Les pilotes irrompibles

Abans, quan a un cadell li feien mal les dents se li recomanava que se li donés una sabata vella perquè hi jugués. A poc a poc, els propietaris van anar entenent que aquesta no era la millor opció perquè generalitzaven i aprenien que TOTES les sabates eren “mossegables” i causaven estralls. Llavors, a algú se li va acudir  donar-los “joguines” com pilotes de tenis però  eren perilloses i de seguida es trencaven. Ara ens trobem davant d’una “tercera generació” de joguines canines aptes per cadells i adults que no només serveixen per entretenir sinó que eviten alguns trastorns de conducta provocats per l’avorriment i fins i tot milloren la cognició del gos!

Una d’aquestes joguines són les pilotes irrompibles. Construïdes amb un plàstic flonjo però resistent són molt agradables de mossegar però alhora suficientment fortes com per deixar-les al gos durant hores. Poden fer-se servir amb el mundialment conegut joc “d’anar a buscar la pilota” o bé omplir-les per tal que el gos s’hagi d’esforçar a treure el menjar per algun dels dos orificis.

Us puc assegurar tres coses:
– Encara no he trobat cap gos al qual no li agradi. Fins i tot els gossos més primmirats mostren interès per aquesta pilota: no és tan dura com un kong ni tan avorrida com una simple pilota!
– Són irrompibles. Us ho poden confirmar les mandíbules de Malinois o de Rottweilers que les han provat (“working-dog-proof!”). 
– Proporcionen infinites hores d’entreteniment al gos però, sobretot, de descans al propietari. Hi ha alguna cosa més meravellosa que arribar a casa cansat de treballar i trobar-te el teu gos mossegant, feliç i content, la seva pilota irrompible?  

Si teniu qualsevol dubte podeu escriure’ns a lladruc@hotmail.com  🙂

Ònix

La Ònix és una preciosa cadelleta de Weimaraner de Banyoles nascuda l’1 de Juny. Dimarts vam acabar les classes d’educació bàsica i n’estic molt satisfeta. Inicialment havíem d’ensenyar-li la inhibició de la mossegada, pautes higièniques correctes i les ordres bàsiques per a una bona convivència (la cridada, seure, ajeure’s, quedar-se quieta i caminar al costat sense estirar de la corretja) però els seus propietaris, molt il·lusionats, li han anat ensenyant un munt de trucs graciosos: passar enmig de les cames, fer-se la morta, girar sobre si mateixa, fer tombarelles, aguantar una bola de pinso al morro sense moure’s… La veritat és que m’ho he passat d’allò més bé treballant amb ells i no he estat la única ja que la Cendra, després de les classes,  ha tingut una meravellosa companya de jocs a qui perseguir i mossegar les orelles 🙂

Nuk

En Nuk (Dexter de La Serralada) és un magnífic cadell de Pastor Belga Malinois de tres mesos i mig que viu a Sant Feliu de Guíxols. Ahir vam acabar les seves classes d’educació bàsica: sap seure, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat i venir a l’ordre. N’estic especialment contenta perquè el seu propietari hi ha posat moltíssima il·lusió cosa que ha fet que avancéssim ràpidament i el gos estigués molt motivat per aprendre. Un autèntic plaer!

La Cendra fa tres mesos!

La “petita” Cendra es fa gran a passos de gegant, ara ja pesa 8’5 kilos!  Estic molt orgullosa d’ella, amb només tres mesos ja sap venir a la ordre, caminar al meu costat sense estirar i s’asseu i s’estira quan se li demana! Com que és una mica moguda, el que sembla costar-li un xic més és l’ordre de quedar-se quieta però, a poc a poc, fa uns grans progressos! A més, el seu entrenament en ring francès va vent en popa… Potser d’aquí poquet tenim una campiona “made in Catalunya”!

Recentment també hem descobert un objecte fascinant: el frisbee! Sí, aquest disc volador de color groc ens proporciona una gran estona de lleure i no sabria dir qui de les dues en gaudeix més: si ella perseguint-lo o jo veient com no li treu els ulls de sobre ni un moment. És fascinant veure com s’asseu a la ordre i quan li dic “aller jouer”! (“vés a jugar”) surt disparada cap al frisbee per agafar-lo fort entre les dents i tornar-m’el a portar.

Us he dit mai que, només de mirar-la, em cau la baba?

Educar un cadell

Educar un cadell no és una tasca fàcil. Molts dels nostres clients han meditat llargament sobre la raça o el creuament que volien, han pensat quina seria la millor època per endur-se’l a casa, quins horaris farien i quines joguines li comprarien però, un cop ha arribat, no saben com tractar-lo. Un cadell necessita unes pautes clares, se l’ha de manejar amb cura, respectar i estimar però, sobretot, se l’ha d’educar. Aquí és on entrem els ensinistradors. La nostra feina no és limita a educar els gossos sinó que, sobretot amb els cadells, ensenyem als propietaris a ensenyar el seu gos d’una manera eficient per tal que, amb unes poques sessions, aprengui a terme una educació bàsica que li permetrà esdevenir un vertader amic durant la resta de la seva vida.

En aquest punt em trobo ara amb la Cendra (“Cendra de la Serralada”), la meva cadelleta de Pastor Belga Malinois. Va arribar a casa abans-d’ahir i només té set setmanes però ja fa totes les seves necessitats al carrer tot i que aparentment era un repte difícil perquè vivim en un vuitè pis del centre de Girona. La sociabilització està essent molt satisfactòria i, ara mateix, mentre estic escrivint aquest post, està tranquila i entretinguda amb la seva joguina en una habitació plena d’objectes. El més reconfortant és saber que no només l’estic gaudint ara sinó que estic establint les bases per poder-la disfrutar els pròxims 10 o 12 anys ja que, com que estarà perfectament educada, podrà acompanyar-me a tot arreu. Si teniu un cadell no ho dubteu: poseu-vos en mans d’un professional. Notareu la diferència… per molts anys!

Cendra

Avís important: estic exhultant així que, si la meva escriptura és incoherent, se m’escapa alguna falta d’ortografia o suposeu (sàviament) que m’he begut l’enteniment… no us espanteu!

La raó del meu deliri és que durant els pròxims 12 o 14 anys compartiré la meva vida amb una gossa que, de ben segur, serà fantàstica. Em considero una persona reflexiva i responsable però us haig de confessar que mai havia meditat tant una decisió. Durant les últimes setmanes he estat examinant amb lupa tots els inconvenients possibles i finalment he decidit que les meves circumstàncies laborals, familiars i personals eren les idònies perquè, a principis de Juliol, arribi a casa la Cendra. Ara és una petita cadelleta marronosa i negra nascuda el 27 de Maig però espero que d’aquí un temps pugui ser una imponent Pastor Belga Malinois que es situiï a nivell Ring 3. La seva educació, doncs, anirà encarada a aspirar al màxim i és que tant la seva genètica com la seva cria són insuperables. La Cendra, filla “d’Aux de la Vallée du Luvry” i de “Barcelone dite Bercy”, prové de les millors línies de sang europees. És un vertader regal, d’aquelles ocasions que es presenten un sol cop. Em sembla que ni al llarg d’una vida podré agrair-li al seu criador l’oportunitat de tenir-la i educar-la i creure que jo, ensinistradora de gossos però novella del ring francès, podré fer-la arribar, amb el seu ajut, sinó a dalt de tot ben amunt. La pressió és gran perquè, a més, la Cendra reb el nom d’una gossa increïble del mateix afix. No vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la però si la “meva” Cendra té la meitat de predisposició, empenta i coratge que la seva homònima em donaré per satisfeta. 

Allò que sempre havia somniat és ara un ésser minúscul que dorm, somica,  belluga la cueta i es fa un lloc entre els seus germans per la mama amb millor llet.
La vida és meravellosa, no trobeu?

%d bloggers like this: