Vaig conèixer a la Denali, una preciosa malamut, el mateix dia que va arribar a la seva nova llar. Era una cadelleta blanca i grisa d’unes nou setmanes que amb prou feines ocupava mitja rajola i dormia plàcidament en un raconet del menjador. Normalment el primer dia que vaig a fer una classe d’educació per cadells em trobo amb la mateixa escena: tots els membres de la família desesperats atossigant al pobre cadell desubicat mentre em fan un munt de preguntes a la vegada i em mostren totes les destrosses, més o menys greus, que ha fet el nouvingut. A casa la Denali, però, tot va ser diferent: els propietaris s’havien comprat un bon llibre d’educació per cadells que s’havien estudiat molt bé, tenien totes les coses necessàries pel seu benestar (fins i tot diversos kongs!) i eren molt conscients de la raça que havien escollit. Un cop aclarits els pocs dubtes que tenien, vam començar les classes d’obediència bàsica i la Denali de seguida va aprendre a asseure’s, ajeure’s, quedar-se quieta, venir a la ordre i caminar al costat sense estirar. Poc a poc aquella cadelleta va anar creixent i, com que ja s’havia establert certa amistat amb els propietaris, vaig convence’ls perquè la portessin a l’exposició canina internacional de Girona (post del 22 de Març 2009) i perquè provessin de fer mushing. Els va agradar tant que uns mesos després fins i tot em van demanar el trineu per fer excursions a la muntanya!   

Gairebé dos anys després han decidit incorporar un nou membre a la família: en Roc, un cadellet de malamut amb una màscara espectacular que és tot un terratrèmol. Com podreu veure en el vídeo que m’han dedicat, els quatre formen un equip excepcional:

(Tot i que aquest és un bloc professional, us ho havia de dir: m’heu ben emocionat. Moltes gràcies per confiar en mi, en Lladruc i per estimar-vos tant aquests gossos tan increïbles que teniu).