El cap de setmana passat (10 i 11 d’Abril) vaig assistir al seminari “Evolució del comportament i cognició canina” impartit pel Dr. Raymond Coppinger.
Coppinger és l’autor, juntament amb la seva dona, del llibre “Perros”, un d’aquells títols que haurien de ser imprescindibles per qualsevol amant del món caní. Entre tants llibres pretesament científics sobre comportament i evolució, el de Coppinger és dels pocs que dóna una informació contrastada, àmpliament analitzada i magníficament redactada. Us el recomano fervorosament (ISBN: 84-932659-6-9).

Tal com he comentat en posts anteriors, a l’hora d’assistir als seminaris em fixo en la qualitat del docent però també en la seva qualitat personal. I dues variables que ajuden a conformar-la són la passió que posa en fer que es comprengui el que explica i la manera com tracta el seu gos. En aquest cas el ponent aconseguia no només formar als assistents sinó fer-los vibrar, omplir-los de preguntes, obligar-los a esborrar la informació que posseïen i refrescar-los-la amb els seus extensos coneixements. És fascinant sentir parlar a Coppinger del seu projecte de gossos protectors de ramat que ha aconseguit evitar als EUA pèrdues milionàries en robatoris o matances de bestiar per part d’animals salvatges. O sentir-lo explicar perquè els pastors alemanys fracassen en la majoria d’ensinistraments com a gossos d’assistència. O com seleccionar un equip de gossos de trineu efectiu (tema que es mereix un post exclusiu). O…

L’autor obliga a considerar la importància de la biologia, dels gens, del “fang” amb el qual es configura l’individu. Alguns assistents van sortir un xic decebuts perquè esperaven receptes i tècniques que els mostressin com moldejar aquest “fang”. Però Coppinger és biòleg, no ensinistrador ni tècnic de modificació de conducta. Ell exposa, amb una claredat esfereïdora com la naturalesa, perquè els individus, les races, aquests animals que ens empenyem a domesticar, són com són. Perquè són importants els patrons motors de conducta, en què es diferencien els llops dels gossos o com és que sobreviuen les grans colònies canines de la perifèria de les grans capitals. Coppinger dóna una lliçó d’evolució i cognició però, sobretot, obliga a despertar de la visió romàntica i idealitzada del gos “de companyia” per apropar-nos, amb rigor científic però amb calidesa humanista, al GOS. Una autèntica joia.