se i convertir-se en crisàlides. Val la pena saber que no totes les papallones neixen el primer any sinó que poden fer-ho fins a cinc anys després.

Per què és perillosa pels nostres gossos?

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s'enterren!

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s’enterren!

Una munió d’orugues circulant en processó rítmicament pot ser una de les coses més temptadores de l’univers pel nostre gos que, per conèixer-les millor, pot decidir posar-hi el morro o llepar-les. Les orugues tenen una toxina anomenada Thaumatopina que pot provocar unes reaccions al·lèrgiques superlatives en els gossos però també en els humans.

Un dels riscos més greus de la processionària és que si el gos toca l’oruga amb la llengua es pot produir una necrosi (mort del teixit) que pot comportar una amputació de la zona afectada o fins i tot un edema de glotis que comprometi la respiració i arribi a provocar la mort.

Un altre risc no gaire contemplat és que no només són perilloses les orugues desfilant sinó també els caus on s’enterren per convertir-se en crisàlides. Quantes vegades vigilem els nostres gossos mentre rasquen el terra? Som conscients que moltes vegades no sabem on enterren el seu os preferit? Si el gos rasca una munió d’orugues amb les potes els efectes poden ser encara més devastadors que si estan en filera perquè es produeix més acumulació de partícules urticants en menys superfície.

Què puc fer per prevenir-la?

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Si és possible, caldria evitar plantar pins i cedres en llocs sensibles a les plagues. Si de totes maneres ja tenim un magnífica pineda al nostre jardí, caldria tallar i destruir totes les bosses i fer servir insecticides específics, sobretot encarats a lluitar contra les erugues joves. Una bona manera d’evitar-la és col·locar caixes nius per fomentar que els ocells insectívors facin la seva feina prop de casa nostra o utilitzar feromones sintètiques de confusió sexual.

De la mateixa manera caldria evitar passejar els nostres gossos per pinedes o bé, si no teniu cap més remei, dur-los-hi sempre lligats. Tot i que sempre hauríem de tenir controlat el nostre gos, treballar a la perfecció la cridada i el “quiet” a distància també ens pot evitar un bon ensurt.

I si tot i així el meu gos hi està en contacte? 

Si vivim en zones allunyades o anem sovint d’excursió, podem preguntar al nostre veterinari si ens pot recomanar algun medicament que puguem utilitzar en cas d’emergència. Si per desgràcia es produeix el contacte, cal aplicar aigua tèbia i anar corrent (o volant!) al veterinari. Penseu que si es produeix un edema de glotis la vida del gos pot dependre de minuts!

ÚLTIM APUNT! 

Per últim, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us puc orientar millor sobre els passos a seguir de cara a prevenir la processionària i què cal fer si es produeix el contacte!

Roser Feliu Latorre.

La farmaciola canina

Com a propietaris moltes vegades tendim a pensar que certs accidents “a nosaltres no ens passaran mai” i si per desgràcia atropellen al nostre gos, pateix una cremada o es fa una ferida important no deixem de preguntar-nos perquè no dúiem una simple farmaciola al damunt que ens ajudi a arribar en les millors condicions al nostre veterinari.

Sense anar més lluny, aquesta és una foto d’aquest estiu de la meva gossa Cendra que, després d’un passeig la mar de divertit, gairebé es mor d’un xoc. Per sort, gràcies a una ràpida actuació i a tenir a mà una bona farmaciola tot va acabar en un desagradable ensurt.

Reacció al·lèrgica Cendra

Reacció al·lèrgica Cendra

En el post d’avui, doncs, he volgut mostrar-vos la farmaciola que ens acompanya a tots i cada un dels ensinistraments i cursos que fem a Lladruc. És una farmaciola fàcil de transportar, ben tancada, completa i ben estudiada però m’agradaria que l’agaféssiu com una recomanació ja que heu de tenir en compte que ningú com el vostre veterinari coneix a fons la salut del vostre animal. 

La farmaciola de Lladruc conté:

Farmaciola completa veterinària Lladruc

Farmaciola completa veterinària Lladruc

Material:

  • Morrió.
  • Guants de làtex estèrils.
  • Guants de làtex.
  • Tisores.
  • Pinces.
  • Xeringues i agulles de diferents mil·límetres.
  • Goma elàstica per torniquets.
  • Fèrules.
  • Termòmetre digital pediàtric.
  • Venes.
  • Venes elàstiques adhesives.
  • Bossa per la brossa.
  • Gases estèrils.
  • Tovalloletes estèrils per netejar els ulls.
  • Esparadrap hipoalergènic.
  • Cinta americana.
  • Manta de primers auxilis.
  • Màquina d’afaitar elèctrica i inalhàmbrica, fàcil de manejar i petita o bé fulles d’afaitar d’un sol ús.
  • Grapadora cutània.
  • Aigua oxigenada.
  • Alcohol.
  • Sutures.
  • Sèrum fisiològic.
  • Ampolla d’un litre i mig d’aigua.
  • Sèrum per rehidratació oral.
  • Desinfectant per les mans.
  • Coliri.

Medicaments:

  • Polividona iodada o diacetat de clorhexidina: antisèptic.  
  • Clorhidrat de doxapram: estimulant respiratori.
  • Adrenalina: catecolamina cardioprotectora i anafilàctic.
  • Atropina: anticolinèrgic.
  • Dexametasona: glucocorticoide antiinflamatori.
  • Metoclopramida: antiemètic.
  • Ketoprofeno: Antiinflamatori no esteroideo (AINE), analgèsic i antipirètic.
  • Benzimidazol: antiparasitari intern o Metronidazol per infeccions parasitàries.
  • Avermectina: antiparasitari extern.
  • Betalactàmics (penicil·lina o cefalosporina): antibiòtics.
  • Solució de clorat d’alumini: hemostàtic en pols.
  • Nitrofurazona: cicatritzant.
  • Diazepam: ansiolític.
  • Loperamida: antidiarreic.
  • Metenamina: tractament dels coixinets de les potes.

Com a últim apunt, recomanar-vos que periòdicament reviseu la data de caducitat dels medicaments i reorganitzeu i ordeneu la farmaciola per tal que sempre estigui apunt per ser utilitzada. Tal com us deia al principi, mai podem saber quan ens farà falta i val la pena ser previsors.

Una servidora durant el "màking off" de la farmaciola

Una servidora durant el “màking off” de la farmaciola

P.D- Ja sabeu que a Lladruc no tenim secrets però, si us plau, si voleu fer servir aquest article o les fotos envieu-nos un e-mail a info@lladruc.com per tal d’autoritzar-vos-ho. Moltes gràcies!

%d bloggers like this: