Benvinguda a Lladruc, Fura de Togaricha!

D'esquerra a dreta: en Paul Pujol, cap de la unitat canina de la policia de Palma, una servidora, Roser Feliu, i en Pedro Pujol. criador de Togaricha.

D’esquerra a dreta: en Paul Pujol, cap de la unitat canina de la policia de Palma, una servidora, Roser Feliu, amb la Fura en braços i en Pedro Pujol. criador de Togaricha.

Benvolguts amics de Lladruc,

Ja hem acabat les vacances i ho hem fet, ni més ni menys, que amb un nou membre a la família. Es tracta d’una Pastor Alemany de treball filla d’en Voltor de Togaricha i la Leska Von Salztalblick, una cadellada d’en Pedro Pujol, un dels millors criadors de l’Estat Espanyol i, sobretot, profund amant i coneixedor de la raça.

Quan algú sap què vol i troba la manera d’aconseguir-ho utilitzant la intel·ligència, a Girona diem que “és llest com una Fura” així que vam decidir que el nostre següent cadell es diria així. Ara bé, la nostra sorpresa va ser majúscula quan després de mirar i valorar les tres femelles, vaig agafar-ne una en braços i vaig dir “aquesta vindrà a Can Lladruc”!. Llavors en Pedro em va dir “ella es diu Fura!”. Tots tres ens vam quedar blancs, la meva mentalitat científica m’impedeix veure més enllà d’una coincidència però us prometo que, de l’emoció, gairebé em cau la gossa al terra. Quants milers de noms de gos hi ha al món com perquè coincidíssim en un?

Ara a la Fura li tocarà créixer, socialitzar-se, aprendre a controlar bé la mossegada, la conducta higiènica i l’obediència de base però esperem que d’aquí poc, gràcies a les seves qualitats naturals i a la il·lusió de tota la família Lladruc, pugui ser una gossa detectora que ajudi a crear un món més segur.

Benvinguda, Fura!

Roser Feliu.

Anuncis

Exhibició de gossos detectors a Magnatura

En David i la Mina a l'exhibició d'ahir. Mentre el Lladruc mòbil està patint una cirurgia reconstructiva, l'X-trial es va portar molt bé i va deixar encabir-hi tres transportins i tots els materials!

En David i la Mina preparats per a l’exhibició. Mentre el Lladruc mòbil està patint una cirurgia reconstructiva, l’X-Trail es va portar molt bé i va deixar encabir tres transportins i tots els materials!

Ahir, Dissabte 19 d’Octubre, vam fer una exhibició de gossos detectors al centre Magnatura de Cassà de la Selva. Com sabeu, fa un mes vaig tenir un accident de trànsit i encara estic de baixa però ja ens havíem compromès amb el centre i amb el patrocinador de l’activitat, Royal Canin, i no els volíem fallar. Degut a això hi vam anar amb un nivell d’entrenament inferior al que ens hauria agradat però les gosses van respondre molt bé.

En primer lloc va sortir la Mina, Pastor Alemany de treball de quatre mesos i gossa detectora en formació, que va caminar al meu costat, es va asseure i es va quedar quieta a l’ordre. La situació era complicada: gairebé no vam tenir temps de passejar-la abans, la pista era força petita, feia calor i un munt d’amics de quatre potes treien el cap per sota la tanca així que no la vaig voler forçar i després de jugar una estoneta amb el seu mossegador impregnat de substància la vam tornar al transportí. Una altra experiència positiva que sumem en la socialització de la més jove de la casa!

Després va sortir la Cendra, Pastor Belga Malinois. La Cendra va localitzar la substància dins d’una de les caixes i va fer una marcació activa. Després vam fer una exhibició de l’obediència bàsica:  caminar sense estirar de la corretja, asseure’s, tombar-se, quedar-se quieta i venir a la ordre i una mica d’obediència avançada: asseure’s cada vegada que em parava, portar la pilota, col·locar-li sobre el morro i només agafar-la a l’ordre, etc. Sempre que faig una exhibició em sorprenc del mateix: el públic gaudeix més veient les habilitats que veient al gos treballant en detecció. Per mi les habilitats no deixen de ser “piruetes” que fem per evitar l’avorriment però és curiós veure com el públic aplaudeix fervorosament  quan la Cendra passa enmig de les cames, gira cap a un costat i un altre, aguanta una pilota al morro mentre s’està a dues potes o l’habilitat que més gràcia fa a tothom: saludar al públic recolzada sobre les potes del darrere. Com sempre la Cendra va mostrar una concentració i una passió per treballar fora de sèrie.

Per últim vam treure la Syra, Border Collie blanca i negra. La Syra va nèixer d’una cadellada no desitjada i va ser adoptada a través de S.O.S Border Collie per la qual cosa inicialment havia de ser una gossa de companyia però les seves grans aptituds han fet que es reconvertís en gossa detectora. La Syra va buscar la substància dins una de les caixes i va fer una marcació passiva estirant-se. Posteriorment vam agafar cinc nens entre el públic, els vam col·locar en fila i vam amagar la substància en el mitjó d’un d’ells per tal que la Syra la trobés.

La Syra buscant la substància amagada en un mitjó!

La Syra buscant la substància amagada en un mitjó!

Per acabar em va tocar fer de jutgessa per a l’elecció del gos més obedient, el més simpàtic i el que feia millor parella amb el seu amo dels gairebé 50 presentats. No va ser una decisió fàcil i el jurat, format pel responsable de Magntura, els comercials de Royal Canin i una servidora, vam haver de deliberar força.

Reconec que, tot i haver-me cuidat molt, encara no puc fer esforços com el d’ahir perquè avui estic encara més feta pols que de costum però veure la resposta de les gosses i les felicitacions del públic em fa estar animada per la rehabilitació i tenir encara més ganes de treballar. Ja falta menys!

P.D- Tenim comptades fotos de l’exhibició d’ahir així que si algú en va fer agrairíem que ens les enviés a info@lladruc.com Moltes gràcies!

La futura incorporació a Can Lladruc!

Cadelleta Lladruc

Estimats lectors del blog: us presento la Burka!

Si els metges em deixen d’aquí 15 dies anirem a València a buscar aquesta preciositat. Es tracta d’una Pastor Alemany de treball d’unes excel·lents línies: el pare és l’Endy Von Karthago i la mare Dickie Von Der Pelaumbachstrade, amb els mateixos orígens de l’afix d’on prové la mare de la Mina.

El creuament ha de produir uns gossos molt potents, amb caràcter i amb unes qualitats fora de sèrie pel treball. I és que, si tot va bé, aquesta cadelleta nascuda el 20 d’Agost formarà un tàndem amb la Mina i també es convertirà en una gossa detectora.

Estem ansiosos per coneixe’t, Burka! 🙂

La Mina ja és aquí!

La Mina, la nostra futura gossa detectora

La Mina, la nostra futura gossa detectora!

Avui us vull presentar la Mina, la nostra Pastor Alemany de treball filla de Hosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que abans-d’ahir vaig anar a buscar a Màlaga. Sí, alguns ensinistradors estem tan enamorats dels nostres gossos (fins i tot abans que siguin nostres!) que invertim un dia sencer a l’autopista i l’aeroport per garantir que tinguin la millor arribada a casa possible!

Si tot va bé, aquesta cadelleta grisosa amb potes negres i taca blanca al pit, serà la nostra futura gossa detectora durant els propers 10 o 12 anys. Ara per ara la nostra prioritat serà que agafi una mica més de pes a base de Royal Canin Maxi Starter i caldos “de la seva iaia” (que vénen a ser un còctel hiperproteic capaç de ressucitar a qualsevol) i socialitzar-la com cal perquè en un futur tingui un comportament exemplar en qualsevol operatiu que hagi de desenvolupar. També treballarem l’obediència bàsica d’una manera molt amena i divertida però posant unes bones bases per tots els requeriments que tindrà a mesura que vagi creixent, li ensenyarem a controlar la mossegada (fonamental en un Pastor Alemany i més de les seves línies de sang!) i per últim acabarem de reforçar-li que faci pipí i caca al seu lloc que de moment ho està fent molt i molt bé!

Si ara estic escrivint aquest post és gràcies a l’Ángel que ha fet honor al seu nom i m’ha aguantat en les pitjors ploreres per la Muga i després s’ha encarregat d’aconseguir-nos la Mina amb una il·lusió contagiosa. Perquè val a dir que, sense saber-ho, el palíndrom de “Mina” és “Ànim” i en poc més de vint-i-quatre hores ens ha donat una alegria indescriptible. També haig d’agrair a en David i la Mónica, de Màlaga, perquè, tot i la ser la primera vegada que ens vèiem, em van oferir una calorosa rebuda i em van volar les hores mentre parlàvem de pedigrees, competicions i mètodes d’entrenament.

I per últim vull recomanar-vos que, si heu de volar amb un gos de menys de 8 kilos ho feu pagant els vint-i-cinc euros del bitllet amb Vueling ja que la seva atenció va ser extraordinària: l’hostessa de terra va fer que tinguéssim embarcament prioritari per tal que no ens haguéssim d’esperar gens i les hostesses de cabina ens van reservar tota una fila de seients només per nosaltres i cada dos per tres venien a oferir-li aigua a la Mina mentre li deien moneries. Fins i tot el pilot va voler conèixer en persona a la “famosa perra”!

La Mina durant el seu primer vol

La Mina durant el seu primer vol

Mentrestant jo l’abraçava ben fort i ufanosa com un paó pensant en tot el que hem de descobrir, aprendre i aconseguir juntes…

Benvinguda Mina, estic segura que seràs una gran gossa!

Ampliem la família!

Els cadellets recent nascuts

Els cadellets recent nascuts…

D’aquí poc hi haurà una nova incorporació a Can Lladruc: la Muga, una Pastor Alemany de treball nascuda el 18 de Gener del 2013. La Muga té un pedigree excepcional, el seu avi matern és campió mundial i els seus pares han obtingut excel·lents resultats en diverses competicions per la qual cosa esperem que tingui unes qualitats fora de sèrie. I tant o més important que la genètica, és el desenvolupament que està tenint: dins de casa, amb nombrosos estímuls tàctils, sonors i visuals i amb una família que es nota que s’hi està esforçant al màxim.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, fa temps que estic preparant un projecte de gossos detectors i aquesta cadelleta adorable que ara s’afanya a moure’s entre els seus germans tot movent impacientment la cua en serà una de les protagonistes. Si tot va com està previst, el Gener del 2014 espero que la pugueu veure vestida amb l’uniforme oficial a alguna pàgina del diari.

Mentrestant aquí teniu una futura orgullosa propietària preparant tot un reguitzell de mossegadors, collars, corretges i arnessos de treball amb un somriure enorme dibuixat als llavis mentre mira totes les fotos i vídeos que el criador li va fent arribar.

Amb 21 dies i descobrint el món!

… i descobrint el món amb 21 dies!

Feu-me un favor: algú té un pitet? 😀

La Cendra fa tres mesos!

La “petita” Cendra es fa gran a passos de gegant, ara ja pesa 8’5 kilos!  Estic molt orgullosa d’ella, amb només tres mesos ja sap venir a la ordre, caminar al meu costat sense estirar i s’asseu i s’estira quan se li demana! Com que és una mica moguda, el que sembla costar-li un xic més és l’ordre de quedar-se quieta però, a poc a poc, fa uns grans progressos! A més, el seu entrenament en ring francès va vent en popa… Potser d’aquí poquet tenim una campiona “made in Catalunya”!

Recentment també hem descobert un objecte fascinant: el frisbee! Sí, aquest disc volador de color groc ens proporciona una gran estona de lleure i no sabria dir qui de les dues en gaudeix més: si ella perseguint-lo o jo veient com no li treu els ulls de sobre ni un moment. És fascinant veure com s’asseu a la ordre i quan li dic “aller jouer”! (“vés a jugar”) surt disparada cap al frisbee per agafar-lo fort entre les dents i tornar-m’el a portar.

Us he dit mai que, només de mirar-la, em cau la baba?

Un petit homenatge

Si sempre és difícil acomiadar el que ha estat el teu millor amic durant molts anys encara ho és més si te l’arranquen del teu costat. La Lina i en Misto ens van deixar el 8 d’Agost i sento que alguna cosa se m’ha trencat per dins… Suposo que haig de fer el que em diu tothom: quedar-me amb els bons records i mirar endavant però no puc pensar amb ells sense que se m’entelin els ulls. Recordo la primera vegada que vaig veure la Lina, quan tenia dos mesos i treia les seves orelles punxegudes de dins una caixa de cartró, recordo un Misto de dos anys atemorit de tot i tothom mirant-nos amb ulls diabòlics a través del retrovisor del cotxe, els intents per fer d’ell, tot i el seu passat dur, un gos sense fòbies ni temors… potser gràcies a ell sempre aconsegueixo solucionar tots els casos de por que s’em presenten!

Són tants kilòmetres recorreguts, tantes excursions, tants moments, tants records…! Els veig a tot arreu, en el piló de fotos amuntegades en els calaixos, en forma de pèls blancs i negres que s’escolen fins i tot en la roba que surt de la tintoreria, en els trofeus, quan estic amb la Cendra… Com em deia una amiga, per més gossos que hi hagi en un futur a la meva vida sempre els portaré al cor. Em fa ràbia no poder-me acomiadar  millor d’ells, encara sento un nus al coll, només espero que allà on siguin (si es que van a algun lloc) es retrobin amb la Ruby i puguin tornar a jugar a empaitar en Truc i tots els altres gossos que coneixíem.

Gràcies per tots aquests anys compartits, “peludins”!

La Cendra ja és a casa!

Aquest serà el post més curt de tot el blog: la Cendra ja és a casa!
Us penjo l’última foto i m’en vaig a gaudir-la! Fins demà! 🙂

Cendra

Avís important: estic exhultant així que, si la meva escriptura és incoherent, se m’escapa alguna falta d’ortografia o suposeu (sàviament) que m’he begut l’enteniment… no us espanteu!

La raó del meu deliri és que durant els pròxims 12 o 14 anys compartiré la meva vida amb una gossa que, de ben segur, serà fantàstica. Em considero una persona reflexiva i responsable però us haig de confessar que mai havia meditat tant una decisió. Durant les últimes setmanes he estat examinant amb lupa tots els inconvenients possibles i finalment he decidit que les meves circumstàncies laborals, familiars i personals eren les idònies perquè, a principis de Juliol, arribi a casa la Cendra. Ara és una petita cadelleta marronosa i negra nascuda el 27 de Maig però espero que d’aquí un temps pugui ser una imponent Pastor Belga Malinois que es situiï a nivell Ring 3. La seva educació, doncs, anirà encarada a aspirar al màxim i és que tant la seva genètica com la seva cria són insuperables. La Cendra, filla “d’Aux de la Vallée du Luvry” i de “Barcelone dite Bercy”, prové de les millors línies de sang europees. És un vertader regal, d’aquelles ocasions que es presenten un sol cop. Em sembla que ni al llarg d’una vida podré agrair-li al seu criador l’oportunitat de tenir-la i educar-la i creure que jo, ensinistradora de gossos però novella del ring francès, podré fer-la arribar, amb el seu ajut, sinó a dalt de tot ben amunt. La pressió és gran perquè, a més, la Cendra reb el nom d’una gossa increïble del mateix afix. No vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la però si la “meva” Cendra té la meitat de predisposició, empenta i coratge que la seva homònima em donaré per satisfeta. 

Allò que sempre havia somniat és ara un ésser minúscul que dorm, somica,  belluga la cueta i es fa un lloc entre els seus germans per la mama amb millor llet.
La vida és meravellosa, no trobeu?

“Oda al perro”

He trobat aquest magnífic poema de Neruda i he volgut compartir-lo amb vosaltres. Espero que us agradi tant com a mi!

El perro me pregunta
y no respondo.
Salta, corre en el campo y me pregunta
sin hablar
y sus ojos
son dos preguntas húmedas, dos llamas
líquidas que interrogan
y no respondo,
no respondo porque
no sé, no puedo nada.
A campo pleno vamos
hombre y perro.
Brillan las hojas como
si alguien
las hubiera besado
una por una,
suben del suelo
todas las naranjas
a establecer
pequeños planetarios
en árboles redondos
como la noche, y verdes,
y perro y hombre vamos
oliendo el mundo, sacudiendo el trébol,
por el campo de Chile,
entre los dedos claros de septiembre.
El perro se detiene, persigue las abejas,
salta el agua intranquila,
escucha lejanísimos
ladridos,
orina en una piedra
y me trae la punta de su hocico,
a mí, como un regalo.
Es su frescura tierna,
la comunicación de su ternura,
y allí me preguntó
con sus dos ojos,
por qué es de día, por qué vendrá la noche,
por qué la primavera
no trajo en su canasta
nada
para perros errantes,
sino flores inútiles,
flores, flores y flores.
Y así pregunta
el perro
y no respondo.
Vamos
hombre y perro reunidos
por la mañana verde,
por la incitante soledad vacía
en que sólo nosotros
existimos,
esta unidad de perro con rocío
y el poeta del bosque,
porque no existe el pájaro escondido,
ni la secreta flor,
sino trino y aroma
para dos compañeros,
para dos cazadores compañeros:
un mundo humedecido
por las destilaciones de la noche,
un túnel verde y luego
una pradera,
una ráfaga de aire anaranjado,
el susurro de las raíces,
la vida caminando,
respirando, creciendo,
y la antigua amistad,
la dichade ser perro y ser hombre
convertida
en un solo animal
que camina moviendo
seis patas
y una cola
con rocío.

P.D- El de la foto és en Misto descansant després d’una excursió estival…

%d bloggers like this: