Campionats europeus a Suïssa

Com a bona autònoma no em costa reconèixer que m’ho penso dues vegades abans d’anar-m’en de vacances però els campionats europeus de dogfrisbee eren massa temptadors, massa enriquidors professionalment i personalment i massa divertits per ignorar-los. I així va ser com ens vam agafar cinc dies (del 25 al 29 d’Agost) per anar a Mellingen (Suïssa) on s’havien citat equips de bona part d’europa. “L’Spanish delegation” comptava amb cinc competidors: David Román amb “Ro” i “CIA”, Jordi Carrasco amb “Màster”, Aitziber Arandia amb “Indar”, Rafel Bosch amb “Eole” i una servidora, Roser Feliu, amb la protagonista absoluta d’aquest blog, la Cendra.  Val a dir que, tot i haver-nos esforçat moltíssim per deixar el llistó ben alt les decisions dels jutges no ens van ser massa favorables. Sincerament, la sensació que m’en vaig endur va ser que hi havia gossos més aviat mediocres amb guies excel·lents que s’havien esforçat a realitzar un treball extraordinari. M’explico millor: esperava veure gossos d’una qualitat natural superior, gossos exhultants i “psicòpates” pel frisbee i, en canvi, vaig veure ensinistraments adaptats a gossos més aviat lents, desmotivats i un xic robotitzats que donaven pas, això sí, a coreografies espectaculars motivades, sobretot, per un control brutal de l’exercici per part del guia. Parlant en plata: molt de mèrit del guia i poques qualitats naturals de l’animal. (Però com que encara em queda molt per arribar al seu nivell no criticaré més! 🙂

(Trobo que aquesta foto és brutal! Qui diu que el Frisbee està destinat als Borders?)

AWI Qualifier Spain

El 18 de Juny vam anar a Tarragona a la competició internacional de dogfrisbee “‘AWI Qualifier Spain”, que va tenir el patrocini de Lladruc. El dia abans vam poder assistir a un seminari organitzat per Julia Zimmermann i Björn Tigges, dos alemanys que s’han convertit en tot un referent de l’esport, on vam aprendre nous llançaments, manteniment del gos de frisbee i vam aprofundir en alguns aspectes fonamentals del reglament, com per exemple quins salts podem fer amb gossos menors d’un any o com es puntua una ronda de freestyle. L’ambient va ser molt bo en tot moment, sobretot perquè gairebé tots havíem coincidit a l’anterior competició a Saragossa i ja teníem les bromes (i les delícies gastronòmiques de cada punt d’espanya) apunt.

L’endemà vam començar amb la ronda de freestyle i, tal com va passar a Saragossa, em vaig quedar bocabadada del nivell dels participants alguns dels quals sortien gairebé taquicàrdics de la pista. 

Després va tenir lloc una exhibició de dogdancing a càrrec de la campiona d’espanya de l’especialitat i  Lladruc va fer una exhibició de detecció. Els nervis, la calor i el fet que escassament deu minuts abans havíem sortir a la pista a competir ens van jugar una mala passada i la Cendra i l’Eole van fallar bastant en la marcació de la substància. Tot i així, estic contenta de l’actuació dels gossos davant del nombrós públic i les condicions ambientals adverses.  

Quan estàvem apunt de sortir a la ronda de Throw&Catch vaig veure que la Cendra no recolzava bé la pota dreta de davant. No tenia cap fractura ni cap lesió muscular important però li costava el moviment d’abducció. Com que per mi és una qüestió de pura responsabilitat mantenir el benestar físic i psicològic de la meva atleta abans que el meu egoïsme com a guia d’obtenir un lloc a la classificació, la Cendra es va quedar descansant al transportí i just després de veure la ronda de Throw&Catch vam anar a demanar l’opinió d’un veterinari 24hores. Com que, com en tot a la vida, sempre n’hi ha una de cada, al tornar vam guanyar el lot de productes que es sortejava a la rifa!

Després de dinar van tenir lloc les últimes rondes de freestyle i Throw&Catch i la jornada es va acabar amb la sorpresa de veure com en Rafel i l’Eole obtenien el tercer lloc en el Throw&Catch i el setè a la general. 

Des d’aquí felicitar a tots els participants, sobretot al campió absolut, David Román, i a l’organització per impulsar aquest esport i donar les gràcies a aquesta gran família de “bojos pels discs voladors” per fer-nos tan agradable la jornada: Oiane, Óscar, Robertín, Mariàngels, Aitziber, Leyla, Urri, David, Jordi, Anabel, Sònia, etc.

Seminari detecció explosius

El cap de setmana del 9 i 10 d’Abril vaig assistir a un seminari de detecció d’explosius amb Mick Swindells (http://www.searchdogsuk.co.uk/), policia anglès de reconegut prestigi en el món de la detecció ja que també ha treballat amb gossos detectors de drogues, cadàvers submergits, rat-penats morts (a UK són una espècie protegida) i un llarg etcètera!

En les circunstàncies actuals cada vegada es fa més necessària una selecció, preparació i un entrenament òptim dels gossos detectors que estic segura que seran una peça fonamental en la gestió de la seguretat a nivell mundial. Una servidora es moria de ganes de preparar un gos per aquesta especialitat i va comptar amb un col·laborador excepcional, l’Eole (Pastor Belga Malinois), que va mostrar una alta motivació i una excel·lent predisposició pel treball.

Us penjo un parell de fotos de l’últim exercici en el qual s’ens va definir una zona d’actuació on hi havia l’artefacte (òbviament fictici) i els guies havíem de confiar plenament en la marcació dels nostres gossos per tal d’iniciar el protocol de seguretat. L’Eole no va dubtar ni un sol moment en assenyar ràpidament un tub de l’aire acondicionat i una servidora va sortir de l’habitació més estofada que un paó.  No us sembla increïble que la motivació d’un gos per una simple pilota sigui capaç de salvar la vida a centenars de persones? 

 

Feliç Sant Jordi!

D’esquerra a dreta: la Cendra, l’Eole, la Docy, la Nuska i tot l’equip de Lladruc us desitgem un Feliç Sant Jordi!

A %d bloguers els agrada això: