Suggerències lladruquianes per St. Jordi

Com a resposta a la vostra petició he fet una recopilació de 5 llibres canins per St. Jordi. Aquest és un blog divulgatiu per la qual cosa he escollit llibres fàcils i amens amb els quals pugueu passar una bona estona o “manuals d’emergència canins” que tots hauríem de tenir.

1. “Perros” de Raymond i Lorna Coppinger. ISBN: 84-932659-6-9. Per tots els motius que he exposat en el post anterior, és un llibre que HEU de tenir.

2. “Un cachorro en casa” de Ian Dunbar. ISBN: 84-607-4575-9. Perquè ja que els cadells no arriben amb un manual, almenys que en tingueu un on desesperar-vos!

3. “Las mejoras historias sobre perros” de Gerard Durrell. ISBN: 84-7844-373-8 Perquè tots busquem un llibre que ens emocioni, ens faci reflexionar i que ens sàpiga greu acabar. I posats a demanar… que sigui de gossos!

4. “Manual práctico de medicina veterinaria” de James M. Giffin. ISBN: 84-95873-02-8. Saps com parar una hemorràgia? I com mobilitzar un gos atropellat? T’has parat mai a pensar com es reprodueix un càncer? Quina temperatura té el teu gos? Pots trobar totes aquestes respostes i mil més en aquest meravellós manual rigorós però a l’abast de tothom.

5. “Jugar con su perro” de Christina Sondermann ISBN: 84-315-3642-X. Pels dies plujosos en els quals se t’acaben les idees per gastar l’energia del teu gos. Per estrènyer el vincle amb un gos adoptat. Per estimular mentalment a cadells i gossos joves. Per gossos que viuen amb nens i… perquè a tots ens agrada jugar!

Espero els vostres comentaris!

Anuncis

Seminari Raymond Coppinger

El cap de setmana passat (10 i 11 d’Abril) vaig assistir al seminari “Evolució del comportament i cognició canina” impartit pel Dr. Raymond Coppinger.
Coppinger és l’autor, juntament amb la seva dona, del llibre “Perros”, un d’aquells títols que haurien de ser imprescindibles per qualsevol amant del món caní. Entre tants llibres pretesament científics sobre comportament i evolució, el de Coppinger és dels pocs que dóna una informació contrastada, àmpliament analitzada i magníficament redactada. Us el recomano fervorosament (ISBN: 84-932659-6-9).

Tal com he comentat en posts anteriors, a l’hora d’assistir als seminaris em fixo en la qualitat del docent però també en la seva qualitat personal. I dues variables que ajuden a conformar-la són la passió que posa en fer que es comprengui el que explica i la manera com tracta el seu gos. En aquest cas el ponent aconseguia no només formar als assistents sinó fer-los vibrar, omplir-los de preguntes, obligar-los a esborrar la informació que posseïen i refrescar-los-la amb els seus extensos coneixements. És fascinant sentir parlar a Coppinger del seu projecte de gossos protectors de ramat que ha aconseguit evitar als EUA pèrdues milionàries en robatoris o matances de bestiar per part d’animals salvatges. O sentir-lo explicar perquè els pastors alemanys fracassen en la majoria d’ensinistraments com a gossos d’assistència. O com seleccionar un equip de gossos de trineu efectiu (tema que es mereix un post exclusiu). O…

L’autor obliga a considerar la importància de la biologia, dels gens, del “fang” amb el qual es configura l’individu. Alguns assistents van sortir un xic decebuts perquè esperaven receptes i tècniques que els mostressin com moldejar aquest “fang”. Però Coppinger és biòleg, no ensinistrador ni tècnic de modificació de conducta. Ell exposa, amb una claredat esfereïdora com la naturalesa, perquè els individus, les races, aquests animals que ens empenyem a domesticar, són com són. Perquè són importants els patrons motors de conducta, en què es diferencien els llops dels gossos o com és que sobreviuen les grans colònies canines de la perifèria de les grans capitals. Coppinger dóna una lliçó d’evolució i cognició però, sobretot, obliga a despertar de la visió romàntica i idealitzada del gos “de companyia” per apropar-nos, amb rigor científic però amb calidesa humanista, al GOS. Una autèntica joia.

%d bloggers like this: