M’he jurat i perjurat a mi mateixa que no faria cap comentari sobre quina mena de “persona” ha de ser la que deixa abandonada la seva gata, prenyada, al mig del carrer. Així doncs, us presento la seva conseqüència, un preciós gatet blanc i negre que ha sobreviscut gràcies a una fortalesa extraordinària i la bona voluntat d’un parell de veïnes que l’han estat alimentant, cada vespre, amb una dedicació extraordinària.

Llavors entra en escena una servidora, que no es pot reprimir quan veu un animal desvalgut i decideix emportar-s’el cap a casa però abans fer-li una revisió general i anàlisis clíniques per si pateix alguna malaltia, comprovar que no tingui xip, desparasitar-lo internament i externament, vacunar-lo, alimentar-lo amb pinso de cadell, reservar hora per castrar-lo d’aquí uns mesos i assegurar-li que no morirà esclafat, ofegat o enverinat en qualsevol cuneta com moren centenars d’animals domèstics al nostre país cada dia.

I aquí tenim l’Oreo, un preciós gat blanc i negre d’ulls verds que ronroneja només d’acaronar-lo, intenta caçar els peixos de l’aquari fent un triple salt mortal tot estirant la pota dreta del davant i al qual en Mikado i la Milka, els altres gats, miren amb cert recel. A partir d’ara, l’Oreo ostentarà el títol de “tercer agent de socialització felina” i ensenyarà als gossos detectors d’explosius, drogues i bitllets de Lladruc a treballar amb tota mena de distraccions.
Veient el seu excel·lent caràcter, l’Oreo també ha començat a participar en les activitats assistides amb animals que realitzem. La Maria, usuària d’un centre de gent gran, va quedar-ne tan enamorada que gairebé plora quan se li va estirar a la falda, mireu!

Sincerament, Oreo, no t’esperàvem però ens has ben enamorat… benvingut a Lladruc!
Roser Feliu.