Seminari Mia Skosgter

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La Mia Skogster entrenant amb la Muga i una servidora, Roser Feliu

La meva admiració per la Mia Skogster ve de lluny, concretament des de que fa uns anys vaig veure un dels seus fantàstics vídeos al YouTube. Em fascinava que una noia finlandesa, jove i amb uns gossassos d’infart pogués obtenir uns resultats tan extraordinaris en una disciplina, l’I.P.O, per desgràcia considerada per alguns exclusivament “de mascles”.

Així doncs quan vaig saber que el 25 i 26 de Maig s’organitzava un seminari a una hora i mitja de casa no vaig dubtar a apuntar-m’hi i la veritat és que en vaig sortir encantada: la Mia Skogster té una sensibilitat fora de sèrie amb els gossos i, amb precisió nòrdica, aplica tan sols la pressió necessària a cada animal jugant, d’una manera gairebé màgica, amb la seva veu, els seus gestos i la seva actitud per obtenir el millor de cada animal i cada guia. Si una cosa detesto dels ensinistradors amb resultats és que, en la majoria de casos, l’ego els sobrepassa i es converteixen en uns dogmàtics pedants però la Mia és tot el contrari: entrenant amb ella et fa l’efecte que tens una coach que abans d’assessorar-te t’ha fet mil preguntes sobre tu, el teu gos i la disciplina que vols treballar. Llàstima que la Muga sigui una futura gossa detectora i no esportiva que sinó encara hagués gaudit més! 🙂

En definitiva, un 10 de formadora, l’única llàstima és que la traducció va fer que alguns dels assistents que no sabien anglès es perdessin tecnicismes importantíssims per una disciplina de precisió com és l’I.P.O. i semblava que tot plegat fos deslluit. Tant costa posar “gosseros” com a intèrprets?

Seminari Aubrey Fine

El cap de setmana passat (8 i 9 de Maig) vaig assistir al “Seminari tècnic sobre teràpia assistida amb animals” que va tenir lloc al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB). Entre els ponents hi havia algunes de les figures més representatives d’aquest àmbit: el psicòleg Aubrey Fine, el psiquiatra Antoni Bulbena i l’etòleg Jaume Fatjó.

Fine és, entre altres, autor del “Manual de terapia asistida por animales” publicat per la Fundació Affinity i un dels visionaris que va creure que un aquari a la sala d’espera tranquil·litza els pacients, un gos a la consulta ajuda a  catalitzar les emocions i una cacatua pot fer augmentar l’autoestima d’un nen autista. Fine transpira, valgui la contradicció, una barreja estranya d’optimisme i realisme que t’impedeix plorar quan t’explica històries tan dures com la d’una adolescent que es va intentar suïcidar i que va plorar sense parar mentre la seva gossa Puppy li llepava les ferides que s’havia fet als braços o com una Golden Retriever de teràpia es va adormir entre els braços de l’Alexandra, una nena malalta de càncer que moriria aquella mateixa nit. Fine sembla que et submergeixi en una pluja d’estiu: et condueix al límit de les llàgrimes, et crea un nus a la gola i et posa la pell de gallina però tot aquest xàfec dura només uns segons perquè a l’instant següent et recorda, amb una sensibilitat exquisita, que la vida és, simplement, així de meravellosament curta.  Vaig sortir del seminari amb energies renovades, pensant que en el món de les teràpies assistides amb animals queda molt per investigar però que, sobretot, manquen professionals formats i apassionats com Fine, que, tal com m’ha posat a la dedicatòria del seu llibre “celebrin allò dolent”!   

Per acabar vull donar les gràcies a la Mona, tècnica en TAA de la Fundació Affinity, per informar-me de l’existència d’aquest magnífic seminari.

P.D- Vaig tenir un error imperdonable al deixar-me la càmera així que us haureu de conformar amb una foto del manual…

Seminari Raymond Coppinger

El cap de setmana passat (10 i 11 d’Abril) vaig assistir al seminari “Evolució del comportament i cognició canina” impartit pel Dr. Raymond Coppinger.
Coppinger és l’autor, juntament amb la seva dona, del llibre “Perros”, un d’aquells títols que haurien de ser imprescindibles per qualsevol amant del món caní. Entre tants llibres pretesament científics sobre comportament i evolució, el de Coppinger és dels pocs que dóna una informació contrastada, àmpliament analitzada i magníficament redactada. Us el recomano fervorosament (ISBN: 84-932659-6-9).

Tal com he comentat en posts anteriors, a l’hora d’assistir als seminaris em fixo en la qualitat del docent però també en la seva qualitat personal. I dues variables que ajuden a conformar-la són la passió que posa en fer que es comprengui el que explica i la manera com tracta el seu gos. En aquest cas el ponent aconseguia no només formar als assistents sinó fer-los vibrar, omplir-los de preguntes, obligar-los a esborrar la informació que posseïen i refrescar-los-la amb els seus extensos coneixements. És fascinant sentir parlar a Coppinger del seu projecte de gossos protectors de ramat que ha aconseguit evitar als EUA pèrdues milionàries en robatoris o matances de bestiar per part d’animals salvatges. O sentir-lo explicar perquè els pastors alemanys fracassen en la majoria d’ensinistraments com a gossos d’assistència. O com seleccionar un equip de gossos de trineu efectiu (tema que es mereix un post exclusiu). O…

L’autor obliga a considerar la importància de la biologia, dels gens, del “fang” amb el qual es configura l’individu. Alguns assistents van sortir un xic decebuts perquè esperaven receptes i tècniques que els mostressin com moldejar aquest “fang”. Però Coppinger és biòleg, no ensinistrador ni tècnic de modificació de conducta. Ell exposa, amb una claredat esfereïdora com la naturalesa, perquè els individus, les races, aquests animals que ens empenyem a domesticar, són com són. Perquè són importants els patrons motors de conducta, en què es diferencien els llops dels gossos o com és que sobreviuen les grans colònies canines de la perifèria de les grans capitals. Coppinger dóna una lliçó d’evolució i cognició però, sobretot, obliga a despertar de la visió romàntica i idealitzada del gos “de companyia” per apropar-nos, amb rigor científic però amb calidesa humanista, al GOS. Una autèntica joia.

%d bloggers like this: