Benvingut a Lladruc, Bond!

En Bond, futur gos detector de Lladruc, al jardí de casa.

En Bond, futur gos detector de Lladruc, aquest matí al jardí de casa.

En el post anterior us parlava de tot el que cal quan anem a buscar un cadell i que nosaltres aviat augmentaríem la família. Doncs bé, el protagonista ja és a casa, es diu Bond i és un Pastor Alemany de treball completament negre de només vuit setmanes que ahir va volar amb mi, fent un escàndol terrible, des de Santiago de Compostela fins a Barcelona i va fer una horeta i mitja de cotxe fins a casa.

En Bond és fill d’en “Quando Vom Haus Van Hipp” i de la “Wicka Vom Königsbruch”, dos gossos molt potents d’origen alemany que en Marcos, de l’afix gallec “Do Narla”, ha criat i cuidat d’una manera excel·lent a casa seva, amb la seva família. Gràcies a això, en Bond té una immillorable socialització de base, una de les nostres prioritats quan escollim a un cadell que ha d’acabar essent un gos de treball. A partir d’avui aprendrà les ordres d’obediència de base, a controlar la mossegada i a tenir una bona conducta higiènica i ben aviat començarà el seu ensinistrament específic per a convertir-se en un gos detector d’explosius per al projecte que ja vam iniciar fa tres anys i del qual esperem que n’acabi essent protagonista.

I abans que m’ho pregunteu: no, no pretenem que en Bond sigui un “enviat especial” ni un “007”. En Bond s’anomena així perquè, quan fa dues setmanes vaig agafar un vol des de Madrid fins a La Coruña i després un cotxe de lloguer per anar a visitar durant unes sis hores la cadellada (sí, els ensinistradors apassionats fem aquesta mena de bogeries!), tenia la idea d’escollir una femella, la Bomba. Les que hi havia eren fantàstiques i em van encantar però el petit diable completament negre que no em deixava de mossegar la vora dels pantalons i de llepar-me la cara compulsivament quan el tenia agafat en braços em va enamorar. Pensava en les femelles i, tot seguit, patam!, allà era ell, acompanyant-me en el pensament a l’avió fins a Madrid, a les reunions, a la dutxa de l’hotel i fins i tot a l’AVE de tornada fins a Figueres. No vaig poder esperar a arribar a casa per trucar al criador i dir-li que, tot i que sabia que era el seu preferit, m’agradaria que fos el mascle negre qui vingués a Lladruc.

Foto d'en Bond i una servidora a Galícia. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d'ell en aquest moment!

Foto d’en Bond i una servidora a Galícia fa quinze dies. Us asseguro que volia triar una femella però em vaig enamorar d’ell en aquest moment!

Sincerament, no sé quina mena de bogeria em va agafar fa dues setmanes amb aquest cadell però ara, que no fa ni vint-i-quatre hores que ha arribat a casa i ja persegueix les sofertes gallines, vol atrapar la cua dels dos incrèduls gats i intenta usurpar el pinso de la Cendra, la Mina, la Burka i en Connor, ho començo a tenir més clar: hi ha gossos que tries i gossos que et trien, i amb aquests últims és amb els que s’estableix un vincle especial que, en anglès, es diu justament així, “Bond”, traduït literalment com a “Vincle”, “Compromís” o “Enllaç”.

Benvingut a casa, Bond!

Roser Feliu.

 

Anuncis

Habemus Burka!

Burka, futura gossa detectora de Lladruc

La Burka, futura gossa detectora de Lladruc! 🙂

Després d’unes cinc hores i mitja de cotxe des de València, amb parades freqüents i les cervicals fetes pols podem dir ben orgullosos que ja tenim la Burka a casa!  Fins que no em donin l’alta us tocarà conèixer-la a través del blog: com ja us vam dir en aquest post la Burka és una Pastor Alemany de treball filla d’Endy Von Karthago i Dickie Von Der Pelaumbachstrade que va nèixer el 20 d’Agost.

Quan vam haver d’eutanasiar la Muga dos amics em van veure tan feta caldo que es van oferir a buscar-nos un bon cadell. El primer va ser l’Ángel, excel·lent criador de Pastor Alemany i bomber apassionat pels gossos de rescat que va fer mans i mànigues per aconseguir-nos la Mina, que vaig anar a buscar a Màlaga aquest Juliol i que ja esteu farts de veure en el blog, el Facebook i el Twitter.

L’altre va ser en Paul, el cap de la unitat canina de la Policia de Palma de Mallorca. Conec pocs ensinistradors que, amb els seus coneixements i la seva categoria, siguin tan humils i accessibles com ell. I té una altra gran qualitat: és sincer com una mala cosa! És tan perfeccionista que si un gos li agrada pots pujar-hi de peus que el gos en questió és un fora de sèrie. Recordo que em va dir: “aquesta gossa (referint-se a la mare de la Burka) m’encanta i el pare ha reproduït molt bé!”.  Així que no ho vaig dubtar ni un moment i després d’investigar els pedigrees, vaig trucar al criador per reservar-li una cadelleta.

I aquí entra en escena en Paco, criador apassionat. En Paco no es dedica professionalment al món del gos així que es pot permetre el luxe de només fer les cadellades que a ell realment li interessen. Els bons criadors no “et volen vendre el gos” sinó que intenten esbrinar si tu seràs un bon propietari per cuidar allò que a ells tan d’esforç els ha suposat criar. Vam estar gairebé cinquanta minuts al telèfon: li vaig explicar que els nostres gossos són detectors però que només treballen en operatius concrets i la resta del temps viuen en família, que tenen un pati on estirar les potes però que sempre acaben preferint estar al costat del sofà estirats en una colxoneta de quadres i que m’havia de perdonar per avançat però que abans que arribés la cadelleta segurament l’emprenyaria (i molt!) i li demanaria fotos i novetats sovint però que jo donava molta importància a les primeres fases del desenvolupament i a la socialització. També li vaig dir que quan volgués estava convidat a venir-nos a veure i conèixer a la Cendra i a la Mina. Devíem passar amb nota el “control de qualitat” perquè només van nèixer dos cadells i ens vam poder quedar amb la femella 🙂

Amb amor de propiètaria haig de dir que és preciosa: és grisosa-marronosa, més aviat peluda i molt gordeta. Amb nou setmanes recent fetes encara no podem començar l’ensinistrament específic de detecció però sí que la socialitzarem perquè en un futur pugui desenvolpar qualsevol tipus d’operatiu, treballarem l’obediència bàsica, li ensenyarem a controlar la mossegada (fonamental en el seu pedigree totalment “IPOnero”!) i unes pautes perquè tingui una bona conducta higiènica. Si tot va bé, quan sigui adulta ens sentirem orgullosos de poder dir que és una altra gossa preparada per nosaltres que contribueix a fer un món més segur.

Benvinguda a Can Lladruc, Burka!

La futura incorporació a Can Lladruc!

Cadelleta Lladruc

Estimats lectors del blog: us presento la Burka!

Si els metges em deixen d’aquí 15 dies anirem a València a buscar aquesta preciositat. Es tracta d’una Pastor Alemany de treball d’unes excel·lents línies: el pare és l’Endy Von Karthago i la mare Dickie Von Der Pelaumbachstrade, amb els mateixos orígens de l’afix d’on prové la mare de la Mina.

El creuament ha de produir uns gossos molt potents, amb caràcter i amb unes qualitats fora de sèrie pel treball. I és que, si tot va bé, aquesta cadelleta nascuda el 20 d’Agost formarà un tàndem amb la Mina i també es convertirà en una gossa detectora.

Estem ansiosos per coneixe’t, Burka! 🙂

I demà? A Màlaga a recollir la nostra cadelleta!

La nostra futura cadelleta!

Una d’aquestes és la Mina! 

Ens vam estimar la Muga amb bogeria fins i tot abans de tenir-la amb nosaltres i, per més anys que passin, serà insubstituïble. Els pocs mesos que va viure va demostrar ser una gossa fantàstica i sempre ens quedarem amb el record de la gran detectora que hagués pogut ser d’adulta: una gossa sociable i equilibrada al servei dels altres.

Ara, tot i que la seva mort encara és massa recent, cal mirar endavant i augmentar la família amb un cadell que es converteixi en un gos d’èlit pel nostre futur projecte de gossos detectors i que també pugui ser ben feliç imitant a la Cendra, jugant amb els nebots i rebolcant-se per l’alfombra del menjador.

I aquí entra en escena l’Ángel que, a part de ser un excel·lent criador de Pastor Alemany, és un gran amic i entre sanglots i després de tenir-lo més de vint minuts al telèfon, li vaig aconseguir demanar que ens busqués un altre cadell. Com a bon aragonès l’Ángel és persistent com ell sol i ho ha organitzat tot de tal manera que només li ha faltat enviar-me un bitllet d’avió per demà anar a Màlaga a recollir la nostra futura cadelleta.

La nostra protagonista és una Pastor Alemany de treball, filla de Kosman de Haizaldi i Yena Von Der Mohnwiese que ha nascut el cinc de Juny en una cadellada de nou femelles: sis grises i tres negres. S’ha criat en un centre caní però marejada pels néts del criador i de nombroses visites, fet que li assegura una bona socialització. Com que estem convençuts que “serà una mina” buscant anfetamines es dirà precisament així, Mina.

Demà passat us la presentarem formalment! 🙂

%d bloggers like this: