Seminari Aubrey Fine

El cap de setmana passat (8 i 9 de Maig) vaig assistir al “Seminari tècnic sobre teràpia assistida amb animals” que va tenir lloc al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB). Entre els ponents hi havia algunes de les figures més representatives d’aquest àmbit: el psicòleg Aubrey Fine, el psiquiatra Antoni Bulbena i l’etòleg Jaume Fatjó.

Fine és, entre altres, autor del “Manual de terapia asistida por animales” publicat per la Fundació Affinity i un dels visionaris que va creure que un aquari a la sala d’espera tranquil·litza els pacients, un gos a la consulta ajuda a  catalitzar les emocions i una cacatua pot fer augmentar l’autoestima d’un nen autista. Fine transpira, valgui la contradicció, una barreja estranya d’optimisme i realisme que t’impedeix plorar quan t’explica històries tan dures com la d’una adolescent que es va intentar suïcidar i que va plorar sense parar mentre la seva gossa Puppy li llepava les ferides que s’havia fet als braços o com una Golden Retriever de teràpia es va adormir entre els braços de l’Alexandra, una nena malalta de càncer que moriria aquella mateixa nit. Fine sembla que et submergeixi en una pluja d’estiu: et condueix al límit de les llàgrimes, et crea un nus a la gola i et posa la pell de gallina però tot aquest xàfec dura només uns segons perquè a l’instant següent et recorda, amb una sensibilitat exquisita, que la vida és, simplement, així de meravellosament curta.  Vaig sortir del seminari amb energies renovades, pensant que en el món de les teràpies assistides amb animals queda molt per investigar però que, sobretot, manquen professionals formats i apassionats com Fine, que, tal com m’ha posat a la dedicatòria del seu llibre “celebrin allò dolent”!   

Per acabar vull donar les gràcies a la Mona, tècnica en TAA de la Fundació Affinity, per informar-me de l’existència d’aquest magnífic seminari.

P.D- Vaig tenir un error imperdonable al deixar-me la càmera així que us haureu de conformar amb una foto del manual…

Deixa un comentari

4 comentaris

  1. elisabeth

     /  Mai 15, 2010

    cursos interesants com aquest , haurien de ser obligatoris a les escoles….

    Respon
  2. francesc

     /  Mai 15, 2010

    M’ha agradat molt el post… és gairebé poètic.
    I després de llegir-lo no deixo de pensar en aquest vincle màgic que s’estableix entre l’animal i la persona que el necessita. La comprensió no entén de paraules, empatia en estat pur.
    I no m’oblido de l’ensinistrador de gossos d’assistència de qui, i fent-te cas, no diré que és màgic però sí que em deixareu titllar-lo d’especial.
    Felicitats 🙂

    Respon
  3. M’ha agradat saber que en un seminari sobre ter… Mostra’n més…àpies assistides hi havia dos especialistes en persones i un especialista en animals. De vegades llegint coses sobre això tinc la sensació que el menys important és la persona a la que es pretén ajudar. Més aviat sembla que serveixi pel lluïment del tècnic que porta l’animal.

    Treballar amb persones amb hàndicaps és molt delicat, i caldria que tothom que ho fes tingués la formació suficient i adequada respecte el “hàndicap” amb que es treballa. Però com que són activitats noves, i com molt bé dius tu, s’ha d’anar fent el camí.

    😉

    Respon
  4. Ponç Feliu Llansa

     /  Mai 19, 2010

    Meravellós, entranyable i emocionant tot el que expliques d’aquest seminari de Barcelona, de teràpia mitjançant animals. És impressionant allò de la nena que mor arrapada al seu gos. ( millor dit, el seu gos a ella). A més, tan important com saber-ho és saber trametre-ho com fas. Sortosament t’has pogut escapar del teu destí, que et tenia reservat pertànyer a la generació sense llibres.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: