Duc

El somni de qualsevol educador caní és trobar-se amb propietaris responsables que considerin fonamental i s’esforcin per oferir una bona educació als seus cadells per tal de convertir-los en adults equilibrats. Els propietaris d’en Duc (Dogo Alemany) són d’aquests per la qual cosa des de ben petit vam treballar les rutines higièniques correctes, les normes fonamentals per a una bona convivència a la llar i l’obediència bàsica.

Diumenge passat vaig tenir l’orgull de trobar-los a l’exposició canina de Vic. Ara en Duc és un preciós i imponent Dogo Alemany amb una coloració i unes dimensions que deixen bocabadat a tothom però, més enllà d’això, és un gos carinyós, sociable, equilibrat i tranquil que es poden endur a tot arreu.  

Tot i que per Lladruc ja és tot un campió, volem desitjar-los tota la sort del món a la monogràfica d’aquest diumenge! 

E-Educació canina

No sé si és degut a la crisi però últimament no deixo de rebre consultes telemàtiques d’educació canina. L’última va aconseguir fer-me enfadar (i això que tinc moltíssima paciència!). Vaig rebre una trucada d’un senyor explicant que tenia un gos agressiu i volia saber què podia fer. Òbviament li vaig dir que no es preocupés, que ja miraríem de trobar-hi una solució però l’home va insistir en que NO volia cap classe sinó una ajuda exclusivament telefònica. El gos havia mossegat a la seva sogra i patia pel seu bebè de set mesos però ell insistia en que no necessitava cap ensinistrador perquè ell mateix, sense cap ajuda, ja s’en sortia. (Algú m’ho explica?).

No em malinterpreteu, m’encanta ajudar a la gent. És freqüent, per exemple, que quan passejo la meva gossa Cendra pel parc alguns propietaris em preguntin com és que està tan ben educada i, quan els dic que sóc educadora canina, solen fer-me alguna petita consulta que, si no requereix més atenció, responc al moment. Però una altra cosa molt diferent és l’allau d’e-mails que rebo setmanalment “demanant un parell de consells”  que, en ocasions, es converteixen, fent un copiar-pegar, en tres pàgines de word a lletra 10 i sense espais. Un cop els he respost, la majoria truquen i comencem les classes però un limitat número es queden sense resposta. M’imagino els seus autors rebuscant desesperadament per internet, escrivint en fòrums o trucant a d’altres educadors canins. Tan poc els importa el seu gos? No seria millor passar una hora amb un educador caní que vint buscant a la xarxa i rebent milions de consells desafortunats que encara poden empitjorar més el problema?

Sento ser categòrica però, per donar un consell, per inofensiu que pugui semblar, és imprescindible  valorar PRESENCIALMENT el gos. En educació canina, i més concretament en teràpies de modificació de conductes inadequades, és importantíssim analitzar detingudament totes les variables, fins i tot aquelles tan aparentment superficials que el propietari no ha ni considerat. Un canvi d’horari, un trasllat, l’incorporació d’un nou membre a la família o una simple otitis pot influir, de manera decisiva, en la conducta d’un gos. Per això és important comptar amb professionals especialitzats que les analitzem amb profunditat. M’agrada comparar la meva professió amb la medicina: si em fa mal a un costat i sospito que puc tenir una apendicitis és probable que busqui la sintomatologia a Internet però sé que només un metge podrà tocar on em fa mal, establir un diagnòstic i, un cop prescrit el tractament, sabré quin és el meu pronòstic: lleu, greu o irreversible.

Conclusió: si us plau, si teniu cap mena de problema amb el vostre gos no dubteu en contactar amb un educador caní. Ens encanta ajudar-vos, per a nosaltres no hi ha res més satisfactori que veure uns propietaris i un gos feliços però, per aconseguir-ho, cal que ens veiem! 

%d bloggers like this: