3a edició del curs de clicker de CTAC- Lladruc

Estem imparables i és que, amb la del Desembre, haurem arribat a la 3a edició del curs d’ensinistrament amb clicker nivell I organitzat per CTAC Girona amb la col·laboració de Lladruc.

Si busqueu una manera amena, divertida i fàcil d’educar al vostre gos i passar una bona estona amb altres propietaris responsables no ho dubteu més i reserveu la vostra plaça a info@ctacgirona.com o bé al telèfon 656405171.

Us hi esperem!

Nou curs de clicker Nivell I

Després de l’èxit de l’últim curs de clicker, hem decidit fer-ne una segona edició, on podreu aprendre les bases teòriques i pràctiques d’aquest sistema que us obrirà un nou ventall de possibilitats educatives per vosaltres i els vostres gossos. Podeu demanar més informació o reservar la vostra plaça posant-vos en contacte amb CTAC Girona al 656405171.

Tècnica en teràpia assistida amb gossos

Per fi he tingut temps d’anar a recollir el títol de “tècnica en teràpia assistida amb gossos” del curs que vaig realitzar l’any passat.

A l’estat espanyol fa relativament poc que ha arribat el “boom” de les teràpies assitides amb animals, especialment amb gossos. Una teràpia, però, no és fer que un gos i un usuari interactuïn, és una activitat seriosa, perfectament estudiada i plantejada per professionals de la salut o l’educació que, utilizant els gossos com a “eina”, acompleix uns objectius determinats prèviament per tal d’aconseguir el màxim de beneficis a nivell psicològic o físic per l’usuari.

En la teràpia assistida amb gossos és fonamental comptar amb un tècnic que s’encarregarà de la preparació, el benestar i l’ensinistrament del gos dins i fora de la sessió. Però el paper del tècnic no acaba aquí ja que ha de ser capaç d’empatitzar amb l’usuari, comprendre les seves necessitats, relacionar-s’hi d’una manera efectiva i ajudar-lo, mitjançant el gos, a acomplir els objectius marcats. A canvi té el privilegi de poder veure com una persona amb depressió clínica profunda somriu, una àvia amb alzheimer recorda el nom del seu primer gos o un nen amb autisme es focalitza en acariciar un gos. Per mi és una experiència única que a nivell personal em va enriquir fins a uns nivells que mai hagués imaginat. Com a mostra, el reportatge que van fer al telenotícies migdia TV a les comarques gironines el dia 8 d’Octubre del 2010 (del 1,57 a 3,42 minuts).

http://www.tv3.cat/videos/3139531/TN-comarques-Girona-08102010

 P.D- La foto va aparèixer al suplement del Diari De Girona, la Golden Retriever que m’acompanya és la Vall.

Seminari detecció explosius

El cap de setmana del 9 i 10 d’Abril vaig assistir a un seminari de detecció d’explosius amb Mick Swindells (http://www.searchdogsuk.co.uk/), policia anglès de reconegut prestigi en el món de la detecció ja que també ha treballat amb gossos detectors de drogues, cadàvers submergits, rat-penats morts (a UK són una espècie protegida) i un llarg etcètera!

En les circunstàncies actuals cada vegada es fa més necessària una selecció, preparació i un entrenament òptim dels gossos detectors que estic segura que seran una peça fonamental en la gestió de la seguretat a nivell mundial. Una servidora es moria de ganes de preparar un gos per aquesta especialitat i va comptar amb un col·laborador excepcional, l’Eole (Pastor Belga Malinois), que va mostrar una alta motivació i una excel·lent predisposició pel treball.

Us penjo un parell de fotos de l’últim exercici en el qual s’ens va definir una zona d’actuació on hi havia l’artefacte (òbviament fictici) i els guies havíem de confiar plenament en la marcació dels nostres gossos per tal d’iniciar el protocol de seguretat. L’Eole no va dubtar ni un sol moment en assenyar ràpidament un tub de l’aire acondicionat i una servidora va sortir de l’habitació més estofada que un paó.  No us sembla increïble que la motivació d’un gos per una simple pilota sigui capaç de salvar la vida a centenars de persones? 

 

Curs Monique de Roeck

Des de l’Abril del 2008 (que em van atropellar), tenia pendent fer una formació amb la Monique de Roeck  i l’oportunitat es va tornar a  presentar a Toledo del 14 al 17 de Març.  

De Roeck és una ensinistradora belga reputada a nivell internacional que ha preparat diversos gossos policials, detectors de cadàvers, d’intervenció, de recerca i rescat amb uns resultats impressionants. D’aquesta dona menuda que irradia energia, sorprèn, sobretot, la seva franquesa a l’hora d’exposar la seva metodologia. Sovint, en el món de l’ensinistrament caní, alguns es presenten com a mestres posseïdors de la veritat absoluta i la màxima eficiència en un temps rècord però Monique sorpèn per la seva transparència, per no amagar-se dels errors que ha comès i per ser capaç de reconèixer davant d’un auditori sencer que els seus gossos han tingut problemes i ha tardat molt temps en resoldre’ls. I no tan sols això sinó que a més, ensenya els vídeos que n’ha fet!

Van ser quatre dies de formació intensiva en agressivitat i pors canines, on vam aprendre a “llegir” les senyals que dóna el gos, com actuar en diferents casos, on s’ens van proposar diferents pautes d’actuació per a problemes freqüents (com fer, per exemple, que un gos agressiu accepti a les visites o bé com evitar que un gos mostri una obsessió patològica per les pilotes). Afortunadament durant les pràctiques vam poder treballar amb diversos gossos que presentaven problemes de comportament d’allò més variats i en tots els casos la Monique va destacar per la seva professionalitat i el seu savoir faire. I parlant de savoir faire, us he dit que parla Flamenc, Francès, Anglès i Alemany per poder formar als alumnes en la seva llengua materna?

Només hi ha un fet criticable en la formació realitzada, fan falta molts dies per poder “descomprimir” tota la informació rebuda! (Per això he tardat tant en publicar aquest post, us serveix l’excusa? 🙂 )

P.D- Podeu trobar més info d’ella a la seva web http://www.dogtrainingcentregrap.com/ però, per desgràcia, només està escrita en flamenc!

Curs maneig del gos

Per fi puc resumir-vos el curs “d’iniciació en el maneig del gos” organitzat en col·laboració entre CTAC i Lladruc el passat mes de Gener.

En la societat actual es fa cada cop més necessària la formació de propietaris i futurs professionals del món del gos per la qual cosa vam crear un curs teòric i pràctic amb tots els aspectes fonamentals que s’haurien de tenir en compte. Entre altres, vam explicar les principals teories d’ensinistrament, quin és el material adequat per educar diferents tipus de gossos, aspectes veterinaris bàsics, tipus d’aprenentatges, els problemes de conducta més freqüents i les principals tècniques que utilitzem els professionals per solucionar-los.

A nivell pràctic vam establir les bases de diferents exercicis bàsics d’obediència: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a la cridada. Tot i les poques hores de les quals vam disposar, el canvi que van experimentar els tres gossos participants, en Fox (Golden Retriever), la Shanti (gosseta creuada) i l’Irai (Labrador Retriever),va ser espectacular.

M’enduc un gran record d’aquesta formació i estic molt orgullosa dels quatre propietaris conscienciats pel benestar dels seus gossos que han treballat de valent per fer-los més feliços. També ha estat un luxe poder compartir docència amb l’Albert Marquès i gaudir de les magnífiques instal·lacions al centre de Girona de les quals disposa CTAC a qui haig d’agraïr l’oportunitat donada.

Degut a les peticions que han fet, en dates properes s’organitzarà un altre curs de maneig en el qual ja hi ha dues persones apuntades. Si us hi animeu podeu posar-vos en contacte amb info@ctacgirona.com

P.D- Podeu trobar fotos molt millors i un resum més extens al blog de la Cristina, la mestressa de la Shanti: www.amicspeluts.blogspot.com

Curs de clicker nivell I

Lladruc segueix en col·laboració amb CTAC (Centre teràpies assistides amb cans) per oferir un nou curs. Es tracta d’una formació teòrico-pràctica  que es desenvoluparà durant quatre dissabtes al matí consecutius al seu local del centre de Girona. En aquesta edició treballarem amb clicker, un sistema basat exclusivament en el reforç positiu i que fa innecessària la força, la pressió o el càstig per tal d’ensenyar al gos per la qual cosa es converteix en un ensinistrament divertit i amè tant pel propietari com per l’animal.  

Podeu obtenir més informació o fer la vostra reserva de plaça al 656405171 o per correu electrònic a  info@ctacgirona.com 

Us hi esperem!

Stage Marc Villain i Régis Pilarsky

El cap de setmana del 30 i 31 d’Octubre la Cendra i jo vam assistir al “VI Stage Ring Xaloc” a Palau Solitar i Plegamans. Vam poder gaudir d’uns ponents d’excepció, els multifinalistes Régis Pilarsky i Marc Villain i el fill d’aquest, Axel, que amb només quinze anys semblava portar el traje des del dia que va nèixer.

Tot i una migranya espantosa que em va acompanyar bona part del cap de setmana vaig gaudir gratament de la formació, sobretot pel savoir faire dels ponents. Potser per la gran decepció que vaig tenir amb Jean Marc Alan (veure post Octubre 2009) m’esperava uns formadors distants, superbs i adoctrinadors però el que em vaig trobar no podia ser més diferent. Els tres van mostrar-nos, d’una manera amena i propera, com construeixen els exercicis des de cadells fins a programes avançats, sense fer judicis ni valoracions dels ensinistraments efectuats, simplement animant-nos a millorar i treure el màxim partit dels nostres gossos. 

Particularment sé que a la Cendra i a mi ens queda moooolta feina per fer, escoltar més i posar el “mode treball” quan entrem a la pista però estic segura que amb ajuda i un bon treball fet amb  il·lusió i constància, més tard o més d’hora assolirem els objectius marcats. Oi que sí, Cendreta? 🙂

Vuitè congrés de la Fundació Affinity

La Fundació Affinity www.fundacion-affinity.org/ organitza cada tres anys un congrés sobre teràpies assitides amb animals. He tingut la sort de poder anar a les últimes tres convocatòries: a Barcelona el 2004, a Madrid el 2007 i fa 10 dies un altre cop a Barcelona i sempre n’he sortit ben emocionada. 

Són congressos intensos, dos dies complets de ponències sobre diferents projectes impulsats per la pròpia fundació (residències d’avis, centres penitenciaris, escoles d’educació especial, centres psiquiàtrics, etc) però on també podem gaudir de l’opinió d’experts en T.A.A de renom mundial.

En aquest edició m’han cridat l’atenció d’una manera especial dues iniciatives: “Puppy Behind Bars” (que es mereix un post exclusiu) i el “Programa Pagorriaga”  www.anothe.org Aquesta associació formada per professionals de la salut i l’educació pretèn ajudar a integrar joves adolescents amb dificultats a la societat mitjançant teràpies assitides amb animals. La particularitat és que les activitats es realitzen en un “caserío” en plena natura, a 6kms del veí més pròxim, sense cobertura al mòbil i rodejats d’animals salvatges. Veure els resultats obtinguts en persones amb problemes conductuals greus considerades difícils feia posar els pèls de punta.

Com a conclusió final i tal com he dit en posts anteriors, cal professionalitzar aquest sector, canviar d’una vegada “a veure què passa si…” per resultats vàlids i contrastats científicament que permetin donar el reconeixement que es mereix a aquesta apassionant especialitat que, no ho oblidem, ajuda a millorar la qualitat de vida de moltes persones.

Seminari Aubrey Fine

El cap de setmana passat (8 i 9 de Maig) vaig assistir al “Seminari tècnic sobre teràpia assistida amb animals” que va tenir lloc al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB). Entre els ponents hi havia algunes de les figures més representatives d’aquest àmbit: el psicòleg Aubrey Fine, el psiquiatra Antoni Bulbena i l’etòleg Jaume Fatjó.

Fine és, entre altres, autor del “Manual de terapia asistida por animales” publicat per la Fundació Affinity i un dels visionaris que va creure que un aquari a la sala d’espera tranquil·litza els pacients, un gos a la consulta ajuda a  catalitzar les emocions i una cacatua pot fer augmentar l’autoestima d’un nen autista. Fine transpira, valgui la contradicció, una barreja estranya d’optimisme i realisme que t’impedeix plorar quan t’explica històries tan dures com la d’una adolescent que es va intentar suïcidar i que va plorar sense parar mentre la seva gossa Puppy li llepava les ferides que s’havia fet als braços o com una Golden Retriever de teràpia es va adormir entre els braços de l’Alexandra, una nena malalta de càncer que moriria aquella mateixa nit. Fine sembla que et submergeixi en una pluja d’estiu: et condueix al límit de les llàgrimes, et crea un nus a la gola i et posa la pell de gallina però tot aquest xàfec dura només uns segons perquè a l’instant següent et recorda, amb una sensibilitat exquisita, que la vida és, simplement, així de meravellosament curta.  Vaig sortir del seminari amb energies renovades, pensant que en el món de les teràpies assistides amb animals queda molt per investigar però que, sobretot, manquen professionals formats i apassionats com Fine, que, tal com m’ha posat a la dedicatòria del seu llibre “celebrin allò dolent”!   

Per acabar vull donar les gràcies a la Mona, tècnica en TAA de la Fundació Affinity, per informar-me de l’existència d’aquest magnífic seminari.

P.D- Vaig tenir un error imperdonable al deixar-me la càmera així que us haureu de conformar amb una foto del manual…