Les activitats de teràpia assistida amb gossos de Lladruc al Diari de Girona!

fotospropies20180717232450-2_gDiaridegirona 22.07.2018
Fotografia de l’Aniol Resclosa del reportatge de teràpies assistides amb gossos by Lladruc que va aparèixer el passat 22 de Juliol en el Diari de Girona. 

El passat 22 de Juliol, Lladruc va aparèixer en el Diari de Girona en un reportatge sobre teràpies assistides amb gossos i és que enguany realitzem dos projectes en aquest àmbit:

  • A l’Escola Mas Masó, de Salt (Girona). Gràcies a l’equip de tutors, mestres, mestres d’educació especial, psicopedagogs i als coordinadors del centre hem repetit l’experiència que vam iniciar l’any passat i cada divendres al matí els alumnes poden gaudir de la Nit i de la Uma, dues Labradors Retriever ensinistrades per Lladruc per a realitzar aquesta tasca. Les gosses, a més de suposar una ajuda efectiva per a reforçar continguts apresos a classe i adquirir nous coneixements, han estat una eina educativa útil per ensenyar als alumnes valors tan importants com l’empatia, la paciència, el treball en equip, la responsabilitat… que de ben segur els convertiran en millors persones.

DSC_4117

La Nit (a l’esquerra) i la Uma (a la dreta) ajuden a la F. a millorar en molts aspectes que es treballen dins l’aula! 

  • Al Centre de Gent Gran Creu de Palau (Girona). Gràcies a la dedicació de l’equip d’animadors socioculturals, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i la direcció del centre, des de l’any passat oferim, cada dimarts a la tarda, un servei de teràpia assistida amb gossos en el qual els residents poden gaudir de la companyia de la Nit, Labrador Retriever i la Umi, Bichon Maltès. Les gosses no només els ofereixen suport emocional sinó que, a més, ajuden a treballar aspectes que els residents ja practiquen amb els diferents professionals del mateix centre: la memòria, el record, la motricitat fina i gruixuda, l’expressivitat, potencien la realització d’exercici físic…  A més de millorar la qualitat de vida dels mateixos residents, la teràpia assistida amb gossos ajuda també a crear un ambient lúdic i únic entre les famílies, els voluntaris i els treballadors del centre.
La Umi durant una sessió de teràpia assistida amb gossos a la residència Creu de Palau
La C. té esclerosis múltiple i quadres depressius severs però quan la Umi la visita sempre diu que no pot ser més feliç! 

DSC_2845L’A. té una hemiplegia i ha d’esforçar-se a moure els dits per donar un premi a la Nit, que amb motiu del Carnestoltes va disfressada de fantasma! 

Per últim, només em queda donar les gràcies a tots els que confien en Lladruc dia a dia. Si vols posar en marxa un projecte de teràpies o activitats assistides amb gossos posa’t en contacte amb Lladruc al telèfon 636385174 o per e-mail a lladruc@hotmail.com Segur que podrem aportar el nostre granet de sorra per fer un món un xic millor!  🙂

Roser Feliu.

 

Anuncis

Sortim a la contraportada del Diari de Girona!

Contraportada Diari de Girona

Contraportada Diari de Girona

Roser Feliu és la responsable de Lladruc, una escola d’educació canina de Girona. Des de fa ja cinc anys, a més d’educar els gossos, corregeix conductes i, fins i tot, realitza ensinistraments específics.

Tret d’honroses excepcions, un gos serveix d’alguna cosa?

I tant! Són un suport emocional, fan que els nens agafin confiança i autoestima… Per no parlar de la companyia que fan.

Dur-los a coll, fer-los jerseis de mitja… no ens estem passant?

És una mica la teoria del pèndol. Abans els gossos estaven sempre lligats, menjaven pa sec, mai se’ls duia al veterinari… Potser ara hem passat massa a l’altra banda. Hauríem de trobar un punt intermig, on el gos estigui ben cuidat però sigui un gos sa físicament i psicològicament.

Si acceptem que un gos té sentiments hem d’assumir que en tenen els tigres, les carpes i els pardals?

Suposo que sí, però també és important la relació. Les persones no tendim gaire a relacionar-nos amb una carpa (riu).

Ensenyar un gos a donar la pota és absurd com ensenyar un home a rascar-se el clatell amb el peu?

Com a utilitat pràctica, realment no en té. Però és una manera d’exercitar mentalment del gos.

Jo m’he defensat a puntades de peu d’un gos que m’atacava: sóc un villà o un heroi?

Potser hauria sigut millor protegir-se i quedar-se quiet.

Em veu cara de màrtir?

He, he, ja sé que no és fàcil de fer. El responsable és l’amo del gos per no tenir-lo educat i no dur-lo lligat.

Per ensinistrar un gos a buscar droga li fan fumar uns porrets?

Això que es converteix els gossos en drogoaddictes perquè trobin droga és un mite, és fals. S’haurien d’enganxar a totes les drogues! A més un gos drogat no podria treballar ja que és una feina molt exigent.

Quin és el problema educatiu més freqüent que es troba?

Agressivitats del gos, i també pors i fòbies.

Per tenir un pit bull és imprescindible dur el cabell a l’u i vestir xandall tot el dia?

Per desgràcia, sovint la gent tria el gos segons la seva personalitat o segons la imatge que volen projectar. Una senyora gran i afable sol triar un gos petit, una família amb nens un labrador i, de vegades, nois joves que volen un gos fort, opten per un pitbull o un rottweiler. Però sempre hi ha sorpreses.

Sincerament: què pensa quan trepitja una tifa canina al carrer?

Com pot ser que paguem justos per pecadors? (riu).

P.D- Per cert, com no podia ser de cap altra manera, “l’artista” d’orelles punxegudes de la foto és la Cendra ! 🙂

%d bloggers like this: