All posts tagged Formació

Curs maneig del gos

Per fi puc resumir-vos el curs “d’iniciació en el maneig del gos” organitzat en col·laboració entre CTAC i Lladruc el passat mes de Gener.

En la societat actual es fa cada cop més necessària la formació de propietaris i futurs professionals del món del gos per la qual cosa vam crear un curs teòric i pràctic amb tots els aspectes fonamentals que s’haurien de tenir en compte. Entre altres, vam explicar les principals teories d’ensinistrament, quin és el material adequat per educar diferents tipus de gossos, aspectes veterinaris bàsics, tipus d’aprenentatges, els problemes de conducta més freqüents i les principals tècniques que utilitzem els professionals per solucionar-los.

A nivell pràctic vam establir les bases de diferents exercicis bàsics d’obediència: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a la cridada. Tot i les poques hores de les quals vam disposar, el canvi que van experimentar els tres gossos participants, en Fox (Golden Retriever), la Shanti (gosseta creuada) i l’Irai (Labrador Retriever),va ser espectacular.

M’enduc un gran record d’aquesta formació i estic molt orgullosa dels quatre propietaris conscienciats pel benestar dels seus gossos que han treballat de valent per fer-los més feliços. També ha estat un luxe poder compartir docència amb l’Albert Marquès i gaudir de les magnífiques instal·lacions al centre de Girona de les quals disposa CTAC a qui haig d’agraïr l’oportunitat donada.

Degut a les peticions que han fet, en dates properes s’organitzarà un altre curs de maneig en el qual ja hi ha dues persones apuntades. Si us hi animeu podeu posar-vos en contacte amb info@ctacgirona.com

P.D- Podeu trobar fotos molt millors i un resum més extens al blog de la Cristina, la mestressa de la Shanti: www.amicspeluts.blogspot.com

2 comentaris

by lladruc on Març 8, 2011 • Enllaç permanent

Posted in Cursos formació

Etiquetat Albert Marquès, CTAC, CTAC Girona, Curs bàsic de maneig, Curs per propietaris, Cursos de formació, educació bàsica, Ensinistrament, Formació, Fox, Golden Retriever, Gos mestís petit, Irai, Labrador Retriever, Mestís petit, Shanti

Posted by lladruc on Març 8, 2011

https://lladruc.blog/2011/03/08/curs-maneig-del-gos/

Nova formació CTAC- Lladruc

Lladruc col·laborarà amb CTAC (Centre Teràpies Assistides amb Cans) per a la realització del “Curs d’iniciació en el maneig del gos”. Es tracta d’una formació teòrico-pràctica que es desenvoluparà durant tres matins de dissabte consecutius al seu local del centre de Girona i on es donaran les bases de psicologia canina, salut i maneig necessàries per a qualsevol propietari responsable o bé com a iniciació per aquelles persones que més endavant volen encaminar el seu futur cap al món del gos (cuidadors, treballadors de gosseres, futurs ensinistradors, tècnics veterinaris, etc).

Per a reservar les últimes places o per a més informació podeu contactar amb l’associació a través del telèfon 656.405171 o per correu electrònic a info@ctacgirona.com

Us hi esperem!

1 comentari

by lladruc on gener 11, 2011 • Enllaç permanent

Posted in Uncategorized

Etiquetat CTAC, Curs bàsic caní, Curs d'ensinistrament, Curs d'iniciació al maneig del gos, Curs d'obediència, Curs de maneig del gos, Curs educació canina, Curs ensinistrador, Curs Girona, Curs per a propietaris, Formació

Posted by lladruc on gener 11, 2011

https://lladruc.blog/2011/01/11/nova-formacio-ctac-lladruc/

Seminari Aubrey Fine

El cap de setmana passat (8 i 9 de Maig) vaig assistir al “Seminari tècnic sobre teràpia assistida amb animals” que va tenir lloc al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB). Entre els ponents hi havia algunes de les figures més representatives d’aquest àmbit: el psicòleg Aubrey Fine, el psiquiatra Antoni Bulbena i l’etòleg Jaume Fatjó.

Fine és, entre altres, autor del “Manual de terapia asistida por animales” publicat per la Fundació Affinity i un dels visionaris que va creure que un aquari a la sala d’espera tranquil·litza els pacients, un gos a la consulta ajuda a catalitzar les emocions i una cacatua pot fer augmentar l’autoestima d’un nen autista. Fine transpira, valgui la contradicció, una barreja estranya d’optimisme i realisme que t’impedeix plorar quan t’explica històries tan dures com la d’una adolescent que es va intentar suïcidar i que va plorar sense parar mentre la seva gossa Puppy li llepava les ferides que s’havia fet als braços o com una Golden Retriever de teràpia es va adormir entre els braços de l’Alexandra, una nena malalta de càncer que moriria aquella mateixa nit. Fine sembla que et submergeixi en una pluja d’estiu: et condueix al límit de les llàgrimes, et crea un nus a la gola i et posa la pell de gallina però tot aquest xàfec dura només uns segons perquè a l’instant següent et recorda, amb una sensibilitat exquisita, que la vida és, simplement, així de meravellosament curta. Vaig sortir del seminari amb energies renovades, pensant que en el món de les teràpies assistides amb animals queda molt per investigar però que, sobretot, manquen professionals formats i apassionats com Fine, que, tal com m’ha posat a la dedicatòria del seu llibre “celebrin allò dolent”!

Per acabar vull donar les gràcies a la Mona, tècnica en TAA de la Fundació Affinity, per informar-me de l’existència d’aquest magnífic seminari.

P.D- Vaig tenir un error imperdonable al deixar-me la càmera així que us haureu de conformar amb una foto del manual…

4 comentaris

by lladruc on Mai 14, 2010 • Enllaç permanent

Posted in Cursos formació

Etiquetat Aubrey Fine, Barcelona, Bulbena, Col·legi oficial de veterinaris, Fatjó, Fine, Formació, Fundació Affinity, Golden Retriever, Gos de teràpia, Seminari, TAA, Tècnic en teràpia assistida amb animals, Teràpia assistida amb animals, Teràpia assistida amb gossos

Posted by lladruc on Mai 14, 2010

https://lladruc.blog/2010/05/14/seminari-aubrey-fine/

Seminari Raymond Coppinger

El cap de setmana passat (10 i 11 d’Abril) vaig assistir al seminari “Evolució del comportament i cognició canina” impartit pel Dr. Raymond Coppinger.
Coppinger és l’autor, juntament amb la seva dona, del llibre “Perros”, un d’aquells títols que haurien de ser imprescindibles per qualsevol amant del món caní. Entre tants llibres pretesament científics sobre comportament i evolució, el de Coppinger és dels pocs que dóna una informació contrastada, àmpliament analitzada i magníficament redactada. Us el recomano fervorosament (ISBN: 84-932659-6-9).

Tal com he comentat en posts anteriors, a l’hora d’assistir als seminaris em fixo en la qualitat del docent però també en la seva qualitat personal. I dues variables que ajuden a conformar-la són la passió que posa en fer que es comprengui el que explica i la manera com tracta el seu gos. En aquest cas el ponent aconseguia no només formar als assistents sinó fer-los vibrar, omplir-los de preguntes, obligar-los a esborrar la informació que posseïen i refrescar-los-la amb els seus extensos coneixements. És fascinant sentir parlar a Coppinger del seu projecte de gossos protectors de ramat que ha aconseguit evitar als EUA pèrdues milionàries en robatoris o matances de bestiar per part d’animals salvatges. O sentir-lo explicar perquè els pastors alemanys fracassen en la majoria d’ensinistraments com a gossos d’assistència. O com seleccionar un equip de gossos de trineu efectiu (tema que es mereix un post exclusiu). O…

L’autor obliga a considerar la importància de la biologia, dels gens, del “fang” amb el qual es configura l’individu. Alguns assistents van sortir un xic decebuts perquè esperaven receptes i tècniques que els mostressin com moldejar aquest “fang”. Però Coppinger és biòleg, no ensinistrador ni tècnic de modificació de conducta. Ell exposa, amb una claredat esfereïdora com la naturalesa, perquè els individus, les races, aquests animals que ens empenyem a domesticar, són com són. Perquè són importants els patrons motors de conducta, en què es diferencien els llops dels gossos o com és que sobreviuen les grans colònies canines de la perifèria de les grans capitals. Coppinger dóna una lliçó d’evolució i cognició però, sobretot, obliga a despertar de la visió romàntica i idealitzada del gos “de companyia” per apropar-nos, amb rigor científic però amb calidesa humanista, al GOS. Una autèntica joia.

6 comentaris

by lladruc on Abril 16, 2010 • Enllaç permanent

Posted in Cursos formació

Etiquetat Barcelona, Biologia i genètica, Cognició, Coppinger, Evolució, Evolució canina, Formació, Gossos, Gossos de trineu, Gossos i llops, Gossos protectors de ramat, Llops, Perros, Raymond Coppinger, Seminari

Posted by lladruc on Abril 16, 2010

https://lladruc.blog/2010/04/16/seminari-raymond-coppinger/

Etoforum

Torno absolutament entusiasmada de l’Etoforum organitzat per Bocalán Madrid aquest dissabte. No m’importen les hores de transport fetes per arribar a Aranjuez (avió, metro, tren de rodalies i taxi), ni la inscripció (110 euros) ni tan sols el fet d’haver pogut dormir només 5 hores perquè realment vaig disfrutar del ponent, Daniel Mills, veterinari i etòleg reconegut a nivell mundial. Ens va parlar d’agressió, comunicació, atenció i percepció canina i ens va donar un munt de consells que penso aplicar a tots i cada un dels meus clients.

Per exemple, des d’un punt de vista exclusivament teòric es van plantejar què feien els propietaris que aconseguien uns millors resultats a nivell d’ensinistrament. Els que, al seu parer, aconseguien una obediència més satisfactòria, eren els que:

Mantenien els gossos focalitzats.
Donaven més premis.
Feien servir la mà que no subjecta la corretja per comunicar-se millor.
Parlaven més però durant menys estona.
Caminaven més ràpid.
Corregien una equivocació parant, refocalitzant al gos i tornant a començar.

S’agraeix una conferència com aquesta, magníficament estructurada, amb una exposició clara i eloqüent i un “savoir faire” i humor que em va renovar encara més les energies. Si a això hi unim el fet que durant el dinar vaig poder intercanviar experiències i anècdotes amb altres educadors canins i que la companyia des de Girona va ser immillorable diria que va ser un dels cursos de formació que he gaudit més.

(Ah! També haig de reconèixer que em va encantar tornar a la capital, on vaig estudiar els tres primers anys de veterinària, tornar a aquella ciutat que, com diu Sabina és “invivible però insustituible”: els seus metros nous i nets, les seves aglomeracions, les llargues cues de cotxes histèrics, els suïssos de San Ginés i l’eterna plaça de Sol, amb el seu vaivé de gent, els crits de les venedores de loteria i els policies de paisà que aguanten les manilles amb la mà esquerra i la porra amb la dreta (per si de cas?).