Gràcies Dog!

Fura: la nova generació.

La Fura: la nova generació de gossos detectors de Lladruc

Molts clients em pregunten quan va començar la meva afició pels gossos. A nivell acadèmic vaig fer el meu primer curs d’ensinistrament amb setze anys recent estrenats però la meva passió venia de molt abans i contràriament al que es sol pensar, els meus pares hi van tenir poc a veure. Per a ells, els gossos eren bonics si els miraves de lluny. Per la meva mare, pediatra, eren poc menys que els culpables d’un munt de zoonosis terribles i incurables i a ulls del meu pare només existia el Pastor Alemany però com que “no es pot esclavitzar un gos gros a viure en un pis” vaig haver d’esperar fins als vuit anys per tenir el meu primer gos, en Truc, un cadell de maltès que es va morir quan feia tres anys que em servia de “conillet d’índies” com a estudiant de veterinària.

Així doncs sospito que la primera espurna de la meva passió canina prové de “l’avi Ponç”, el meu avi patern. Poc després d’anar a viure a Verges, van regalar als meus avis un cadell de quatre setmanes de Pastor Alemany, suposadament descendent “dels gossos patrullers dels alemanys de la segona guerra mundial” i com que en aquella època ningú sabia anglès li va posar un nom desconegut per tots els pagesos veïns: “Dog”.
En aquells llargs Diumenges d’hivern que passava a casa els avis l’única cosa capaç d’entretenir-me durant hores eren les històries d’en “Dog”. En Dog: l’imponent bèstia que saltava marges per fer fora als lladres, el valent defensor de la sucursal de la Caixa de Girona que dirigia el meu avi, el dolç amic que posava el morro a la falda quan la meva àvia feia mitja, l’enèrgic company d’aventures quan el meu pare era un adolescent i el primer en sentir-lo quan, de més gran, tornava de la Universitat amb el cotxe de línia. Ara bé, suposo que degut a una pèssima socialització, en Dog no suportava a ningú “d’aspecte estrany” la qual cosa incloïa capellans amb sotana, monges, militars i policies. La història més divertida la va protagonitzar quan era ben jovenet (suposo que devia estar en ple canvi de dents) i és que en una ocasió va aprofitar que el meu avi va haver d’acompanyar en cotxe el cap de la guàrdia civil de la província per fer-li bocins el seu tricorni amb una minuciositat que va deixar a tothom sense paraules i que el meu avi va haver de pagar en favors bancaris… i molts “Ducados”!

I per què m’he permès la llicència de trencar la tònica general del blog escrivint aquest post? Perquè Dissabte l’avi ens va deixar i, una de les moltes coses que vaig intentar agrair-li les últimes setmanes i no sé si va arribar a entendre, és que gràcies a aquelles històries que explicava per entretenir-me sense haver de córrer darrere la meva bici per Besalú, he fet del meu embadaliment infantil una empresa d’ensinistrament caní que intenta utilitzar els valors que em va transmetre. A dia d’avui m’acompanyen en aquest camí ni més ni menys que quatre “Dogs”: la Cendra, la Mina, la Burka i la Fura, que no foragiten lladres ni mosseguen tricornis però m’agradaria pensar que un dia serviran d’estímul per fer menjar als néts o renebots. Possiblement hi posaré més pa que formatge i els explicaré que eren unes gosses detectores increïbles i absolutament genials que anaven a vaixells, aeroports o empreses per buscar substàncies i que elles van existir gràcies a les històries d’en Dog, el Pastor Alemany d’un rebesavi llunyà. Sigui com sigui, gràcies “Avi” i gràcies “Dog”!

Anuncis
Deixa un comentari

7 comentaris

  1. Esther Bonjoch

     /  Juliol 7, 2014

    Preciosa història, ho sento molt D.E
    P.

    Resposta
  2. Moltes gràcies Esther! Una forta abraçada per tots vosaltres.

    Resposta
  3. Em sap greu Roser. M’ha emocionat la teva història perquè he pensat en la meva iaia Nita, la que adormia els gossos a la seva falda fent-los un massatge que després he identificat en manuals de Ttouch, la que parlava amb els gossos, els cuinava , passejava, … la que va encomenar-me aquesta passió que ens uneix. Si hi ha un cel el teu avi trobarà qui escolti les seves històries i ell haurà d’escoltar les d’en Tom, la Luci, en Tarsan, … Una abraçada!

    Resposta
  4. Maria del Carme Dot Badia

     /  Juliol 8, 2014

    Estimada Roser,

    en primer lloc vull demanar-te disculpes per no haver-te dit res pel que fa al traspàs del teu avi, al haver parlat ja amb el teu pare em va semblar que ja es feia extensiu a tota la familia. Quan aquest matí, al obrir l’ordinador he vist el teu post, he pensat que t’havia de dir alguna cosa. Jo també tinc molts records dels meus avis i tot i que fa molts anys que ja ens varen deixar, avui no he pogut evitar que em pugés un nus a la gola quan llegia les anècdotes del Dog i de l’avi i a mi em venien els meus a la memòria. El buit que ens queda quan algú ens deixa l’omplim amb els records. Per sort, algunes persones som tant afortunades que en tenim de molt bons per compensar una mica la pèrdua.

    Gràcies Roser per compartir els teus. Rep de part meva una abraçada molt forta.

    Fins aviat,

    Maria Carme

    Date: Mon, 7 Jul 2014 18:50:39 +0000 To: maricarmedot@hotmail.com

    Resposta
  5. Mireia

     /  Juliol 8, 2014

    Molt bonic i emotiu. Una forta abraçada.

    Resposta
  6. alnucase

     /  Juliol 13, 2014

    Hola Roser, sentim molt la pèrdua del teu avi. Però la mort no se’n porta allò que més ens fa humans: l’amor dels que hem estimat i el que ells van donar. I l’amor pels animals és el que va fer d’ell l’home tan especial que expliques amb tanta emoció i sentiment. Un petó molt gran de part de tota la nostra tropa: animals humans i no humans.

    Resposta
  7. Emociona saber que no només tenim “clients” sinó amics amb aquesta empatia. Moltes gràcies a tots!

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: