Com ens “enganyen” les etiquetes del pinso per a gossos?

002
La Mina, pastor alemany de Lladruc, i el seu plat 🙂 

Com ja sabeu, fa uns mesos vam posar en pràctica el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com un web escrit i formulat per veterinaris, de qualitat i totalment independent sobre nutrició canina.

Un dels articles més llegits és el següent:

COM PODEM DETECTAR LA MALA PRAXIS DELS FABRICANTS DE PINSOS PER A GOSSOS EN L’ETIQUETA?  

Amb aquest article us ensenyarem a detectar les tres males pràctiques (potser no fraudulentes, però sí enganyoses) que utilitzen més sovint (tot i que per sort són una minoria) els fabricants de pinso:

Partir ingredients:

La normativa marca que els ingredients s’incorporin en l’etiqueta per ordre d’inclusió en pinso. És a dir, l’ingredient majoritari estarà al principi, el segon just després, etc. I això es fa amb la finalitat d’aportar una informació valuosa al consumidor, perquè puguin decidir lliurement què comprar segons quins ingredients porti i en quina proporció.

En aquest context, alguns fabricants han adquirit la pràctica de dividir els ingredients majoritaris en dues denominacions per a fer que un ingredient que està en menor proporció aparegui en primer lloc. Per exemple: Si un pinso té 50% de blat de moro i 30% de pollastre, pots trobar-te l’etiqueta següent: Pollastre (30%), blat de moro (25%), farina de blat de moro (25%)…. però en realitat, el blat de moro hauria d’anar davant perquè la farina és el mateix blat de moro que està mòlt!

Introduir ingredients de qualitat enmig dels additius:

Tornem a la normativa que estableix que els ingredients s’incorporen a l’etiqueta per ordre d’inclusió en el pinso.

De vegades es poden trobar etiquetes on s’incorpora algun o alguns ingredients atractius i desitjables (per exemple: pollastre, fruites o verdures) al final de les etiquetes, enmig de les vitamines i minerals (a vegades també introduïts amb “E-numero”). Això implica que la quantitat real de l’ingredient continguda en el pinso és molt petita (parlem de mg/kg de pinso, o sigui, bàsicament pols!). Aquesta quantitat, evidentment, no formarà una part prou important de la dieta com per a tenir-ho en compte. Així que no us enganyin, els ingredients principals de la dieta són els que s’inclouen al principi.

Utilitzar proteïnes d’origen animal de mala qualitat:

Una de les modes actuals del sector de menjar per a mascotes, i en concret dels gossos, és la utilització de la història evolutiva del gos com carnívor, menyspreant la introducció de fonts de proteïna vegetal. Aquí hi entra en joc el màrqueting, i la introducció de proteïnes vegetals és relativament comuna en altres marques comercials, perquè els gossos no són carnívors estrictes (al contrari que els gats).

Deixant-nos de filosofies o preferències, és cert que la proteïna de més valor biològic per a les mascotes és la d’origen animal i de qualitat (per ser més digestible i biodisponible, amb un perfil d’aminoàcids adequat). Però la proteïna d’origen vegetal, encara que es pugui haver de suplementar amb determinats aminoàcids per a satisfer els requeriments del teu gos o gat, pot ser més digestible i de millor qualitat que certes farines “dolentes” d’origen animal, excessivament processades o que inclouen subproductes de poca qualitat. Per tant, no et recomanem pinsos que l’etiqueta comenci per noms genèrics i de dubtosa qualitat com a “Farines de subproductes d’animals”; perquè tot i ser d’origen animal, un elevat contingut de proteïnes animals poc digestibles i de mala qualitat pot induir problemes gastrointestinals a curt termini i metabòlics a mig-llarg termini.

A vegades, la detecció d’aquestes pràctiques pot ser difícil si no estem entrenats a  llegir les etiquetes del pinso. Per això et recomanem que utilitzis el web http://www.buscadorcomidaparamascotas.com que és totalment gratuït i on analitzem si el  el fabricant ha utilitzat alguna d’aquestes pràctiques que podrien portar-te a l’engany.

Roser Feliu.

 

 

%d bloggers like this: