Quin collar escollir?

Hi ha molts propietaris que, davant d’un mostrari com el de la foto, es pregunten, perplexos “Quin collar trio”? He escrit aquest post per tal de fer-los més fàcil l’elecció i perquè és una de les preguntes que es repeteixen més sovint en l’educació canina a domicili. No cal dir que des dels “collars” fets de simples rentalls de cadena enganxats amb més o menys fortuna fins els que duen cristalls d’Swarovski incrustats els models són infinits. 

A trets generals, els collars poden ser de 3 materials: 
1. Cuir: un bon cuir és suau i agradable pel gos però requereix un tractament periòdic per tal d’impermeabilitzar-lo al màxim possible i fer que es mantingui flexible. 
2. Nylon: resistent, barat, lleuger i suau. Es pot rentar fàcilment. El meu preferit.
3. Metàlics: sovint pesat, convé optar per models inoxidables i bons materials. No siguem rancis, a vegades comprar barat és comprar dos cops.

Tipus de collars:

1. Bàsics: collars que s’ajusten al coll mitjançant ullets (forats), peces metàliques regulables o buckles. Si traiem el collar sovint el millor serà que ens decantem per aquests últims mentre que si tenim un gos fort al qual volem deixar sempre el collar posat escollirem els de peces metàliques regulables, gairebé impossibles de fer malbé. Si tenim problemes de mobilitat a la mans o bé utilitzem guants sovint podem decantar-nos pels collars bàsics amb l’anella de subjecció a la corretja de mida extragran, com els que s’usen pels gossos de trineu.
2. D’afogament: una cadeneta amb els extrems formats per dos cercles. Tal com el seu nom indica, en cas de tracció el collar rellisca sobre si mateix i provoca ofec. També es poden fer fixos si s’enganxa el mosquetó de la corretja a dues anelles.
3. De càstig o de punxes: collars formats per diferents peces metàliques encavalcades entre sí amb unes punxes que, en cas de tracció, es claven al coll de l’animal.

Altres elements que NO són collars però que poden servir d’alternativa són:

1. “Halti” o “Gentle Leader”: unes tires de nylon suau que recorren el morro de l’animal i, en cas de tracció, li giren el cap. El mètode es basa en les “cabezadas” que es fan servir pels cavalls: quan es mou el cap la resta del cos el segueix.
2. Collars d’exposició: fàcils de posar i treure passen desapercebuts per la seva finor per tal de no restar protagonisme a l’animal.
3. Arnesos: originàriament creats per estirar, estan formats per diferents tires que abarquen la zona del coll, pit i potes davanteres.

En un altre post ja us parlaré de corretges.

Anuncis
Entrada prèvia
Entrada següent
Deixa un comentari

1 comentari

  1. elisabet

     /  Juny 9, 2009

    gracies per els consells de LLADRUC -sempre ùtils

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: