La Mina, la nostra futura gossa detectora!

Avui us vull presentar la Mina, la nostra Pastor Alemany de treball filla de Hosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que abans-d’ahir vaig anar a buscar a Màlaga. Sí, alguns ensinistradors estem tan enamorats dels nostres gossos (fins i tot abans que siguin nostres!) que invertim un dia sencer a l’autopista i l’aeroport per garantir que tinguin la millor arribada a casa possible!

Si tot va bé, aquesta cadelleta grisosa amb potes negres i taca blanca al pit, serà la nostra futura gossa detectora durant els propers 10 o 12 anys. Ara per ara la nostra prioritat serà que agafi una mica més de pes a base de Royal Canin Maxi Starter i caldos “de la seva iaia” (que vénen a ser un còctel hiperproteic capaç de ressucitar a qualsevol) i socialitzar-la com cal perquè en un futur tingui un comportament exemplar en qualsevol operatiu que hagi de desenvolupar. També treballarem l’obediència bàsica d’una manera molt amena i divertida però posant unes bones bases per tots els requeriments que tindrà a mesura que vagi creixent, li ensenyarem a controlar la mossegada (fonamental en un Pastor Alemany i més de les seves línies de sang!) i per últim acabarem de reforçar-li que faci pipí i caca al seu lloc que de moment ho està fent molt i molt bé!

Si ara estic escrivint aquest post és gràcies a l’Ángel que ha fet honor al seu nom i m’ha aguantat en les pitjors ploreres per la Muga i després s’ha encarregat d’aconseguir-nos la Mina amb una il·lusió contagiosa. Perquè val a dir que, sense saber-ho, el palíndrom de “Mina” és “Ànim” i en poc més de vint-i-quatre hores ens ha donat una alegria indescriptible. També haig d’agrair a en David i la Mónica, de Màlaga, perquè, tot i la ser la primera vegada que ens vèiem, em van oferir una calorosa rebuda i em van volar les hores mentre parlàvem de pedigrees, competicions i mètodes d’entrenament.

I per últim vull recomanar-vos que, si heu de volar amb un gos de menys de 8 kilos ho feu pagant els vint-i-cinc euros del bitllet amb Vueling ja que la seva atenció va ser extraordinària: l’hostessa de terra va fer que tinguéssim embarcament prioritari per tal que no ens haguéssim d’esperar gens i les hostesses de cabina ens van reservar tota una fila de seients només per nosaltres i cada dos per tres venien a oferir-li aigua a la Mina mentre li deien moneries. Fins i tot el pilot va voler conèixer en persona a la “famosa perra”!

La Mina durant el seu primer vol

Mentrestant jo l’abraçava ben fort i ufanosa com un paó pensant en tot el que hem de descobrir, aprendre i aconseguir juntes…

Benvinguda Mina, estic segura que seràs una gran gossa!