No fa massa anys el gos era exclusivament una eina de treball. Ajudava en tasques de pastoreig, estirava trineus, caçava o vigilava propietats privades. Havia d’acomplir a la perfecció una funció. Si no era capaç de fer-ho el més probable és que no continués en vida perquè suposava una despesa prescindible.

Actualment, però, la seva funció és una altra. Ara, aquell treballador abnegat i infatigable només ha de fer, quan aquests hi són, companyia als seus propietaris. Un gos de companyia tipus es passa, comptant els horaris laborals i les hores de descans del seu propietari, com a mínim, unes 16 hores sol. Què pot fer durant aquest temps? Molts gossos de jardí s’entretenen lladrant a tot allò que s’acosti a la valla, d’altres opten per fer forats però una àmplia majoria comença a mostrar conductes inadequades. Durant el meu exercici professional veig diàriament gossos que no poden deixar de perseguir-se la cua, lladrar complusivament 24 hores al dia, perseguir mosques inexistents o destrossar tot el que troben. I, molt sovint, correctament diagnosticat el cas, ens trobem que aquesta situació està provocada, únicament, per una manca d’exercici. Potser pensareu que exagero però… quants gossos realitzen l’activitat física necessària per mantenir-se en un bon estat físic i mental? He vist Pastors Alemanys que només sortien per anar a buscar el pa a la fleca de la cantonada i Labradors que el seu únic passeig consistia en anar a buscar (amb cotxe) el nen a l’escola. Si mireu al vostre voltant estic segura que trobareu molts més exemples…

Davant d’això, una de les propostes que faig és: o es fan més passejos o s’intenta ocupa al màxim al gos amb joguines especials. Una d’aquestes és la pilota dispensadora de menjar. Forta, resistent i protegida amb cauxtú perquè no faci malbé res admet fins a 500 grams de pinso a l’interior que el gos ha de treure per un dels dos forats laterals. D’aquesta manera ha de fer servir l’enginy, llepar, fer rodar la pilota amb la pota… en definitiva, ha de TREBALLAR per aconseguir el seu menjar, que no deixa de ser el que feia abans de ser gos “de companyia”…