Gossos detectors de larva de la fruita

L’univers del gos detector és gairebé infinit. Si fa un temps us parlava dels gossos detectors de cèl·lules cancerígenes, avui us explicaré una especialitat desconeguda per la majoria de professionals, els gossos detectors de larva de la fruita. Jo vaig tenir ocasió de conèixer-la gràcies a una formació especialitzada organitzada pel màster de la UAB que estic acabant.

La ceratitis capitata s’introdueix dins de determinades fruites, sobretot els cítrics, i les fa malbé completament per la qual cosa suposa unes pèrdues milionàries per la indústria alimentària. La dificultat resideix en que, en els primers estadis, l’aparença exterior de la fruita és completament normal. Ara bé, des de fa uns anys, un equip liderat per l’argentí Mario Rosillo, veterinari i gran ensinistrador, ha aconseguit un mètode fiable, ràpid i econòmic per descartar aquelles fruites contaminades, ha ensinistrat un  equip de gossos perquè les detectin. Així doncs a les fronteres del sud d’Argentina existeix un equip de “caninos”, sobretot Beagles, que diàriament descarta centeners de fruites contaminades que podrien suposar no només una pèrdua econòmica sinó també un risc de contaminació pels arbres fruiters autòctons. El sistema és tan efectiu que ja s’està implantant a altres països. Sorprenent, oi?

Anuncis

Gossos d’identificació judicial

En el món policial els gossos tenen moltes utilitats, ja no només serveixen de detectors d’explosius, drogues, de control de masses o de membres de les forces especials ara també poden servir d’ajuda en la identificació odorològica dels criminals. Imaginem-nos, per exemple, que una persona assassina a una altra amb una navalla, els equips especialitzats intentaran captar les empremtes dactilars però, si això no és possible o es vol tenir una prova més, es captarà l’olor d’aquella navalla mitjançant gases i posteriorment es guardarà en un indret amb unes condicions ambientals particulars.  Un cop s’hagin capturat els sospitos de l’assassinat es prendran les seves mostres d’olor i es farà que els gossos detectin si l’olor d’algun d’ells és la mateixa que la que s’ha trobat a l’arma homicida. Si l’identificació és positiva per un mínim de dos gossos, en alguns països com Argentina ja serveix de prova judicial.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer aquesta sorprenent disciplina a una formació impartida pel veterinari i policia Mario Rosillo el passat mes de Novembre a Barcelona. Com que una servidora és de les que creu que la teòrica és important però és en la pràctica on s’aprèn de veritat, no vaig dubtar en “vestir-me d’astronauta” per fer d’assistent a l’hora de col·locar les mostres d’olor dels “diferents sospitosos”.

Podeu veure tot el treball en el següent vídeo que ha realitzat i m’ha autoritzat a penjar un company de classe: 

%d bloggers like this: