Hola!
Treballant amb en Nemo i en Popeye, gossos detectors de drogues de Lladruc que col·laboren amb la guàrdia urbana de Figueres i que ja us vaig presentar en aquest post, no deixen de preguntar-me com és que “droguem als gossos perquè busquin”.
El 2013 en vaig fer un post sencer que podeu llegir clicant aquí però sembla que encara hi ha qui no s’ho acaba de creure així que he creat aquest “meme” per veure si, amb humor, ens en sortim millor 🙂
Moltes gràcies per llegir-me!
Roser Feliu.
Posted by lladruc on Juliol 18, 2019
https://lladruc.blog/2019/07/18/els-gossos-detectors-de-drogues-i-el-mite-que-van-drogats-per-buscar/
Els alumnes del seminari de gossos detectors a Madrid
El cap de setmana del 14 i 15 de Març vaig impartir un seminari de gossos detectors a l’empresa més gran de gossos de seguretat d’Espanya, ubicada a Madrid. L’organitzador del seminari era l’Antonio Lence, un dels meus “mestres ensinistradorils”. Als 18 anys jo tenia molt clar que em volia dedicar al comportament caní així que entre setmana estudiava veterinària a la UAX i els Dissabtes i Diumenges em llevava ben d’hora i com que no tenia carnet de conduir, si no podia entabanar a cap company que tornés de festa perquè em portés al centre d’ensinistrament, agafava dos autobusos i caminava tres kilòmetres per ser puntualment a les nou al curs de monitor d’educació canina on l’Antonio ens ensenyava a treballar amb els clients, manejar gossos amb pors i iniciar-nos en la figurància esportiva. Coses de la vida, onze anys després vaig tornar-hi per fer de docent en un curs de gossos detectors!
En el curs vaig explicar com ha de ser la selecció del gos detector i del guia per aconseguir un binomi efectiu que permeti assolir els objectius marcats, com han de ser les sessions d’ensinistrament i com s’aconsegueix l’operativitat del gos. També els vaig explicar els materials que fem servir i quins són els errors més freqüents que convé evitar. Sobretot, però, els vaig insistir que el nostre mètode de treball exigeix un respecte total per l’animal i en crear-li una bona motivació perquè faci una bona feina sigui quina sigui l’exigència demanada.
A les pràctiques els alumnes van poder avaluar les capacitats dels seus gossos i treballar el cobrament del mossegador i la pilota i la recerca punt a punt. Un dels alumnes havia rebut l’encàrrec de fer un servei de detecció de xinxes a hotels i quan veure que el seu gos, un creuament de Chow Chow i Pastor Alemany, tenia capacitats pel treball de detecció es va emocionar.
Finalment vull donar les gràcies a l’Antonio per tot el que m’ha ensenyat i per comptar amb mi per impartir aquesta formació, a l’Àngel per cedir-nos el seu magnífic centre d’ensinistrament i a tots els alumnes per les seves estimulants preguntes, pel seu interès i per crear tan bon ambient a l’aula. Espero repetir l’experiència l’any que ve!
Roser Feliu.
Posted by lladruc on Març 24, 2015
https://lladruc.blog/2015/03/24/seminari-de-gossos-detectors-a-madrid/
Dilluns: dia oficial dels badalls, del cafè massa carregat i de canviar les bambes per sabates d’oficina. Però a Lladruc gairebé no distingim els dies festius dels laborables i Divendres, Dissabte i Diumenge vam participar com a docents al “Curs avançat de guia caní policial” celebrat a Sant Feliu de Guíxols. El curs va estar organitzat per dos professionals amb molts anys d’experiència a les espatlles amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.
Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols
Cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies ilícites i per això els agents necessiten una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobi com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics.
La teoria, sense una bona pràctica, no serveix per res així que ahir els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.
En primer lloc vam treure la Fura, Pastor Alemany de treball. La Fura encara és una cadelleta i no vam voler exigir-li més del que era estrictament necessari així que gairebé podem dir que va gaudir d’una experiència positiva envoltada de cares noves, gossos i sorolls de tota mena.
La Fura fent un “seu” i “quieta” amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi…
Després la Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només coneixe’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. Estem farts de dir-ho: un bon gos detector ha de ser, abans que res, un gos equilibrat.
“Busca a en Wally” en versió Lladruc: on és la Fura? 🙂
La Burka és una gossa més contundent, més potent i més intensa treballant que la Mina i els policies van poder veure com feia els mateixos exercicis que la seva predecessora amb encara més entusiasme per poder jugar uns minuts amb un simple mossegadoret.
La Mina saltant d’alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera fins i tot porta l’escut oficial enganxat a l’arnès! 🙂
La Cendra, Pastor Belga Malinois, va buscar la substància que prèviament havíem amagat dins d’unes caixes de detecció i va fer una marcació passiva, és a dir, es va asseure al costat de la substància. La Cendra, a més, sap fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.
La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l’exhibició d’habilitats canines
Finalment va sortir a la pista la Syra, Border Collie. Com ja sabeu la Syra és una gossa adoptada però, com que tenia una motivació, una focalització i unes ganes de treballar fora de sèrie la vam acabar convertint en una gossa detectora. La Syra va fer una marcació impecable no només de la caixa sinó també del mitjó d’un agent, on prèviament havíem amagat una petita quantitat de substància.
La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d’un voluntari
Per últim vull donar les gràcies a tots els assistents pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per oferir-se de voluntaris per posar en pràctica tot allò que havien après a la part teòrica. Moltes gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però moltes gràcies, sobretot, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El Sr. Alcalde i el Sr. Regidor del municipi van presenciar l’acte i van donar totes les facilitats perquè es pogués desenvolupar aquest curs que, estic segura, donarà pas a noves unitats canines de policia local que aconseguiran fer uns municipis encara més segurs per a tots els seus habitants.
La Fura molt ben col·locada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols sota l’atenta mirada del Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora! 🙂
Posted by lladruc on Novembre 24, 2014
https://lladruc.blog/2014/11/24/curs-avancat-de-guia-cani-policial-a-sant-feliu-de-guixols/
Del 29 de Juliol a l’1 d’Agost vaig col·laborar en el Curs avançat de guia caní policial organitzat pel sindicat de funcionaris de Policia i protagonitzat per diverses unitats policials de les comarques gironines i barcelonines.
El curs, d’un total de cinquanta hores i enfocat a policies, militars, vigilants municipals i voluntaris de protecció civil, va explicar les diferents tècniques d’ensinistrament i el maneig correcte del gos que treballa per a forces i cossos de seguretat de l’estat. Vaig preparar un power point on vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar com seleccionem i treballem amb els nostres gossos des que arriben a casa amb vuit o nou setmanes i l’esforç que fem perquè el seu ensinistrament i la seva socialització no només siguin els idonis per convertir-los en excel·lents gossos de treball sinó també perquè puguin viure correctament en família.
Una servidora “predicant” les virtuts d’una bona socialització del futur gos detector 🙂
Però un curs de guia caní no val per res si no és també pràctic així que el dia 30 de Juliol els vaig presentar tot el material que utilitzem per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, armilles protectores pel gos, arnesos, mossegadors… i els nostres protocols de treball.
Els pseudos que utilitzem per ensinistrar els nostres gossos detectors de drogues
Una servidora explicant els nostres protocols de treball
També vaig voler que els alumnes poguessin veure el treball de construcció d’un gos detector així que els vaig presentar la Fura i els vaig explicar com, amb només tres mesets, la socialitzem, la motivem a través del joc i preparem la seva obediència de base.
La Fura, amb només tres mesets, fent una cridada immediata 🙂
La Mina i la Burka els van servir d’exemple per entendre com és la preparació d’un gos jove, el nivell d’exigència demanat i la satisfacció que suposa veure com tot l’esforç dedicat a les primeres etapes comença a mostrar la seva recompensa.
La Mina caminant al costat sense estirar de la corretja
Finalment la Cendra, Pastor Belga Malinois, els va mostrar l’eficàcia d’un gos ja preparat i la seva passió (com diuen els anglesos el drive) per complaure el guia des del moment que li posem l’arnès de treball.
La Cendra en plena marcació activa de la substància…
… i feliç de la vida resolent dubtes amb el mossegador a la boca!
En resum, quan un sent una verdadera passió per alguna cosa no pot deixar de transmetre-la i aquest curs va ser molt estimulant per mi. Gràcies a tots per haver confiat, una vegada més, en Lladruc!
Roser Feliu.
Foto de grup amb la Fura en braços del Sr. Alcalde!
Posted by lladruc on Agost 12, 2014
https://lladruc.blog/2014/08/12/curs-avancat-de-guia-cani-policial/
Ahir l’Albert Soler, periodista del Diari de Girona, durant el transcurs de l’entrevista que em va fer per a la Contraportada que sortirà publicada demà, em va fer LA PREGUNTA que, tard o d’hora, quan expliquem la nostra feina com a ensinistradors de gossos detectors, sempre acaba sortint: drogueu els gossos perquè detectin la droga?
És vox populi que s’els administra droga perquè així tenen dependència física cap a aquesta substància (el que vulgarment es coneix com “tenir el mono”) i, en un intent d’autoabastir-se, el gos busca desesperadament “la seva dosi”.
Realment no sé quina mena de mentalitat rebuscada pot creure-ho però NO és així i us explicaré per què:
1. Un gos detector té una tasca molt exigent física i mentalment ja que no només s’ha de focalitzar en buscar la substància, sinó que l’ha de saber distingir entre les mil i una aromes que hi pugui haver al voltant i indicar-la correctament al seu guia. Per fer-ho, en molts casos ha de saltar a camions, moure’s per espais limitats (com el maleter d’un cotxe), fer salts verticals (com quan registren taquilles), caminar per superfícies inestables, etc. Creieu que un gos que anés drogat podria realitzar una tasca tan complicada amb efectivitat?
2. Un gos detector pot discriminar múltiples substàncies. En el nostre cas, els nostres gossos discriminen marihuana, hachís, cocaïna, LSD i heroïna. Creieu que droguem els gossos amb les cinc substàncies perquè presentin “el mono” de totes aquestes?
3. Un gos detector amb experiència té un preu entre els 7.000 i els 12.000 euros ja que la seva selecció, cria, socialització, ensinistrament i operativitat es treballen cuidant minuciosament cada detall amb coneixement, passió i precisió per la qual cosa s’intenta que la seva vida útil sigui com més llarga millor. Creieu que drogaríem els nostres gossos, sabent que aixo reduirà el seu rendiment i escurçarà de manera alarmant la seva vida?
4. No només hi ha gossos detectors de drogues sinó que n’hi ha de biodetecció (termites, larves de la fruita, xinxes), d’acelerants de foc, de DVD’s pirates, de cadàvers… De veritat creieu que un gos detector d’explosius es prepara de la mateixa manera?
5. I, finalment, cal dir que estem enamorats dels nostres gossos. Els seleccionem, criem i eduquem perquè rendeixin al màxim en una tasca concreta però també hi establim un vincle difícil d’explicar que va molt més enllà de la seva simple consideració com a “eina de treball”. De veritat creieu que seríem tan egoïstes de drogar els nostres gossos?
P.D- Com que aquesta llegenda urbana em fa molta gràcia, enlloc de posar una foto seriosa i oficial d’un dels nostres gossos en plena feina he volgut posar-hi una de les múltiples imatges que circulen per la xarxa. Després de llegir aquest post confio en què ja sabreu que és mentida 😉 😉
Posted by lladruc on Agost 22, 2013
https://lladruc.blog/2013/08/22/drogueu-els-gossos/
L’univers del gos detector és gairebé infinit. Si fa un temps us parlava dels gossos detectors de cèl·lules cancerígenes, avui us explicaré una especialitat desconeguda per la majoria de professionals, els gossos detectors de larva de la fruita. Jo vaig tenir ocasió de conèixer-la gràcies a una formació especialitzada organitzada pel màster de la UAB que estic acabant.
La ceratitis capitata s’introdueix dins de determinades fruites, sobretot els cítrics, i les fa malbé completament per la qual cosa suposa unes pèrdues milionàries per la indústria alimentària. La dificultat resideix en que, en els primers estadis, l’aparença exterior de la fruita és completament normal. Ara bé, des de fa uns anys, un equip liderat per l’argentí Mario Rosillo, veterinari i gran ensinistrador, ha aconseguit un mètode fiable, ràpid i econòmic per descartar aquelles fruites contaminades, ha ensinistrat un equip de gossos perquè les detectin. Així doncs a les fronteres del sud d’Argentina existeix un equip de “caninos”, sobretot Beagles, que diàriament descarta centeners de fruites contaminades que podrien suposar no només una pèrdua econòmica sinó també un risc de contaminació pels arbres fruiters autòctons. El sistema és tan efectiu que ja s’està implantant a altres països. Sorprenent, oi?
Posted by lladruc on Març 8, 2012
https://lladruc.blog/2012/03/08/gossos-detectors-de-larva-de-la-fruita/
El cap de setmana del 9 i 10 d’Abril vaig assistir a un seminari de detecció d’explosius amb Mick Swindells (http://www.searchdogsuk.co.uk/), policia anglès de reconegut prestigi en el món de la detecció ja que també ha treballat amb gossos detectors de drogues, cadàvers submergits, rat-penats morts (a UK són una espècie protegida) i un llarg etcètera!
En les circunstàncies actuals cada vegada es fa més necessària una selecció, preparació i un entrenament òptim dels gossos detectors que estic segura que seran una peça fonamental en la gestió de la seguretat a nivell mundial. Una servidora es moria de ganes de preparar un gos per aquesta especialitat i va comptar amb un col·laborador excepcional, l’Eole (Pastor Belga Malinois), que va mostrar una alta motivació i una excel·lent predisposició pel treball.
Us penjo un parell de fotos de l’últim exercici en el qual s’ens va definir una zona d’actuació on hi havia l’artefacte (òbviament fictici) i els guies havíem de confiar plenament en la marcació dels nostres gossos per tal d’iniciar el protocol de seguretat. L’Eole no va dubtar ni un sol moment en assenyar ràpidament un tub de l’aire acondicionat i una servidora va sortir de l’habitació més estofada que un paó. No us sembla increïble que la motivació d’un gos per una simple pilota sigui capaç de salvar la vida a centenars de persones?
Posted by lladruc on Mai 8, 2011
https://lladruc.blog/2011/05/08/seminari-deteccio-explosius/
ROSER FELIU
lladruc@hotmail.com
Tel.: 636 385 174
Lladruc 