Nova resolució sobre el cas de ràbia

Aquesta tarda tinc una feinada d’espant però abans que l’Emili (soci, veterinari i amic) em torni a estirar les orelles per no mantenir-vos informats, us poso l’enllaç de l’última resolució sobre el cas de ràbia a Catalunya:

Cliqueu aquí! 

Que tingueu una bona tarda!

No costa tant!

Disculpeu-me si escric una mica airada però és el tercer dia consecutiu que arribo a casa amb un regalet marró enganxat a les sabates. Com podeu imaginar, no m’importa anar sempre recoberta de pèl, m’és igual que un gos em pugi a sobre i sí, deixo que la Cendra i els gossos dels meus clients em llepin la cara. En resum: m’encanten els gossos. El que no m’agrada tant, però, és que certs propietaris es pensin que, perquè els residus del seu gos són eminentment biodegradables, no s’han de recollir. A vegades els ciutadans oblidem que els espais públics són precisament això públics, és a dir, “de totes les persones que formen la societat” i per tant s’han de respectar i cuidar. Us asseguro, estimats propietaris incívics, que el procediment és senzill: només cal estar atent, ajupir-se i recollir amb una bossa, paper o cartró les deposicions i tirar-les a una paperera (fins i tot al contenidor de matèria orgànica!). Fent aquest heroic acte quotidià no només ajudareu a conservar la bona imatge del vostre entorn, evitareu parasitosis i fins i tot zoonosis, facilitareu la vida als invidents, persones amb mobilitat reduïda o als pares de nens que es desplacen amb cotxet, no només això, sinó que ajudareu a donar bona imatge a tota la resta, els propietaris responsables que entenen que la seva llibertat individual comença on acaba la dels altres. No costa tant, oi?

%d bloggers like this: