Finalitza el curs d’atenció i cura del gos al Centre Cívic Creu de la Mà (Ajuntament de Figueres)

El departament de màrqueting de Lladruc ha estat a punt, ben a punt, de fer-me una bona estirada d’orelles i és que ja gairebé hem acabat l’any i no us he fet un resum del “curs d’atenció i cura del gos” que vam fer al Centre Cívic Creu de la Mà amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres durant el mes d’Octubre.

Afortunadament cada vegada hi ha més propietaris que es preocupen pel benestar dels seus gossos: s’esmeren en l’alimentació, tenen cura del seu pèl, el porten sovint al veterinari i s’esforcen per educar-lo correctament per tal que no causi cap problema ni en l’àmbit familiar ni en el veïnat. Molts amos, però, tenen certs dubtes sobre què han de fer en determinades ocasions com, per exemple, fer més agradable la visita a la perruqueria canina, els viatges en cotxe o que els seus gossos es deixin netejar millor les orelles.

Explicació pràctica sobre com tallar les ungles al nostre gos. El curs el vam fer a sota les voltes del centre cívic Creu de la Mà (Figueres)

Explicació pràctica sobre com tallar les ungles al nostre gos. El curs el vam fer a sota les voltes del centre cívic Creu de la Mà (Figueres)

Així doncs vam crear un curs amè però rigorós per tal d’oferir una formació de qualitat a propietaris de gossos de totes les edats i tipologies: des d’un Westy fins a una galga adoptada a través d’una associació que, de mica en mica, ha anat guanyant confiança en les persones. No volia, ni de lluny, assentar càtedra però sí oferir els coneixements bàsics per tal que propietaris i gossos tinguin una millor qualitat de vida.

Va ser un dels cursos que he impartit en els quals m’ho he passat millor: molts alumnes eren repetidors d’altres formacions que també havíem fet per a l’Ajuntament de Figueres (curs d’obediència bàsica, avançada o d’ensinistrament amb clicker) i això ha fet que tots plegats ens tinguéssim molta confiança així que els dubtes, les vivències personals i els consells van sorgir d’una manera tan espontània que, a vegades, em feia l’efecte que estava davant un grup d’amics més que no pas d’alumnes. Tant va ser així que l’últim dia vam plegar deu minuts abans i vam omplir la taula de iogurt gelat, coques, pastissos, pa amb tomata i embotits i vam acabar brindant amb vi empordanès davant de tots els gossos participants que es van asseure amb ullets persuasius però sense demanar-nos res.

Últim dia del curs al centre cívic Creu de la Mà, mireu quina estesa! :

Últim dia del curs al centre cívic Creu de la Mà, mireu quina estesa! 🙂

Per acabar només em queda donar les gràcies a tots per haver confiat en Lladruc però sobretot al personal del centre cívic per la seva magnífica ajuda constant i per voler organitzar una formació amb un preu a l’abast de tothom que pugui contribuir a crear una societat més respectuosa i curosa amb els gossos!

Roser Feliu

Seminari de gossos detectors de narcòtics i explosius

En Reginaldo Aranda amb una servidora durant el curs de gossos detectors de narcòtics i explosius a St Sadurní d'Anoia

En Reginaldo Aranda amb una servidora durant el curs de gossos detectors de narcòtics i explosius a St Sadurní d’Anoia

Els dies 26, 27 i 28 de Novembre vaig anar a Sant Sadurní d’Anoia al seminari sobre “Gossos detectors de drogues i explosius” amb el brasiler Reginaldo Aranda, ensinistrador de gossos detectors d’explosius, narcòtics i de seguretat per a policies d’arreu del món.

El seminari anava enfocat principalment a presentar els Sokks. Aquest producte revolucionari creat pel Dr. Wolf A Kafka incorpora 20 explosius o 15 drogues en un sol tub d’una mida un xic més gran que un tap del bolígraf i en principi no produeix ni absorbeix contaminacions quan s’utilitza per entrenar i evita problemes en el seu transport i emmagatzemament. Tot i això, el producte no em va semblar tan extraordinari com m’havia imaginat: perquè haig d’ensenyar als meus gossos a detectar 15 substàncies si a la vida real només necessito ensenyar-los a buscar haixix, marihuana, cocaïna, heroïna i LSD? I si llavors marquen la lidocaïna dels habituals “strepsils” nadalencs o els gelocatils amb codeïna? Durant el seminari vam fer un entrenament utilitzant aquestes substàncies i en principi cap gos les va marcar però… qui m’ho assegura? I per explosius… de veritat cal que detectin pólvora d’escopeta?

Tot i això, la formació em va servir per aprendre de diferents cossos policials, agafar idees i resoldre dubtes amb altres ensinistradors especialistes i és que l’univers del gos detector és infinit. Sé que podria haver triat una especialitat més senzilla però què voleu que us digui… hi ha quelcom de romàntic i idealista quan després de passar-te mesos mirant pedigrees i valorant cadellades agafes un cadell amb vuit setmanes i poses tot l’esforç del món per ensinistrar-lo correctament i convertir-lo en un gos detector. Llavors veus que aquell innocent cadellet que intentava mossegar-te el camal dels pantalons s’ha convertit en un imponent gos que ajuda a crear un món més segur i tot l’esforç, els kilòmetres, els seminaris, les trucades desesperades als companys, les proves de certificació i les cabòries tècniques que han desfilat pel teu cap durant setmanes passen, de cop, a valdre sobradament la pena. I et poses a mirar més pedigrees, compres un altre arnès de cadell, vas a més cursos i… ja hi tornem a ser! 😉

Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona i gossos ensinistrats

Gràcies a en Hulk, el seu gos ensinistrat, la Sandra, víctima de violència de gènere, pot tornar a somriure.

Gràcies a en Hulk, el seu gos ensinistrat, la Sandra, víctima de violència de gènere, pot tornar a somriure.

Avui és el 25 de Novembre, “Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona”.
No m’agraden els “dies de…” però crec que aquesta data és tan bona com qualsevol altra per parlar-vos d’uns gossos amb una funció molt concreta: ajudar a víctimes de violència de gènere.

Sóc conscient que aquest és un blog comercial però, si em deixeu, m’agradaria explicar-vos que jo mateixa vaig viure en un infern silenciós durant massa mesos. Avui en dia puc dir, orgullosa, que la meva vida ha fet un gir en tots els aspectes i que bona part d’aquest èxit es deu a la meva Pastor Belga Malinois, la Cendra. Com ja sabeu, la Cendra és una gossa detectora que ha treballat en mil punts de l’Estat Espanyol i de l’estranger. Abans que tot això, però, va tenir una missió encara més complicada: ajudar-me a recuperar mentalment de tot el que havia passat i oferir-me la seguretat física que necessitava en un moment en què em sentia tan anul·lada que fer el que s’anomena “vida normal” significava dur a terme una proesa.

I és que els gossos de violència de gènere estan específicament ensinistrats per a protegir a la víctima del seu agressor. No són “armes de matar” sinó que són animals imponents que, ensinistrats correctament per bordar a l’ordre i en cas necessari impactar mitjançant un morrió específic (l’anomenat morrió d’impacte), resulten dissuasius davant d’un possible atac. Però no només això sinó que ofereixen estímuls a la dona per seguir lluitant: autoestima, confiança, motivació, companyia… I, el que és més important, la sensació d’haver-se de responsabilitzar d’un ésser viu que depèn, en tots sentits, d’ella.

Per aprofundir més en el tema els dies 7, 8 i 9 de Novembre vaig anar al centre caní Securitydogs de Madrid per fer la primera formació de l’Estat Espanyol d’ensinistrament especialitzat en gossos per a violència de gènere. Allà el director de l’empresa i amic, l’Ángel Mariscal, juntament amb l’Ángel Álvarez (preparador físic i tècnic en defensa personal), la Pilar (psicòloga) i la Sandra i la Gemma (usuàries de gossos de violència de gènere), ens van explicar la seva metodologia de treball. Va ser un curs molt ben plantejat, ja que tocàvem totes les àrees necessàries perquè els alumnes ens poséssim en la pell de la víctima i també perquè comprenguéssim les parts més tècniques del projecte. Entre elles em va sorprendre comprovar que actualment no hi ha cap mena de tipificació legal per aquest tipus de gossos que, en altres països, gaudeixen d’una accessibilitat pública similar als gossos d’assistència. És més… com els hem d’anomenar?

Una servidora amb en Juanma i en Charlie, gos de violència de gènere

Una servidora amb en Juanma i en Charlie, gos de violència de gènere

Va ser un curs molt emotiu: en més d’una ocasió tots els alumnes ens vam descobrir eixugant-nos les llàgrimes amb les mànigues del jersei, sobretot quan escoltàvem a la Gemma dient que la seva ex-parella li havia foradat el timpà, fracturat el nas i l’havia omplert d’hematomes. Des de llavors el seu agressor té una ordre d’allunyament que va incomplir una vegada però, quan va veure en Kala, el seu Pastor Alemany de quaranta kilos, es va allunyar dient-li que “mataría al perro y después a tí”. Aquell dia la Gemma, lluny d’acovardar-se, va treure encara més forces per seguir lluitant.
La Sandra afirma, convençuda, que en Hulk, el seu Pastor Alemany, s’ha convertit en “su TODO para mi hija y para mí”. En Hulk l’ajuda a sortir al carrer, ha pogut trobar una altra parella i és capaç de plantar cara a la por. Ara ja no es planteja suïcidar-se per acabar amb el patiment perquè ha vist que és possible viure una altra vida. Quan va acabar el curs em va abraçar i em va dir “haz este proyecto en tu tierra, mi niña, que podrás ayudar a muchas, como afectada y como adiestradora”.  Vaig pensar que tenia raó però també em va venir una esgarrifança al pensar que mentre hi hagi la necessitat d’ensinistrar gossos per a parar els peus a certs individus i “dies per l’eliminació de la violència contra la dona” la societat continua anant molt malament…

Roser Feliu.

Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Dilluns: dia oficial dels badalls, del cafè massa carregat i de canviar les bambes per sabates d’oficina. Però a Lladruc gairebé no distingim els dies festius dels laborables i Divendres, Dissabte i Diumenge vam participar com a docents al “Curs avançat de guia caní policial” celebrat a Sant Feliu de Guíxols. El curs va estar organitzat per dos professionals amb molts anys d’experiència a les espatlles amb la col·laboració de l’Ajuntament del municipi, el Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Alguns dels protagonistes del Curs avançat de guia caní policial a Sant Feliu de Guíxols

Cada vegada més unitats policials s’interessen per la incorporació de gossos especialistes com una ajuda insubstituïble per a la seva feina, sobretot en tasques de detecció de substàncies ilícites i per això els agents necessiten una base teòrica sòlida d’ensinistrament que englobi com és l’aprenentatge caní i com s’ha de fer el manteniment d’un gos de treball per aconseguir el seu màxim benestar físic i mental. Una servidora, a més, els va parlar de gossos detectors: quines especialitzacions hi ha, com s’ha d’efectuar correctament la seva selecció i com fer un ensinistrament òptim per tal d’obtenir uns gossos d’elit eficaços en les tasques exigides però també capaços de mostrar-se amables en públic, per exemple, en exhibicions a les escoles, xerrades i actes públics.

La teoria, sense una bona pràctica, no serveix per res així que ahir els vam explicar quins materials utilitzem a Lladruc per entrenar els nostres gossos detectors: els pseudos (substàncies químiques que fan la mateixa olor que la droga), les caixes de detecció de plàstic i holandeses, arnesos, mossegadors, pilotes, pinces, etc. i després vam mostrar el treball d’algunes gosses detectores de Lladruc.

En primer lloc vam treure la Fura, Pastor Alemany de treball. La Fura encara és una cadelleta i no vam voler exigir-li més del que era estrictament necessari així que gairebé podem dir que va gaudir d’una experiència positiva envoltada de cares noves, gossos i sorolls de tota mena.

La Fura fent un "seu" i "quieta" amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi...

La Fura fent un “seu” i “quieta” amb les seves punxegudes orelles ben enfocades cap a mi…

Després la Mina els va ensenyar com ha de ser l’obediència bàsica d’un gos detector: caminar al costat sense estirar de la corretja, asseure’s, estirar-se, quedar-se quiets i venir a l’ordre. La Mina té un vincle extraordinari amb mi però és capaç de treballar amb qualsevol a canvi d’una simple carícia. I així ho va fer: els policies van poder practicar els exercicis amb ella i molts es van sorprendre que només coneixe’ls els pugés al damunt i intentés llepar-los la cara fervorosament. Estem farts de dir-ho: un bon gos detector ha de ser, abans que res, un gos equilibrat.

"Busca a en Wally" en versió Lladruc: on és la Fura?  :)

“Busca a en Wally” en versió Lladruc: on és la Fura? 🙂

La Burka és una gossa més contundent, més potent i més intensa treballant que la Mina i els policies van poder veure com feia els mateixos exercicis que la seva predecessora amb encara més entusiasme per poder jugar uns minuts amb un simple mossegadoret.

La Fura saltant d'alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera va ser condecorada i tot amb l'escut oficial! :)

La Mina saltant d’alegria a sobre un voluntari de protecció civil de Sant Feliu de Guíxols després de treballar. La punyetera fins i tot porta l’escut oficial enganxat a l’arnès! 🙂

La Cendra, Pastor Belga Malinois, va buscar la substància que prèviament havíem amagat dins d’unes caixes de detecció i va fer una marcació passiva, és a dir, es va asseure al costat de la substància. La Cendra, a més, sap fer un munt d’habilitats que van servir perquè els policies agafessin idees de cara a les seves exhibicions.

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l'exhibició d'habilitats canines

La Cendra caminant al mig de les cames en un moment de l’exhibició d’habilitats canines

Finalment va sortir a la pista la Syra, Border Collie. Com ja sabeu la Syra és una gossa adoptada però, com que tenia una motivació, una focalització i unes ganes de treballar fora de sèrie la vam acabar convertint en una gossa detectora. La Syra va fer una marcació impecable no només de la caixa sinó també del mitjó d’un agent, on prèviament havíem amagat una petita quantitat de substància.

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d'un voluntari

La Syra en plena marcació passiva de la substància amagada al mitjó d’un voluntari

Per últim vull donar les gràcies a tots els assistents pel seu interès, les seves estimulants preguntes i per oferir-se de voluntaris per posar en pràctica tot allò que havien après a la part teòrica. Moltes gràcies a tots els professionals de la seguretat privada i pública que confien en Lladruc però moltes gràcies, sobretot, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. El Sr. Alcalde i el Sr. Regidor del municipi van presenciar l’acte i van donar totes les facilitats perquè es pogués desenvolupar aquest curs que, estic segura, donarà pas a noves unitats canines de policia local que aconseguiran fer uns municipis encara més segurs per a tots els seus habitants.

La Fura molt ben acompanyada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols amb el Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora!

La Fura molt ben col·locada en braços del sergent de la Policia de Sant Feliu de Guíxols sota l’atenta mirada del Sr. Alcalde, el Sr. Regidor de seguretat pública i una servidora! 🙂

Les fotos guanyadores del sisè concurs de fotografia by Lladruc!

Abans que res, demanar-vos disculpes. Tot i que el jurat ha fet una magnífica tasca jo he estat a Madrid deu dies: primer fent un curs d’ensinistrament de gossos per a víctimes de violència de gènere i després per certificar a dues gosses detectores d’explosius i haig de reconèixer que no he pogut gestionar el blog com òbviament es mereix.

Així doncs i després de valorar les 130 fotos rebudes, em toca proclamar els guanyadors del Sisè concurs de fotografia canina Lladruc “Tinc un gos ben educat”!

1r premi: una estada a l’allotjament “Masia Forn del Vidre” de la Vall de la Llémena:

La foto guanyadora del concurs de fotografia canina Lladruc!

La foto guanyadora del concurs de fotografia canina Lladruc!

2n premi: una estada a l’allotjament turístic “El Portal de Les Hortes” en plena muralla d’Hostalric:

Foto guanyadora del segon premi del concurs de fotografia canina Lladruc

Foto guanyadora del segon premi del concurs de fotografia canina Lladruc

3r premi: un 20% de descompte a la Botiga “Sakatia Fauna” de Girona:

Foto guanyadora del tercer premi del concurs de fotografia canina Lladruc

Foto guanyadora del tercer premi del concurs de fotografia canina Lladruc

Com a novetat, la foto més premiada a la pàgina de Lladruc al Facebook rebrà un lot de joguines:

La foto més votada a la nostra pàgina de Facebook!

La foto més votada a la nostra pàgina de Facebook!

I hem volgut ampliar-ho a les dues fotos que han tingut més vots i que rebran una pilota irrompible:

Segona foto més votada a la nostra pàgina de Facebook

Segona foto més votada a la nostra pàgina de Facebook

Tercera foto més votada a la nostra pàgina de Facebook

Tercera foto més votada a la nostra pàgina de Facebook

Només em queda donar les gràcies al magnífic jurat per oferir aquests fantàstics premis i agrair-vos a tots la vostra participació. Ha estat un orgull veure fotos tan boniques de gossos tan ben educats però, sobretot, feliços! Moltes gràcies!

Roser Feliu.

Properament…

Benvolguts amics i amigues de Lladruc,

El jurat encara no té decidides les fotos guanyadores però gairebé ho tenim!

Mentrestant us anunciem les dues noves edicions del curs ‘Tinc gos i ara què’, un curs d’educació canina i coneixements veterinaris a Girona i a Barcelona.

Estigueu pendents a principis de la setmana vinent que ja tindrem les imatges guanyadores! Quines ganes de veure-les que tenim tots, oi?

poster_bcnoctubre14 poster_des14

Taller Lladruc a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona

A la pàgina de la F.A.D (Fundación de Ayuda contra la Drogadicción) podeu llegir diversos estudis que demostren que el consum de drogues comença cada vegada més aviat i amb les vulgarment anomenades “drogues lleugeres” com el haixix o la marihuana que, per desgràcia, bona part de la població considera encara “inofensives”. És per aquesta raó que a Lladruc sempre intentem conscienciar a la població i sobretot als més joves dels riscos que suposa a tots nivells el consum de drogues i ho fem com millor sabem: fent exhibicions, xerrades i tallers amb els nostres gossos detectors.

L’últim el vam fer el passat 27 d’Octubre a l’Escola Mare de Déu del Món de Girona i ens hi van acompanyar la Fura, la Mina i la Syra, les gosses detectores més sociables i tranquil·les de Lladruc.

Primer una servidora els va explicar quines són les drogues més habituals i perquè són perilloses per a la nostra salut i després els vaig explicar que molts policies i empreses de seguretat compren gossos detectors com els que nosaltres preparem per ser més efectius en la seva feina. Els vaig explicar que el procés comença amb l’elecció d’un cadell d’una genètica determinada que després socialitzarem i educarem perquè quan sigui gran sigui eficaç en allò que se li demani. El primer exemple va ser la Fura de Togaricha, Pastor Alemany de treball de només sis mesos, que els va ensenyar com s’inicia la preparació d’un cadell per tal que quan “sigui gran” pugui ser “una senyora gossa detectora”.  Els nens van quedar sorpresos de veure que els gossos de seguretat poden ser sociables, afectuosos i els encanta que els amanyaguin!

Un dels nens premiant a la Fura per fer el "Seu" perfecte

Un dels nens premiant a la Fura per fer el “Seu” perfecte!

La Mina és la relacions públiques infantil de Lladruc perquè està enamorada de tots els nens de l’univers. Tant és així que quan passeja pel carrer i veu un cotxet s’asseu davant i arqueja les celles esperant rebre una carícia. Potser és un pensament massa antropomòrfic però us puc assegurar que quan va baixar del cotxe i va veure 25 nens esperant-la els seus ulls eren de pura il·lusió. La Mina els va ensenyar l’obediència de base necessària d’un gos detector (asseure’s, estirar-se, quedar-se quieta, caminar al costat i venir quan se la crida) i tots els nens van poder donar-li premis, tocar-la i abraçar-la i ella, òbviament, va estar-ne encantada!

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

La Mina xocant la pota a una de les alumnes

Una alumna fent el "seu" a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! :)

Una alumna fent el “seu” a la Mina. Mireu quina cara de felicitat tenen tots els nens! 🙂

Finalment la Syra, Border Collie, va buscar la substància amagada en una de les llaunes que havíem situat prèviament en fila i va fer una marcació passiva. Després va ensenyar-los habilitats avançades com passar al mig de les cames, donar la pota, xocar-la, fer la croqueta, fer el mort, caminar  a dues potes i tots els nens es van barallar perquè volien tocar “la gossa peluda de dos colors”!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

La Syra xocant la pota mentre camina a dues potes, aquesta habilitat va encantar a tots els nens!

Des d’aquí volem donar les gràcies a l’Escola Mare de Déu del Món i a tots els alumnes per haver confiat en Lladruc pel desenvolupament d’aquesta activitat i esperem tornar-nos a veure ben aviat!

Roser Feliu

Finalitza la 17a edició del curs d’educació canina i coneixements bàsics veterinaris a BARCELONA!

Foto final de la dissetena edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris

Foto final de la dissetena edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Fa uns tres anys l’Emili Barba, llicenciat en veterinària i doctorant en nutrició per la UAB, em va proposar fer un curs d’educació canina i coneixements veterinaris bàsics per a propietaris de gossos. Des del primer moment la idea em va semblar molt bona i vam fer un gran esforç per elaborar un bon temari, buscar excel·lents patrocinadors (Royal Canin i Laboratoris Virbac) i aconseguir un aval del Col·legi de Veterinaris de Girona.
El que mai m’hagués imaginat és que faríem disset edicions en menys de dos anys i que, segons les enquestes que passem als alumnes l’últim dia, tots en sortirien tan contents que el recomanarien als seus amics, companys de feina, familiars, contactes del Facebook i amics del pipican. El que en un principi havia de ser un curs d’àmbit local (Girona) per a amics de Lladruc s’ha acabat convertint en un curs per a Ajuntaments (Riudellots de la Selva i Figueres) i que s’ha expandit també a Barcelona.

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari i fent diverses habilitats!

La Toffee és una gossa adoptada amb greus problemes de reactivitat cap als altres gossos però va acabar el curs focalitzada en el seu propietari, en Martí, i fent diverses habilitats!

I així hem arribat a la dissetena edició! A Barcelona necessitàvem un altre bon docent i per això vam publicar una oferta de feina per la qual vam rebre, ni més ni menys, que 42 currículums. De tots ells vam decidir que la Laura era la millor. La Laura Pol és llicenciada en veterinària i màster en etologia clínica per la UAB i una apassionada per tot allò que està relacionat amb els gossos. En aquesta dissetena edició la Laura ha explicat als alumnes com distingir una urgència veterinària de la que no ho és, tècniques bàsiques de primers auxilis, la importància d’una bona alimentació i com mantenir una bona higiene i un perfecte control de salut dels gossos.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Black i en Roc, els dos alumnes de quatre potes més joves del curs, aprofitant la classe teòrica per descansar.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar quiet i assegut.

En Piscolabis (Pisco pels amics), aprenent a estar assegut i quiet.

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria

La Duna passant pel mig de les cames de la seva propietària, la Maria.

Una servidora els ha ensenyat l’obediència bàsica (asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir quan s’el crida), com aprenen els gossos i quins són els problemes de comportament més freqüents. Tot ha plegat en un entorn privilegiat: un local al bell mig de Barcelona (carrer Mallorca), espaiós, amb projector, dogproof i amb aparcaments gratuïts i abundants a la porta.

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible i gràcies per confiar, una vegada més, en Lladruc!

I per si algú s’ha quedat amb les ganes… No us preocupeu, us penjo un cartell amb les properes edicions!

Propera edició del curs d'educació canina  coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d’educació canina coneixements veterinaris a GIRONA!

Propera edició del curs d'educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA

Propera edició del curs d’educació canina i coneixements veterinaris a BARCELONA! 

Seminari Nina Bondarenko

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

La Nina Bondarenko amb una servidora, Roser Feliu

Vaig conèixer la Nina Bondarenko al curs que vaig fer a Escòcia de gossos detectors de cadàvers submergits i la vaig tornar a veure al seminari que va oferir a Barcelona fa dos estius. El cap de setmana del 26, 27 i 28 de Setembre, vaig assistir al seu seminari “Smarter: see, mark and reward training”.

Aquesta ensinistradora australiana d’origen rus i afincada a UK va començar en el món de l’ensinistrament gràcies al seu Rottweiler al qual va apuntar a una classe d’ensinistrament en grup. El mètode utilitzat era, segons ella, més propi del paleolític inferior que del segle XX i no va tardar en deixar-ho córrer però també va fer germinar el seu desig de fer les coses d’una altra manera. El resultat d’això és una metodologia pròpia que prové d’una assimilació de tècniques que van des del conductisme pur i dur de Skinner o el principi de Premack als últims estudis d’etologia i cognició canina avançada de les millors universitats europees que li han permès, juntament amb una empatia gairebé il·limitada amb l’animal i una paciència gairebé infinita amb el propietari, ensinistrar gossos d’alerta mèdica, d’assistència o fins i tot competidors d’I.P.O.

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Foto en grup del seminari de la Nina Bondarenko

Resumint: un seminari per gaudir-lo al 100%.

I hope to see you soon, Nina! I promise you a lot of “Gaspatxo”! 🙂

Roser Feliu.

Curs avançat de guia caní policial a Palafolls

Els alumnes al curs avançat de guia caní policial

Els alumnes del curs avançat de guia caní policial a Palafolls!

Durant els dies 6, 7 i 8 d’Octubre es va celebrar a Palafolls el “Curs avançat de guia caní policial“, organitzat per dos policies amb una dilatada trajectòria professional i la col·laboració del Sindicat de Funcionaris de Policia i Lladruc.

És una realitat que, cada vegada més, la seguretat pública valora més la tinença de gossos específicament ensinistrats per ajudar-los en diferents tasques, especialment en la recerca i localització de substàncies estupefaents. El gos d’aquestes unitats ha de ser un gos d’elit però també és essencial que existeixi un binomi perfecte entre aquest i el seu guia. Així doncs els policies van aprendre conceptes importants d’etologia, tècniques d’ensinistrament, maneig del gos i operativitat real. En la meva xerrada vaig explicar les diferents especialitats dels gossos detectors (des de drogues fins a gossos detectors de cadàver submergits) i quina és la selecció que han de seguir: gènere, races més utilitzades i proves per al cadell i el gos adult. També els vaig exposar la metodologia de Lladruc per seleccionar els cadells amb vuit setmanes i, només d’arribar a casa, començar l’esforç de socialitzar-los i ensinistrar-los per convertir-los en excel·lents gossos de treball que també puguin viure correctament en família.

A la part pràctica la Fura, Pastor Alemany de poc més de cinc mesos, va mostrar el treball d’iniciació del cadell. La Mina va ensenyar als alumnes l’obediència de base necessària per a un gos detector (fins i tot algun policia va poder practicar amb ella!) i la Cendra, Pastor Belga Malinois, va fer una demostració d’obediència avançada amb i sense corretja i de marcació activa de la substància ben amagada en una caixa. Finalment la Syra, Border Collie, va fer una marcació passiva i va realitzar diferents habilitats. També vaig mostrar als alumnes tot el material que fem servir: caixes holandeses de detecció, mossegadors, estoigs de pseudos, etc.

La Fura amb la placa de la policia local de Sant Feliu de Guíxols!

La Fura ja gairebé sembla una “senyora gossa policia” amb la placa de Sant Feliu de Guíxols! 😉

Des d’aquí vull donar les gràcies a l’Ajuntament de Palafolls i més concretament al regidor de seguretat ciutadana, pel seu interès i la cessió del magnífic espai on es van desenvolupar les classes teòriques i pràctiques, als organitzadors del curs per haver comptat amb Lladruc i a tots els assistents per les seves preguntes i la seva il·lusió. Tant de bo aviat totes les policies del nostre país disposin d’una unitat canina!

Roser Feliu.