Com li diem? El difícil art de buscar un nom al teu gos!

Una de les meves gosses detectores d'explosius es diu Burka. És un nom contundent com ella però m'ha fet viure mil anècdotes!

Una de les nostres gosses detectores d’explosius es diu “Burka”. És un nom contundent com ella però m’ha fet viure mil anècdotes!

Per fi tens el teu gos: el mires, el remires, el trobes preciós i gairebé et cauen les llàgrimes de l’emoció de tenir-lo (finalment!) a casa. I en aquell moment et fas LA pregunta: “QUIN NOM LI POSO”?I és que noms de gossos n’hi ha per triar i remenar!

Perquè la tria sigui més fàcil us donaré cinc consells. Per anar bé, el nom del teu gos ha de ser:

– CURT: millor monosilàbic. És un mite que els gossos no poden entrendre els noms llargs però els noms curts resulten més pràctics. Prova de dir “Ladybutterfly, vine!” i abans que hagis arribat a pronunciar la segona “y” segurament la teva gossa ja haurà creuat la carretera!

– ORIGINAL: el teu gos és únic i irrepetible, procura triar un nom que sigui diferent dels altres. No és gaire agradable deixar anar el teu gos al mig del parc, cridar “Rex” i que vinguin a veure’t cinc Pastors Alemanys (i encara menys si el teu continua olorant l’herba!).

– FÀCIL DE PRONUNCIAR: queda molt bé posar-li un nom alemany o anglès però si el teu fill o la teva mare són incapaços de pronunciar-lo correctament el gos viurà sempre en una confusió total enmig de diminutius que tindran poca cosa a veure amb el nom escollit.

– ASSENYAT: intenta que el nom del teu gos no faci referència a grups ètnics, defectes físics, religions, ideologies polítiques o indumentàries. Una de les meves gosses detectores d’explosius es diu “Burka” i he viscut mil anècdotes amb ella, creu-me, sé de què parlo!

– DE GOS: finalment, tot i que resulta evident, intenta que el nom del teu gos no sigui de persona. Encara que soni graciós dir-li “Lolo”, “María” o “Encarni” potser a aquestes persones no els fa cap gràcia anomenar-se igual que el teu pelut. Per desgràcia et faries creus de les persones que poden descarregar la seva frustració en forma de puntada de peu a les costelles del teu gos…

Finalment, pensa que hauràs de repetir el nom del teu gos milers i milers de vegades. Fes un assaig: pronuncia’l enfadat, tendrament, de pressa… i quan creguis que sona prou bé posa-li, segur que hauràs fet una bona tria!

Roser Feliu.

Quin nom li posem?

Avui escriuré un post més aviat banal, d’aquells que poca ajuda us oferirà en matèria d’educació canina però que (esperem) us donarà pistes per respondre a una pregunta que de ben segur tots us heu fet: “Quin nom li posem al nostre gos?”

A “Paws with a Cause”, l’organització de gossos d’assistència on vaig col·laborar ara ja fa una bona colla d’anys, optaven per noms curts, fàcils de pronunciar i d’escriure i que no féssin referència a ètnies, països o colors.  
L’equivalent aquí d’aquestes recomanacions seria:
– Per mascle: “Toby”, “Boby”, “Thor”, “Nuc”, “Duc”, “Pelut”.
– Per femella: “Cuca”, “Pruna”, “Lluna”, “Linda”, “Laika”.
(Segur que en coneixeu algun que s’ho diu!).

Per sort, però, alguns propietaris volen ser especialment originals:
– “Beckham”: un creuat de pastor alemany que tenia enamorada la seva propietària.
– “Doña Dolores”, un ca eivissenc la sogra del propietari del qual es deia Dolors. (No sé què n’opinaria Freud).
– “Fetus”: un bulldog anglès poc agraciat físicament.
– “Pond’s”: un shar pey. La propietària es va inspirar en la crema cosmètica antiaarrugues homònima.
– “Sula”: una podenc d’uns ornitòlegs. (Sula és el nom científic dels mascarells).
– “XL”: un malinois que sobresortia pel seu tamany.

Ara bé, el millor és el nom que una ex-clienta (ara amiga) li ha posat al seu cadellet, un Leonberger. Com que d’adult pot arribar a medir més de 75cm, diuen que, perdoneu l’expressió, “els donarà pel sac” així que l’adorable criatura s’ha anomenat així, “Pelsac”. He intentat rebatre els seus arguments dient que un gos educat mai és una molèstia (especialment si se l’educa a Lladruc) però no m’han fet cas així que esgoto el meu últim recurs: escriure-ho al blog per fer-los canviar d’idea.  Creieu que ho aconseguiré?

(En Pelsac i la Cendra deixant de jugar un moment per espiar la “iaia” Trenca).

%d bloggers like this: