Workshop Aneta Migas

L'Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l'Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

L’Aneta Migas amb els dos organitzadors del curs: l’Ángel Fontecha i una servidora, Roser Feliu

Sembla que hi ha una moda per part de molts ensinistradors d’organitzar cursos: des de Reiki caní fins a ensinistrament de gallines amb clicker. La majoria són cursos seriosos però cada vegada més, sobretot considerant el context econòmic actual, organitzar formacions s’ha convertit en una manera fàcil d’aconseguir diners ràpidament i moltes vegades ni els propis alumnes es refien de fer una paga i senyal. Per això quan l’Ángel Fontecha em va proposar organitzar un workshop amb l’ensinistradora polonesa Aneta Migas vaig dubtar una mica, a Lladruc mai havíem organitzat una formació amb una ponent internacional i la idea ens imposava però no ens faltaven ni ganes ni il·lusió i el passat cap de setmana del 5 i 6 d’Abril vam organitzar el PRIMER WORKSHOP DE L’ANETA MIGAS A L’ESTAT ESPANYOL.

La pista d'ensinistrament de Can Lladruc!

La pista d’ensinistrament de Can Lladruc!

Primer de tot necessitàvem una pista àmplia de gespa, convenientment vallada, amb un fàcil accés i un bon aparcament i per això vam decidir crear-la a Masarac (Alt Empordà), un poblet de poquíssims habitants rodejat de vinyes i oliveres a tan sols nou kilòmetres de Figueres i ben aprop de Peralada. Però també calia un espai ampli a aixopluc per si el temps no acompanyava i per dinar els dos dies. La nostra idea era aprofitar molt bé el temps i sabíem per experiència que fer anar vint persones a un restaurant significava allargar la pausa del migdia més de dues hores per la qual cosa vam decidir oferir nosaltres mateixos els àpats a base de cuina tradicional, al local social del propi Ajuntament. I així és com mares, germanes i fins i tot l’alcalde del poble es van posar “mans a la obra” per oferir una activitat novedosa en un poble on la majoria de gossos són tan rústics que no saben ni asseure’s a la ordre.

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social?

Què millor que un dinar casolà fet per les mares i servit en el local social? A la foto la Mar, en Santi, en Josep , la Susanna i la Cristina gaudeixen del menú vegetarià…

La idea era oferir molt poques places, tan sols vuit amb gos i deu sense, per tal que tothom pogués aprofitar al màxim una ponent de gran qualitat. Vam difondre el cartell a través de les xarxes socials i les inscripcions no van tardar en formalitzar-se, fins i tot hi vam haver d’apuntar set persones a la llista de reserva perquè es van quedar sense plaça!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

En Xoco, la Kira, en Kai, la Lua, la Nora, la Shila i els seus propietaris i amics esperant ansiosos el començament del workshop!

El Dissabte alguns alumnes estaven tan motivats (i això que venien de punts tan llunyans com Cantàbria, Huesca o Lleida!) que a les vuit del matí n’hi havia que ja rondaven pel poble i ens van ajudar a col·locar les cadires i penjar les últimes pancartes. Quan vam començar el workshop vam tenir la seguretat que l’esforç de tots aquests mesos havia valgut molt la pena!

Que atents que estaven tots! :)

Que atents que estaven tots!

Mai havia pogut veure treballar a l’Aneta Migas en directe i em va encantar el seu “savoir faire”. Repassant el seu currículum m’imaginava que seria una “diva” com altres ponents internacionals que havia conegut i em va sorprendre descobrir una persona molt humil i càlida, capaç de fer fotos emocionada a un plat de sèpia o agrair fervorosament la qualitat de l’hotel que li vam facilitar. Algú em va dir fa temps que un ensinistrador, abans que tècnic, ha de ser bona persona i en aquest sentit l’Aneta em va meravellar ja que no només és molt precisa i té les idees claríssimes sinó que és molt pròxima als alumnes i amb la seva empatia és capaç d’extreure el millor de cada gos i cada guia, independentment de la seva tipologia o nivell. D’aquesta manera va ser capaç de millorar el comportament de gossos des del nivell d’en Xoco, un Labrador xocolata de companyia, fins a l’Hugo, un Malinois que, si tot va bé, d’aquí poc estarà participant als mundials d’I.P.O. Crec que parlo en nom de tots quan dic que realment va ser un workshop on, qui més qui menys, tothom va poder aprendre coses que li serviran per millorar el seu nivell d’ensinistrament.

La "Mini-Mali" de la Roser practicant l'ordre d'asseure's :)

La “Mini-Mali” de la Roser practicant l’ordre d’asseure’s…

I el "Maxi-Mali" de la Isabel esperant indicacions :)

… el “Maxi-Mali” de la Isabel esperant indicacions…

I el "crazy-Mali" de l'Ángel!

… i el “crazy-Mali” de l’Ángel a punt d’atacar el mossegador! 🙂

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador...

I les meves Malinois preferides: la Súper Indra volant per agafar el mossegador…

La Cendra fent salts d'alegria

… i l’hipermotivada de la Cendra fent salts d’alegria només d’entrar a la pista!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

Però no només hi havia Malinois, la India també ho va fer molt bé!

La Mel va fer un costat propi de gossa "IPOnera"...

La Mel va fer un costat propi de gossa “IPOnera”!

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada

En Xoco va aprendre a millorar la seva cridada!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l'univers va fer un paper força digne pel mal entrenament que portàvem!

I la Pastor Alemany de treball més guapa de l’univers va fer un repàs de les ordres bàsiques 🙂

Va ser un cap de setmana intens i productiu i a la nit tots vam dormir com socs però em sabia greu que l’Aneta després de fer tants kilòmetres no visités res i el Dilluns ens vam aixecar ben d’hora per fer un tomb pel museu Dalí i les Vinyes d’Olivardots de Capmany abans d’anar a l’aeroport on, per cert, vaig aprofitar per entrenar la Mina i la Burka.

Ja per acabar vull donar les gràcies als nostres patrocinadors Royal canin (per donar-nos bosses, clauers, cantimplores, mostres i un llarg etcètera de regalets pels alumnes), Julius K9 (per regalar-nos cinc samarretes, mossegadorets-claures i bosses porta-documents i deixar-nos exposar el seu material d’altíssima qualitat), als Laboratoris Virbac per comptar un cop més amb nosaltres i a Sakatia, la nostra botiga de referència a Girona.

Finalment només ens queda agrair a tots els alumnes les seves ganes d’aprendre, la seva predisposició i la seva confiança en nosaltres, aquest serà el primer de molts workshops d’alta qualitat que us volem oferir!

Copa d’Espanya d’IPO a Huesca

Per desgràcia a vegades em toca planejar esdeveniments a l’últim minut: hi ha massa trencaclosques en forma de classes, cursos i workshops per organitzar perquè a una servidora li faci l’efecte que pot delegar Lladruc als companys i anar-se’n a Huesca tres dies. Però… què carai! Les últimes setmanes han estat tan estressants que no recordava què era dormir vuit hores seguides i les cambreres del servei ràpid del Viena ja em començaven a preguntar “si volia el de sempre”, (la qual cosa és un mal presagi pel meu teixit adipós!) així que tocava anar a la XIX Copa d’Espanya d’IPO i baixar el ritme.

Hiusa Tutonka

La Hiusa Tutonka en un exercici de protecció

Per qui no conegui aquest esport dir-vos que l’I.P.O, anteriorment conegut com a R.C.I, és un programa on es combinen tres disciplines: l’obediència, la protecció i el rastreig i on s’intenta valorar la resistència, l’estabilitat mental, la voluntat i l’ensinistrabilitat del gos, el seu vincle amb el guia i la qualitat del treball que desenvolupen els dos.

En Sumo del Salto Roldan en un exercici d'obediència

En Sumo del Salto Roldan volant mentre mossega al figurant

En Sumo del Salto Roldan fent “l’empalissada” amb l’apport i volant mentre mossega al figurant

Entre els participants hi havia en Juan Antonio que des de que em va ajudar amb el projecte de final del màster d’instructor d’unitats canines de treball de la UAB m’ha servit de vademecum ensinistradoril per aclarir dubtes, solucionar contratemps concrets de l’ensinistrament dels gossos de detecció i compartir punts de vista. El seu gos, en Sumo del Salto Roldán, va fer un bon paper però va quedar lluny de les primeres posicions que, en canvi, sí van aconseguir uns altres coneguts, els de l’equip Quercus de Màlaga. Entre ells en David, que és el responsable que la Mina sigui a Can Lladruc, va quedar setè amb el seu Malinois E’Icaro des Loups Mutins. També us haig de confessar que em moria de ganes de veure en competició a la Unika de Togaricha, Pastor Alemany d’uns dels afixs punters de l’Estat Espanyol i del qual espero que ben aviat en puguem tenir una representació a Can Lladruc. Podeu veure la seva actuació clickant aquí

Finalment dir-vos que l’I.P.O té fama de ser un dels esports més competitius i elitistes del món del caní però nosaltres ens ho vam passar així de bé celebrant que Dissabte vaig fer vint-i-vuit anys…

La Mar i l'Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l'Ángel (co-organitzador del workshop de l'any) i una servidora apunt d'atacar una capsa de magdalenes Cal Tuset com si ens presentéssim a la disciplina de protecció :)

La Mar i l’Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l’Ángel (co-organitzador del workshop de l’Aneta Migas) i una servidora a punt de fer un atac llançat a una capsa de magdalenes Cal Tuset! 🙂

P.D- A Lladruc tenim els millors clients del món. Ja ho sabia abans però després que Dissabte m’enviéssiu SMS i e-mails amb fotos dels vostres gossos amb desitjos d’aniversari o fins i tot aguantant espanta-sogres (gràcies “família Xispa”!), encara n’estic més convençuda. MOLTES GRÀCIES a tots! 😀

Quina diferència hi ha entre un Pastor Alemany “de treball” i un “de bellesa”?

Dimecres en Pep, propietari d’en Bram i la Boira, dos magnífics Pastors Alemanys, em va preguntar quina diferència hi ha entre els Pastors Alemanys “de bellesa” i els “de treball”. És una pregunta que em fan sovint i per això he pensat que podria fer-ne un post apte per a tots els públics. (I també perquè començo a estar una mica tipa que em diguin que la Mina “no sembla un Pastor Alemany però com a gossa de gossera és molt mona!” :). 

Als seus orígens els Pastors Alemanys eren més petits, més atlètics i més lleugers dels que coneixem actualment, amb una morfologia més semblant a la que ara consideraríem pròpia del Pastor Belga Malinois.

Vét aquí un rerererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el  1898!

Vét aquí un rererebesavi de la Burka, Hektor von Schwaben, nascut el 1898! He extret la foto del Pedigreedatabase i sí, em podeu dir freaky per conèixer millor els orígens dels meus gossos que els de la meva pròpia família! 🙂

Explicar tota l’evolució que ha seguit la raça durant més de dos-cents donaria per un llibre sencer però, resumint, podríem dir que, des de llavors, els criadors han seguit dues línies de selecció ben diferenciades: la “de bellesa” i la “de treball”. Molts futurs clients de Lladruc interessats en adquirir un Pastor Alemany busquen “un cadell de pura raça” però, paradoxalment, donen una importància gairebé nul·la als criteris de selecció que es segueixen i per desgràcia escullen aquells adorables cadellets de vuit setmanes que els diuen que són “fills de campions” (tot i que de vegades no se sap ni en què!).

Quins són aquests criteris de selecció? 

En la línia de bellesa es dóna més importància a l’aspecte físic del gos, és a dir, que presenti certes angulacions, una bona pigmentació i qualitat del pèl i que els seus colors segueixin l’estàndard de la raça.

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

En Bram i la Boira, clients de Lladruc!

Un gos típic de bellesa "Jagger" de l'afix Herr Kan

Un Pastor Alemany típic de bellesa: “Jagger” de l’afix Herr Kan

En la línia de treball, en canvi, es prioritza la selecció en base al caràcter del gos i que tingui les màximes aptituds (bona motivació, focalització, predisposició, agressió, etc.) per a seguir un programa esportiu  (com l’IPO, el Ring o el Mondioring) o per a desenvolupar una funció específica com a gos de treball (rescat, detector, d’intervenció, etc). El gos ha de ser gairebé incansable en la tasca que se li demana i per aquesta raó es selecciona un físic més semblant a la tipologia primitiva, que augmenta la resistència de l’animal. El color és secundari i per això podem trobar Pastors Alemanys de treball grisos (com la Mina!), negres calçats (com la Muga!), negres sòlids o una extensa gamma de marrons, com els que presenta la Burka. Precisament perquè el gos ha de ser una eina de treball, en principi aquesta línia té més controlats els problemes de salut propis de la raça com la displàsia de maluc, la de colze o la cauda equina tot i que l’eutanàsia de la Muga als cinc mesos i mig em va demostrar que no sempre és així.   

La Mina i la Burka són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka "sí que sembla de raça" però la Mina "t'han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc"! :)

La Mina de Villavereda i la Burka del Valle de Alcalans són Pastors Alemanys de treball i el comentari general és que la Burka “sí que sembla de raça” però la Mina “t’han enredat, els Pastors Alemanys són negre i foc”! Després d’aquest post tothom tindrà molt clar que no és cert, oi?:)

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

El pare de la Burka: Endy Von Karthago

Per últim dir que la discussió més divertida que he sentit últimament ha estat entre un criador de Pastor Alemany de bellesa i una criadora de gossos de treball. Ella acusava al de bellesa de criar “gossos tontos i displàsics que no serveixen per res més que fer poses en una exposició canina” mentre que el de bellesa acusava al de treball de “criar gossos histèrics i agressius que són completament impossibles per viure com a gossos de família”. Tot d’una, una adolescent visiblement contrariada per no poder escoltar el seu I-Pod va saltar i va preguntar “I no podeu posar-vos d’acord? Tant costa criar gossos macos, sans i que puguin treballar?”. 

A veure com serà la raça quan em jubili! 🙂

P.D- Criadors, ensinistradors i “German Shepherd lovers”: perdoneu la simplicitat d’aquest post però l’he volgut fer comprensible per a tots els públics!

Exhibició de les unitats canines de la Policia de Salt, Lloret de Mar i Lladruc

Aquest matí Lladruc ha acompanyat a la unitat canina de la Policia Local de Salt i de la Policia Local de Lloret de Mar a una exhibició a l’escola “Les Deveses” de Salt.

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

De dreta a esquerra: la Blanca, la Nala, en Jump i la Mina amb els seus guies i els seus nous amics!

Els alumnes han après què és un gos detector, com treballen els gossos policia i quines obligacions comporta tenir un gos en una ciutat i veure diferents treballs: en cadells, en gossos en formació i gossos ja operatius que marquen la substància passivament (asseient-se o estirant-se aprop del focus d’olor) o activament (rascant i lladrant fins i tot la pròpia substància). 

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes escoltant les explicacions, han fet un munt de preguntes!

Els alumnes han estat molt atents, amables i receptius i m’atreviria a dir que en Jump, la Burka i la Mina, els gossos més joves de l’exhibició, s’ho han passat molt bé!

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si porten frankfurt! :)

Hola! Em dic Mina i com més nens em toquen més feliç estic, sobretot si rebo premis! 🙂

Finalment volem donar les gràcies a la Policia Local de Salt, a la Policia Local de Lloret de Mar i a l’escola Les Deveses per haver confiat en nosaltres!

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la "toixoneta" de la Burka! :)

Els agents de la Policia Local de Lloret de Mar i de Salt amb una servidora intentant agafar la “toixoneta” de la Burka! 🙂

Lladruc a l’escola Vila-Romà de Palamós

El passat dia 18 de Novembre Lladruc va realitzar un taller educatiu a  l’escola Vila-Romà de Palamós.

La xerrada va tenir dues parts diferenciades, en primer lloc vam explicar lleugerament com s’és un bon propietari, totes aquelles responsabilitats que comporta un gos, des de treure’l a passejar fins a portar-lo al veterinari i després ens vam centrar en els gossos d’ajuda social (gossos de rescat, d’assistència, teràpia, detectors, etc). També vam considerar bàsic impartir una mica de formació sobre prevenció de la mossegada: vam explicar com s’ha d’actuar davant d’un gos abandonat, quins aspectes s’han de tenir en compte a l’hora d’aproximar-se i manipular un gos que coneixem poc i com evitar agressions en l’àmbit domèstic.

Els alumnes de l'escola Vila-romà al taller Lladruc

Els alumnes de l’escola Vila-romà ben atents al taller Lladruc

Finalment vam sortir al pati i els alumnes van poder posar en pràctica els coneixements adquirits amb la Burka i la Mina, les nostres Pastors Alemanys de treball i futures gosses detectores, que, val a dir-ho, no van deixar de moure la cua al ser el centre d’atenció i rebre una allau de curoses carícies infantils. També vam fer-los una petita demostració d’obediència: les gosses van caminar al costat sense estirar la corretja, van asseure’s, estirar-se i quedar-se quietes a l’ordre i el que més gràcia els va fer, xocar la pota.

La Burka i la seva llarga cua van estar molt contetes de l'activitat!

La Burka i la seva llarga cua van estar molt contentes de l’activitat!

Ens enduem un molt bon record d’aquesta escola, els alumnes van estar molt atents i silenciosos i van fer un munt de preguntes, els professors estaven tant o més meravellats que els nens i tant nosaltres com les gosses ens ho vam passar d’allò més bé. Des d’aquí agraïr a la directora del centre, la tutora del grup, els professors i als conserges l’oportunitat que ens han donat d’aportar el nostre petit granet de sorra per ajudar a crear, ja des de ben joves, una societat més responsable amb els gossos.

Habemus Burka!

Burka, futura gossa detectora de Lladruc

La Burka, futura gossa detectora de Lladruc! 🙂

Després d’unes cinc hores i mitja de cotxe des de València, amb parades freqüents i les cervicals fetes pols podem dir ben orgullosos que ja tenim la Burka a casa!  Fins que no em donin l’alta us tocarà conèixer-la a través del blog: com ja us vam dir en aquest post la Burka és una Pastor Alemany de treball filla d’Endy Von Karthago i Dickie Von Der Pelaumbachstrade que va nèixer el 20 d’Agost.

Quan vam haver d’eutanasiar la Muga dos amics em van veure tan feta caldo que es van oferir a buscar-nos un bon cadell. El primer va ser l’Ángel, excel·lent criador de Pastor Alemany i bomber apassionat pels gossos de rescat que va fer mans i mànigues per aconseguir-nos la Mina, que vaig anar a buscar a Màlaga aquest Juliol i que ja esteu farts de veure en el blog, el Facebook i el Twitter.

L’altre va ser en Paul, el cap de la unitat canina de la Policia de Palma de Mallorca. Conec pocs ensinistradors que, amb els seus coneixements i la seva categoria, siguin tan humils i accessibles com ell. I té una altra gran qualitat: és sincer com una mala cosa! És tan perfeccionista que si un gos li agrada pots pujar-hi de peus que el gos en questió és un fora de sèrie. Recordo que em va dir: “aquesta gossa (referint-se a la mare de la Burka) m’encanta i el pare ha reproduït molt bé!”.  Així que no ho vaig dubtar ni un moment i després d’investigar els pedigrees, vaig trucar al criador per reservar-li una cadelleta.

I aquí entra en escena en Paco, criador apassionat. En Paco no es dedica professionalment al món del gos així que es pot permetre el luxe de només fer les cadellades que a ell realment li interessen. Els bons criadors no “et volen vendre el gos” sinó que intenten esbrinar si tu seràs un bon propietari per cuidar allò que a ells tan d’esforç els ha suposat criar. Vam estar gairebé cinquanta minuts al telèfon: li vaig explicar que els nostres gossos són detectors però que només treballen en operatius concrets i la resta del temps viuen en família, que tenen un pati on estirar les potes però que sempre acaben preferint estar al costat del sofà estirats en una colxoneta de quadres i que m’havia de perdonar per avançat però que abans que arribés la cadelleta segurament l’emprenyaria (i molt!) i li demanaria fotos i novetats sovint però que jo donava molta importància a les primeres fases del desenvolupament i a la socialització. També li vaig dir que quan volgués estava convidat a venir-nos a veure i conèixer a la Cendra i a la Mina. Devíem passar amb nota el “control de qualitat” perquè només van nèixer dos cadells i ens vam poder quedar amb la femella 🙂

Amb amor de propiètaria haig de dir que és preciosa: és grisosa-marronosa, més aviat peluda i molt gordeta. Amb nou setmanes recent fetes encara no podem començar l’ensinistrament específic de detecció però sí que la socialitzarem perquè en un futur pugui desenvolpar qualsevol tipus d’operatiu, treballarem l’obediència bàsica, li ensenyarem a controlar la mossegada (fonamental en el seu pedigree totalment “IPOnero”!) i unes pautes perquè tingui una bona conducta higiènica. Si tot va bé, quan sigui adulta ens sentirem orgullosos de poder dir que és una altra gossa preparada per nosaltres que contribueix a fer un món més segur.

Benvinguda a Can Lladruc, Burka!

La futura incorporació a Can Lladruc!

Cadelleta Lladruc

Estimats lectors del blog: us presento la Burka!

Si els metges em deixen d’aquí 15 dies anirem a València a buscar aquesta preciositat. Es tracta d’una Pastor Alemany de treball d’unes excel·lents línies: el pare és l’Endy Von Karthago i la mare Dickie Von Der Pelaumbachstrade, amb els mateixos orígens de l’afix d’on prové la mare de la Mina.

El creuament ha de produir uns gossos molt potents, amb caràcter i amb unes qualitats fora de sèrie pel treball. I és que, si tot va bé, aquesta cadelleta nascuda el 20 d’Agost formarà un tàndem amb la Mina i també es convertirà en una gossa detectora.

Estem ansiosos per coneixe’t, Burka! 🙂

Comiat Muga

Avui fa un mes escrivia el post més difícil de tota la història del blog. Fa 31 dies que la Muga no és amb nosaltres i encara em poso trista al recordar-la així que hem volgut fer-li un vídeo de comiat. Hem triat fotos en les quals se la veiés ben feliç i activa: jugant amb un pal, intentant olorar coses del congelador o fent obediència bàsica però també fotos dels llocs que tenien un especial sentit per nosaltres perquè és on hagués hagut de treballar d’adulta: empreses privades, centres comercials, estacions de trens i aeroports.

Muga: gràcies per tot el que vam poder compartir, sempre seràs la nostra “Petiua”!

Et trobem tant a faltar…

La Mina ja és aquí!

La Mina, la nostra futura gossa detectora

La Mina, la nostra futura gossa detectora!

Avui us vull presentar la Mina, la nostra Pastor Alemany de treball filla de Hosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que abans-d’ahir vaig anar a buscar a Màlaga. Sí, alguns ensinistradors estem tan enamorats dels nostres gossos (fins i tot abans que siguin nostres!) que invertim un dia sencer a l’autopista i l’aeroport per garantir que tinguin la millor arribada a casa possible!

Si tot va bé, aquesta cadelleta grisosa amb potes negres i taca blanca al pit, serà la nostra futura gossa detectora durant els propers 10 o 12 anys. Ara per ara la nostra prioritat serà que agafi una mica més de pes a base de Royal Canin Maxi Starter i caldos “de la seva iaia” (que vénen a ser un còctel hiperproteic capaç de ressucitar a qualsevol) i socialitzar-la com cal perquè en un futur tingui un comportament exemplar en qualsevol operatiu que hagi de desenvolupar. També treballarem l’obediència bàsica d’una manera molt amena i divertida però posant unes bones bases per tots els requeriments que tindrà a mesura que vagi creixent, li ensenyarem a controlar la mossegada (fonamental en un Pastor Alemany i més de les seves línies de sang!) i per últim acabarem de reforçar-li que faci pipí i caca al seu lloc que de moment ho està fent molt i molt bé!

Si ara estic escrivint aquest post és gràcies a l’Ángel que ha fet honor al seu nom i m’ha aguantat en les pitjors ploreres per la Muga i després s’ha encarregat d’aconseguir-nos la Mina amb una il·lusió contagiosa. Perquè val a dir que, sense saber-ho, el palíndrom de “Mina” és “Ànim” i en poc més de vint-i-quatre hores ens ha donat una alegria indescriptible. També haig d’agrair a en David i la Mónica, de Màlaga, perquè, tot i la ser la primera vegada que ens vèiem, em van oferir una calorosa rebuda i em van volar les hores mentre parlàvem de pedigrees, competicions i mètodes d’entrenament.

I per últim vull recomanar-vos que, si heu de volar amb un gos de menys de 8 kilos ho feu pagant els vint-i-cinc euros del bitllet amb Vueling ja que la seva atenció va ser extraordinària: l’hostessa de terra va fer que tinguéssim embarcament prioritari per tal que no ens haguéssim d’esperar gens i les hostesses de cabina ens van reservar tota una fila de seients només per nosaltres i cada dos per tres venien a oferir-li aigua a la Mina mentre li deien moneries. Fins i tot el pilot va voler conèixer en persona a la “famosa perra”!

La Mina durant el seu primer vol

La Mina durant el seu primer vol

Mentrestant jo l’abraçava ben fort i ufanosa com un paó pensant en tot el que hem de descobrir, aprendre i aconseguir juntes…

Benvinguda Mina, estic segura que seràs una gran gossa!

I demà? A Màlaga a recollir la nostra cadelleta!

La nostra futura cadelleta!

Una d’aquestes és la Mina! 

Ens vam estimar la Muga amb bogeria fins i tot abans de tenir-la amb nosaltres i, per més anys que passin, serà insubstituïble. Els pocs mesos que va viure va demostrar ser una gossa fantàstica i sempre ens quedarem amb el record de la gran detectora que hagués pogut ser d’adulta: una gossa sociable i equilibrada al servei dels altres.

Ara, tot i que la seva mort encara és massa recent, cal mirar endavant i augmentar la família amb un cadell que es converteixi en un gos d’èlit pel nostre futur projecte de gossos detectors i que també pugui ser ben feliç imitant a la Cendra, jugant amb els nebots i rebolcant-se per l’alfombra del menjador.

I aquí entra en escena l’Ángel que, a part de ser un excel·lent criador de Pastor Alemany, és un gran amic i entre sanglots i després de tenir-lo més de vint minuts al telèfon, li vaig aconseguir demanar que ens busqués un altre cadell. Com a bon aragonès l’Ángel és persistent com ell sol i ho ha organitzat tot de tal manera que només li ha faltat enviar-me un bitllet d’avió per demà anar a Màlaga a recollir la nostra futura cadelleta.

La nostra protagonista és una Pastor Alemany de treball, filla de Kosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que ha nascut el cinc de Juny en una cadellada de nou femelles: sis grises i tres negres. S’ha criat en un centre caní però marejada pels néts del criador i de nombroses visites, fet que li assegura una bona socialització. Com que estem convençuts que “serà una mina” buscant anfetamines es dirà precisament així, Mina.

Demà passat us la presentarem formalment! 🙂