En Connor, futur gos detector, gaudint del seu mossegador en el seu primer entrenament en un aeroport. Heu vist quina cara de felicitat? 🙂
Benvolguts amics de Lladruc,
Avui, dia oficial dels enamorats per a mig món, us haig de presentar algú molt especial: en “Connor de la Isla del Rey” (“Voltor de Togaricha” x “Amy de Marchamalo”). Igual que la seva germanastra Fura, que ja coneixeu, en Connor va néixer a Mallorca però amb tan sols tres mesos va ser enviat en avió a Barcelona, on s’estava iniciant en I.P.O i posteriorment en Ring Francès.
Sempre dic als meus alumnes que, per a tenir les màximes garanties, els gossos detectors s’han de comprar amb vuit o nou setmanes a criadors reconeguts i treballar gairebé obsessivament la seva socialització, control de la mossegada i obediència bàsica. També els dic que m’agrada més treballar amb femelles, que prefereixo els colors foscos perquè són més repressius i per tant s’ajusten més a la imatge que hem de donar a la majoria de serveis i que m’agraden els Pastors Alemanys de treball més aviat petits, lleugers i d’esquena curta.
Pascal deia que “el cor té raons que la raó ignora” i potser és veritat perquè així, com qui no vol la cosa, estic escrivint aquest post amb en Connor roncant als meus peus. Sí, en Connor, un Pastor Alemany d’un any, gris, mascle, no castrat, amb un físic allunyat del meu prototip ideal i que fins avui no havia viscut mai a dins d’una casa, que té una obediència molt justeta i que tampoc havia seguit cap mena de programa de socialització. Potser m’he impregnat de “l’esperit Sant Valentinenc” (existeix alguna nomenclatura semblant?) però després d’haver-lo fet jugar amb el mossegador vermell de la Cendra pel mig de l’aeroport i veure’l tan motivat que les potes li relliscaven i la curiositat per veure què era una maleta amb rodes, unes escales mecàniques o una cinta transportadora li feien no parar quiet ni un moment, he tingut el convenciment que, amb les seves qualitats naturals i el meu compromís i el de tot l’equip de Lladruc, serà un bon gos detector que ajudarà a crear un món més segur. Però encara estic més convençuda, amb aquella certesa que parla des del cor, que aquí serà molt feliç, potser com mai ho havia estat abans.
En Connor mirant fixament a la càmera amb la mateixa il·lusió amb la qual mira la pilota! 🙂
BENVINGUT A LLADRUC, CONNOR!
Lladruc 