Ja tenim els cadells aquí!

Ja tenim els cadellets aquí! Bé, de fet, van néixer el passat 25 de Gener però he anat tan atabalada que fins avui no he tingut temps per escriure el corresponent post sobre la primera cadellada de Lladruc!  (Afix “Can Lladruc” 428/2019 i RSCE 17480).

Qui són els pares?

El pare és en “Connor de la Isla del Rey” (Voltor Togaricha x Amy de Marchamalo), gos detector de drogues, i la mare la “Burka del Valle de Alcalans” (Endy Von Khartago x Dickie Von Der Pelaumbachstrade), gossa detectora d’explosius. A més de tenir unes qualitats extraordinàries són així de bonics, mireu!

DSC_1418.JPG

Quants cadells hi ha?

En total hi ha nou cadells: sis mascles i tres femelles, tots saníssims, rodanxons i adorables. Tots són molt homogenis, només canvia un mascle negre calçat i una femella d’un beige – gris clar clavada a la Burka. La resta són gris sable més o menys pigmentats com en Connor, tots són preciosos!

16731441_1427197400664821_1567038320_o

Encara en teniu disponibles? Com puc reservar-ne un?

Ara per ara, només n’hi ha dos de disponibles i es reserven mitjançant conversa telefònica i visita a casa nostra, a Peralada. Ens els estimem amb una passió que ratlla la bogeria així que ens volem assegurar molt bé d’on van a parar! Els entregarem a partir dels dos mesos amb el corresponent pedigree, vacunats, desparasitats i microxipats.

Quines qualitats s’esperen dels cadells?

Els cadells han d’estar totalment lliures de displàsia de maluc i colze, amb unes excel·lents prestacions pel treball (un d’ells serà gos de rescat i dos més gossos detectors) i un caràcter magnífic per viure a dins de casa, en família.

Com els estem criant?

Els cadells han nascut i estan creixent a dins de casa nostra, un espai de 30.000 metres quadrats a Peralada (Figueres). De moment els estem acostumant a la manipulació, sorolls i algunes visites seleccionades però a mesura que vagin creixent els socialitzarem amb nens, adults, gossos equilibrats i els nostres gats i gallines.

16735692_1428105750573986_1619833733_o

Com puc tenir més informació?

Escriu-nos a lladruc@hotmail.com o truca’ns al telèfon 636385174 però t’hem d’avisar: guarda’t una mica de temps perquè podem estar hores parlant dels nostres gossos! 😉

sant-valenti-cadells

Gràcies per llegir-nos!
Roser Feliu.

P.D- Les excel·lents fotografies són obra de “Kris Moes Fotografia”, moltes gràcies!

 

Anuncis

Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

SOS! Tindré un cadell, què necessito?

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Si aviat tindreu un cadell necessiteu coses com aquestes que us proposem a Lladruc!

Un dels serveis més demanats a http://www.lladruc.com són les classes per a cadells. M’encanta fer-les perquè tothom s’agafa ben a la valenta la tasca amb una il·lusió contagiosa. I aquestes ganes es veuen reflectides, també, en l’enorme quantitat de coses absolutament inútils que els propietaris acaben adquirint, per desconeixement o gràcies a la perícia d’alguns venedors.

Avui, aprofitant que ben aviat tindrem a casa el nostre futur sisè gos detector, en Bond, un cadell de Pastor Alemany de treball de vuit setmanes, us faig una llista de tot allò que ens cal quan estem a punt de tenir o ja és a casa el nostre cadell:

  • Pinso per a cadell. Trieu-ne un de qualitat, és una inversió per tenir un adult sa. Particularment m’inclino per Royal Canin Maxi Starter (si se l’ha d’engreixar una mica) o Royal Canin Maxi Junior.
  • Condroprotectors: en races com el Pastor Alemany són gairebé obligatoris. De tots els que hem provat amb els nostres gossos em quedo amb el Cosequin (Bioiberica) o el Hyaloral (Farmadiet).
  • Premis: no m’hi trenco massa el cap, normalment trossets de pastanaga, agafo pinso d’una altra marca o, si vull premiar un comportament extraordinari, faig petits tallets de frankfurt. No cal que compreu “premis orgànics de salmó noruec amb fines herbes i aromatitzats amb espècies xineses”!
  • Bossa per guardar-hi els premis: petita, amb un tancament de tenalla que permeti accedir ràpidament als premis i que es pugui penjar amb una pinça o bé dur-lo com un cinturó. A Lladruc fem servir els de la marca “Terry Ryan”.
  • Plats metàl·lics: econòmics, fàcils de netejar i amb una alta durabilitat. Oblideu-vos dels plats de ceràmica (famosos per esquerdar-se fàcilment i produir talls) i dels de plàstic (altament mossegables, duren dos dies!).
  • Collar de nylon: lleuger, amb un bon tancament segur, que es pugui netejar a la rentadora i còmode pel gos. M’encanten els collars de la marca Hunter. Si us plau, no li poseu mai a un cadell un collar de cadeneta o un d’activació (altrament anomenat “de punxes”), volem crear-li una experiència positiva, no fer que rebutgi el passeig!
  • Corretja de nylon: els primers dies m’agrada fer servir una corretja de nylon lleugera per ensenyar al gos que no la pot mossegar i perquè el passeig li resulti còmode. També trio les de la marca Hunter i, quan ja hi està habituat, passo a la “corretja de gos jove”, de pell.
  • Corretja de pell: d’un sol mosquetó, cosida o trenada (mai amb xapes, es trenquen fàcilment!), les compro a un baster de confiança.
  • Arnesos de treball: quan treballem en detecció, en la majoria de serveis els nostres gossos han d’anar “uniformats” amb el seu corresponent arnès identificatiu. M’agrada que s’hi acostumin des de petits així que els compro la talla 0 i, ja que hi som, la 1 i la 2. Els d’Elite K9 em fascinen i, tot i que estan als EUA, s’envien més ràpidament que els de Julius K9 però reconec que aquests últims són més barats.
  • Morrions: un morrió per un cadell? Sí! Hi ha molts llocs on el gos només pot accedir si duu el morrió, per què no acostumar-li de ben petit?
  • Kongs, molts kongs!: quan us va costar el sofà? I aquella calaixera que us estimeu tant? Les cortines us agraden? Si voleu seguir conservant-los val molt la pena que pagueu uns vint o trenta euros en Kongs. La meva recomanació és agafar com a mínim el kong de cadell de la mida que li pertocaria per pes i un altre d’una mida superior: a la majoria de gossos no els costa acostumar-s’hi i li acaben traeint més suc durant més dies. Per cert, una curiositat ximple que m’acaba de venir al cap: sabeu que els kongs de cadell poden ser de color rosa o blau cel? Algú em sap dir si això és una mostra de, no sé com anomenar-ho, sexisme caní? 😉
  • Pilota irrompible: ja he explicat en més d’una ocasió, com per exemple en aquest post de fa una bona colla d’anys, els beneficis d’aquestes joguines així que no cal que em faci pesada! 🙂
  • Mossegadors: són una de les bases del treball de detecció però poden ser útils per treballar el control de la mossegada, l’autocontrol i millorar el nivell d’obediència en qualsevol gos de companyia. Sempre els trio tovets (per motivar el cadell), amb costures interiors (per no lesionar-los la comissura dels llavis) i amb dues nanses (per facilitar el joc). M’agraden molt els de la marca Khura.
  • Pilotes amb corda: si no sabeu per què ho dic, llegiu aquest altre post!
  • Ossos Nylabone: com ja sabeu, no m’agrada donar ossos naturals als meus gossos, és tan fàcil que provoquin problemes i tenen tan pocs avantatges…! Una bona alternativa, en canvi, són els ossos Nylabone: econòmics, sembla que deliciosos i els ajuden a mantenir les dents netes i a entretenir-se.
  • Transportí o gàbia metàl·lica plegable: seguim amb les referències a post passats! Trieu qualitat abans que preu, per exemple de la marca Artero o Setter Bakio.
  • Funda pel cotxe: sí, de veritat, us cal. (I ho diu la que té el “Lladruc” ple de pèl, imagineu-vos si no fes servir fundes!).
  • Xampú per a cadells: m’encanta el de la marca Kw perquè neteja a fons sense fer malbé la delicada pell del cadell i, a més, fa una olor boníssima i gens agressiva per l’olfacte del gos. Per aquesta mateixa raó convé evitar els xampús amb olors de maduixa, vainilla o amb rèpliques de coneguts perfums humans. Sí, aquests últims existeixen! I, òbviament, ni detergents ni desinfectants!
  • Tovalloles: les que ja no utilitzeu, no cal que les compreu “per a gos”, fan la mateixa funció!
  • Tovalloletes higièniques per a gos per netejar orelles, ulls i la zona anal. Eviteu, si us plau, les de nadó que en molts casos contenen olis i productes hidratants que poden produir alteracions cutànies al vostre cadell.
  • Raspalls, cardes i pintes: segons les característiques de la pell i el pèl del vostre gos haureu d’escollir-ne de diferents tipus. Informeu-vos amb un perruquer caní!
  • Tallaungles: especial per gossos, preferiblement de guillotina, més senzills de fer servir si els nens o una persona gran han de fer aquesta funció.
  • Pipetes: digueu-me tradicional però, per mi, el millor sistema per a desparasitar externament un cadell segueix essent la pipeta. M’agraden les Frontline Tri-Act (Merial), Effitix (Virbac) i Advantix (Bayer), fugiu de les pipetes de supermercat que, moltes vegades, només serveixen per a embrutir l’animal!
  • Pastilles per a la desparasitació interna. No les faig servir de cap marca en concret sinó que em fixo en el principi actiu, pregunteu-li al vostre veterinari!
  • Scalibor: collar antiparasitari que repel·leix els flebòtoms, no hi ha cap contraindicació per fer-lo servir en cadells.
  • Bossetes per les caques: no soporto els molestos, sorollosos i incòmodes contenidors en forma d’osset que contenen unes bosses tan primes i de nyigui-nyogui que més d’un client s’ha quedat amb la mà empastifada. Una alternativa fàcil i barata és comprar per internet un pack de dos-centes o tres-centes bossetes de plàstic com les dels comerços de fruita que, plegades bé, caben a qualsevol butxaca o, fins i tot, (digueu-me freaky), a dins la sabata o la funda del mòbil!
  • Jaç: n’hi ha una infinitud de models, marques, colors, textures i dissenys que van des del simple cotó farcit de tela fins als més chic. Consells generals: trieu un jaç que sigui prou ampli per permetre que el gos s’hi estiri bé (si queda doblegat no dormirà profundament i no tindrà la fase REM del son per la qual cosa s’aixecarà més cansat), d’un color fosc (més sofert), impermeable i desenfundable (per tal de rentar-lo a la rentadora). A partir d’aquí, si ha de fer conjunt amb els vostres sofàs o amb un quadre d’en Pollock ja no opino! 😉
  • Farmaciola canina: mireu aquest post!
  • Caixa de plàstic: he anat a cases de clients on era una autèntica odissea trobar quelcom del gos. Si voleu estalviar-vos-ho, poseu-ho tot en una caixa de plàstic grossa amb tancament de click com la que podeu veure a l’esquerra de la foto! A Lladruc en tenim una per a cada gos.
  • Càmera de fotos o del mòbil: el teu cadell creixerà i canviarà moltíssim en un temps rècord. Fes-li fotos sovint perquè, abans que te n’adonis, ja serà un adult i segur que t’agradarà tenir immortalitzats una bona colla de moments, per més quotidians que et puguin semblar en aquest moment.

Crec que fins aquí teniu una llista prou raonable de coses que us serviran durant alguns mesos, no us cal comprar una bossa d’aigua calenta, una corretja Flexi, unes alforges, collars de pell reforçat o d’activació, peluixos, sonalls, perfums canins, esquellerincs, el pot de Flagyl, el pot de calç, etc. 

Per últim, tot i que us sonarà a tòpic, us cal quelcom més, una quantitat enorme de PACIÈNCIA, així, en majúscules, que posareu diàriament a prova. I, tant si en teniu com si no, contacteu amb un bon educador caní, com http://www.lladruc.com que existim per fer-te la vida més fàcil!

Roser Feliu.

P.D- Crec que no cal que ho digui però, ni a Lladruc tenim botiga ni m’emporto cap mena de comissió per explicar les meves preferències canines online, només sóc ensinistradora i, abans que això, una propietària curosa! 😉

%d bloggers like this: