Les 10 pitjors compres que pots fer al teu gos (i les alternatives!)

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

La Cendra us mostra la corretja que mai heu de comprar!

Siguem sincers: t’estimes amb bogeria el teu gos i li compres tot allò que necessita. El que passa és que, moltes vegades, acabes reunint a casa estris canins que a nosaltres, els educadors canins professionals, ens deixen amb la boca oberta. Al llarg de gairebé deu anys de Lladruc, he trobat tota mena d’invents inútils, caríssims i totalment prescindibles, que he reunit en forma de decàleg:

  1. Corretja extensible: de totes les compres que pots fer la pitjor és la corretja extensible, també anomenada retràctil o pel nom de la marca més coneguda que les comercialitza, “Flexi”. Les corretges extensibles són famoses per provocar lesions cervicals als gossos de propietaris fumadors, atabalats o simplement poc curosos, caigudes en passos de zebra i cremades a les mans dels soferts passejadors que només volen oferir un xic més de llibertat al seu animal. En alguns casos, han arribat a produir, fins i tot, amputacions d’algunes falanges. Fes-me cas, si de veritat vols que el teu gos pugui fer exercici mentre el dus lligat utilitza una corda d’ensinistrament de deu metres de nylon amb goma entreteixida, et facilitarà el passeig i no serà perillosa per cap del dos.
  2. Corretja de corda: les corretges de cotó són famoses per ser altament abrasives i per ser molt pesades quan es mullen i fàcils de trencar amb una sola mossegada. Si vols una corretja resistent, compra-la de pell o de nylon amb goma entreteixida.
  3. Collar controlador de cap: també anomenat Halti o Gentle Leader en honor als seus fabricants. Aquest enginy permet controlar a la perfecció al gos fent-li girar el cap i es presenta com l’ajuda definitiva perquè deixi d’estirar o saltar com un cavall pura raça àrab desbocat. La veritat, però, és que aquest tipus de collar no són recomanables per a gossos amb problemes de por perquè, al desviar la seva atenció, moltes vegades fa que augmenti la seva reacció. Tampoc són útils per a aquells propietaris acostumats a fer estrebades constants als seus gossos ja que poden produir lesions de la columna, sobretot rotacions i fuetades cervicals. Si vols que el teu gos no t’estiri mentre passeges educa’l (a Lladruc! 😉 ) o, si et falta paciència, fes servir un arnès anti-estrebada.
  4. Xiulet d’ultrasons: fa un temps es van posar de moda els xiulets d’ultrasons, audibles només per l’oïda canina perquè asseguraven que “el gos ho sentia millor”. La veritat, però, és que resulten molt molestos per a la seva oïda i moltes vegades el gos no ve per una bona associació entre el xiulet i la recompensa posterior sinó per evitar el dolor. A més a més, si no es fa un bon ensinistrament, el dia que el gos no sent el xiulet no fa ni cas. Si el teu gos no ve quan el crides busca assessorament amb un bon professional de l’educació canina (com Lladruc! 😉 ) .
  5. Esprai eixordador: sí, sembla surrealista, però encara hi ha moltes persones que utilitzen una trompeta o un esprai eixordador per castigar el gos per comportar-se d’una manera determinada. Si el teu gos té problemes de comportament deixa de fer experiments i contacta amb un bon educador caní (altre cop, els millors són els de Lladruc! 😉 ) que t’ajudi. Honestament, et sortirà molt més barat i serà infinitament més efectiu.
  6. Joguines de làtex: aquest tipus de joguines solen ser originals (n’hi ha en forma de porc, d’hamburguesa o fins i tot de pollastre) però són poc duradores perquè la majoria estan buides per dins. Si vols una joguina resistent compra una pilota irrompible o un kong adequat a la mandíbula i la mida del teu gos.
  7. Apport: aquesta peça de fusta s’utilitza en I.P.O com a element per valorar l’habilitat del gos per buscar, subjectar i entregar al guia la peça, mai hauria de ser considerada una joguina perquè s’estella amb facilitat i pot comportar accidents. Si vols una joguina divertida i duradora pel teu gos llegeix l’apartat anterior.
  8. Osset amb bosses de les caques: posaria la mà al foc que qui va inventar aquest estri diabòlic no tenia gos. Les capses per guardar les bosses de les caques són un pes mort al final de la corretja que dificulten l’ensinistrament de l’exercici de caminar al costat del propietari, si el gos les llepa es pot lesionar la llengua perquè la majoria tenen les vores de plàstic mal polides i, per si fos poc, les bosses que poden contenir a l’interior són tan fines i tan petites que et poden deixar un bonic regal a la mà. De veritat: tant costa portar un parell de bosses a la butxaca o lligades a la mateixa corretja? (Les de la fruiteria són perfectes!).
  9. Cotxet per a gossos: que ningú em malinterpreti, no em refereixo a les cadires ortopèdiques per a gossos sinó als estris que s’utilitzen per als nadons i que algun visionari va adaptar als gossos de companyia. Un gos no hauria de passejar permanentment dins un cotxet per a gossos, un gos ha de poder trepitjar la gespa, olorar els rastres d’altres animals, exercitar la seva musculatura a l’aire lliure i s’ha de poder embrutir, rebolcar i, en definitiva, comportar com un gos, no com una “nadonet”. Si no pots respectar què és “ser gos” no el tinguis.
  10. Ambientadors que s’endollen a la corrent elèctrica: per desgràcia conec força gossos que s’han intoxicat llepant, mossegant o inhalant aquests ambientadors. Si et costa mantenir les males olors controlades pots posar testos amb plantes aromàtiques com l’espígol o el romaní a prop de la zona que el gos utilitzi més o penjar sacs de ràfia amb plantes aromàtiques a dins. Si no hi ha més remei que utilitzar un ambientador industrial, tria’l d’aerosol.

Espero que us hagi agradat i, com us dic sempre, si teniu algun dubte caní poseu-vos en contacte amb Lladruc!
Roser Feliu.

Anuncis

La “maleta” del teu gos!

DSC_1439.JPG

Potser ets un dels afortunats que ja ha començat les vacances. O potser ets un valent autònom com nosaltres, els de Lladruc, que en fem molt poques. Sigui com sigui, crec que val la pena tenir clar què hem de dur a la “maleta” del nostre gos, per anar d’excursió de cap de setmana o per uns dies fora de casa.

PASSEJOS:

– Collar i/o arnès i corretja habitual.
– Collar i/o arnès i corretja de recanvi.
– Corda de 5 metres per passejar tranquil·lament en una zona perillosa o tenir controlada una gossa en zel.
– Morrió tipus “Baskerville” (no de tela, que impedeix a l’animal beure, menjar, badallar…).

MENJAR I BEURE:

– Bosses amb la ració diària de pinso i dues de recanvi per cada dos dies de viatge.
-Garrafa de 8 litres d’aigua embotellada o d’aigua de casa (per evitar problemes gastrointestinals).
– Plats.
– Abeurador plegable tipus ampolla o tipus “origami” de plàstic.
– Premis habituals (millor tipus galetes o barretes que es conserven millor).

JOCS, ENTRETENIMENT I DESCANS

– Pilota irrompible.
– Frisbees.
– Kongs.
– Llitet habitual.

LEGISLACIÓ

– Cartilla de vacunes, passaport i fotocòpia en color de les dues coses (podem dur-ho a sobre i deixar els originals a l’allotjament o en el cotxe) en una carpeta impermeable.
– Si vas a l’estranger, certificat de bona salut en anglès o l’idioma del país signat pel teu veterinari i la corresponent fotocòpia en color.
– És IMPORTANTÍSSIM informar-se amb una antelació suficient dels requeriments específics per a cada país (quarantenes, serologies obligatòries, tractaments profilàctics concrets, etc.).

SALUT I EMERGÈNCIES

– Llistat amb les dades i les coordenades GPS dels veterinaris 24 hores més pròxims a la zona de pas o d’estada.
– Medicació o suplements que prengui el gos de manera habitual.
– Farmaciola canina completa, mira el POST FARMACIOLA CANINA !
– Manta plegable de primers auxilis.

HIGIENE

Partint de la base que el gos està correctament desparasitat internament i externament i es troba en bon estat de salut, ens caldrà:

– Tovallola.
– Tovalloletes humides tipus paper W.C (no infantils que porten olis hidratants que poden causar problemes a la pell i al pèl dels animals).
– Bosses per recollir les caques.
-Repel·lent antiparasitari de citronella (sobretot si anem a zones d’aiguamolls o muntanya).
– Transportí (si viatgem en avió ha de ser homologat per la I.A.T.A).
– Ventilador portàtil pel transportí.
– Funda impermeable pel cotxe.
– 2 baietes súper absorbents (tipus Vileda).
– 1 esprai desinfectant amb pistola (tipus Sanytol).
– Raspall, carda o pinta habitual.

Resumint, la recepta és fàcil: aplicar sentit comú i endur-vos-en el que normalment feu servir i allò que us seria necessari en cas que alguna cosa no acabés d’anar bé.

Bona escapada! 😉
Roser Feliu.

La magnífica foto d’en Bond, gos detector de Lladruc en formació, és de la Kris Moes, moltes gràcies!

P.D. Com ja us he dit moltes vegades, a Lladruc no ens enduem cap mena de comissió per publicitar cap marca, només les anomeno perquè serveixin de referència. Sóc una educadora canina professional i una propietària mig paranoica pel benestar dels nostres gossos, no una blogger de moda! 😉

Quin collar escollir?

Hi ha molts propietaris que, davant d’un mostrari com el de la foto, es pregunten, perplexos “Quin collar trio”? He escrit aquest post per tal de fer-los més fàcil l’elecció i perquè és una de les preguntes que es repeteixen més sovint en l’educació canina a domicili. No cal dir que des dels “collars” fets de simples rentalls de cadena enganxats amb més o menys fortuna fins els que duen cristalls d’Swarovski incrustats els models són infinits. 

A trets generals, els collars poden ser de 3 materials: 
1. Cuir: un bon cuir és suau i agradable pel gos però requereix un tractament periòdic per tal d’impermeabilitzar-lo al màxim possible i fer que es mantingui flexible. 
2. Nylon: resistent, barat, lleuger i suau. Es pot rentar fàcilment. El meu preferit.
3. Metàlics: sovint pesat, convé optar per models inoxidables i bons materials. No siguem rancis, a vegades comprar barat és comprar dos cops.

Tipus de collars:

1. Bàsics: collars que s’ajusten al coll mitjançant ullets (forats), peces metàliques regulables o buckles. Si traiem el collar sovint el millor serà que ens decantem per aquests últims mentre que si tenim un gos fort al qual volem deixar sempre el collar posat escollirem els de peces metàliques regulables, gairebé impossibles de fer malbé. Si tenim problemes de mobilitat a la mans o bé utilitzem guants sovint podem decantar-nos pels collars bàsics amb l’anella de subjecció a la corretja de mida extragran, com els que s’usen pels gossos de trineu.
2. D’afogament: una cadeneta amb els extrems formats per dos cercles. Tal com el seu nom indica, en cas de tracció el collar rellisca sobre si mateix i provoca ofec. També es poden fer fixos si s’enganxa el mosquetó de la corretja a dues anelles.
3. De càstig o de punxes: collars formats per diferents peces metàliques encavalcades entre sí amb unes punxes que, en cas de tracció, es claven al coll de l’animal.

Altres elements que NO són collars però que poden servir d’alternativa són:

1. “Halti” o “Gentle Leader”: unes tires de nylon suau que recorren el morro de l’animal i, en cas de tracció, li giren el cap. El mètode es basa en les “cabezadas” que es fan servir pels cavalls: quan es mou el cap la resta del cos el segueix.
2. Collars d’exposició: fàcils de posar i treure passen desapercebuts per la seva finor per tal de no restar protagonisme a l’animal.
3. Arnesos: originàriament creats per estirar, estan formats per diferents tires que abarquen la zona del coll, pit i potes davanteres.

En un altre post ja us parlaré de corretges.

%d bloggers like this: