Quins són els deu errors més freqüents quan juguem amb el nostre gos?

 

DSCN0212Una servidora jugant amb en Connor, un dels Pastors alemanys de treball de Lladruc. 

A Lladruc donem molta importància en el joc amb el gos. Jugar de manera positiva, constructiva i estructurada no només promou la realització d’exercici físic i ajuda a reforçar el vincle entre el gos i el guia sinó que també és una eina fantàstica per treballar certes ordres d’obediència o d’habilitats avançades. Els gossos detectors de Lladruc, per exemple, aprenen a buscar explosius o drogues a canvi d’una estona de joc amb el mossegador o la pilota!

Durant més de deu anys de servei d’ensinistrament caní a Lladruc, he recopilat els deu errors més habituals que solen fer els propietaris:

  1. Utilitzar joguines inadequades. Com ja us vaig explicar en aquest post sobre les pilotes , la utilització de joguines inadequades pot desgastar les dents de l’animal, provocar trencament de peces dentals i fins i tot l’asfíxia! Una joguina adequada a la mida, edat i mandíbula del nostre gos és una garantia de salut!
  2. No fer exercicis d’escalfament previs al joc intens. Si sou amants de l’esport us adonareu que els professionals mai comencen a entrenar o competir just després de baixar de cotxe, tots realitzen exercicis d’escalfament previs per millorar la flexibilitat, augmentar la capacitat de moviment de les articulacions i prevenir lesions. Molts propietaris, en canvi, passen de dur el gos lligat amb una corretja curta a tirar-los com posseïts (i ben lluny!) una pilota darrere l’altra fins que el gos acaba extenuat.
  3. No tenir en compte una bona posició anatòmica de la columna vertebral de l’animal durant el joc. Seguint el fil del punt anterior, si no fem exercicis previs d’escalfament del nostre animal pot augmentar el risc de lesions però també pot fer-ho forçar-lo a fer moviments antinaturals. A molts propietaris, sobretot els de gossos de presa, els agrada que el gos es quedi “penjat” del mossegador i llavors fer-lo rodar o girar com una sénia. Rotar les cervicals en girs pronunciats o fer que la columna vertebral de l’animal es retorci mentre realitza salts i piruetes impossibles pot tenir conseqüències nefastes. El joc sempre hauria de ser en una posició còmoda per l’animal i, si tirem una pilota, sempre ha de ser de manera que la columna vertebral de l’animal quedi alineada amb la trajectòria que seguirà la joguina, mai forçar-lo a realitzar una rotació de cervicals per agafar-la.
  4. Jugar amb una sola joguina amb un grup de gossos nombrós, sobretot si n’hi ha algun amb una tendència clara a mostrar una agressivitat per la possessió de recursos. Un grup de quinze gossos jugant darrere una sola pilota pot oferir una estampa preciosament bucòlica però també pot ser la guspira perfecta per una baralla múltiple. Si realment sents que un grup de gossos no en fa prou interactuant entre ells, pots optar per no provocar la competició mitjançant un joc d’olfacte apte per a gossos de totes les edats i condicions físiques.
  5. Premiar la sobreexcitació. Molts propietaris creuen que tirar una pilota darrere l’altra ajuda a “cansar” el gos però, en realitat, el que fa és afavorir que el gos estigui sobreestimulat i sobreexcitat i que, de mica en mica, es torni obsessiu per la pilota de manera que deixi de banda comportaments naturals com olorar, interactuar amb altres gossos, explorar nous terrenys… per perseguir incansablement una pilota. En races molt actives i a la vegada molt sensibles, com el Border Collie o el Pastor Belga Malinois, és especialment exagerat i molts propietaris acaben constatant que cada vegada han d’estar més estona jugant per aconseguir cansar el gos com abans i que, aquest paradoxalment, cada vegada té un comportament pitjor.
  6. No treballar correctament l’ordre de “deixa” i “juga”. Jugar amb un gos que no sap deixar anar la joguina quan li demanem és perillós però també avorrit. Per això, des de Lladruc ensenyem als nostres clients la importància d’ensenyar bé les ordres de “juga” i “deixa”, si pot ser des de cadells. Per ensenyar l’ordre de “juga” movem la joguina de costat a costat fent petites exclamacions que resultin motivadores per l’animal, quan el gos agafa finalment la joguina el felicitem efusivament, tot ensenyant-li que estem orgullosos que l’hagi aconseguit però no amb un ànim directe de treure-li. Per fer-ho, agafarem la joguina i la deixarem ben quieta, de manera que pel joc acabi essent poc estimulant, mentre diem “deixa” i, quan ho faci, li tornarem a donar l’ordre de “juga”. A poc a poc, l’animal entendrà que “juga” és moviment i diversió i “deixa” l’acció necessària per aconseguir-ho.
  7. Lluitar “cos a cos” amb el gos. Molts propietaris, sobretot els de cadells, es queixen que els seus gossos els mosseguen mentre juguen i, tristament, en un percentatge molt alt es deu al fet que les persones juguen “cos a cos” amb l’animal. Per a nosaltres, jugar a rebolcar-se amb el gos, a mossegar-li les orelles o a estirar-li la cua no és ètic ni tolerable i la “mala” reacció del gos és totalment legítima. Si vols jugar amb el gos, fes-ho amb les joguines adequades, mai deixant-te mossegar i establint límits clars tant pel gos com pels nens, adolescents i adults torrapipes (permeteu-m’ho!) de què es permet i què no. Si et sembla exagerat, pregunta’t quants gossos són eutanasiats, cada any, per culpa d’un mal maneig que acaba derivant en una agressivitat mal controlada perquè “el gos només em mossega quan juguem”.
  8. Perseguir el gos mentre porta la joguina a la boca. Si vols que el teu gos vingui quan el cridis fins i tot quan té el seu preuat tresor en forma de joguina a la boca, no el persegueixis ni intentis placar-lo. Durant l’estona de joc molts gossos no vénen quan se’ls crida perquè han entès que, si van cap a l’amo, aquest els traurà la pilota a la força i s’acabarà la diversió. Si el teu gos ve quan el crides amb la joguina a la boca, felicita’l molt i ofereix-li una altra joguina o un premi tot elogiant-lo.
  9. Enganyar el gos quan li tirem la pilota. Tu confiaries en algú que sistemàticament t’enganya? Llavors, perquè t’amagues la pilota a l’esquena o fas veure que li tires cap a la direcció contrària? Si tens la pilota a la mà i el gos la veu, tira-li, sense enganys ni trampes, se la mereix!
  10. I, finalment, no tenir en compte les necessitats específiques del gos. Ningú coneix el teu gos millor que tu i, si no el coneixes prou, és hora de treballar més el vincle. Adequa la intensitat, la duració i el tipus de joc segons l’edat, la maduresa, la mida, l’estat físic i les condicions de salut pròpies del teu animal i no forcis mai el joc, recorda que sempre ha de ser un moment agradable pel teu animal, mai una obligació, encara que sigui un gos detector d’explosius! 😉

Per què els gossos de Lladruc NO juguen amb pilotes de tenis?

La Cendra, gossa detectora, i una servidora, Roser Feliu, jugant a la platja de La Rubina amb una pilota amb corda.

La Cendra, gossa detectora, i una servidora, Roser Feliu, jugant a la platja de La Rubina amb una pilota amb corda.

Als gossos de Lladruc els encanta jugar però MAI ho fan amb pilotes de tenis. Sí, ja sé que són barates (o si fas un tomb pel costat d’un club de tenis fins i tot gratis!), són fàcilment visibles a sobre de qualsevol superfície i els gossos els encanten. Sé que la majoria de propietaris intenten fer cremar energia als seus gossos jugant al parc a tirar-los-la una vegada rere l’altra i que puc semblar una esnob si dic que prefereixo gastar-me deu euros en una pilota de qualitat en comptes de pagar-ne una a vint cèntims al Decathlon però les pilotes de tenis presenten tres problemes principals:

  1. Produeixen afogaments: si el gos té una cavitat oral suficientment grossa com per subjectar una pilota de tenis al seu interior també és possible que se la pugui empassar. No em refereixo a un Mastí dels Pirineus, un gos d’uns vint-i-cinc quilos pot engolir-la perfectament. Pot ser que li quedi clavada a la gola o que un cop a l’interior produeixi una obstrucció que requereixi cirurgia, és a dir, per no pagar deu euros per una pilota adequada en pagarem més de mil per una intervenció d’urgència, posant en risc innecessàriament la vida del nostre gos. I si no em creieu mireu aquestes imatges del Dr. Schreiber, un veterinari americà!
    Pilota per a gos a la gola d'un Pastor Alemany

    Pilota per a gos a la gola d’un Pastor Alemany

    Mai se us acudeixi fer servir una pilota sense corda pel vostre gos, sigui de la mida que sigui!

    Mai se us acudeixi fer servir una pilota sense corda pel vostre gos, sigui de la mida que sigui!

    2. Tots sabem que les pilotes de tenis estan buides per dins per tal que siguin més lleugeres per al joc per al qual han estat destinades. Això fa que sigui especialment fàcil trencar-les: el gos tanca fort les mandíbules i es troba amb dues meitats gairebé perfectes que pot destruir i empassar-se a bocins i llavors… torneu a llegir el primer punt!

    3. Per últim i no per això menys important, les pilotes de tenis estan recobertes de fibra de vidre, material que desgasta la dentadura del gos. És curiós observar com molts propietaris prohibeixen als seus gossos jugar amb pedres “perquè els hi fan malbé les dents” i en canvi tiren les pilotes de tenis com posseïts al seu gos.

Quins tipus de pilotes hi ha?

Grosso modo podem trobar dos tipus de pilotes:

  1. Les pilotes pel joc interactiu amb el gos, és a dir, aquell joc en el qual intervé el guia i el seu animal.
  2. Les pilotes anti-avorriment: útils, com el seu nom indica, perquè el gos s’entretingui sol. Normalment s’hi posa menjar a dins perquè encara sigui més temptadores. D’aquestes, les millors, són, sense cap mena de dubte, les pilotes irrompibles: tenen un disseny fantàstic i una durabilitat immillorable i ofereixen diversió durant hores. Paraula de propietària de Malinois i Pastor Alemany de treball! 🙂

Com ha de ser una pilota adequada pel joc interactiu amb el meu gos?

  1. Comprada a un venedor especialitzat. Si compreu una pilota en un basar xinès podeu trobar meravelles com aquesta, una pilota amb un cercle perfecte… per produir una obstrucció! (“Requisada” per una servidora a una clienta!).
No compreu mai pilotes als basars xinesos o trobareu perles així!

No compreu mai pilotes als basars xinesos o trobareu perles així!

  1. Mida adequada a la mandíbula del vostre gos, afortunadament n’hi ha per a Yorkies toys i per a Dogos Alemanys, només cal buscar bé.
  2. Macissa: les pilotes buides a l’interior, a menys que tinguin un disseny especial de silicona com les pilotes irrompibles, són més fàcils de trencar.
  3. D’un material consistent, preferiblement cautxú, que no s’esmicoli. Oblideu-vos de les de foam o làtex!
  4. Amb CORDA: una pilota amb corda sempre és més fàcil de controlar, tirar i sobretot extreure de la gola del gos en cas que faci falta.
  5. Amb un acabat hexagonal: les pilotes rodones, com és obvi, rellisquen més, les que tenen cares permeten un tir més precís perquè no rodolen i els ensinistradors podem premiar millor al gos.

Després de llegir el post, encara creus que és bona idea jugar amb una pilota de tenis amb el teu gos? 😉

Roser Feliu Latorre.

Història del Kong, la joguina canina més venuda del món!

La Cendra i la Mina gaudint dels seus respectius Kongs!

La Cendra i la Mina gaudint dels seus respectius Kongs!

De totes les joguines que podeu comprar al vostre gos les millors són, a parts iguals, les Pilotes Irrompibles (que ja us he presentat alguna vegada) i els Kongs. Les dues són joguines absolutament imprescindibles per a qualsevol gos, tingui l’edat que tingui, ja que ajuden a combatre l’avorriment, milloren l’eliminació de la placa bacteriana, boten en mil direccions diferents i ofereixen llaaaaaargues hores de tranquil·litat al propietari. Per si tot això fos poc, també es poden posar al congelador i servir d’analgèsic temporal per a cadells en ple canvi de dents, tal com us vaig ensenyar, fa temps, en aquest vídeo realitzat per Lladruc.

Estic segura que gairebé tots teniu un o més Kongs a casa però m’hi jugo el collar de les meves gosses que molt pocs de vosaltres coneixeu la història de la seva creació. Vét aquí que una vegada en Joe Markham, propietari d’en Fritz, un cadell de Pastor Alemany, estava intentant reparar el motor del seu cotxe. Només ho intentava perquè el seu entremaliat cadell no parava d’anar amunt i avall: ara mossegava una roda, ara li agafava el drap per netejar-se les mans o bé directament aprofitava per estripar-li la samarreta. No sabem si fart del seu gos o afligit per les circumstàncies va tenir una idea brillant: li va donar un amortidor d’un vell Volkswagen! La peça, forta però alhora agradable per mossegar, va entretenir al cadell tota la tarda. A partir d’aquell moment el propietari no només va poder arreglar el seu cotxe sinó que es va passar les següents tardes “tunejant” l’amortidor fins a crear una joguina amb l’original forma de ninot de neu que, quan va ensenyar a un amic, digué “semblen taps per a les orelles d’en King Kong, el conegut goril·la de la pel·lícula”! Havia nascut la joguina de gos més venuda i coneguda del món, que, tal com sol passar amb els grans invents, també va sortir d’un garatge.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos!
Roser.

L’èxit de les pilotes irrompibles

Sempre és una satisfacció recomanar un producte desconegut per una àmplia majoria i que els usuaris n’estiguin contents. Recordeu el post que vaig escriure sobre les pilotes irrompibles? https://lladruc.wordpress.com/2009/10/20/juguem/
Doncs ha estat un èxit total. Us transcric literalment alguns dels comentaris que m’han anat arribant:

-La Shanti ja te la seva piloteta irrompible… i no la deixa anar ni de casualitat, és tot un èxit! (Propietària d’una gosseta creuada de Yorkshire).

– L’Eole va provar la superpilota irrompible i li va encantar! (Propietari de Malinois).

– IMPRESSIONANT aquesta pilota! No ho entenc, n’he comprat de tots tipus, (textures, colors, tamanys) i… només vol aquesta! (ho arribo a saber i la “pasta” que m’estalvio jajaja). (Propietari d’un creuat).

– En mi casa hay una Mininois y un Meganoise requete contentos con sus pelotitas rellenables e irompibles 🙂 Son geniales !!!! (Propietària de dos Malinois).

– Roser, la pilota irrompible els agrada molt! (Propietari de dos malamuts)

– L’hauries de veure, mira que té la boca petita però agafa la pilota de la Luz (Brac) i corre passadís amunt i avall amb ella! Vist el resultat n’agafaré una altra de petita! (Propietària d’una Westy).

A veure si puc anar ampliant el recopilatori! 🙂

A %d bloguers els agrada això: