Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona i gossos ensinistrats

Gràcies a en Hulk, el seu gos ensinistrat, la Sandra, víctima de violència de gènere, pot tornar a somriure.

Gràcies a en Hulk, el seu gos ensinistrat, la Sandra, víctima de violència de gènere, pot tornar a somriure.

Avui és el 25 de Novembre, “Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona”.
No m’agraden els “dies de…” però crec que aquesta data és tan bona com qualsevol altra per parlar-vos d’uns gossos amb una funció molt concreta: ajudar a víctimes de violència de gènere.

Sóc conscient que aquest és un blog comercial però, si em deixeu, m’agradaria explicar-vos que jo mateixa vaig viure en un infern silenciós durant massa mesos. Avui en dia puc dir, orgullosa, que la meva vida ha fet un gir en tots els aspectes i que bona part d’aquest èxit es deu a la meva Pastor Belga Malinois, la Cendra. Com ja sabeu, la Cendra és una gossa detectora que ha treballat en mil punts de l’Estat Espanyol i de l’estranger. Abans que tot això, però, va tenir una missió encara més complicada: ajudar-me a recuperar mentalment de tot el que havia passat i oferir-me la seguretat física que necessitava en un moment en què em sentia tan anul·lada que fer el que s’anomena “vida normal” significava dur a terme una proesa.

I és que els gossos de violència de gènere estan específicament ensinistrats per a protegir a la víctima del seu agressor. No són “armes de matar” sinó que són animals imponents que, ensinistrats correctament per bordar a l’ordre i en cas necessari impactar mitjançant un morrió específic (l’anomenat morrió d’impacte), resulten dissuasius davant d’un possible atac. Però no només això sinó que ofereixen estímuls a la dona per seguir lluitant: autoestima, confiança, motivació, companyia… I, el que és més important, la sensació d’haver-se de responsabilitzar d’un ésser viu que depèn, en tots sentits, d’ella.

Per aprofundir més en el tema els dies 7, 8 i 9 de Novembre vaig anar al centre caní Securitydogs de Madrid per fer la primera formació de l’Estat Espanyol d’ensinistrament especialitzat en gossos per a violència de gènere. Allà el director de l’empresa i amic, l’Ángel Mariscal, juntament amb l’Ángel Álvarez (preparador físic i tècnic en defensa personal), la Pilar (psicòloga) i la Sandra i la Gemma (usuàries de gossos de violència de gènere), ens van explicar la seva metodologia de treball. Va ser un curs molt ben plantejat, ja que tocàvem totes les àrees necessàries perquè els alumnes ens poséssim en la pell de la víctima i també perquè comprenguéssim les parts més tècniques del projecte. Entre elles em va sorprendre comprovar que actualment no hi ha cap mena de tipificació legal per aquest tipus de gossos que, en altres països, gaudeixen d’una accessibilitat pública similar als gossos d’assistència. És més… com els hem d’anomenar?

Una servidora amb en Juanma i en Charlie, gos de violència de gènere

Una servidora amb en Juanma i en Charlie, gos de violència de gènere

Va ser un curs molt emotiu: en més d’una ocasió tots els alumnes ens vam descobrir eixugant-nos les llàgrimes amb les mànigues del jersei, sobretot quan escoltàvem a la Gemma dient que la seva ex-parella li havia foradat el timpà, fracturat el nas i l’havia omplert d’hematomes. Des de llavors el seu agressor té una ordre d’allunyament que va incomplir una vegada però, quan va veure en Kala, el seu Pastor Alemany de quaranta kilos, es va allunyar dient-li que “mataría al perro y después a tí”. Aquell dia la Gemma, lluny d’acovardar-se, va treure encara més forces per seguir lluitant.
La Sandra afirma, convençuda, que en Hulk, el seu Pastor Alemany, s’ha convertit en “su TODO para mi hija y para mí”. En Hulk l’ajuda a sortir al carrer, ha pogut trobar una altra parella i és capaç de plantar cara a la por. Ara ja no es planteja suïcidar-se per acabar amb el patiment perquè ha vist que és possible viure una altra vida. Quan va acabar el curs em va abraçar i em va dir “haz este proyecto en tu tierra, mi niña, que podrás ayudar a muchas, como afectada y como adiestradora”.  Vaig pensar que tenia raó però també em va venir una esgarrifança al pensar que mentre hi hagi la necessitat d’ensinistrar gossos per a parar els peus a certs individus i “dies per l’eliminació de la violència contra la dona” la societat continua anant molt malament…

Roser Feliu.

%d bloggers like this: