All posts in category Consells

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

6 comentaris
by lladruc on Agost 13, 2016  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , , , ,

Posted by lladruc on Agost 13, 2016

https://lladruc.blog/2016/08/13/sos-tindre-un-cadell-que-necessito/

Vas a una calçotada amb el teu gos? Vés amb compte!

connorpitet
En Connor, gos detector de Lladruc en formació, us demana que sigueu prudents a les calçotades! 😉

El post d’avui pot semblar divertit, gairebé còmic, però després de l’experiència de dos clients he pensat que era necessari escriure’l.
La primera va passar fa un any, quan una parella jove va dur a la seva Labrador Retriever a una calçotada i va acabar ingressada l’endemà per una pancreatitis provocada per l’allau de greix que va consumir i que ella “es menjava amb molta il·lusió!”.
L’altre, el cap de setmana passat, va ser protagonitzat per un Bulldog Francès (també anomenat “Frenchie”) que va estar gairebé a punt de morir intoxicat perquè els seus amos van trobar graciós fer-li fotos menjant calçots amb un pitet per penjar-les a una coneguda xarxa social. 

Què són els calçots?

A aquestes alçades gairebé tothom coneix els calçots, una varietat de ceba que se sol menjar amb una salsa anomenada “salsa dels calçots” feta amb tomates, pebrots, ametlles, avellanes, pebre, oli i la imaginació del cuiner. Com que menjar els calçots requereix certa tècnica s’ha posat de moda l’ús d’un pitet per evitar taques i una “calçotada” s’ha convertit en una gran excusa per compartir una bona estona amb la família i els amics. La temporada de calçotada sol començar el mes de Gener i acabar cap a l’Abril.

Per què són perillosos els calçots? 

Els calçots, igual que altres cebes, els porros i els alls, destrueixen els eritròcits (glòbuls rojos) sanguinis i poden produir una anèmia hemolítica al gos.

Quines conseqüències poden tenir els calçots pel meu gos?

La ingestió de calçots pot provocar taquicàrdia (increment de la freqüència cardíaca), mucoses pàl.lides, debilitat general, vòmits, falta de coordinació, etc.

I si el meu gos ha menjat calçots… què puc fer?

Vés corrent al veterinari més proper! Tot i que la gravetat de la intoxicació pot variar segons les característiques pròpies de l’animal (raça, mida, història clínica, medicació que consumeixi de manera habitual, quantitat de calçots menjats, etc.) en alguns casos es fa imprescindible fer una transfusió sanguínia al gos i mantenir-lo ingressat per controlar les seves constants vitals.

Els meus consells

Com a consells generals m’agradaria recomanar-te que, si només vas a una calçotada a dinar, facis una bona passejada amb el teu gos de bon matí i després el deixis a casa, on estarà tranquil i evitaràs riscos. Si tot i així ets tossut i te’l vols emportar, tingues en compte que “l’educació humana” és infinitament més complicada que la canina i tothom, sobretot la gent gran, et dirà que “exageres, per un calçot no li passarà res” però ningú comptabilitzarà quants “no passa res” acumula al llarg d’un àpat que es pot allargar durant hores. Per això et recomano que expliquis a tots, sobretot als nens, les conseqüències que pot tenir la ingestió de calçots pel teu gos i, si cal, exagera-ho dient que el teu gos té antecedents de problemes renals o que fa dos dies que pateix una terrible diarrea fulminant que pot explotar en el moment més inesperat. (Això funciona sempre! 🙂 ).
Durant les calçotades no només són perillosos els mateixos calçots sinó també l’enorme quantitat de greix sobrant de la carn a la brasa que pot arribar a ingerir el gos, sobretot si aquest és molt voraç, com els Labradors Retrievers, els Goldens Retrievers i els Beagles. La salsa dels calçots tampoc és gaire més recomanable i els seus ingredients poden provocar dermatitis, diarrees i vòmits.
Finalment, recorda que sempre has de proporcionar aigua fresca i neta al teu gos en tot moment i que el seu benestar depèn, en tot moment, de tu!

Bon profit!

Roser Feliu.

P.D- Com dic sempre, aquest és només un “post recomanació”, el teu veterinari és qui coneix millor el teu gos i qui et pot orientar millor sobre la seva salut!

4 comentaris
by lladruc on febrer 12, 2016  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , , , ,

Posted by lladruc on febrer 12, 2016

https://lladruc.blog/2016/02/12/vas-a-una-calcotada-amb-el-teu-gos-ves-amb-compte/

Per què els gossos de Lladruc NO juguen amb pilotes de tenis?

La Cendra, gossa detectora, i una servidora, Roser Feliu, jugant a la platja de La Rubina amb una pilota amb corda.

La Cendra, gossa detectora, i una servidora, Roser Feliu, jugant a la platja de La Rubina amb una pilota amb corda.

Als gossos de Lladruc els encanta jugar però MAI ho fan amb pilotes de tenis. Sí, ja sé que són barates (o si fas un tomb pel costat d’un club de tenis fins i tot gratis!), són fàcilment visibles a sobre de qualsevol superfície i els gossos els encanten. Sé que la majoria de propietaris intenten fer cremar energia als seus gossos jugant al parc a tirar-los-la una vegada rere l’altra i que puc semblar una esnob si dic que prefereixo gastar-me deu euros en una pilota de qualitat en comptes de pagar-ne una a vint cèntims al Decathlon però les pilotes de tenis presenten tres problemes principals:

  1. Produeixen afogaments: si el gos té una cavitat oral suficientment grossa com per subjectar una pilota de tenis al seu interior també és possible que se la pugui empassar. No em refereixo a un Mastí dels Pirineus, un gos d’uns vint-i-cinc quilos pot engolir-la perfectament. Pot ser que li quedi clavada a la gola o que un cop a l’interior produeixi una obstrucció que requereixi cirurgia, és a dir, per no pagar deu euros per una pilota adequada en pagarem més de mil per una intervenció d’urgència, posant en risc innecessàriament la vida del nostre gos. I si no em creieu mireu aquestes imatges del Dr. Schreiber, un veterinari americà!
    Pilota per a gos a la gola d'un Pastor Alemany

    Pilota per a gos a la gola d’un Pastor Alemany

    Mai se us acudeixi fer servir una pilota sense corda pel vostre gos, sigui de la mida que sigui!

    Mai se us acudeixi fer servir una pilota sense corda pel vostre gos, sigui de la mida que sigui!

    2. Tots sabem que les pilotes de tenis estan buides per dins per tal que siguin més lleugeres per al joc per al qual han estat destinades. Això fa que sigui especialment fàcil trencar-les: el gos tanca fort les mandíbules i es troba amb dues meitats gairebé perfectes que pot destruir i empassar-se a bocins i llavors… torneu a llegir el primer punt!

    3. Per últim i no per això menys important, les pilotes de tenis estan recobertes de fibra de vidre, material que desgasta la dentadura del gos. És curiós observar com molts propietaris prohibeixen als seus gossos jugar amb pedres “perquè els hi fan malbé les dents” i en canvi tiren les pilotes de tenis com posseïts al seu gos.

Quins tipus de pilotes hi ha?

Grosso modo podem trobar dos tipus de pilotes:

  1. Les pilotes pel joc interactiu amb el gos, és a dir, aquell joc en el qual intervé el guia i el seu animal.
  2. Les pilotes anti-avorriment: útils, com el seu nom indica, perquè el gos s’entretingui sol. Normalment s’hi posa menjar a dins perquè encara sigui més temptadores. D’aquestes, les millors, són, sense cap mena de dubte, les pilotes irrompibles: tenen un disseny fantàstic i una durabilitat immillorable i ofereixen diversió durant hores. Paraula de propietària de Malinois i Pastor Alemany de treball! 🙂

Com ha de ser una pilota adequada pel joc interactiu amb el meu gos?

  1. Comprada a un venedor especialitzat. Si compreu una pilota en un basar xinès podeu trobar meravelles com aquesta, una pilota amb un cercle perfecte… per produir una obstrucció! (“Requisada” per una servidora a una clienta!).
No compreu mai pilotes als basars xinesos o trobareu perles així!

No compreu mai pilotes als basars xinesos o trobareu perles així!

  1. Mida adequada a la mandíbula del vostre gos, afortunadament n’hi ha per a Yorkies toys i per a Dogos Alemanys, només cal buscar bé.
  2. Macissa: les pilotes buides a l’interior, a menys que tinguin un disseny especial de silicona com les pilotes irrompibles, són més fàcils de trencar.
  3. D’un material consistent, preferiblement cautxú, que no s’esmicoli. Oblideu-vos de les de foam o làtex!
  4. Amb CORDA: una pilota amb corda sempre és més fàcil de controlar, tirar i sobretot extreure de la gola del gos en cas que faci falta.
  5. Amb un acabat hexagonal: les pilotes rodones, com és obvi, rellisquen més, les que tenen cares permeten un tir més precís perquè no rodolen i els ensinistradors podem premiar millor al gos.

Després de llegir el post, encara creus que és bona idea jugar amb una pilota de tenis amb el teu gos? 😉

Roser Feliu Latorre.

2 comentaris
by lladruc on Novembre 2, 2015  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , , ,

Posted by lladruc on Novembre 2, 2015

https://lladruc.blog/2015/11/02/perque-els-gossos-de-lladruc-no-juguen-amb-pilotes-de-tenis/

Atenció amb els baladres (o “adelfes”!)

La Mina, gossa detectora explosius, ja està educada per no acostar-se a les Adelfes o Baladres!

La Mina, gossa detectora explosius, ja està educada per no acostar-se a les Adelfes o als Baladres, plantes molt tòxiques!

És curiós observar com molts propietaris es preocupen per mil-i-una històries diferents que són força improbables que succeeixin al seu gos (com la picada d’una medusa) i, en canvi, es fixin molt poc o gens en les plantes que els envolten. I això que algunes poden ser molt tòxiques i fins i tot posar en perill la vida del gos!

Una de les més nocives és el baladre, també anomenat “adelfa” o “llorer florit”. El 2004 el Ministeri de Sanitat i Consum en va prohibir la venta mitjançant aquesta publicació al BOE i, com a curiositat, al meu poble en diuen “la planta de la malaestrugança”. Ara descobriràs perquè! 😉

Com són els baladres?

Els baladres són arbres o arbusts perennes amb una alçada màxima de cinc metres, fulles verdes lanceolades i unes vistoses flors de color blanc, rosa pàl·lid o un to més apujat, semblant al fúcsia.

On podem trobar els baladres? 

A Catalunya és molt habitual trobar baladres:

– En jardins, dins de testos o plantats al terra.

– En les separacions de les autopistes.

– En cementiris.

– En àrees de servei.

– En algunes avingudes o places cèntriques de les ciutats.

– I, el més important, com a valles divisòries de finques, passejos marítims i jardins comunitaris, sobretot en zones costeres.

Per què el meu gos es pot sentir atret per un baladre? 

En primer lloc perquè, com he dit abans, és possible que en visqui rodejat. En segon lloc perquè la flor és molt vistosa, té un tacte molt agradable i el líquid que desprèn la seva tija es veu que és extremadament dolç la qual cosa pot motivar el gos a olorar-lo i a ingerir-lo.

Què passa si el meu gos llepa o ingereix un baladre?

Si el teu gos llepa o ingereix accidentalment un baladre pot presentar:

– Alteracions gastrointestinals: diarrea sanguinolenta, vòmits, nàusees.

– Alteracions en l’equilibri: vèrtig, atàxia, falta de coordinació.

– Alteracions en el ritme cardíac: arritmia, taquicàrdia i en casos extrems fibril·lació auricular i aturada cardiaca.

Què haig de fer si el meu ha estat en contacte amb un baladre?

Has de CÓRRER (o VOLAR!) al veterinari més proper!

Quines mesures preventives puc prendre?

– En primer lloc revisa de dalt a baix casa teva per trobar baladres. Si en tens canvia’ls per altres plantes no tòxiques.

– Fixa’t en la teva comunitat de veïns, si n’hi ha explica’ls el problema que pot comportar per la salut dels animals de l’edifici (i crec que també de les persones!) i proposa’ls de canviar-los per altres plantes.

– Si per força has de passejar per una zona amb adelfes porta el teu gos lligat amb corretja i estigues pendent del que faci tota l’estona. També és una bona opció ensenyar-li d’una manera rigorosa l’ordre “deixa!” o el “no!” i repetir-li cada vegada que s’hi acosti. Tot i que pot semblar massa dràstic pensa en les conseqüències que pot tenir pel teu gos una simple mastegada de la flor.

Les flors dels baladres poden ser blanques, fúcsies o rosades.

Les flors dels baladres poden ser blanques, fúcsies o rosades. I la Mina sap que encara que les tingui davant no les pot ni tocar! 🙂 

– Per últim, COMPARTEIX AQUEST POST perquè tothom pugui conèixer el perill que suposa.

AVÍS: Com ja us he dit moltes vegades, aquest post és tan sols una RECOMANACIÓ i és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre animal i les vostres circumstàncies i us pot aconsellar millor sobre què fer i com actuar.

PETICIÓ: Per acabar vull demanar-vos que, si decidiu compartir aquest post (cosa que em farà molta il·lusió!), nombreu si us plau el blog de Lladruc: http://www.lladruc.wordpress.com Sé que les coses útils s’han de compartir però penseu que cada post és un esforç de recerca bibliogràfica, contrastació, redacció i presa de fotografies que faig de manera desinteressada i oberta per a tots els públics. He vist que el post anterior va ser copiat en cinc blogs i set pàgines de Facebook de diferents empreses fent-lo passar com a propi i, sincerament, fa una mica de ràbia.
Espero que ho entengueu. MOLTES GRÀCIES!

Roser Feliu Latorre.

Deixa un comentari
by lladruc on Juny 28, 2015  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Posted by lladruc on Juny 28, 2015

https://lladruc.blog/2015/06/28/atencio-amb-els-baladres-o-adelfes/

Sant Joan: gossos i petards. Què NO hem de fer?

Arriba el 23 de Juny i a tot Catalunya se celebren les revetlles, on és habitual la pirotècnica i les macro-festes de matinada que provoquen un soroll eixordador al qual molts gossos reaccionen malament. Molts propietaris, per simple desconeixença, (i potser amb tota la bona intenció del món!) cometen uns errors que, en molts casos, només fan que empitjorar el problema. Veiem quins són…

En Connor i la Fura (gossos detectors de drogues) i la Burka (gossa detectora d'explosius) estaven així de tranquils durant l'última pirotècnia futbolera ;)

En Connor i la Fura (gossos detectors de drogues) i la Burka (gossa detectora d’explosius) estaven així de tranquils durant l’última pirotècnia futbolera però si el teu gos s’ho passa malament segueix llegint… 😉

QUINS SÓN ELS DEU ERRORS MÉS HABITUALS QUE POTS COMETRE AMB EL TEU GOS LA NIT DE SANT JOAN? 

1. Medicar el teu gos sense la supervisió del veterinari, sobretot si ho fas amb tranquil·litzants, sedants o relaxants musculars que siguin de la teva farmaciola. Pots provocar-hi nàusees, vòmits, bradicàrdies i fins i tot posar en risc la seva vida! Recorda també que alguns medicaments veterinaris inhibeixen la capacitat motora però no la sensitiva, és a dir, el gos és conscient en tot moment de què passa però no pot moure’s. T’ho imagines?

2. Renyar el teu gos per mostrar por perquè això pot augmentar el seu nerviosisme, la seva ansietat i els símptomes associats (lladrucs, gemecs, vòmits, miccions i defecacions involuntàries, etc.)

3. Cridar o foragitar al gos quan s’amaga dins la banyera, sota el llit o dins un armari, ja que segurament simplement està buscant un lloc de tranquil·litat. Si el teu gos està correctament habituat al transportí pots col·locar-lo a un lloc arrecerat amb la porta oberta o bé pots construir-li un cau amb una caixa de cartó o de fusta amb mantes que esmorteeixin el soroll.

4. A l’altre extrem pensa que si el sobreprotegeixes excessivament, corres el risc de convertir-lo en incapaç de gestionar les situacions conflictives per si mateix. Evita premiar la por!

5. Intentar fer teràpia al teu gos mentre tu estàs histèric. Recorda que els gossos són capaços de notar l’augment de la nostra adrenalina en situacions de pànic. Si tu no estàs calmat… de veritat pretens que el teu gos ho estigui?

6. No tancar bé portes, finestres ni terrasses, fins i tot les d’espais més petits, com el rebost o el lavabo: fer-ho ajudarà a apaivagar el soroll i crear un ambient més tranquil.

7. Posar la música a tota pastilla per “dissimular el soroll exterior” ja que, sense voler-ho, pots produir una inundació d’estímuls que sobreexciti l’animal, sobretot si casa teva és un sancta sanctorum on tothom duu auriculars. Segueix el punt 6 i si tot i això decideixes posar música que sigui suau i a un volum mitjà, tant sols al nivell necessari per emmascarar lleugerament el soroll.

8. Passejar el teu gos deslligat o amb el collar poc ajustat per zones on pugui haver-hi venda o assajos de pirotècnia. Fins i tot els gossos amb el millor control de la cridada poden mostrar un comportament de fugida si senten un estímul que els sobrepassa. Pensa que no tan sols corres el risc d’extraviar-lo sinó que també pot produir un accident de trànsit, sigues responsable.

9. Dur al teu gos a una revetlla, encara que hi estigui perfectament acostumat. Fa poc vaig tenir una discussió amb un ensinistrador d’una altra empresa per aquest motiu: ell creia que, al tenir un gos ben habituat als sorolls, podria anar tranquil·lament per tot arreu i jo li vaig respondre que era la pitjor estupidesa que, com a professional, podia fer. No perquè el gos no pogués respondre com s’esperava sinó perquè mai se sap a quin eixelebrat se li pot acudir “animar-li la festa” al teu gos tirant-li un petard entre les potes…  Com deia Einstein, l’estupidesa humana no té límits! 😉

10. Finalment l’error més típic és “fer experiments“. Tots tenim la temptació de consultar Internet, seguir els consells dels companys de passeig o buscar ajuda en fòrums però pensa que només un equip de professionals com Lladruc t’ajudarà a planificar una teràpia efectiva i creada especialment per a VOSALTRES segons el vostre lloc de residència, els vostres costums, les revetlles de la zona, etc. Si tens dubtes… truca’ns!

Roser Feliu.

11 comentaris
by lladruc on Juny 22, 2015  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , ,

Posted by lladruc on Juny 22, 2015

https://lladruc.blog/2015/06/22/sant-joan-gossos-i-petards-que-no-hem-de-fer/

Com li diem? El difícil art de buscar un nom al teu gos!

Una de les meves gosses detectores d'explosius es diu Burka. És un nom contundent com ella però m'ha fet viure mil anècdotes!

Una de les nostres gosses detectores d’explosius es diu “Burka”. És un nom contundent com ella però m’ha fet viure mil anècdotes!

Per fi tens el teu gos: el mires, el remires, el trobes preciós i gairebé et cauen les llàgrimes de l’emoció de tenir-lo (finalment!) a casa. I en aquell moment et fas LA pregunta: “QUIN NOM LI POSO”?I és que noms de gossos n’hi ha per triar i remenar!

Perquè la tria sigui més fàcil us donaré cinc consells. Per anar bé, el nom del teu gos ha de ser:

– CURT: millor monosilàbic. És un mite que els gossos no poden entrendre els noms llargs però els noms curts resulten més pràctics. Prova de dir “Ladybutterfly, vine!” i abans que hagis arribat a pronunciar la segona “y” segurament la teva gossa ja haurà creuat la carretera!

– ORIGINAL: el teu gos és únic i irrepetible, procura triar un nom que sigui diferent dels altres. No és gaire agradable deixar anar el teu gos al mig del parc, cridar “Rex” i que vinguin a veure’t cinc Pastors Alemanys (i encara menys si el teu continua olorant l’herba!).

– FÀCIL DE PRONUNCIAR: queda molt bé posar-li un nom alemany o anglès però si el teu fill o la teva mare són incapaços de pronunciar-lo correctament el gos viurà sempre en una confusió total enmig de diminutius que tindran poca cosa a veure amb el nom escollit.

– ASSENYAT: intenta que el nom del teu gos no faci referència a grups ètnics, defectes físics, religions, ideologies polítiques o indumentàries. Una de les meves gosses detectores d’explosius es diu “Burka” i he viscut mil anècdotes amb ella, creu-me, sé de què parlo!

– DE GOS: finalment, tot i que resulta evident, intenta que el nom del teu gos no sigui de persona. Encara que soni graciós dir-li “Lolo”, “María” o “Encarni” potser a aquestes persones no els fa cap gràcia anomenar-se igual que el teu pelut. Per desgràcia et faries creus de les persones que poden descarregar la seva frustració en forma de puntada de peu a les costelles del teu gos…

Finalment, pensa que hauràs de repetir el nom del teu gos milers i milers de vegades. Fes un assaig: pronuncia’l enfadat, tendrament, de pressa… i quan creguis que sona prou bé posa-li, segur que hauràs fet una bona tria!

Roser Feliu.

Deixa un comentari
by lladruc on gener 13, 2015  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , , ,

Posted by lladruc on gener 13, 2015

https://lladruc.blog/2015/01/13/com-li-diem-el-dificil-art-de-buscar-un-nom-al-teu-gos/

Atenció amb la processionària!

La setmana passada estava fent classe amb la Cati i el seu Pastor Alemany, en Brut, quan vam veure una filera de processionària i vam poder evitar pels pèls que el gos s’hi acostés. En aquell moment em vaig adonar que molts propietaris no saben els perills que comporta i per tant valia la pena fer un post que, com tots els que intento fer, fos senzill i explicatiu però rigorós així que vaig demanar més informació a un dels responsables de sanitat vegetal de les comarques gironines, a qui agraeixo la cessió d’algunes de les fotografies.  Espero que us sigui útil!

Què és la processionària del pi?

Processionaria desfilant

Processionària desfilant

La processonària del pi, també anomenada Thaumetopoea pityocampa Schiff, és un lepidòpter que afecta a tots els pins, cedres i alguns avets. Depenent del clima, les papallones neixen entre els mesos de Juny i Juliol i al cap d’uns tres dies fan la posta. Després de la posta les orugues tarden unes cinc setmanes a néixer.  Al principi vaguen pels arbres però quan comença l’hivern les orugues fan uns nius de pèls sedosos i blancs (semblants a núvols de sucre) a la part més assoleiada dels pins, els cedres i alguns avets. Cap al mes de Març baixen formant les característiques processons per trobar un lloc on enterrar-se i convertir-se en crisàlides. Val la pena saber que no totes les papallones neixen el primer any sinó que poden fer-ho fins a cinc anys després.

Per què és perillosa pels nostres gossos?

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s'enterren!

No només les fileres de processionària són perilloses, també ho són les que s’enterren!

Una munió d’orugues circulant en processó rítmicament pot ser una de les coses més temptadores de l’univers pel nostre gos que, per conèixer-les millor, pot decidir posar-hi el morro o llepar-les. Les orugues tenen una toxina anomenada Thaumatopina que pot provocar unes reaccions al·lèrgiques superlatives en els gossos però també en els humans.

Un dels riscos més greus de la processionària és que si el gos toca l’oruga amb la llengua es pot produir una necrosi (mort del teixit) que pot comportar una amputació de la zona afectada o fins i tot un edema de glotis que comprometi la respiració i arribi a provocar la mort.

Un altre risc no gaire contemplat és que no només són perilloses les orugues desfilant sinó també els caus on s’enterren per convertir-se en crisàlides. Quantes vegades vigilem els nostres gossos mentre rasquen el terra? Som conscients que moltes vegades no sabem on enterren el seu os preferit? Si el gos rasca una munió d’orugues amb les potes els efectes poden ser encara més devastadors que si estan en filera perquè es produeix més acumulació de partícules urticants en menys superfície.

Què puc fer per prevenir-la?

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Una de les mesures de prevenció més útils és la destrucció dels nius

Si és possible, caldria evitar plantar pins i cedres en llocs sensibles a les plagues. Si de totes maneres ja tenim un magnífica pineda al nostre jardí, caldria tallar i destruir totes les bosses i fer servir insecticides específics, sobretot encarats a lluitar contra les erugues joves. Una bona manera d’evitar-la és col·locar caixes nius per fomentar que els ocells insectívors facin la seva feina prop de casa nostra o utilitzar feromones sintètiques de confusió sexual.

De la mateixa manera caldria evitar passejar els nostres gossos per pinedes o bé, si no teniu cap més remei, dur-los-hi sempre lligats. Tot i que sempre hauríem de tenir controlat el nostre gos, treballar a la perfecció la cridada i el “quiet” a distància també ens pot evitar un bon ensurt.

I si tot i així el meu gos hi està en contacte? 

Si vivim en zones allunyades o anem sovint d’excursió, podem preguntar al nostre veterinari si ens pot recomanar algun medicament que puguem utilitzar en cas d’emergència. Si per desgràcia es produeix el contacte, cal aplicar aigua tèbia i anar corrent (o volant!) al veterinari. Penseu que si es produeix un edema de glotis la vida del gos pot dependre de minuts!

ÚLTIM APUNT! 

Per últim, penseu que aquest només és un “post-recomanació” i que és el vostre veterinari qui coneix millor el vostre gos i qui us puc orientar millor sobre els passos a seguir de cara a prevenir la processionària i què cal fer si es produeix el contacte!

Roser Feliu Latorre.

9 comentaris
by lladruc on Març 3, 2014  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Posted by lladruc on Març 3, 2014

https://lladruc.blog/2014/03/03/atencio-amb-la-processionaria/

Posa un transportí a la teva vida!

La Muga i els meus nebots jugant a dins una gàbia plegable que, com veieu, és multifunció! :)

Foto d’aquest estiu: la Muga i els meus nebots jugant a dins una gàbia plegable que, com veieu, és multifunció! 🙂

Fa uns quants anys, el 2003, estava a Michigan ajudant al desaparegut afix GRA-wind Malamutes. Era un plujós Dissabte a la tarda i m’explicaven pedigrees a la taula del menjador quan una tuberia de dins les gosseres es va rebentar i, en pocs minuts, totes les magnífques instal·lacions van acabar inundades. De cop ens vam trobar deu enormes Malamuts corrent per tota la finca i rebolcant-se felicment al mig del fang mentre bombers i veïns s’acostaven amb galledes, bombes i dipòsits. L’endemà teníem l’exposició més important de l’estat i una mica més i a la criadora i a mi ens agafa un atac de pànic. Llavors la Ronda va exclamar “My God!”, va posar deu transportins en fila a la cuina i va anar cridant, un per un, tots els gossos que es van col·locar obedientment a dins. Vam treballar com una cadena de rentat automàtic “malamutial”: la Ronda agafava un gos, el banyava i arreglava i el col·locava de nou en el transportí que jo havia rentat i assecat a consciència. Vam acabar gairebé a la matinada però l’endemà vam aconseguir que una de les seves gosses, la Crystel, fes pòdium i de l’alegria i l’esgotament gairebé ploràvem!

Des de llavors la meva fe en el transportí s’ha vist renovada i a dia d’avui considero tan vital comprar una bona corretja com un bon transportí.
Primer de tot hem de tenir clar que un transportí no és un parany on confinar el gos o un càstig on desatendre’l, un transportí és un lloc on el gos s’ha de sentir còmode, protegit i tranquil.

Us dono cinc raons per les quals pot ser útil un transportí però segur que en trobeu moltes més!

1. Per millorar la conducta evacuatòria del cadell.

2. Per donar una pausa als propietaris durant el canvi de dents del cadell.

3. Per viatjar d’una manera segura i neta ja sigui en cotxe, tren, avió o vaixell.

4. Per fer que el gos estigui còmode en qualsevol espai i moment (hotels, exposicions canines, esdeveniments familiars, etc.). Un gos acostumat al transportí també es sentirà més còmode si per desgràcia ha de ser hospitalitzat al veterinari.

5. Per si el gos vol estar tranquil quan vénen visites poc amants dels gossos o nens massa entremaliats.

I les cinc raons més freqüents per les quals els propietaris no ens volen fer cas:

1. “És que només ho faré servir quan sigui cadell”. Un cop el teu gos hi estigui acostumat veuràs que, encara que sigui adult, el faràs servir en mil ocasions. Fes-nos cas, és una bona inversió.

2. És que “em fa pena”! Pena? Saber que el teu gos està a “la seva habitació”, un espai tranquil i còmode? Si no vols que l’espai sigui limitant, pots deixar la porta del transportí oberta!

3. “És que són molt cars!” Un transportí nou per un gos d’uns vint-i-cinc kilos val entre 80 i 200 euros i a webs de segona mà a partir de 40 euros. Quant et costarà dur l’alfombra a la tintoreria o comprar un altre parell de sabates noves? Més encara, saps que les multes que posen els Mossos d’Esquadra de trànsit per no dur correctament separat l’animal de l’habitacle del conductor poden ascendir a 300 euros?

4. “És que ocupen molt d’espai!”. La majoria de transportins de fibra de vidre són desmontables i ocupen poc espai. Fins i tot existeixen gàbies plegables en 2 segons que, un cop tancades, queben a darrere qualsevol moble o fins i tot a sota el llit.

5. “És que són molt lletjos”. El disseny en el món del gos ha arribat tant lluny que pots trobar-ne de qualsevol color o fer-los personalitzar amb la mateixa fusta del menjador!

6. “És que JA està a casa seva!”. D’acord però de la mateixa manera que dins de casa teva potser tu has fet un sancta sanctorum de la teva habitació o de la teva butaca, molts gossos agraeixen poder tenir un espai propi on mossegar tranquilament la seva pilota irrompible.

Per últim dir que el transportí ha de ser adequat a la mida del gos: un transportí massa petit no deixarà descansar correctament l’animal i un de massa gros li permetrà evacuar-hi a dins i farà que, durant el transport, es doni cops contra els laterals. Les normes de la IATA marquen que la creu no ha de tocar al sostre i que l’animal s’ha de poder estirar, aixecar i girar sense dificultats.

I, of course, si teniu qualsevol dubte truqueu a un bon educador caní! Com Lladruc! 😉

3 comentaris
by lladruc on Novembre 19, 2013  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , ,

Posted by lladruc on Novembre 19, 2013

https://lladruc.blog/2013/11/19/posa-un-transporti-a-la-teva-vida/

Com trio l’ensinistrador del meu gos?

La Raquel i en Mac, clients i amics de Lladruc

La Raquel i en Mac, clients i amics de Lladruc

No és gaire freqüent però de vegades alguns dels nostres clients vénen desenganyats d’algun altre ensinistrador. Val la pena dir-ho però, lamentablement, en aquest país qualsevol pot ser ensinistrador. Tan és possible que sigui “ensinistrador” una persona que simplement “li agraden els gossos” com aquell que durant molts anys ha invertit grans esforços per aconseguir un bon nivell formatiu. Òbviament, el fet que encara no existeixi una homologació només fa que perjudicar als que estaríem disposats a passar-la.

Tornem al tema: les estafes són, sortosament, poc habituals però possibles. De cara a evitar-les us donaré uns quants consells perquè pugueu escollir un bon ensinistrador.

– Tal com deia, pregunta-li quina formació té. Si t’explica que va aprendre “amb un gran mestre” però curiosament no li posa nom o bé que va formar-se a Estats Units però no sap dir-t’en ni la ciutat, malfia-t’en. Un bon ensinistrador t’explicarà quin currículum té amb el cap ben alt. No acceptis explicacions del tipus “a casa sempre hi havia hagut gossos i m’hi entenia bé”, ja ens agradaria, però l’ensinistrament no és cap ciència infusa. Tampoc posis el teu gos en mans d’algú que ha fet un únic curs d’ensinistrament i s’atreveix a “resoldre-ho tot”.

– Alguns ensinistradors tenen fama de saber portar molt bé els gossos i de tenir menys mà amb els propietaris però, tot i això, el tracte personal és molt important. Una persona pacient i amable sempre obtindrà més resultats que aquella persona nerviosa, irascible i amb poc autocontrol.

– Un ensinistrador ha de ser, abans que res, un bon comunicador. Fa servir un llenguatge massa tècnic per donar-se importància? O bé explica les coses d’una manera tan planera que te les podria dir la teva veïna? Un bon ensinistrador ha de donar la informació d’una manera clara i entenedora però sempre ha de ser rigorosa. Recorda: un amateur diu allò que sap, un professional sap què diu. 

– Fixa’t quin gos té. Tot i que com sol passar sempre “el més mal calçat és el sabater” veure el comportament del seu gos ens marcarà unes pautes. Si veiem que està esporuguit, duu permanentment la cua entre cames o mira temerós al seu propietari, malfiem-nos-en. També cal fixar-nos en l’altre extrem: si l’ensinistrador l’ha de cridar deu vegades perquè deixi de mossegar una fulla… alguna cosa passa. Pregunta-li, també, perquè va escollir aquesta raça o creuament i si practica alguna disciplina concreta.  Si un ensinistrador no té cap gos podem ser ben-pensats i creure que és perquè té uns horaris laborals molt intensos o ser una mica més dolents i pensar que es dedica a aquesta feina per obligació.

– En aquest sentit pregunta-li perquè va escollir-la. Li agrada? Sempre l’havia volgut fer o després de realitzar mil oficis diferents va creure que era una “sortida ràpida” de l’atur? Intenta esbrinar si en el seu temps lliure es dedica d’alguna manera al món del gos. Fa competicions? Assisteix a seminaris? Va a esdeveniments canins? Si diu que el cap de setmana vol “desconnectar de gossos” perquè n’està cansat, malfia-te’n.

– Demana referències. Els ensinistradors tenim fama d’egòlatres però estareu d’acord amb mi que qui està orgullós de la seva feina l’ensenya. Si no és capaç de donar-te (amb el consentiment del client) cap referència desconfia.

– Fuig tant d’aquells que et donen una garantia per escrit que el gos farà cas al 100% com d’aquells que diuen que el teu gos és un cas perdut sense haver-lo observat. Cap gos és una màquina.

– Pregunta quines tarifes té.  Si als deu minuts de parlar l’ha abaixat 10 euros una de dos: o bé li manca feina (mal senyal) o no valora prou el seu treball. A l’extrem contrari: no paguis mai un preu desorbitat, es tracta d’educar-lo, no de recobrir-lo amb pedres precioses. Intenta ser objectiu, paga allò que pagaries per una classe particular pel teu fill.

– Desconfia dels ensinistradors que et fan pagar un “pack tancat” i per avançat de sessions. Si no hi ha dos gossos iguals, per què se’ls ha d’oferir el mateix?

– Un ensinistrador ha d’estar donat d’alta d’autònoms o ser treballador per una empresa d’ensinistrament (S.L) per la qual cosa t’ha de donar sempre la corresponent factura. No fer-ho és un FRAU. També hauria de tenir contractada una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi els incidents que es poguessin produir. Si l’ensinistrador ofereix les classes en un centre caní aquest hauria de disposar, com a mínim, de nucli zoològic i permís d’activitat. I recorda, un camp mal vallat NO és un centre caní. (Estic apunt d’esborrar aquest apartat per obvi, fixem-nos en un altre àmbit: aniries a un restaurant que no té ni permís d’obertura?).

Finalment pensa que amb l’ensinistrador és possible que s’estableixi un vincle molt més proper del que a primera vista puguem imaginar. Durant algunes sessions treballarà amb tu, frec a frec, per ajudar-te a aconseguir que el teu gos (aquest animal que tant t’estimes) tingui un bon comportament i sigui més feliç. Un bon educador caní t’escoltarà, mirarà què és el millor per a tu i pel teu entorn i serà honest. Tria algú que es mereixi la teva confiança.

P.D- I l’última recomanació és que trieu a Lladruc. Perquè? Doncs perquè més enllà de ser l’única empresa de les comarques gironines amb formació universitària en educació canina que funciona des de fa cinc anys, estem tan apassionats per la nostra feina que, enlloc de descansar després d’una llarga jornada laboral, ens dediquem a actualitzar el blog per ajudar-vos. I gratis! 🙂 🙂 🙂

4 comentaris
by lladruc on febrer 22, 2013  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

Posted by lladruc on febrer 22, 2013

https://lladruc.blog/2013/02/22/com-trio-lensinistrador-del-meu-gos/

El meu gos em salta al damunt!

Un dels pitjors mals hàbits canins és el de saltar sobre les persones. Paradoxalment, per a la majoria de propietaris es tracta d’un comportament no problemàtic i fins i tot encoratgen al seu gos a fer-ho, sobretot si és cadell, animant-lo amb crits, picades de mans i fent que el pobre animal es revolucioni tant que acabi donant voltes com un esperitat. Cal reconèixer que inicialment és un comportament prou divertit però… què passa quan aquest cadell ha crescut i es converteix en un enorme gos de trenta-cinc kilos?

Passa això:

Septoplastia RoserSeptoplastia Roser

Sí, pixelada perquè feia ulls de peix passat però sóc jo. I sí, aquesta va ser la meva bonica nàpia el mes de Maig, després d’haver hagut de passar pel quiròfan per una reconstrucció nasal gràcies a un client pelut que estava massa content de veure’m.

Si us sembla exagerat penseu que jo estic en relativa bona forma física i manejo diàriament gossos amb tota mena de problemes de comportament. Què hagués passat si aquest gos hagués saltat sobre un nen, una persona gran o en cadira de rodes? M’agradaria que hi reflexiónessiu perquè, com deia en el post anterior, mai pensem què pot passar fins que ens lamentem.

Ara bé, com podem evitar aquest comportament?

Els ensinistradors tradicionals us dirien que:

  1. Se li ha de donar un bon cop al morro.
  2. S’ha d’aixecar el genoll ben amunt i donar-li una bona plantofada amb totes les vostres forces a les costelles.
  3. Se l’ha de subjectar a dues potes fins que s’en cansi i vegi que saltar al damunt no és tan divertit com sembla.
  4. Heu de portar una llauna plena de pedres i quan s’aproximi li tireu.

Jo, que per sort o per desgràcia no sóc cinturó negre de kàrate, ni m’agrada aguantar gossos a dues potes i que normalment no vaig amb llaunes plenes de pedres al bolso us explicaré què ensenyo als clients de Lladruc.

Sovint, les solucions més simples són les més efectives i en aquest cas ensenyo als gossos a asseure’s davant les persones fins que el propietari els dóna l’ordre d’alliberació, és a dir, els autoritza a anar-s’en. Utilitzant aquest sistema s’aconsegueixen tres beneficis: d’una banda es controla l’excitació excessiva que acompanya a aquests casos, es reforça l’obediència del gos i, per últim, l’animal veu que li compensa molt més esperar pacientment el seu premi que saltar.

En Titó saludant amablement les seves dues propietàries

En Titó saludant amablement les seves dues propietàries. I fins i tot dóna la pota!

I, per últim, els tabics nasals de les ensinistradores es matenen intactes que, què voleu que us digui, la vida dels autònoms ja és prou difícil com per anar perdent nassos en combat… 😉

Deixa un comentari
by lladruc on Desembre 20, 2012  •  Enllaç permanent
Posted in Consells
Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Posted by lladruc on Desembre 20, 2012

https://lladruc.blog/2012/12/20/el-meu-gos-em-salta-al-damunt/

« Older Posts
Newer Posts »