Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona i gossos ensinistrats

Gràcies a en Hulk, el seu gos ensinistrat, la Sandra, víctima de violència de gènere, pot tornar a somriure.

Gràcies a en Hulk, el seu gos ensinistrat, la Sandra, víctima de violència de gènere, pot tornar a somriure.

Avui és el 25 de Novembre, “Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona”.
No m’agraden els “dies de…” però crec que aquesta data és tan bona com qualsevol altra per parlar-vos d’uns gossos amb una funció molt concreta: ajudar a víctimes de violència de gènere.

Sóc conscient que aquest és un blog comercial però, si em deixeu, m’agradaria explicar-vos que jo mateixa vaig viure en un infern silenciós durant massa mesos. Avui en dia puc dir, orgullosa, que la meva vida ha fet un gir en tots els aspectes i que bona part d’aquest èxit es deu a la meva Pastor Belga Malinois, la Cendra. Com ja sabeu, la Cendra és una gossa detectora que ha treballat en mil punts de l’Estat Espanyol i de l’estranger. Abans que tot això, però, va tenir una missió encara més complicada: ajudar-me a recuperar mentalment de tot el que havia passat i oferir-me la seguretat física que necessitava en un moment en què em sentia tan anul·lada que fer el que s’anomena “vida normal” significava dur a terme una proesa.

I és que els gossos de violència de gènere estan específicament ensinistrats per a protegir a la víctima del seu agressor. No són “armes de matar” sinó que són animals imponents que, ensinistrats correctament per bordar a l’ordre i en cas necessari impactar mitjançant un morrió específic (l’anomenat morrió d’impacte), resulten dissuasius davant d’un possible atac. Però no només això sinó que ofereixen estímuls a la dona per seguir lluitant: autoestima, confiança, motivació, companyia… I, el que és més important, la sensació d’haver-se de responsabilitzar d’un ésser viu que depèn, en tots sentits, d’ella.

Per aprofundir més en el tema els dies 7, 8 i 9 de Novembre vaig anar al centre caní Securitydogs de Madrid per fer la primera formació de l’Estat Espanyol d’ensinistrament especialitzat en gossos per a violència de gènere. Allà el director de l’empresa i amic, l’Ángel Mariscal, juntament amb l’Ángel Álvarez (preparador físic i tècnic en defensa personal), la Pilar (psicòloga) i la Sandra i la Gemma (usuàries de gossos de violència de gènere), ens van explicar la seva metodologia de treball. Va ser un curs molt ben plantejat, ja que tocàvem totes les àrees necessàries perquè els alumnes ens poséssim en la pell de la víctima i també perquè comprenguéssim les parts més tècniques del projecte. Entre elles em va sorprendre comprovar que actualment no hi ha cap mena de tipificació legal per aquest tipus de gossos que, en altres països, gaudeixen d’una accessibilitat pública similar als gossos d’assistència. És més… com els hem d’anomenar?

Una servidora amb en Juanma i en Charlie, gos de violència de gènere

Una servidora amb en Juanma i en Charlie, gos de violència de gènere

Va ser un curs molt emotiu: en més d’una ocasió tots els alumnes ens vam descobrir eixugant-nos les llàgrimes amb les mànigues del jersei, sobretot quan escoltàvem a la Gemma dient que la seva ex-parella li havia foradat el timpà, fracturat el nas i l’havia omplert d’hematomes. Des de llavors el seu agressor té una ordre d’allunyament que va incomplir una vegada però, quan va veure en Kala, el seu Pastor Alemany de quaranta kilos, es va allunyar dient-li que “mataría al perro y después a tí”. Aquell dia la Gemma, lluny d’acovardar-se, va treure encara més forces per seguir lluitant.
La Sandra afirma, convençuda, que en Hulk, el seu Pastor Alemany, s’ha convertit en “su TODO para mi hija y para mí”. En Hulk l’ajuda a sortir al carrer, ha pogut trobar una altra parella i és capaç de plantar cara a la por. Ara ja no es planteja suïcidar-se per acabar amb el patiment perquè ha vist que és possible viure una altra vida. Quan va acabar el curs em va abraçar i em va dir “haz este proyecto en tu tierra, mi niña, que podrás ayudar a muchas, como afectada y como adiestradora”.  Vaig pensar que tenia raó però també em va venir una esgarrifança al pensar que mentre hi hagi la necessitat d’ensinistrar gossos per a parar els peus a certs individus i “dies per l’eliminació de la violència contra la dona” la societat continua anant molt malament…

Roser Feliu.

Anuncis
Deixa un comentari

3 comentaris

  1. Anna

     /  Novembre 25, 2014

    La veritat és que no sabia que existien gossos ensinistrats per ajudar les víctimes de violència de gènere i m’ha semblat molt interessant aquesta entrada. Gràcies per explicar-nos-ho, Roser! Crec que és una realitat que cal conèixer i potser moltes persones que posen impediments als que tenim animals serien més comprensius si sabessin el paper clau que pot tenir en aquest cas un gos d’assistència a l’hora de superar determinades situacions.

    Resposta
  2. Mar

     /  Novembre 28, 2014

    Hola Roser,
    Gràcies per publicar aquests articles, que a més en aquest cas, m’ha sorprès i emocionat. Mai m’havia plantejat la utilitat d’un gos per aquest fi però és una solució increïblement bona. Quan era joveneta i passejava pel carrer de nit, tenia dues formes de caminar: quan ho feia sola: desconfida, amb passes ràpides i mirant cap a tot arreu; o quan ho feia amb el meu pastor alemany, tranquil•la, relaxada, gaudint de la frescor de la nit i mirant als ulls a les persones que em creuava. Sabia que per molt que el meu gos en principi fos pacífic, ell mai consentiria que ningú em fes mal (i m’ho havia demostrat). Per tant, per aquestes persones que tenen la por constantment al cos pensant si el seu assetjador estarà darrera quan es giri, poder comptar amb un gos ensinistrat per aquest fi, deu ser brutal.
    Gràcies a tots aquells que feu possible que la vida dels altres sigui més fàcil amb l’ajuda d’un animal tan fidel .

    Resposta
  3. Hola Anna! Gràcies pel teu comentari! Realment un gos convenientment ensinistrat pot canviar la vida de la víctima. Tot i que seria molt útil actualment no se’ls considera “gossos d’assistència” però espero que en un futur tot arribi…
    Hola Mar! Moltes gràcies pel teu post! La veritat és que sí, el canvi entre haver d’anar mirant enrere, vigilant a les cantonades, als reflexes de les botigues i fent dues mirades al garatge cada vegada que vas a buscar-hi el cotxe canvien totalment quan disposes d’un gos ensinistrat que t’ofereix confiança, seguretat i autoestima!

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: