La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

Siguem sincers: t’estimes amb bogeria el teu gos i li compres tot allò que necessita. El que passa és que, moltes vegades, acabes reunint a casa estris canins que a nosaltres, els educadors canins professionals, ens deixen amb la boca oberta. Al llarg de gairebé deu anys de Lladruc, he trobat tota mena d’invents inútils, caríssims i totalment prescindibles, que he reunit en forma de decàleg:

1. Corretja extensible: de totes les compres que pots fer la pitjor és la corretja extensible, també anomenada retràctil o pel nom de la marca més coneguda que les comercialitza, “Flexi”. Les corretges extensibles són famoses per provocar lesions cervicals als gossos de propietaris fumadors, atabalats o simplement poc curosos, caigudes en passos de zebra i cremades a les mans dels soferts passejadors que només volen oferir un xic més de llibertat al seu animal. En alguns casos, han arribat a produir, fins i tot, amputacions d’algunes falanges. Fes-me cas, si de veritat vols que el teu gos pugui fer exercici mentre el dus lligat utilitza una corda d’ensinistrament de deu metres de nylon amb goma entreteixida, et facilitarà el passeig i no serà perillosa per cap del dos.
2. Corretja de corda: les corretges de cotó són famoses per ser altament abrasives i per ser molt pesades quan es mullen i fàcils de trencar amb una sola mossegada. Si vols una corretja resistent, compra-la de pell o de nylon amb goma entreteixida.
3. Collar controlador de cap: també anomenat Halti o Gentle Leader en honor als seus fabricants. Aquest enginy permet controlar a la perfecció al gos fent-li girar el cap i es presenta com l’ajuda definitiva perquè deixi d’estirar o saltar com un cavall pura raça àrab desbocat. La veritat, però, és que aquest tipus de collar no són recomanables per a gossos amb problemes de por perquè, al desviar la seva atenció, moltes vegades fa que augmenti la seva reacció. Tampoc són útils per a aquells propietaris acostumats a fer estrebades constants als seus gossos ja que poden produir lesions de la columna, sobretot rotacions i fuetades cervicals. Si vols que el teu gos no t’estiri mentre passeges educa’l (a Lladruc! 😉 ) o, si et falta paciència, fes servir un arnès anti-estrebada.
4. Xiulet d’ultrasons: fa un temps es van posar de moda els xiulets d’ultrasons, audibles només per l’oïda canina perquè asseguraven que “el gos ho sentia millor”. La veritat, però, és que resulten molt molestos per a la seva oïda i moltes vegades el gos no ve per una bona associació entre el xiulet i la recompensa posterior sinó per evitar el dolor. A més a més, si no es fa un bon ensinistrament, el dia que el gos no sent el xiulet no fa ni cas. Si el teu gos no ve quan el crides busca assessorament amb un bon professional de l’educació canina (com Lladruc! 😉 ) .
5. Esprai eixordador: sí, sembla surrealista, però encara hi ha moltes persones que utilitzen una trompeta o un esprai eixordador per castigar el gos per comportar-se d’una manera determinada. Si el teu gos té problemes de comportament deixa de fer experiments i contacta amb un bon educador caní (altre cop, els millors són els de Lladruc! 😉 ) que t’ajudi. Honestament, et sortirà molt més barat i serà infinitament més efectiu.
6. Joguines de làtex: aquest tipus de joguines solen ser originals (n’hi ha en forma de porc, d’hamburguesa o fins i tot de pollastre) però són poc duradores perquè la majoria estan buides per dins. Si vols una joguina resistent compra una pilota irrompible o un kong adequat a la mandíbula i la mida del teu gos.
7. Apport: aquesta peça de fusta s’utilitza en I.P.O com a element per valorar l’habilitat del gos per buscar, subjectar i entregar al guia la peça, mai hauria de ser considerada una joguina perquè s’estella amb facilitat i pot comportar accidents. Si vols una joguina divertida i duradora pel teu gos llegeix l’apartat anterior.
8. Osset amb bosses de les caques: posaria la mà al foc que qui va inventar aquest estri diabòlic no tenia gos. Les capses per guardar les bosses de les caques són un pes mort al final de la corretja que dificulten l’ensinistrament de l’exercici de caminar al costat del propietari, si el gos les llepa es pot lesionar la llengua perquè la majoria tenen les vores de plàstic mal polides i, per si fos poc, les bosses que poden contenir a l’interior són tan fines i tan petites que et poden deixar un bonic regal a la mà. De veritat: tant costa portar un parell de bosses a la butxaca o lligades a la mateixa corretja? (Les de la fruiteria són perfectes!).
9. Cotxet per a gossos: que ningú em malinterpreti, no em refereixo a les cadires ortopèdiques per a gossos sinó als estris que s’utilitzen per als nadons i que algun visionari va adaptar als gossos de companyia. Un gos no hauria de passejar permanentment dins un cotxet per a gossos, un gos ha de poder trepitjar la gespa, olorar els rastres d’altres animals, exercitar la seva musculatura a l’aire lliure i s’ha de poder embrutir, rebolcar i, en definitiva, comportar com un gos, no com una “nadonet”. Si no pots respectar què és “ser gos” no el tinguis.
10. Ambientadors que s’endollen a la corrent elèctrica: per desgràcia conec força gossos que s’han intoxicat llepant, mossegant o inhalant aquests ambientadors. Si et costa mantenir les males olors controlades pots posar testos amb plantes aromàtiques com l’espígol o el romaní a prop de la zona que el gos utilitzi més o penjar sacs de ràfia amb plantes aromàtiques a dins. Si no hi ha més remei que utilitzar un ambientador industrial, tria’l d’aerosol.

Espero que us hagi agradat i, com us dic sempre, si teniu algun dubte caní poseu-vos en contacte amb Lladruc!
Roser Feliu.