Quin nom li posem?

Avui escriuré un post més aviat banal, d’aquells que poca ajuda us oferirà en matèria d’educació canina però que (esperem) us donarà pistes per respondre a una pregunta que de ben segur tots us heu fet: “Quin nom li posem al nostre gos?”

A “Paws with a Cause”, l’organització de gossos d’assistència on vaig col·laborar ara ja fa una bona colla d’anys, optaven per noms curts, fàcils de pronunciar i d’escriure i que no féssin referència a ètnies, països o colors.  
L’equivalent aquí d’aquestes recomanacions seria:
– Per mascle: “Toby”, “Boby”, “Thor”, “Nuc”, “Duc”, “Pelut”.
– Per femella: “Cuca”, “Pruna”, “Lluna”, “Linda”, “Laika”.
(Segur que en coneixeu algun que s’ho diu!).

Per sort, però, alguns propietaris volen ser especialment originals:
– “Beckham”: un creuat de pastor alemany que tenia enamorada la seva propietària.
– “Doña Dolores”, un ca eivissenc la sogra del propietari del qual es deia Dolors. (No sé què n’opinaria Freud).
– “Fetus”: un bulldog anglès poc agraciat físicament.
– “Pond’s”: un shar pey. La propietària es va inspirar en la crema cosmètica antiaarrugues homònima.
– “Sula”: una podenc d’uns ornitòlegs. (Sula és el nom científic dels mascarells).
– “XL”: un malinois que sobresortia pel seu tamany.

Ara bé, el millor és el nom que una ex-clienta (ara amiga) li ha posat al seu cadellet, un Leonberger. Com que d’adult pot arribar a medir més de 75cm, diuen que, perdoneu l’expressió, “els donarà pel sac” així que l’adorable criatura s’ha anomenat així, “Pelsac”. He intentat rebatre els seus arguments dient que un gos educat mai és una molèstia (especialment si se l’educa a Lladruc) però no m’han fet cas així que esgoto el meu últim recurs: escriure-ho al blog per fer-los canviar d’idea.  Creieu que ho aconseguiré?

(En Pelsac i la Cendra deixant de jugar un moment per espiar la “iaia” Trenca).

Concurs de Ring francès a Montesquieu des Albères

Aquest diumenge vaig tenir l’oportunitat d’anar a Montesquieu des Albères (França) a veure un concurs de Ring on participaven els meus companys del grup de treball Xaloc: en Dani amb la Uma, l’Oriol amb en Badge (germà gran de la Cendra)  i en Xavier amb l’Aux (el pare de la Cendra).

 

La Uma i l’Aux van fer un bon paper però es van quedar, per molt poc, a tocar dels resultats desitjats, mentre que en Badge va obtenir una puntuació de 99.1 sobre 100 en el Brevet i de 190.5 de 200 en el nivell I. La seva actuació va ser tan bona que fins i tot el jutge va felicitar-los personalment. Seguiu així!

 

Va ser una jornada molt agradable. El camp era ampli i ben cuidat, rodejat de vinyes i camins tranquils, hi havia força participants i el sol ens va acompanyar fins ben entrada la tarda. El millor de tot, però, va ser la presència d’un animat públic força nombrós i un excel·lent equip organitzatiu.  M’atreviria a dir, però, que la Cendra va ser qui més va gaudir “de l’excursió”  perquè va poder-se retrobar amb els seus germans francesos, en “Cops de la Serralada” i en “Cim de La Serralada” (el de la foto, heu vist que maco que és tan fosc?).

 

I finalment, les meves dues fotos preferides: 

 

À la prochaine! 🙂

Quants gossos calen per canviar una bombeta?

Aprofitant que l’extracció del queixal del seny m’ha concedit un dia de festa he traduït de l’anglès una simpàtica descripció en clau d’humor sobre les característiques racials canines. Tot i que inevitablement acaben reduint-se gairebé a l’absurd no deixen de ser gracioses. Espero que us agradin!

Quants gossos calen per canviar una bombeta?

Golden retriever: el sol brilla, el dia és jove, tenim tota la vida per endavant i us “pre-ocupeu” per una insignificant bombeta?

Border collie: només em necessiteu a mi. Quan acabi revisaré tota la instal·lació elèctrica!

Teckel: sabeu que no puc arribar allà dalt!

Rottweiler: jo PUC.

Boxer: què importa? Amb el llum apagat puc continuar jugant! 

Labrador retriever: puc? puc? puc? Ohhh, si us plau, deixa’m canviar la bombeta! Si us plau!!

Pastor Alemany/ Malinois (depèn de la font): la canviaré tan aviat com m’hagi encarregat de no deixar a ningú a les fosques, hagi fet una segona ronda i hagi ampliat el perímetre per estar segur que ningú s’hagi pogut aprofitar de la situació.

Jack Rusell Terrier: si em penjo de la bombeta podré fer malbé els mobles des de més amunt! La canvio jo!

Bobtail: bombeta? I on són les ovelles? 

Galgo/Podenc: no es mou. Perquè cal canviar-la?

Pastor australià: primer faré que totes les noves bombetes s’agrupin en cercle, després les faré passar per la porta i finalment les reuniré sota la làmpara. Un cop allà, en deixaré pujar una.

Dobermann: o ho diu l’amo o no ho faig.

Canitx: estic segur que si li dic a cau d’orella al border collie ho farà. Quan hagi acabat em podré pintar les ungles.

Husky Siberià / Alaska Malamut: el Border Collie ho farà molt bé. Mentre estigui ocupat podeu donar-me el seu menjar. 

Pointer: és allà. La veig. La veig. Mireu-la, mireu-la!

Mastí: els mastins NO tenim por de la foscor!

Bloodhound: jo us BUSCARÉ la nova bombeta!

Pit bull: mentre jo estigui aquí, ningú tocarà ni canviarà res. Entesos?

Bichón Frisé/ Maltès: els gossos refinats NO hem de treballar, deixarem que ho faci el border, nosaltres ens fem malbé el pentinat.

Basset Hound: ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ!!!

Estrelles convidades: Buli (Golden), Dana (Bòxer), Gozo (Labrador), Cendra (Malinois), Sula (Podenc), Von (Dobbi), Baldufa (Canitx), Denali (Malamut), Droll (Pitbull) i Truc (Maltès).

Saló de la mascota

Acabo de tornar del Saló de la Mascota (antic Sizoo) que es celebra fins demà a Montjuïc, Barcelona. La fira va començar essent un punt de referència per als professionals de l’àmbit dels animals de companyia (botiguers, perruquers, veterinaris, ensinistradors, criadors, etc) però m’atreviria a dir que aquesta edició ha quedat un xic descafeïnada tant per la manca de públic com per la limitació dels diferents stands. Altres anys la fira s’omplia de gom a gom, els expositors feien l’agost i tothom se n’anava amb la convicció d’haver fet bons negocis en un ambient distès, variat i festiu. Enguany, però, i parlo com a professional, la fira m’ha semblat més aviat pobre, faltaven algunes grans marques d’alimentació (Royal Canin i Mastery, entre altres) o de productes de bellesa (Artero, Setter Bakio, etc) i no hi havia ni un sol stand amb productes d’ensinistrament.

Què ha passat? La deducció més fàcil seria pensar en la “crisi” que ens envolta però aquesta justificació queda anul·lada quan he vist que la majoria d’stands (i els més plens) estaven dedicats a productes de luxe per a mascotes. Vestits, collars de perles o amb plomes, llitets fets a mà, plats de ceràmica artesanals o coixins folrats de seda natural s’han convertit, així, en els grans protagonistes de la fira. Em sembla un pèl trist.

Com beuen els gossos?

Potser no ho sabíeu o potser no us hi havíeu fixat a càmera lenta però, sigui com sigui, crec que val la pena veure aquest vídeo (protagonitzat per un malinois, com no podia ser d’una altra manera).

E-Educació canina

No sé si és degut a la crisi però últimament no deixo de rebre consultes telemàtiques d’educació canina. L’última va aconseguir fer-me enfadar (i això que tinc moltíssima paciència!). Vaig rebre una trucada d’un senyor explicant que tenia un gos agressiu i volia saber què podia fer. Òbviament li vaig dir que no es preocupés, que ja miraríem de trobar-hi una solució però l’home va insistir en que NO volia cap classe sinó una ajuda exclusivament telefònica. El gos havia mossegat a la seva sogra i patia pel seu bebè de set mesos però ell insistia en que no necessitava cap ensinistrador perquè ell mateix, sense cap ajuda, ja s’en sortia. (Algú m’ho explica?).

No em malinterpreteu, m’encanta ajudar a la gent. És freqüent, per exemple, que quan passejo la meva gossa Cendra pel parc alguns propietaris em preguntin com és que està tan ben educada i, quan els dic que sóc educadora canina, solen fer-me alguna petita consulta que, si no requereix més atenció, responc al moment. Però una altra cosa molt diferent és l’allau d’e-mails que rebo setmanalment “demanant un parell de consells”  que, en ocasions, es converteixen, fent un copiar-pegar, en tres pàgines de word a lletra 10 i sense espais. Un cop els he respost, la majoria truquen i comencem les classes però un limitat número es queden sense resposta. M’imagino els seus autors rebuscant desesperadament per internet, escrivint en fòrums o trucant a d’altres educadors canins. Tan poc els importa el seu gos? No seria millor passar una hora amb un educador caní que vint buscant a la xarxa i rebent milions de consells desafortunats que encara poden empitjorar més el problema?

Sento ser categòrica però, per donar un consell, per inofensiu que pugui semblar, és imprescindible  valorar PRESENCIALMENT el gos. En educació canina, i més concretament en teràpies de modificació de conductes inadequades, és importantíssim analitzar detingudament totes les variables, fins i tot aquelles tan aparentment superficials que el propietari no ha ni considerat. Un canvi d’horari, un trasllat, l’incorporació d’un nou membre a la família o una simple otitis pot influir, de manera decisiva, en la conducta d’un gos. Per això és important comptar amb professionals especialitzats que les analitzem amb profunditat. M’agrada comparar la meva professió amb la medicina: si em fa mal a un costat i sospito que puc tenir una apendicitis és probable que busqui la sintomatologia a Internet però sé que només un metge podrà tocar on em fa mal, establir un diagnòstic i, un cop prescrit el tractament, sabré quin és el meu pronòstic: lleu, greu o irreversible.

Conclusió: si us plau, si teniu cap mena de problema amb el vostre gos no dubteu en contactar amb un educador caní. Ens encanta ajudar-vos, per a nosaltres no hi ha res més satisfactori que veure uns propietaris i un gos feliços però, per aconseguir-ho, cal que ens veiem! 

Un toc d’humor

Com que segurament heu tornat un xic desmotivats de les vacances us penjo aquest vídeo perquè us divertiu. L’ensinistrament en si és molt senzill però ja veureu l’efecte que fa! 😉

Txakur bai

En el món de l’ensinistrament poder compartir experiències, coneixements i percepcions amb companys de professió és tant o més important que assistir a cursos de formació.
Aquest cap de setmana he tingut el plaer d’anar amb el grup de treball Xaloc (del qual en sóc membre) a Txakur bai (www.txakurbai.net).

Txakur bai (en basc “gossos sí”) és una residència canina, perruqueria, centre d’ensinistrament i grup de treball però, més enllà d’això, és el projecte fet realitat d’en Ricardo i la Núria, ambdós campions d’Espanya de Mondio ring i ella subcampiona del món de la mateixa disciplina. Més enllà del seu currículum brillant, però, hi ha dues persones meravelloses, extraordinàriament accessibles que han treballat dur i incansablement durant molts anys per arribar on s’han situat ara: al capdamunt.

Haig de reconèixer que a l’anada em sentia una mica cohibida pel seu nivell però m’he sentit entre amics en unes instal·lacions increïbles enmig d’inacabables prats verds on tots hem pogut disfrutar del treball dels nostres gossos. Sense anar més lluny, la Cendra, la meva Pastor Belga Malinois de dos mesos, va poder realitzar entrenaments que, tot i les llargues hores de viatge i  el canvi d’entorn, van ser altament satisfactoris. 

Des d’aquest humil blog el mínim que puc fer és donar-los les gràcies a tots: als membres de l’equip Xaloc que van venir (Xavier, Sonia, Emili i Dani) i a Txakur bai (Ricardo, Nuria, Iune i tots els membres del grup de treball) per aquest magnífic cap de setmana i per la seva gran rebuda. Lladruc us espera amb candeletes!

De vacances

A Lladruc farem vacances de l’1 al 15 d’Agost tot i que estarem igualment a la vostra disposició al nostre telèfon 636385174. Ens veiem a la tornada!

Educar un cadell

Educar un cadell no és una tasca fàcil. Molts dels nostres clients han meditat llargament sobre la raça o el creuament que volien, han pensat quina seria la millor època per endur-se’l a casa, quins horaris farien i quines joguines li comprarien però, un cop ha arribat, no saben com tractar-lo. Un cadell necessita unes pautes clares, se l’ha de manejar amb cura, respectar i estimar però, sobretot, se l’ha d’educar. Aquí és on entrem els ensinistradors. La nostra feina no és limita a educar els gossos sinó que, sobretot amb els cadells, ensenyem als propietaris a ensenyar el seu gos d’una manera eficient per tal que, amb unes poques sessions, aprengui a terme una educació bàsica que li permetrà esdevenir un vertader amic durant la resta de la seva vida.

En aquest punt em trobo ara amb la Cendra (“Cendra de la Serralada”), la meva cadelleta de Pastor Belga Malinois. Va arribar a casa abans-d’ahir i només té set setmanes però ja fa totes les seves necessitats al carrer tot i que aparentment era un repte difícil perquè vivim en un vuitè pis del centre de Girona. La sociabilització està essent molt satisfactòria i, ara mateix, mentre estic escrivint aquest post, està tranquila i entretinguda amb la seva joguina en una habitació plena d’objectes. El més reconfortant és saber que no només l’estic gaudint ara sinó que estic establint les bases per poder-la disfrutar els pròxims 10 o 12 anys ja que, com que estarà perfectament educada, podrà acompanyar-me a tot arreu. Si teniu un cadell no ho dubteu: poseu-vos en mans d’un professional. Notareu la diferència… per molts anys!