Per desgràcia a vegades em toca planejar esdeveniments a l’últim minut: hi ha massa trencaclosques en forma de classes, cursos i workshops per organitzar perquè a una servidora li faci l’efecte que pot delegar Lladruc als companys i anar-se’n a Huesca tres dies. Però… què carai! Les últimes setmanes han estat tan estressants que no recordava què era dormir vuit hores seguides i les cambreres del servei ràpid del Viena ja em començaven a preguntar “si volia el de sempre”, (la qual cosa és un mal presagi pel meu teixit adipós!) així que tocava anar a la XIX Copa d’Espanya d’IPO i baixar el ritme.

La Hiusa Tutonka en un exercici de protecció

Per qui no conegui aquest esport dir-vos que l’I.P.O, anteriorment conegut com a R.C.I, és un programa on es combinen tres disciplines: l’obediència, la protecció i el rastreig i on s’intenta valorar la resistència, l’estabilitat mental, la voluntat i l’ensinistrabilitat del gos, el seu vincle amb el guia i la qualitat del treball que desenvolupen els dos.

En Sumo del Salto Roldan fent “l’empalissada” amb l’apport i volant mentre mossega al figurant

Entre els participants hi havia en Juan Antonio que des de que em va ajudar amb el projecte de final del màster d’instructor d’unitats canines de treball de la UAB m’ha servit de vademecum ensinistradoril per aclarir dubtes, solucionar contratemps concrets de l’ensinistrament dels gossos de detecció i compartir punts de vista. El seu gos, en Sumo del Salto Roldán, va fer un bon paper però va quedar lluny de les primeres posicions que, en canvi, sí van aconseguir uns altres coneguts, els de l’equip Quercus de Màlaga. Entre ells en David, que és el responsable que la Mina sigui a Can Lladruc, va quedar setè amb el seu Malinois E’Icaro des Loups Mutins. També us haig de confessar que em moria de ganes de veure en competició a la Unika de Togaricha, Pastor Alemany d’uns dels afixs punters de l’Estat Espanyol i del qual espero que ben aviat en puguem tenir una representació a Can Lladruc. Podeu veure la seva actuació clickant aquí

Finalment dir-vos que l’I.P.O té fama de ser un dels esports més competitius i elitistes del món del caní però nosaltres ens ho vam passar així de bé celebrant que Dissabte vaig fer vint-i-vuit anys…

La Mar i l’Antón (responsables de Julius K9 a Espanya), l’Ángel (co-organitzador del workshop de l’Aneta Migas) i una servidora a punt de fer un atac llançat a una capsa de magdalenes Cal Tuset! 🙂

P.D- A Lladruc tenim els millors clients del món. Ja ho sabia abans però després que Dissabte m’enviéssiu SMS i e-mails amb fotos dels vostres gossos amb desitjos d’aniversari o fins i tot aguantant espanta-sogres (gràcies “família Xispa”!), encara n’estic més convençuda. MOLTES GRÀCIES a tots! 😀