Tècnica en teràpia assistida amb gossos

Per fi he tingut temps d’anar a recollir el títol de “tècnica en teràpia assistida amb gossos” del curs que vaig realitzar l’any passat.

A l’estat espanyol fa relativament poc que ha arribat el “boom” de les teràpies assitides amb animals, especialment amb gossos. Una teràpia, però, no és fer que un gos i un usuari interactuïn, és una activitat seriosa, perfectament estudiada i plantejada per professionals de la salut o l’educació que, utilizant els gossos com a “eina”, acompleix uns objectius determinats prèviament per tal d’aconseguir el màxim de beneficis a nivell psicològic o físic per l’usuari.

En la teràpia assistida amb gossos és fonamental comptar amb un tècnic que s’encarregarà de la preparació, el benestar i l’ensinistrament del gos dins i fora de la sessió. Però el paper del tècnic no acaba aquí ja que ha de ser capaç d’empatitzar amb l’usuari, comprendre les seves necessitats, relacionar-s’hi d’una manera efectiva i ajudar-lo, mitjançant el gos, a acomplir els objectius marcats. A canvi té el privilegi de poder veure com una persona amb depressió clínica profunda somriu, una àvia amb alzheimer recorda el nom del seu primer gos o un nen amb autisme es focalitza en acariciar un gos. Per mi és una experiència única que a nivell personal em va enriquir fins a uns nivells que mai hagués imaginat. Com a mostra, el reportatge que van fer al telenotícies migdia TV a les comarques gironines el dia 8 d’Octubre del 2010 (del 1,57 a 3,42 minuts).

http://www.tv3.cat/videos/3139531/TN-comarques-Girona-08102010

 P.D- La foto va aparèixer al suplement del Diari De Girona, la Golden Retriever que m’acompanya és la Vall.

Seminari detecció explosius

El cap de setmana del 9 i 10 d’Abril vaig assistir a un seminari de detecció d’explosius amb Mick Swindells (http://www.searchdogsuk.co.uk/), policia anglès de reconegut prestigi en el món de la detecció ja que també ha treballat amb gossos detectors de drogues, cadàvers submergits, rat-penats morts (a UK són una espècie protegida) i un llarg etcètera!

En les circunstàncies actuals cada vegada es fa més necessària una selecció, preparació i un entrenament òptim dels gossos detectors que estic segura que seran una peça fonamental en la gestió de la seguretat a nivell mundial. Una servidora es moria de ganes de preparar un gos per aquesta especialitat i va comptar amb un col·laborador excepcional, l’Eole (Pastor Belga Malinois), que va mostrar una alta motivació i una excel·lent predisposició pel treball.

Us penjo un parell de fotos de l’últim exercici en el qual s’ens va definir una zona d’actuació on hi havia l’artefacte (òbviament fictici) i els guies havíem de confiar plenament en la marcació dels nostres gossos per tal d’iniciar el protocol de seguretat. L’Eole no va dubtar ni un sol moment en assenyar ràpidament un tub de l’aire acondicionat i una servidora va sortir de l’habitació més estofada que un paó.  No us sembla increïble que la motivació d’un gos per una simple pilota sigui capaç de salvar la vida a centenars de persones? 

 

Vídeo concurs de fotografia nadalenca

Ara que comencen a pujar les temperatures i l’hivern queda cada cop més lluny, hem volgut recuperar-lo penjant el vídeo amb les fotos rebudes en el “2n concurs de fotografia canina Lladruc, versió nadal”. Esperem que us agradi!

Feliç Sant Jordi!

D’esquerra a dreta: la Cendra, l’Eole, la Docy, la Nuska i tot l’equip de Lladruc us desitgem un Feliç Sant Jordi!

Border Collie en adopció

Com ja sabeu no m’agrada publicar anuncis d’adopcions però una antiga companya de la facultat, la Mar Herrero, m’ha demanat i presentat una preciosa Border Collie en adopció i no he pogut evitar dedicar-li un post.

 

Es tracta d’una Border Collie de dos anys de mida petita degut segurament a una mala alimentació quan era cadelleta. També té poca massa muscular ja que s’ha passat dos anys tancada en un pis amb sortides mínimes i sempre lligada. A poc a poc està descobrint la natura i a relacionar-se amb altres gossos. Amb les persones és extremadament carinyosa tot i que s’espanta una mica si algú se li acosta bruscament o li aixeca la mà (no se sap si la van pegar). Li encanta córrer, anar per la muntanya i jugar a la pilota i a frisbee i és molt i molt ràpida i àgil. Actualment se li està buscant una casa d’acollida o algun adoptant que la tracti amb delicadesa i suavitat i que dugui una vida activa.

Si us interessa podeu contactar amb la Mar mitjançant el correu electrònic kirax8@hotmail.com Gràcies! 

Curs Monique de Roeck

Des de l’Abril del 2008 (que em van atropellar), tenia pendent fer una formació amb la Monique de Roeck  i l’oportunitat es va tornar a  presentar a Toledo del 14 al 17 de Març.  

De Roeck és una ensinistradora belga reputada a nivell internacional que ha preparat diversos gossos policials, detectors de cadàvers, d’intervenció, de recerca i rescat amb uns resultats impressionants. D’aquesta dona menuda que irradia energia, sorprèn, sobretot, la seva franquesa a l’hora d’exposar la seva metodologia. Sovint, en el món de l’ensinistrament caní, alguns es presenten com a mestres posseïdors de la veritat absoluta i la màxima eficiència en un temps rècord però Monique sorpèn per la seva transparència, per no amagar-se dels errors que ha comès i per ser capaç de reconèixer davant d’un auditori sencer que els seus gossos han tingut problemes i ha tardat molt temps en resoldre’ls. I no tan sols això sinó que a més, ensenya els vídeos que n’ha fet!

Van ser quatre dies de formació intensiva en agressivitat i pors canines, on vam aprendre a “llegir” les senyals que dóna el gos, com actuar en diferents casos, on s’ens van proposar diferents pautes d’actuació per a problemes freqüents (com fer, per exemple, que un gos agressiu accepti a les visites o bé com evitar que un gos mostri una obsessió patològica per les pilotes). Afortunadament durant les pràctiques vam poder treballar amb diversos gossos que presentaven problemes de comportament d’allò més variats i en tots els casos la Monique va destacar per la seva professionalitat i el seu savoir faire. I parlant de savoir faire, us he dit que parla Flamenc, Francès, Anglès i Alemany per poder formar als alumnes en la seva llengua materna?

Només hi ha un fet criticable en la formació realitzada, fan falta molts dies per poder “descomprimir” tota la informació rebuda! (Per això he tardat tant en publicar aquest post, us serveix l’excusa? 🙂 )

P.D- Podeu trobar més info d’ella a la seva web http://www.dogtrainingcentregrap.com/ però, per desgràcia, només està escrita en flamenc!

No costa tant!

Disculpeu-me si escric una mica airada però és el tercer dia consecutiu que arribo a casa amb un regalet marró enganxat a les sabates. Com podeu imaginar, no m’importa anar sempre recoberta de pèl, m’és igual que un gos em pugi a sobre i sí, deixo que la Cendra i els gossos dels meus clients em llepin la cara. En resum: m’encanten els gossos. El que no m’agrada tant, però, és que certs propietaris es pensin que, perquè els residus del seu gos són eminentment biodegradables, no s’han de recollir. A vegades els ciutadans oblidem que els espais públics són precisament això públics, és a dir, “de totes les persones que formen la societat” i per tant s’han de respectar i cuidar. Us asseguro, estimats propietaris incívics, que el procediment és senzill: només cal estar atent, ajupir-se i recollir amb una bossa, paper o cartró les deposicions i tirar-les a una paperera (fins i tot al contenidor de matèria orgànica!). Fent aquest heroic acte quotidià no només ajudareu a conservar la bona imatge del vostre entorn, evitareu parasitosis i fins i tot zoonosis, facilitareu la vida als invidents, persones amb mobilitat reduïda o als pares de nens que es desplacen amb cotxet, no només això, sinó que ajudareu a donar bona imatge a tota la resta, els propietaris responsables que entenen que la seva llibertat individual comença on acaba la dels altres. No costa tant, oi?

Gossos d’identificació judicial

En el món policial els gossos tenen moltes utilitats, ja no només serveixen de detectors d’explosius, drogues, de control de masses o de membres de les forces especials ara també poden servir d’ajuda en la identificació odorològica dels criminals. Imaginem-nos, per exemple, que una persona assassina a una altra amb una navalla, els equips especialitzats intentaran captar les empremtes dactilars però, si això no és possible o es vol tenir una prova més, es captarà l’olor d’aquella navalla mitjançant gases i posteriorment es guardarà en un indret amb unes condicions ambientals particulars.  Un cop s’hagin capturat els sospitos de l’assassinat es prendran les seves mostres d’olor i es farà que els gossos detectin si l’olor d’algun d’ells és la mateixa que la que s’ha trobat a l’arma homicida. Si l’identificació és positiva per un mínim de dos gossos, en alguns països com Argentina ja serveix de prova judicial.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer aquesta sorprenent disciplina a una formació impartida pel veterinari i policia Mario Rosillo el passat mes de Novembre a Barcelona. Com que una servidora és de les que creu que la teòrica és important però és en la pràctica on s’aprèn de veritat, no vaig dubtar en “vestir-me d’astronauta” per fer d’assistent a l’hora de col·locar les mostres d’olor dels “diferents sospitosos”.

Podeu veure tot el treball en el següent vídeo que ha realitzat i m’ha autoritzat a penjar un company de classe: 

Curs maneig del gos

Per fi puc resumir-vos el curs “d’iniciació en el maneig del gos” organitzat en col·laboració entre CTAC i Lladruc el passat mes de Gener.

En la societat actual es fa cada cop més necessària la formació de propietaris i futurs professionals del món del gos per la qual cosa vam crear un curs teòric i pràctic amb tots els aspectes fonamentals que s’haurien de tenir en compte. Entre altres, vam explicar les principals teories d’ensinistrament, quin és el material adequat per educar diferents tipus de gossos, aspectes veterinaris bàsics, tipus d’aprenentatges, els problemes de conducta més freqüents i les principals tècniques que utilitzem els professionals per solucionar-los.

A nivell pràctic vam establir les bases de diferents exercicis bàsics d’obediència: asseure’s, estirar-se, quedar-se quiet, caminar al costat sense estirar de la corretja i venir a la cridada. Tot i les poques hores de les quals vam disposar, el canvi que van experimentar els tres gossos participants, en Fox (Golden Retriever), la Shanti (gosseta creuada) i l’Irai (Labrador Retriever),va ser espectacular.

M’enduc un gran record d’aquesta formació i estic molt orgullosa dels quatre propietaris conscienciats pel benestar dels seus gossos que han treballat de valent per fer-los més feliços. També ha estat un luxe poder compartir docència amb l’Albert Marquès i gaudir de les magnífiques instal·lacions al centre de Girona de les quals disposa CTAC a qui haig d’agraïr l’oportunitat donada.

Degut a les peticions que han fet, en dates properes s’organitzarà un altre curs de maneig en el qual ja hi ha dues persones apuntades. Si us hi animeu podeu posar-vos en contacte amb info@ctacgirona.com

P.D- Podeu trobar fotos molt millors i un resum més extens al blog de la Cristina, la mestressa de la Shanti: www.amicspeluts.blogspot.com

Felicitats Víctor i Nuka!

En Víctor i la Nuka (veure post del 4 de Febrer) han acabat Pirena. Tot i la fred, l’esgotament físic i mental, la novetat i un munt de reptes més, el tàndem va arribar el dia 19 de Febrer a la Molina. Han estat un munt de kilòmetres, inclemències i contratemps els que han hagut de vèncer però el premi a la resistència ja és a les seves mans. Moltes felicitats!

El 21 de Març els espera una nova competició ni més ni menys que… a Noruega! Molta sort!

P.D- La foto és gentilesa de la família Denali- Roc. Moltes gràcies!